Iturea
http://dbpedia.org/resource/Iturea an entity of type: WikicatAncientPeoples
Iturea byla v době kolem počátku letopočtu krajina v dnešní Sýrii, na severovýchod od Galilea|Galileje a asi 50 km západně od Damašku. Sahala od pohoří Libanon až po Antilibanon v dnešní Sýrii a jejím centrem byla Chalcis.
rdf:langString
اليطوريين هم قوم عرب كونوا مملكة لهم في لبنان وكانت عاصمتهم عنجر. لم يعثر لهم على نقوش إلا باللغة اليونانية حيث تبنوا الثقافة الهيلنستية، وجميع المؤرخين القدماء الذين ذكروهم وصفوهم بأنهم عرب.
rdf:langString
Ituräa (altgriechisch Ἰτουραία, lateinisch Ituraea) bezeichnete in der Antike eine Landschaft im Norden Palästinas. Sie umfasste den Libanon, den Antilibanon und die zwischen diesen liegende Ebene von mit der Stadt Chalkis. Benannt ist die Landschaft nach dem Stamm der Ituräer (Ἰτουραῖοι), einem arabischen Nomadenvolk, das mit dem in Gen 25,15 und 1 Chr 1,31 erwähnten Volk der Jetur identifiziert wird. Die Römer kannten die Ituräer als räuberisches Volk. Ihre Krieger waren aber als Bogenschützen geschätzt. In Lk 3,1 wird ein Philippus als Tetrarch von Ituräa benannt.
rdf:langString
Iturea (Ancient Greek: Ἰτουραία, Itouraía) is the Greek name of a Levantine region north of Galilee during the Late Hellenistic and early Roman periods. It extended from Mount Lebanon across the plain of Marsyas to the Anti-Lebanon mountains in Syria, with its centre in Chalcis.
rdf:langString
Iturea ( en griego antiguo, Ἰτουραία, Itouraía ) es el nombre griego de una región levantina al norte de Galilea durante los períodos helenístico tardío y romano temprano. Se extendía desde el Monte Líbano a través de la llanura de Marsyas a las montañas Anti-Líbano en Siria, con su centro en .
rdf:langString
Iturea (bahasa Yunani Kuno: Ἰτουραία, Itouraía) adalah nama bahasa Yunani dari wilayah Levantine bagian utara Galilea selama Periode Akhir Helenistik dan Periode Romawi awal. Merupakan kepanjangan dari Gunung Lebanon di dataran Marsyas untuk pegunungan Anti-Lebanon di Suriah, dengan pusatnya di Khalkis.
rdf:langString
Iturea è il nome greco della provincia derivato dal nome biblico Jetur, che rappresentava un figlio di Ismaele della Genesi. Il nome della regione è menzionato solo una volta nella Bibbia, mentre tra i contemporanei il nome del popolo degli Iturei è tradotto in greco: Ἰτουραῖοι.
rdf:langString
L'Iturée est le nom grec d'une région limitrophe de la Palestine pendant les périodes hasmonéeenne, hérodienne et romaine, au Liban et dans l'Anti-Liban, autour de la plaine de la Bekaa.
rdf:langString
Iturea was in de Hellenistische en Romeinse periode de naam van een landstreek tussen de Libanonberg en de Hermonberg (Libanon/Syrië).
rdf:langString
Итурея (лат. Ituraea) — историческая область на юге современного Ливана к северо-востоку от Галилеи. Упомянута в Библии, как территория которой управлял брат Ирода Филипп (Лк. 3:1). В древности Итурею населяли кочевые арабские или арамейские племена. Они были покорены иудейским царем Александром Яннаем и обращены в иудаизм. Наиболее известным правителем Итуреи был Птолемей Халкидский, возглавивший страну после Александра Янная.
rdf:langString
Ітуре́я (грец. Ἰτουραία, лат. Ituraea) — історична область на півдні сучасного Лівану на північний схід від Галілеї.
rdf:langString
Iturea és el nom grec d'una regió de Palestina anomenada a la Bíblia Jetur, del nom d'un fill d'Ismael. Si bé Iturea o Jetur com territori només és esmentat a la Bíblia els itureus com a poble són esmentats per altres fonts: diu que foren una de les tribus conquerides pel rei David; també els esmenten Estrabó, Plini el vell, i Flavi Josep.
rdf:langString
Η Ιτουραία ήταν περιοχή της Μέσης Ανατολής, βόρεια της Γαλιλαίας, κατά τη διάρκεια της ύστερης Ελληνιστικής εποχής. Επεκτεινόταν από το όρος Λίβανος και τις πεδιάδες της Μασσύας μέχρι την οροσειρά του Αντιλιβάνου στη Συρία, με το κέντρο της στην πόλη Χαλκίς.
