Jamaican Maroons
http://dbpedia.org/resource/Jamaican_Maroons an entity of type: Thing
المارون الجامايكيون (بالإنجليزية: Jamaican Maroons) هم أحفاد الأفارقة الذين حاربوا وهربوا من العبودية، وأنشئوا مجتمعات حرة في المناطق الجبلية الداخلية من جامايكا في عهد العبودية. اكتسب العديد من العبيد الحرية عندما تولى الإنجليز السلطة على جامايكا في 1655.
rdf:langString
Els cimarrons jamaicans (o cimarrons de Jamaica) són els membres d'un grup ètnic els descendents dels quals foren afroamericans que van lluitar i es van escapar de l'esclavitud i van establir comunitats lliures a l'interior muntanyós de Jamaica durant l'era de l'esclavitud a l'illa. Els esclaus africans van començar a ser importats a l'illa durant el període espanyol, que ja va veure els primers , que sembla que es van mixturar amb els nadius arawak. La majoria dels esclaus van obtenir la llibertat quan els britànics van atacar Jamaica i la van posar sota el domini de l'Imperi Britànic el 1655. A partir d'aquell moment, els "runaways" (fugitius) foren coneguts amb el nom de "maroons" (cimarrons).
rdf:langString
Jamaican Maroons descend from Africans who freed themselves from slavery on the Colony of Jamaica and established communities of free black people in the island's mountainous interior, primarily in the eastern parishes. Africans who were enslaved during Spanish rule over Jamaica (1493–1655) may have been the first to develop such refugee communities.
rdf:langString
Les nègres marrons de Jamaïque sont les descendants des Africains qui ont lutté contre l'esclavage et se sont échappés pour fonder des communautés libres dans les régions montagneuses de l'intérieur de la Jamaïque, à l'époque de l'esclavage. Il est probable que les premiers à fuir aient été les esclaves importés durant l'époque de la colonisation espagnole. De nombreux esclaves ont acquis leur liberté lorsque la Grande-Bretagne a pris la Jamaïque en 1655.
rdf:langString
Os Maroons jamaicanos são descendentes de maroons, africanos que escaparam da escravidão na ilha da Jamaica e estabeleceu comunidades livres no interior montanhoso, principalmente nas paróquias orientais. Os escravos africanos importados durante o período espanhol provavelmente foram os primeiros a desenvolver tais comunidades de refugiados.
rdf:langString
rdf:langString
Jamaican Maroons
rdf:langString
المارون الجامايكيون
rdf:langString
Cimarrons jamaicans
rdf:langString
Nègres marrons de Jamaïque
rdf:langString
Maroons jamaicanos
rdf:langString
Jamaican Maroons
xsd:integer
9819435
xsd:integer
1121881407
rdf:langString
Jamaican Maroons
rdf:langString
Els cimarrons jamaicans (o cimarrons de Jamaica) són els membres d'un grup ètnic els descendents dels quals foren afroamericans que van lluitar i es van escapar de l'esclavitud i van establir comunitats lliures a l'interior muntanyós de Jamaica durant l'era de l'esclavitud a l'illa. Els esclaus africans van començar a ser importats a l'illa durant el període espanyol, que ja va veure els primers , que sembla que es van mixturar amb els nadius arawak. La majoria dels esclaus van obtenir la llibertat quan els britànics van atacar Jamaica i la van posar sota el domini de l'Imperi Britànic el 1655. A partir d'aquell moment, els "runaways" (fugitius) foren coneguts amb el nom de "maroons" (cimarrons). Els cimarrons de la banda de sobrevent de l'illa i els de van resistir a la conquesta britànica durant la Primera Guerra Cimarrón i la Segona Guerra Cimarrón el 1781.
rdf:langString
المارون الجامايكيون (بالإنجليزية: Jamaican Maroons) هم أحفاد الأفارقة الذين حاربوا وهربوا من العبودية، وأنشئوا مجتمعات حرة في المناطق الجبلية الداخلية من جامايكا في عهد العبودية. اكتسب العديد من العبيد الحرية عندما تولى الإنجليز السلطة على جامايكا في 1655.
