Jean-Toussaint Arrighi de Casanova

http://dbpedia.org/resource/Jean-Toussaint_Arrighi_de_Casanova an entity of type: Thing

Jean-Toussaint Arrighi de Casanova, Herzog von Padua (* 8. März 1778 in Corte auf Korsika; † 22. März 1853 in Paris), war ein französischer General und Politiker. rdf:langString
Jean-Toussaint Arrighi de Casanova (French pronunciation: ​[ʒɑ̃ tusɛ̃ aʁiɡi də kazanɔva]; born 8 March 1778 in Corte; died 22 March 1853 in Paris), duc de Padova, was a French diplomat and soldier of the French Revolutionary and Napoleonic Wars. In the late 1840s, Arrighi was also involved in politics and was elected Deputy and then Senator in the French Parliament. He was a second cousin of Napoleon I of France. rdf:langString
Jean-Thomas Arrighi de Casanova, né le 8 mars 1778 à Corte en Corse et mort le 22 mars 1853 à Paris, 1er duc de Padoue, est un général et homme politique français de la Révolution et de l'Empire, d'origine corse. rdf:langString
Jean Toussaint Arrighi de Casanova (Corte, 8 marzo 1778 – Parigi, 22 marzo 1853) è stato un militare e politico francese. Fu generale durante la spedizione in Egitto, a Marengo e ad Austerlitz. Insignito da Napoleone Bonaparte nel 1808 del titolo di , fu deputato dal 1849. rdf:langString
Jean-Toussaint Arrighi de Casanova, książę Padwy, (ur. 8 marca 1778 w Corte na Korsyce, zm. 22 marca 1853 w Paryżu) – francuski generał i polityk. Arrighi, kuzyn Napoleona Bonapartego, wstąpił do szkoły wojskowej w Rebais bei Meaux, a w 1796 roku do armii. Walczył w Egipcie w stopniu kapitana i został ciężko ranny pod St. Jean d’Acre. Brał udział w bitwach pod Marengo oraz Austerlitz. Awansował na pułkownika dragonów gwardyjskich. cesarz mianował go generałem brygady. Zmarł 22 marca 1853 w Paryżu. Jego syn, , był ministrem spraw wewnętrznych Francji za Napoleona III. rdf:langString
Жан-Тома (Жан Туссен) Арриги́ де Казанова герцог Падуанский (фр. Jean-Thomas Arrighi de Casanova) (8 марта 1778[…], Корте — 22 марта 1853[…], Париж) — генерал Наполеоновской армии; троюродный брат Наполеона. rdf:langString
Jean-Thomas Arrighi de Casanova (Corti, Alta Còrsega, 8 de març de 1778 – París, 22 de març de 1853) fou un general francès d'origen cors. Era fill de Hyacinthe Arrighi, advocat general del rei, diputat suplent de la Convenció Nacional, després prefecte de , i cosí germà de Maria Letizia Ramolino, mare de Napoleó I. El 1787 fou enviat a l'Escola Militar de Rebais, vora Meaux, com a alumne del rei. El 1793, quan les escoles militars foren suprimides, fou enviat a la Universitat de Pisa. Quan tornà a Còrsega, marxà a Itàlia amb Josep Bonaparte, on hi fou tinent d'una de les companyies de la 75a Brigada. rdf:langString
Jean-Thomas Arrighi de Casanova (Corte, Alta Córcega, 8 de marzo de 1778 - París, 22 de marzo de 1853) fue un general francés de origen corso. Era hijo de , abogado general del rey, diputado suplente de la Convención Nacional, después prefecto de , y de Marie-Antoinette Benielli, prima hermana de María Letizia Ramolino, madre de Napoleón I. En 1787 fue enviado a la Escuela Militar de reciba, cerca de Meaux, como alumno del rey. En 1793, cuando las escuelas militares fueron suprimidas, fue enviado a la Universidad de Pisa. Cuando volvió en Córcega, marchó a Italia con José Bonaparte, donde fue teniente de una de las compañías de la 75a Brigada. rdf:langString
rdf:langString Jean-Thomas Arrighi de Casanova
rdf:langString Jean Toussaint Arrighi de Casanova
rdf:langString Jean-Thomas Arrighi de Casanova
rdf:langString Jean-Thomas Arrighi de Casanova
rdf:langString Jean Toussaint Arrighi de Casanova
rdf:langString Jean-Toussaint Arrighi de Casanova
rdf:langString Jean Toussaint Arrighi de Casanova
rdf:langString Арриги де Казанова, Жан-Тома
rdf:langString 让-图桑·阿里吉·德·卡萨诺瓦
rdf:langString Jean-Toussaint Arrighi de Casanova
rdf:langString Jean-Toussaint Arrighi de Casanova
rdf:langString Paris, France
xsd:integer 25922235
xsd:integer 1116652089
xsd:integer 1796