rdf:langString
Itureia é o nome grego de uma região na Terra de Israel durante os períodos hasmoneu, herodiano e romano. É uma terra montanhosa. É mencionado apenas uma vez na Bíblia cristã, enquanto que em fontes históricas aparece o nome do povo, os Itureus (em grego: Ἰτουραῖοι ou Ἰτυραῖοι). Estes últimos são mencionados pela primeira vez por - como uma das tribos conquistadas por Davi - e, posteriormente, por Estrabão, Plínio, o Velho, Josefo e outros, e por eles designados Itureus como um povo ismaelita, talvez sendo descendentes de Jetur, filho de Ismael, que habitavam o leste do Jordão.
rdf:langString
Itureen (latin Iturea) var under de hasmoneiska, herodianska och romerska perioderna en region i Israel. Dess närmare läge är omtvistat, och det nämns bara en gång i Bibeln, medan folkslagets namn, itureer (grekiska Ἰτουραῖοι eller Ἰτυραῖοι) påträffas i historiska källor. De sistnämnda nämns först av som en av de stammar som erövrades av Kung David, och därefter av Strabon, Plinius den äldre, Josefus, med flera, vilka anser itureerna som ett arabiskt (nabateiskt) folkslag. De var kända för romarna som ett rovgirigt folk, och uppskattades av dem för sin stora skicklighet i bågskytte. Itureerna erövrades av den hasmoneiska kungen Alexander Jannaeus och tvingades konvertera till judendomen.
rdf:langString
rdf:langString
يطوريون
rdf:langString
Iturea
rdf:langString
Iturea
rdf:langString
Ituräa
rdf:langString
Ιτουραία
rdf:langString
Iturea
rdf:langString
Iturea
rdf:langString
Iturea
rdf:langString
Iturée
rdf:langString
Iturea
rdf:langString
Iturea
rdf:langString
Itureia
rdf:langString
Итурея
rdf:langString
Itureen
rdf:langString
Ітурея
xsd:integer
5078224
xsd:integer
1116222710
rdf:langString
Iturea byla v době kolem počátku letopočtu krajina v dnešní Sýrii, na severovýchod od Galilea|Galileje a asi 50 km západně od Damašku. Sahala od pohoří Libanon až po Antilibanon v dnešní Sýrii a jejím centrem byla Chalcis.
rdf:langString
Iturea és el nom grec d'una regió de Palestina anomenada a la Bíblia Jetur, del nom d'un fill d'Ismael. Si bé Iturea o Jetur com territori només és esmentat a la Bíblia els itureus com a poble són esmentats per altres fonts: diu que foren una de les tribus conquerides pel rei David; també els esmenten Estrabó, Plini el vell, i Flavi Josep. Al segle i aC Iturea era inclosa en el regne de Ptolemeu fill de Mennaeus (Regne de Calcis) que va regnar del 85 aC al 40 aC; controlava extensos territoris al modern Líban incloent les muntanyes iturees amb capital a Calcis, des d'on terroritzava Damasc; el 64 aC va pagar una forta suma (1000 talents) a Pompeu per assegurar la corona i la pau, però va haver de cedir part d'Iturea i altres regions als romans; el va succeir el seu fill Lisànies I a qui Dió Cassi anomena com a "rei dels itureus", que fou executat per ordre de Marc Antoni vers el 36 aC, a petició de Cleòpatra. Antoni va cedir el seu domini (i altres) a Egipte però Cleòpatra va morir a Actium el 30 aC. Vers el 28 aC o una mica més tard, Iturea i comarques adjacents (Abilene i Traconítida) van caure en mans d'un cap anomenat Zenòdor, que probablement les va comprar als romans però a la seva mort vers el 20 aC August va concedir la regió a Herodes el Gran, el qual va morir el 4 aC. El seu fill Herodes Filip el va succeir com a tetrarca de Bashan (que incloïa Batanea, Iturea, Traconítida i Auranítida) mentre que Lisànies II (possible fill de Lisànies I) apareix vers el 15 dC governant l'Abilene i alguna zona de Gaulanitida o d'Iturea. En una inscripció datada l'any 6, Quint Emili Secundus explica que fou enviat contra els itureus de les muntanyes del Líban, el que fa pensar que en aquest temps els itureus vivien allí però és probable que el nom d'Iturea fos donat no sols als territoris que ocupaven sinó a regions que havien ocupat abans. El 38 Iturea i una part de la Traconítida (o potser la Gaulanítida) amb seu a Arca foren donades per Cal·lígula a Sohem o Soem (Soemus), anomenat altre cop per Dió Cassi (i també per Tàcit) rei dels itureus. Soemus va morir el 49 i el seu regne es va incorporar a la província de Síria. Un altra part d'Iturea fou concedida per Cal·lígula a Herodes Agripa I, i Claudi li va afegir Abilene l'any 41 (on havia governat anteriorment el ja esmentat Lisànies II); en aquest mateix any 41 Claudi va cedir Calcis, amb títol reial, a Herodes de Calcis.
