International human rights instruments
http://dbpedia.org/resource/International_human_rights_instruments an entity of type: Thing
國際人權文書是指與国际人权法及保護人权有關的条约及國际文件的總稱，可分為「宣言」及「公約」兩類。「宣言」不具，而「公約」是在國際法下具有法律約束力的文書。
rdf:langString
وثائق حقوق الإنسان الدولية هي المعاهدات وغيرها من الوثائق الدولية التي تتعلق بالقانون الدولي لحقوق الإنسان وتُعنى بحماية حقوق الإنسان عمومًا. ويمكن تقسيمها إلى فئتين: الإعلانات التي تقرها هيئات مثل الجمعية العامة للأمم المتحدة والتي لا تكون ملزمة قانونيًا رغم احتمال كونها ملزمة سياسيًا لذا تسمى قانونًا غير ملزم، والاتفاقيات والتي تكون صكوكًا ملزمة قانونيًا أبرمت بموجب القانون الدولي. وبمرور الوقت، يمكن أن تكتسب المعاهدات الدولية بل والإعلانات أيضًا مركز القانون الدولي العرفي.
rdf:langString
Els instruments internacionals de drets humans són els tractats i altres textos internacionals que serveixen com a fonts legals per al i la protecció dels drets humans en general. N'hi ha de diferents tipus, però la majoria es poden classificar en dues grans categories: les declaracions, adoptades per òrgans com l'Assemblea General de les Nacions Unides, que per naturalesa són declaratives, de manera que no són jurídicament vinculants encara que poden ser políticament autoritzades i quasi-legals, i sovint expressen principis rectors; i les convencions que són tractats multipartistes que estan dissenyats per convertir-se en vinculants legalment, solen incloure un llenguatge prescriptiu i molt específic, i normalment es conclouen mitjançant un procediment llarg que sovint requereix la ratif
rdf:langString
International human rights instruments are the treaties and other international texts that serve as legal sources for international human rights law and the protection of human rights in general. There are many varying types, but most can be classified into two broad categories: declarations, adopted by bodies such as the United Nations General Assembly, which are by nature declaratory, so not legally-binding although they may be politically authoritative and very well-respected soft law;, and often express guiding principles; and conventions that are multi-party treaties that are designed to become legally binding, usually include prescriptive and very specific language, and usually are concluded by a long procedure that frequently requires ratification by each states' legislature. Lesser
rdf:langString
Menschenrechtsabkommen sind multilateral abgeschlossene völkerrechtliche Verträge. Sie kodifizieren in erster Linie Individualrechte, doch enthalten sie auch kollektive Rechte wie das Recht auf Selbstbestimmung der Völker. Die Verträge schaffen , die im Gegensatz zu den auf der UN-Charta beruhenden Instrumenten nur für diejenigen Staaten, die den Verträgen durch Ratifikation beigetreten sind, gelten.
rdf:langString
Los instrumentos internacionales de derechos humanos son los tratados y otros textos internacionales que sirven como fuentes legales para el derecho internacional de los derechos humanos y la protección de los derechos humanos en general. Existen muchos tipos diferentes, pero la mayoría se pueden clasificar en dos grandes categorías: declaraciones, adoptadas por organismos como la Asamblea General de las Naciones Unidas, que son por naturaleza declarativas, por lo que no son jurídicamente vinculantes, aunque pueden ser políticamente autorizadas y muy respetada, y a menudo expresan principios rectores; y las convenciones que son tratados multipartidistas que están diseñados para ser legalmente vinculantes, generalmente incluyen un lenguaje prescriptivo y muy específico, y generalmente se
rdf:langString
Les instruments internationaux relatifs aux droits de l'Homme sont au nombre de douze, sous la responsabilité du Haut-Commissariat des Nations unies aux droits de l'homme, le secrétariat du Conseil des droits de l'homme des Nations unies.