rdf:langString Duc de Padoue
rdf:langString
xsd:date 1778-03-08
rdf:langString General Arrighi de Casanova
xsd:date 1853-03-22
rdf:langString Duke of Padua
rdf:langString Jean-Thomas Arrighi de Casanova (Corti, Alta Còrsega, 8 de març de 1778 – París, 22 de març de 1853) fou un general francès d'origen cors. Era fill de Hyacinthe Arrighi, advocat general del rei, diputat suplent de la Convenció Nacional, després prefecte de , i cosí germà de Maria Letizia Ramolino, mare de Napoleó I. El 1787 fou enviat a l'Escola Militar de Rebais, vora Meaux, com a alumne del rei. El 1793, quan les escoles militars foren suprimides, fou enviat a la Universitat de Pisa. Quan tornà a Còrsega, marxà a Itàlia amb Josep Bonaparte, on hi fou tinent d'una de les companyies de la 75a Brigada. Després del , passà a l'estat major general com a adjunt als generals ajudants. Adscrit com a secretari d'ambaixada a Josep Bonaparte, el seguí a Parma i a Roma, on el desembre de 1797 fou ferit durant la revolta del general . Després participà com a adjunt a l'estat major en l'expedició a Egipte. Després de la batalla de les Piràmides, fou nomenat ajudant de camp del general Louis-Alexandre Berthier, qui el va nomenar capità després de ser ferit a la batalla de . Durant l'expedició a Síria, fou un dels primers a prendre per assalt Jaffa i assistí a l'assalt de Sant Joan d'Acre de 1799, i entrà a la ciutat amb el general . Hi fou ferit greument d'una bala a la caròtide, però se salvà. Va rebre un sabre d'honor i el títol de capità. Aleshores fou enviat a França, on participà en la batalla de Marengo com a cap d'esquadró i del 1r regiment de dragons, sota el comandament del general . Fou nomenat coronel i participà en la campanya d'Ulm. A la va conduir les seves tropes a la victòria, capturant sis canons malgrat les seves ferides. Va rebre aleshores la Legió d'Honor. Ferit als preliminars de la batalla d'Austerlitz, fou nomenat coronel dels Dragons de l'Emperadriu (Guàrdia Imperial) i participà en la Campanya de Prússia. El 1807 fou nomenat general de brigada, i després de la batalla de Friedland Napoleó el nomenà duc de Pàdua. El 1808 fou enviat a la campanya d'Espanya com a cap dels Dragons de l'Emperadriu, i participà en els combats contra els anglesos a Benavente. Quan tornà a França fou posat al capdavant de la cavalleria imperial contra Àustria. Fou nomenat general de divisió a la batalla d'Essling (25 de maig de 1809). A la batalla de Wagram lluità al costat dret per ajudar a Louis Nicolas Davout, príncep d'Eckmulh. Després Napoleó el nomenà inspector general de cavalleria i amb la condecoració del Gran Cordó de la Reunió. Per a la campanya de Rússia, li fou encarregada l'organització de 67 cohorts de guàrdies nacionals amb artilleria, així com el comandament de les tropes entre el riu Elba i el Somme. Durant la campanya de 1813 fou cap del 3r cos de cavalleria a Metz i defensar els marges del Rin. Després fou governador de Leipzig, que defensà dels atacs de Czernischew. A la va detenir suecs i prussians i facilità la retirada de Michel Ney, i també lluità a la batalla de Leipzig contra els cosacs del mariscal . Després de la Campanya de França de 1814 el seu cos de cavalleria, delmat, fou dissolt i encarregat d'infanteria de protegir el mariscal a Treviso. A la presa de París, sota les ordre del duc de Ragusa, ocupà els i Romainville, i fou ferit novament. Durant l'abdicació de Napoleó, es mantingué retirat. Durant el govern dels cent dies el nomenà Parell de França i governador de Còrsega, on hi trobà un fort suport popular després de la batalla de Waterloo. Durant la Restauració francesa li foren retirats tots els càrrecs i honors i proscrit el 24 de juliol de 1815. Marxà a la Llombardia, d'on no tornà fins al 1820. Va romandre allunyat de la política fins al 1849, quan fou elegit diputat bonapartista per Còrsega i senador el 1852. Va acabar els seus dies com a governador de l'. És pare de , ministre de l'interior de Napoleó III.