rdf:langString
اليطوريين هم قوم عرب كونوا مملكة لهم في لبنان وكانت عاصمتهم عنجر. لم يعثر لهم على نقوش إلا باللغة اليونانية حيث تبنوا الثقافة الهيلنستية، وجميع المؤرخين القدماء الذين ذكروهم وصفوهم بأنهم عرب.
rdf:langString
Η Ιτουραία ήταν περιοχή της Μέσης Ανατολής, βόρεια της Γαλιλαίας, κατά τη διάρκεια της ύστερης Ελληνιστικής εποχής. Επεκτεινόταν από το όρος Λίβανος και τις πεδιάδες της Μασσύας μέχρι την οροσειρά του Αντιλιβάνου στη Συρία, με το κέντρο της στην πόλη Χαλκίς. Οι κάτοικοί της, Ιτουραίοι, με ημινομαδικό τρόπο ζωής, δεν έχει διευκρινιστεί απόλυτα αν ήταν αραβική ή αραμαϊκή φυλή. Η πρώτη μη βιβλική πηγή που τους αναφέρει, είναι ο Ευπόλεμος, που τους αναγνωρίζει ως μια από τις φυλές, μαζί με τους Ναβαταίους, Μωαβίτες, και Αμμωνίτες, ενάντια στους οποίους ο Δαβίδ κήρυξε τον πόλεμο ανατολικά του Ιορδάνη ποταμού. Μιλούσαν αραβικά ή αραμαϊκά και ισχυροποιήθηκαν στα χρόνια της παρακμής της σελευκιδικής εξουσίας τον 2ο αιώνα π.Χ., όταν από τη βάση τους γύρω από το όρος Λίβανος και την Κοιλάδα Μπεκάα, κατέληξαν να κυριαρχήσουν σε μεγάλα τμήματα της συριακής επικράτειας διεισδύοντας στη βόρεια Παλαιστίνη μέχρι τη Γαλιλαία, ιδρύοντας το κράτος τους στα ενδιάμεσα εδάφη.
rdf:langString
Ituräa (altgriechisch Ἰτουραία, lateinisch Ituraea) bezeichnete in der Antike eine Landschaft im Norden Palästinas. Sie umfasste den Libanon, den Antilibanon und die zwischen diesen liegende Ebene von mit der Stadt Chalkis. Benannt ist die Landschaft nach dem Stamm der Ituräer (Ἰτουραῖοι), einem arabischen Nomadenvolk, das mit dem in Gen 25,15 und 1 Chr 1,31 erwähnten Volk der Jetur identifiziert wird. Die Römer kannten die Ituräer als räuberisches Volk. Ihre Krieger waren aber als Bogenschützen geschätzt. In Lk 3,1 wird ein Philippus als Tetrarch von Ituräa benannt.
rdf:langString
Iturea (Ancient Greek: Ἰτουραία, Itouraía) is the Greek name of a Levantine region north of Galilee during the Late Hellenistic and early Roman periods. It extended from Mount Lebanon across the plain of Marsyas to the Anti-Lebanon mountains in Syria, with its centre in Chalcis.
rdf:langString
Iturea ( en griego antiguo, Ἰτουραία, Itouraía ) es el nombre griego de una región levantina al norte de Galilea durante los períodos helenístico tardío y romano temprano. Se extendía desde el Monte Líbano a través de la llanura de Marsyas a las montañas Anti-Líbano en Siria, con su centro en .
rdf:langString
Iturea (bahasa Yunani Kuno: Ἰτουραία, Itouraía) adalah nama bahasa Yunani dari wilayah Levantine bagian utara Galilea selama Periode Akhir Helenistik dan Periode Romawi awal. Merupakan kepanjangan dari Gunung Lebanon di dataran Marsyas untuk pegunungan Anti-Lebanon di Suriah, dengan pusatnya di Khalkis.
rdf:langString
Iturea è il nome greco della provincia derivato dal nome biblico Jetur, che rappresentava un figlio di Ismaele della Genesi. Il nome della regione è menzionato solo una volta nella Bibbia, mentre tra i contemporanei il nome del popolo degli Iturei è tradotto in greco: Ἰτουραῖοι.