rdf:langString
Hak asasi manusia atau HAM merupakan hak yang melekat pada setiap individu di dunia dan telah di jamin oleh negara-negara yang berdaulat tertuang melalui peraturan perundang-undangan. HAM adalah sesuatu yang sangat penting yang telah lama dinyatakan oleh para pemikir (filosof) maupun dicetuskan oleh berbagai negara di dunia. Pada zaman yunani kuno Plato telah memaklumkan kepada warga polisnya bahwa kesejahteraan bersama baru tercapai kalau setiap warga negara melaksanakan hak dan kewajibannya masing-masing.
rdf:langString
Международные документы (инструменты) по правам человека — это договоры и другие международные документы, которые служат правовыми источниками для международного права прав человека и защиты прав человека в целом. Существует много различных видов, но большинство из них можно разделить на две широкие категории: декларации, принимаемые такими органами, как Генеральная Ассамблея Организации Объединённых Наций, которые по своей природе являются декларативными, поэтому не имеют обязательной юридической силы, хотя могут быть политически авторитетными (так называемое «мягкое право») и часто выражает руководящие принципы; и Конвенции, которые представляют собой многосторонние договоры, которые призваны стать юридически обязательными, обычно включают предписывающие и очень конкретные формулировки и
rdf:langString
rdf:langString
وثائق حقوق الإنسان الدولية
rdf:langString
Instruments internacionals de drets humans
rdf:langString
Menschenrechtsabkommen
rdf:langString
Instrumentos internacionales de derechos humanos
rdf:langString
Instruments internationaux relatifs aux droits de l'homme
rdf:langString
Instrumen hak asasi manusia internasional
rdf:langString
International human rights instruments
rdf:langString
Международные документы по правам человека
rdf:langString
國際人權文書
xsd:integer
15079
xsd:integer
1117678756
rdf:langString
وثائق حقوق الإنسان الدولية هي المعاهدات وغيرها من الوثائق الدولية التي تتعلق بالقانون الدولي لحقوق الإنسان وتُعنى بحماية حقوق الإنسان عمومًا. ويمكن تقسيمها إلى فئتين: الإعلانات التي تقرها هيئات مثل الجمعية العامة للأمم المتحدة والتي لا تكون ملزمة قانونيًا رغم احتمال كونها ملزمة سياسيًا لذا تسمى قانونًا غير ملزم، والاتفاقيات والتي تكون صكوكًا ملزمة قانونيًا أبرمت بموجب القانون الدولي. وبمرور الوقت، يمكن أن تكتسب المعاهدات الدولية بل والإعلانات أيضًا مركز القانون الدولي العرفي. يمكن تقسيم الوثائق الدولية لحقوق الإنسان أيضًا إلى وثائق عالمية والتي يمكن لأي دولة في العالم أن تكون طرفًا فيها والوثائق الإقليمية والتي تقتصر على الدول الواقعة في إقليم معين من العالم. تؤسس معظم الاتفاقيات آليات لمراقبة تنفيذها، وفي بعض الحالات، لا تملك هذه الآليات إلا قدرًا قليلًا نسبيًا من السلطة وعادة ما تتجاهلها الدول الأعضاء، ولكنها تتمتع في حالات أخرى بسلطة سياسية وقانونية عظيمة ودائمًا ما تنفذ كل قراراتها تقريبًا. ومن بين الأمثلة على الحالة الأولى، لجان معاهدة الأمم المتحدة، أما المحكمة الأوروبية لحقوق الإنسان فتأتي كأفضل مثال للحالة الثانية. تتفاوت الآليات في إمكانية وصول الأفراد إليها، فبموجب بعض الاتفاقيات، مثل الاتفاقية الأوروبية لحقوق الإنسان، يُسمح للأفراد أو الدول - وفقًا لشروط معينة - إيصال حالات فردية إلى آليات الإنفاذ، ومع ذلك، يتوقف وصول الأفراد بموجب معظم الاتفاقيات (مثل اتفاقيات الأمم المتحدة) على قبول الدولة الطرف المعينة لهذا الحق من خلال الإعلان عن هذا وقت التصديق أو الانضمام أو من خلال التصديق على البروتوكول البروتوكول الاختياري للاتفاقية أو الانضمام إليه. ويعد هذا جزءًا من التطور الذي شهده القانون الدولي على مدار العقود العديدة الماضية، حيث تحول من هيئة للقوانين تحكم الدول إلى الإقرار بأهمية الأفراد وحقوقهم داخل الإطار القانوني الدولي. وأحيانًا يشار إلى الإعلان العالمي لحقوق الإنسان والعهد الدولي الخاص بالحقوق المدنية والسياسية والعهد الدولي الخاص بالحقوق الاقتصادية والاجتماعية والثقافية على أنها الشرعة الدولية للحقوق.