rdf:langString
Jamaican Maroons descend from Africans who freed themselves from slavery on the Colony of Jamaica and established communities of free black people in the island's mountainous interior, primarily in the eastern parishes. Africans who were enslaved during Spanish rule over Jamaica (1493–1655) may have been the first to develop such refugee communities. The English, who invaded the island in 1655, continued the importation of enslaved Africans to work on the island's sugar-cane plantations. Africans in Jamaica continually resisted enslavement, with many who freed themselves becoming maroons. The revolts disrupted the sugar economy in Jamaica and made it less profitable. The uprisings decreased after the British colonial authorities signed treaties with the Leeward Maroons in 1739 and the Windward Maroons in 1740, which required them to support the institution of slavery. The importance of the Maroons to the colonial authorities declined after slavery was abolished in 1838. The Windward Maroons and those from the Cockpit Country resisted conquest in the First Maroon War (c. 1728 to 1740), which the colonial government ended in 1739–1740 by making treaties to grant lands and to respect maroon autonomy, in exchange for peace and aiding the colonial militia if needed against external enemies. The tension between Governor Alexander Lindsay and the majority of the Leeward Maroons resulted in the Second Maroon War from 1795 to 1796. Although the governor promised leniency if the maroons surrendered, he later betrayed them and, supported by the Assembly, insisted on deporting just under 600 Maroons to British settlements in Nova Scotia, where enslaved Americans who escaped from the United States were also resettled. The deported Maroons were unhappy with conditions in Canada, and in 1800 a majority left, having obtained passage to Freetown eight years after the Sierra Leone Company established it in West Africa (in present-day Sierra Leone) as a British colony, where they formed the Sierra Leone Creole ethnic identity.
rdf:langString
Les nègres marrons de Jamaïque sont les descendants des Africains qui ont lutté contre l'esclavage et se sont échappés pour fonder des communautés libres dans les régions montagneuses de l'intérieur de la Jamaïque, à l'époque de l'esclavage. Il est probable que les premiers à fuir aient été les esclaves importés durant l'époque de la colonisation espagnole. De nombreux esclaves ont acquis leur liberté lorsque la Grande-Bretagne a pris la Jamaïque en 1655. Les nègres marrons « au vent » (« Windward Maroons »), et ceux de la région du Cockpit, ont résisté avec détermination à leur conquête lors des deux Guerres des nègres marrons (« First and Second Maroon Wars ») en 1771.
rdf:langString
Os Maroons jamaicanos são descendentes de maroons, africanos que escaparam da escravidão na ilha da Jamaica e estabeleceu comunidades livres no interior montanhoso, principalmente nas paróquias orientais. Os escravos africanos importados durante o período espanhol provavelmente foram os primeiros a desenvolver tais comunidades de refugiados. Os ingleses ampliaram a importação de escravos para apoiar o desenvolvimento extensivo de plantações de cana-de-açúcar. Africanos na Jamaica continuamente lutaram e se revoltaram, com muitos que escaparam se tornando Maroon. As revoltas tiveram o efeito de interromper a economia do açúcar na Jamaica e torná-la menos lucrativa. As revoltas diminuíram apenas depois que o governo britânico prometeu libertar os escravos se eles deixassem de se revoltar; aboliu a escravidão em 1834. O Maroons Windward e aqueles do resistiu à conquista na , que o governo terminou em 1738-1739 ao fazer tratados para conceder terras e respeitar sua autonomia, em troca da paz e ajudando a milícia colonial se necessário contra inimigos externos. As tensões entre o governador colonial britânico e os moradores da vila de Trelawny resultaram na de 1795-1796. Embora o governador tenha prometido indulgência se os homens se rendessem, a Assembléia insistiu na deportação de 600 Maroons para assentamentos britânicos em Nova Escócia. Depois de Freetown ter sido estabelecido na África Ocidental como uma colônia britânica em 1792 (atual Serra Leoa), os britânicos deportaram maroons adicionais tementes a rebelião de escravos na Jamaica.
xsd:nonNegativeInteger
45804