rdf:langString Jean-Toussaint Arrighi de Casanova, Herzog von Padua (* 8. März 1778 in Corte auf Korsika; † 22. März 1853 in Paris), war ein französischer General und Politiker.
rdf:langString Jean-Toussaint Arrighi de Casanova (French pronunciation: ​[ʒɑ̃ tusɛ̃ aʁiɡi də kazanɔva]; born 8 March 1778 in Corte; died 22 March 1853 in Paris), duc de Padova, was a French diplomat and soldier of the French Revolutionary and Napoleonic Wars. In the late 1840s, Arrighi was also involved in politics and was elected Deputy and then Senator in the French Parliament. He was a second cousin of Napoleon I of France.
rdf:langString Jean-Thomas Arrighi de Casanova (Corte, Alta Córcega, 8 de marzo de 1778 - París, 22 de marzo de 1853) fue un general francés de origen corso. Era hijo de , abogado general del rey, diputado suplente de la Convención Nacional, después prefecto de , y de Marie-Antoinette Benielli, prima hermana de María Letizia Ramolino, madre de Napoleón I. En 1787 fue enviado a la Escuela Militar de reciba, cerca de Meaux, como alumno del rey. En 1793, cuando las escuelas militares fueron suprimidas, fue enviado a la Universidad de Pisa. Cuando volvió en Córcega, marchó a Italia con José Bonaparte, donde fue teniente de una de las compañías de la 75a Brigada. Después del tratado de Leoben, pasó al estado mayor general como adjunto a los generales ayudantes. Adscrito como secretario de embajada a José Bonaparte, lo siguió en Parma y Roma, donde en diciembre de 1797 fue herido durante la sublevación del general . Después participó como adjunto al Estado Mayor en la . Después de la batalla de las Pirámides, fue nombrado ayudante de campo del general Louis-Alexandre Berthier, quien lo nombró capitán tras ser herido en la . Durante la expedición a Siria, fue uno de los primeros en tomar por asalto Jaffa y asistió al asalto de San Juan de Acre de 1799, y entró en la ciudad con el general Larmes. Allí fue herido gravemente de una bala en la carótida, pero se salvó. Recibió un sable de honor y el título de capitán. Entonces fue enviado a Francia, donde participó en la batalla de Marengo como jefe de escuadrón y del 1 º regimiento de dragones, bajo el mando del general Berthier. Fue nombrado coronel y participó en la campaña de Ulm. En la condujo sus tropas a la victoria, capturando seis cañones a pesar de sus heridas. Recibió entonces la Legión de Honor. Herido en los preliminares de la batalla de Austerlitz, fue nombrado coronel de los (Guardia Imperial) y participó en la . En 1807 fue nombrado general de brigada, y después de la batalla de Friedland Napoleón lo nombró duque de Padua. En 1808 fue enviado a la campaña de España como jefe de los Dragones de la Emperatriz, y participó en los combates contra los ingleses en Benavente. Cuando volvió a Francia fue puesto al frente de la caballería imperial contra Austria. Fue nombrado general de división en la batalla de Aspern-Essling (25 de mayo de 1809). En la batalla de Wagram luchó al lado derecho para ayudar a Louis Nicolas Davout, príncipe de Eckmulh. Después Napoleón lo nombró inspector general de caballería