rdf:langString
Els instruments internacionals de drets humans són els tractats i altres textos internacionals que serveixen com a fonts legals per al i la protecció dels drets humans en general. N'hi ha de diferents tipus, però la majoria es poden classificar en dues grans categories: les declaracions, adoptades per òrgans com l'Assemblea General de les Nacions Unides, que per naturalesa són declaratives, de manera que no són jurídicament vinculants encara que poden ser políticament autoritzades i quasi-legals, i sovint expressen principis rectors; i les convencions que són tractats multipartistes que estan dissenyats per convertir-se en vinculants legalment, solen incloure un llenguatge prescriptiu i molt específic, i normalment es conclouen mitjançant un procediment llarg que sovint requereix la ratificació per part de la legislatura de cada estat. Menys conegudes són algunes "recomanacions" que són similars a les convencions en ser acordades multilateralment, però no es poden ratificar i serveixen per establir estàndards comuns. També poden existir directrius administratives que siguin acordades multilateralment pels estats, així com els estatuts dels tribunals o altres institucions. Una prescripció o principi específic de qualsevol d'aquests diferents instruments internacionals pot, amb el temps, assolir l'estatus de dret internacional consuetudinari, acceptat específicament per un estat o no, només pel fet de ser ben reconegut i seguit durant un temps prou llarg. Els instruments internacionals de drets humans es poden dividir en instruments globals, dels quals qualsevol estat del món en pot ser part, i instruments regionals, que es restringeixen als estats d'una regió concreta del món. La majoria de convencions i recomanacions (però poques declaracions) estableixen mecanismes de seguiment i estableixen òrgans per supervisar la seva implementació. En alguns casos, aquests organismes poden tenir relativament poca autoritat política o mitjans legals, i poden ser ignorats pels estats membres; en altres casos aquests mecanismes compten amb òrgans amb una gran autoritat política i les seves decisions gairebé sempre s'executen. Un bon exemple d'això últim és el Tribunal Europeu de Drets Humans. Els mecanismes de control també varien pel que fa al grau d'accés individual per exposar els casos d'abús i la petició de recursos. Segons algunes convencions o recomanacions, per exemple, amb la Convenció Europea de Drets Humans els individus o els estats poden, amb determinades condicions, portar casos individuals a un tribunal de ple dret en l'àmbit internacional. De vegades, això es pot fer als tribunals nacionals a causa de la jurisdicció universal. La Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals juntament amb altres instruments internacionals de drets humans s'anomenen de vegades la declaració internacional de drets. Els instruments internacionals de drets humans són identificats per l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans.