rdf:langString
L'Iturée est le nom grec d'une région limitrophe de la Palestine pendant les périodes hasmonéeenne, hérodienne et romaine, au Liban et dans l'Anti-Liban, autour de la plaine de la Bekaa.
rdf:langString
Iturea was in de Hellenistische en Romeinse periode de naam van een landstreek tussen de Libanonberg en de Hermonberg (Libanon/Syrië).
rdf:langString
Itureia é o nome grego de uma região na Terra de Israel durante os períodos hasmoneu, herodiano e romano. É uma terra montanhosa. É mencionado apenas uma vez na Bíblia cristã, enquanto que em fontes históricas aparece o nome do povo, os Itureus (em grego: Ἰτουραῖοι ou Ἰτυραῖοι). Estes últimos são mencionados pela primeira vez por - como uma das tribos conquistadas por Davi - e, posteriormente, por Estrabão, Plínio, o Velho, Josefo e outros, e por eles designados Itureus como um povo ismaelita, talvez sendo descendentes de Jetur, filho de Ismael, que habitavam o leste do Jordão. Segundo Estrabão, os árabes e itureus que viviam na Itureia eram predadores, e suas fortalezas foram destruídas por Pompeu. Eles apreciados pelos romanos pela sua grande habilidade no tiro com arco. O Itureus foram conquistados pelo rei hasmoneu Alexandre Janeu e foram forçadamente convertidos ao Judaísmo. Ptolemeu, filho de Mennaeus, rei de Heliópolis e Cálcis da Celessíria, também dominou este território.
rdf:langString
Итурея (лат. Ituraea) — историческая область на юге современного Ливана к северо-востоку от Галилеи. Упомянута в Библии, как территория которой управлял брат Ирода Филипп (Лк. 3:1). В древности Итурею населяли кочевые арабские или арамейские племена. Они были покорены иудейским царем Александром Яннаем и обращены в иудаизм. Наиболее известным правителем Итуреи был Птолемей Халкидский, возглавивший страну после Александра Янная.
rdf:langString
Itureen (latin Iturea) var under de hasmoneiska, herodianska och romerska perioderna en region i Israel. Dess närmare läge är omtvistat, och det nämns bara en gång i Bibeln, medan folkslagets namn, itureer (grekiska Ἰτουραῖοι eller Ἰτυραῖοι) påträffas i historiska källor. De sistnämnda nämns först av som en av de stammar som erövrades av Kung David, och därefter av Strabon, Plinius den äldre, Josefus, med flera, vilka anser itureerna som ett arabiskt (nabateiskt) folkslag. De var kända för romarna som ett rovgirigt folk, och uppskattades av dem för sin stora skicklighet i bågskytte. Itureerna erövrades av den hasmoneiska kungen Alexander Jannaeus och tvingades konvertera till judendomen. Många kristna teologer, bland dem Eusebius, placerar med beaktande av den ovannämnda passagen i Lukas Itureen nära Trachonitis, men detta verkar strida mot alla historiska källor. Enligt Josefus låg det itureiska riket norr om Galileen, och 105 f.Kr. annekterade , efter att ha besegrat itureerna, en del av landet till Judeen, och påtvingade invånarna judendom. Strabon anser att itureernas landområde ingår i rike, vars hov låg i Chalkis (?) och som regerade 85 - 40 f Kr. Ptolemaios efterträddes av sin son , som av Dio Cassius kallas "Kung över itureerna". Omkring 23 f.Kr. föll Itureen med angränsande provinser i händerna på en hövding vid namn Zenodorus. Tre år senare, efter Zenodorus död, gav Augustus Itureen till Herodes den Store, som i sin tur testamenterade det till sin son . Att Itureen låg i närheten av berget Libanon bekräftas av en inskrift från omkring år 6 e.Kr. där berättar att han sände Quirinius till itureerna vid berget Libanon. År 38 gav Caligula Itureen till en viss , som av Dio Cassius och Tacitus kallas "Kung över itureerna". Efter Soemus död år 49 införlivades hans rike med provinsen Syrien. Efter detta införlivande bistod itureerna den romerska armén med soldater, och beteckningar som "Ala I. Augusta Ituræorum" och "Cohors I. Augusta Ituræorum" nämns i inskrifter.
rdf:langString
Ітуре́я (грец. Ἰτουραία, лат. Ituraea) — історична область на півдні сучасного Лівану на північний схід від Галілеї.
xsd:nonNegativeInteger
21971