y con la condecoración del Gran Cordón de la Reunión. Para la Campaña de Rusia, le fue encargada la organización de 67 cohortes de guardias nacionales con artillería, así como el mando del se tropas entre el Elba y el Somme. Durante la campaña de 1813 fue jefe del 3.er cuerpo de caballería en Metz y defender los márgenes del Rin. Después fue gobernador de Leipzig, que defendió los ataques de Czernischew. En la detuvo suecos y prusianos y facilitó la retirada de Michel Ney, y también luchó en la batalla de Leipzig contra los cosacos del mariscal Blücher. Tras la Campaña de Francia de 1814 su cuerpo de caballería, diezmado, fue disuelto y encargado de infantería de proteger el mariscal Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont en Treviso. En la toma de París, bajo las órdenes del duque de Ragusa, ocupó los altos de Belleville y Romainville, y fue herido nuevamente. Durante la abdicación de Napoleón, se mantuvo retirado. Durante los Cien Días le nombró Par de Francia y gobernador de Córcega, donde encontró un fuerte apoyo popular después de la batalla de Waterloo. Durante la Restauración le fueron retirados todos los cargos y honores y proscrito el 24 de julio de 1815. Marchó a la Lombardía, de donde no volvió hasta 1820. Permaneció alejado de la política hasta el 1849, cuando fue elegido diputado bonapartista por Córcega y senador en 1852. Terminó sus días como gobernador del Hotel de los Inválidos. Fue padre de , ministro del interior de Napoleón III.
rdf:langString Jean-Thomas Arrighi de Casanova, né le 8 mars 1778 à Corte en Corse et mort le 22 mars 1853 à Paris, 1er duc de Padoue, est un général et homme politique français de la Révolution et de l'Empire, d'origine corse.
rdf:langString Jean Toussaint Arrighi de Casanova (Corte, 8 marzo 1778 – Parigi, 22 marzo 1853) è stato un militare e politico francese. Fu generale durante la spedizione in Egitto, a Marengo e ad Austerlitz. Insignito da Napoleone Bonaparte nel 1808 del titolo di , fu deputato dal 1849.
rdf:langString Jean-Toussaint Arrighi de Casanova, książę Padwy, (ur. 8 marca 1778 w Corte na Korsyce, zm. 22 marca 1853 w Paryżu) – francuski generał i polityk. Arrighi, kuzyn Napoleona Bonapartego, wstąpił do szkoły wojskowej w Rebais bei Meaux, a w 1796 roku do armii. Walczył w Egipcie w stopniu kapitana i został ciężko ranny pod St. Jean d’Acre. Brał udział w bitwach pod Marengo oraz Austerlitz. Awansował na pułkownika dragonów gwardyjskich. cesarz mianował go generałem brygady. Zmarł 22 marca 1853 w Paryżu. Jego syn, , był ministrem spraw wewnętrznych Francji za Napoleona III.
rdf:langString Жан-Тома (Жан Туссен) Арриги́ де Казанова герцог Падуанский (фр. Jean-Thomas Arrighi de Casanova) (8 марта 1778[…], Корте — 22 марта 1853[…], Париж) — генерал Наполеоновской армии; троюродный брат Наполеона.
rdf:langString Cavalry, Infantry
rdf:langString
rdf:langString Governor of Les Invalides
rdf:langString Deputy, Senator
rdf:langString Cousin of Napoleon Bonaparte
xsd:gYear 1814
xsd:gYear 1796
xsd:nonNegativeInteger 8118
xsd:string Cavalry, Infantry

data from the linked data cloud