rdf:langString
Menschenrechtsabkommen sind multilateral abgeschlossene völkerrechtliche Verträge. Sie kodifizieren in erster Linie Individualrechte, doch enthalten sie auch kollektive Rechte wie das Recht auf Selbstbestimmung der Völker. Die Verträge schaffen , die im Gegensatz zu den auf der UN-Charta beruhenden Instrumenten nur für diejenigen Staaten, die den Verträgen durch Ratifikation beigetreten sind, gelten. Seit Ende 2006 gibt es im Rahmen der Vereinten Nationen neun allen Staaten zur Ratifikation offenstehende Menschenrechtsabkommen im engeren Sinne. Sie enthalten Überprüfungsverfahren, die den dazu eingesetzten UN-Vertragsorganen obliegen. Einige, aber nicht alle Verträge werden ergänzt durch Zusatzabkommen, sogenannte Optionsprotokolle, die in der Regel Individualbeschwerdeverfahren zum Gegenstand haben. Europa, Amerika und Afrika haben darüber hinaus unterschiedlich weit reichende regionale Menschenrechtsabkommen vereinbart, die allen Ländern dieser Regionen offenstehen. Hier nicht behandelt werden die bereits seit 1912 erzielten zahlreichen Übereinkommen der Internationalen Arbeitsorganisation.
rdf:langString
Los instrumentos internacionales de derechos humanos son los tratados y otros textos internacionales que sirven como fuentes legales para el derecho internacional de los derechos humanos y la protección de los derechos humanos en general. Existen muchos tipos diferentes, pero la mayoría se pueden clasificar en dos grandes categorías: declaraciones, adoptadas por organismos como la Asamblea General de las Naciones Unidas, que son por naturaleza declarativas, por lo que no son jurídicamente vinculantes, aunque pueden ser políticamente autorizadas y muy respetada, y a menudo expresan principios rectores; y las convenciones que son tratados multipartidistas que están diseñados para ser legalmente vinculantes, generalmente incluyen un lenguaje prescriptivo y muy específico, y generalmente se concluyen mediante un largo procedimiento que con frecuencia requiere la ratificación de la legislatura de cada estado. Menos conocidas son algunas "recomendaciones" que son similares a las convenciones de ser acordadas multilateralmente, pero que no pueden ser ratificadas y sirven para establecer estándares comunes. También puede haber pautas administrativas acordadas multilateralmente por los estados, así como los estatutos de los tribunales u otras instituciones. Una prescripción o principio específico de cualquiera de estos diversos instrumentos internacionales puede, con el tiempo, alcanzar el estatus de derecho internacional consuetudinario, ya sea que lo acepte específicamente un estado o no, solo porque está bien reconocido y seguido durante un tiempo suficientemente largo. Los instrumentos internacionales de derechos humanos pueden dividirse aún más en instrumentos globales, de los cuales cualquier estado del mundo puede ser parte, e instrumentos regionales, que están restringidos a los estados de una región particular del mundo. La mayoría de las convenciones y recomendaciones (pero pocas declaraciones) establecen mecanismos para monitorear y establecer organismos para supervisar su implementación. En algunos casos, estos organismos pueden tener relativamente poca autoridad política o medios legales, y pueden ser ignorados por los Estados miembros; en otros casos, estos mecanismos tienen organismos con gran autoridad política y sus decisiones casi siempre se implementan. Un buen ejemplo de esto último es el Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Los mecanismos de monitoreo también varían en cuanto al grado de acceso individual para exponer casos de abuso y reclamar remedios. En virtud de algunos convenios o recomendaciones – por ejemplo, el Convenio Europeo de Derechos Humanos – se permite a las personas o estados, bajo ciertas condiciones, llevar casos individuales a un tribunal de pleno derecho a nivel internacional. A veces, esto se puede hacer en los tribunales nacionales debido a la jurisdicción universal. La Declaración Universal de Derechos Humanos, el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, y el Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales, junto con otros instrumentos internacionales de derechos humanos, a veces se denominan la declaración internacional de derechos. El ACNUDH identifica los instrumentos internacionales de derechos humanos y la mayoría se hace referencia en el sitio web del ACNUDH.
rdf:langString
International human rights instruments are the treaties and other international texts that serve as legal sources for international human rights law and the protection of human rights in general. There are many varying types, but most can be classified into two broad categories: declarations, adopted by bodies such as the United Nations General Assembly, which are by nature declaratory, so not legally-binding although they may be politically authoritative and very well-respected soft law;, and often express guiding principles; and conventions that are multi-party treaties that are designed to become legally binding, usually include prescriptive and very specific language, and usually are concluded by a long procedure that frequently requires ratification by each states' legislature. Lesser known are some "recommendations" which are similar to conventions in being multilaterally agreed, yet cannot be ratified, and serve to set common standards. There may also be administrative guidelines that are agreed multilaterally by states, as well as the statutes of tribunals or other institutions. A specific prescription or principle from any of these various international instruments can, over time, attain the status of customary international law whether it is specifically accepted by a state or not, just because it is well-recognized and followed over a sufficiently long time. International human rights instruments can be divided further into global instruments, to which any state in the world can be a party, and regional instruments, which are restricted to states in a particular region of the world. Most conventions and recommendations (but few declarations) establish mechanisms for monitoring and establish bodies to oversee their implementation. In some cases these bodies that may have relatively little political authority or legal means, and may be ignored by member states; in other cases these mechanisms have bodies with great political authority and their decisions are almost always implemented. A good example of the latter is the European Court of Human Rights. Monitoring mechanisms also vary as to the degree of individual access to expose cases of abuse and plea for remedies. Under some conventions or recommendations – e.g. the European Convention on Human Rights – individuals or states are permitted, subject to certain conditions, to take individual cases to a full-fledged tribunal at international level. Sometimes, this can be done in national courts because of universal jurisdiction. The Universal Declaration of Human Rights, the International Covenant on Civil and Political Rights, and the International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights together with other international human rights instruments are sometimes referred to as the international bill of rights. International human rights instruments are identified by the OHCHR and most are referenced on the OHCHR website.
rdf:langString
Les instruments internationaux relatifs aux droits de l'Homme sont au nombre de douze, sous la responsabilité du Haut-Commissariat des Nations unies aux droits de l'homme, le secrétariat du Conseil des droits de l'homme des Nations unies. 1.
* le Pacte international relatif aux droits économiques, sociaux et culturels (CESCR), dont l'organe de surveillance est le ; 2.
* le Pacte international relatif aux droits civils et politiques (CCPR), dont l'organe de surveillance est le Comité des droits de l'homme; 3.
* le Protocole facultatif au Pacte international relatif aux droits civils et politiques (CCPR-OP1); [1] 4.
* le Deuxième Protocole facultatif au Pacte international relatif aux droits civils et politiques visant à abolir la peine de mort (CCPR-OP2-DP); [2] 5.
* la Convention internationale sur l'élimination de toutes les formes de discrimination raciale (CERD), dont l'organe de surveillance est le Comité pour l'élimination de la discrimination raciale; 6.
* la Convention sur l'élimination de toutes les formes de discrimination à l'égard des femmes (CEDAW), dont l'organe de surveillance est le Comité pour l'élimination de la discrimination à l'égard des femmes; 7.
* le protocole facultatif à la Convention sur l'élimination de toutes les formes de discrimination à l'égard des femmes (CEDAW-OP); [3] 8.
* la Convention contre la torture et autres peines ou traitements cruels, inhumains ou dégradants (CAT), dont l'organe de surveillance est le Comité contre la torture; 9.
* la Convention relative aux droits de l'enfant (CRC), dont l'organe de surveillance est le Comité sur les droits de l'enfant; 10.
* le protocole facultatif à la Convention relative aux droits de l'enfant, concernant l'implication d'enfants dans les conflits armés (CRC-OP-AC); [4] 11.
* le protocole facultatif à la Convention relative aux droits de l'enfant, concernant la vente d'enfants, la prostitution des enfants et la pornographie mettant en scène des enfants (CRC-OP-SC); [5] 12.
* la Convention internationale sur la protection des droits de tous les travailleurs migrants et des membres de leur famille (MWC) adoptée par l'Assemblée générale en 1990 et qui est entrée en vigueur en 2003, lorsqu'elle a été acceptée par au moins 20 États.
rdf:langString
Hak asasi manusia atau HAM merupakan hak yang melekat pada setiap individu di dunia dan telah di jamin oleh negara-negara yang berdaulat tertuang melalui peraturan perundang-undangan. HAM adalah sesuatu yang sangat penting yang telah lama dinyatakan oleh para pemikir (filosof) maupun dicetuskan oleh berbagai negara di dunia. Pada zaman yunani kuno Plato telah memaklumkan kepada warga polisnya bahwa kesejahteraan bersama baru tercapai kalau setiap warga negara melaksanakan hak dan kewajibannya masing-masing. Instrumen hak asasi manusia internasional ("International human rights instruments") merupakan alat-alat dan standar pembatasan dan pelaksanaan mekanisme kontrol terhadap kesepakatan-kesepakatan antar negara tentang jaminan HAM yakni Undang-undang Internasional HAM dengan bentuknya adalah kovenan dan protokol. Pandangan dan sikap bangsa Indonesia terhadap HAM lebih menitiberatkan pada manusia sebagai makhluk ciptaan Tuhan Yang Maha Esa secara kodrati dianugerahi hak dasar atau disebut hak asasi. kemudian pada masyarakat global atau internasional yang sesuai dengan deklarasi universal hak asasi manusia dan beberapa instrumen inti hak asasi manusia internasional. Deklarasi Universal HAM adalah standar umum bagi semua bangsa dan negara dengan tujuan agar orang atau badan di dalam masyarakat senantiasa mengingat deklarasi ini dengan cara mengajarkan dan memberikan pendidikan guna menggalakkan penghargaan akan kebebasan tersebut.
rdf:langString
Международные документы (инструменты) по правам человека — это договоры и другие международные документы, которые служат правовыми источниками для международного права прав человека и защиты прав человека в целом. Существует много различных видов, но большинство из них можно разделить на две широкие категории: декларации, принимаемые такими органами, как Генеральная Ассамблея Организации Объединённых Наций, которые по своей природе являются декларативными, поэтому не имеют обязательной юридической силы, хотя могут быть политически авторитетными (так называемое «мягкое право») и часто выражает руководящие принципы; и Конвенции, которые представляют собой многосторонние договоры, которые призваны стать юридически обязательными, обычно включают предписывающие и очень конкретные формулировки и обычно заключаются в результате длительной процедуры, которая часто требует ратификации законодательным органом каждого государства. Менее известны некоторые «рекомендации», которые аналогичны Конвенциям в том, что они согласованы на многосторонней основе, но не могут быть ратифицированы и служат для установления общих стандартов. Также могут быть административные инструкции, согласованные государствами на многосторонней основе, а также уставы трибуналов или других институтов. Конкретное предписание или принцип из любого из этих различных международных инструментов может со временем достичь статуса обычного международного права, независимо от того, принимается ли оно конкретно государством или нет, просто потому, что оно широко признано и соблюдается в течение достаточно длительного времени. Международные документы по правам человека можно разделить на универсальные, участником которых может быть любое государство в мире, и региональные, действие которых ограничено государствами в определённом регионе мира. Большинство Конвенций и рекомендаций (но малая часть деклараций) устанавливают механизмы для мониторинга и создают органы для наблюдения за их выполнением. В некоторых случаях эти органы могут иметь относительно небольшой политический авторитет и могут игнорироваться государствами-членами; в других случаях за соблюдением этих механизмов наблюдают органы с большим политическим авторитетом, и их решения почти всегда выполняются. Хорошим примером последнего является Европейский суд по правам человека. Механизмы мониторинга также варьируются в зависимости от степени индивидуального доступа за средствами правовой защиты для выявления случаев злоупотреблений и нарушений. В соответствии с некоторыми Конвенциями или рекомендациями — например, Европейской конвенцией о правах человека — отдельным лицам или государствам разрешается, при определённых условиях, передавать отдельные дела в полномасштабный суд на международном уровне. Иногда это может быть сделано в национальных судах универсальной юрисдикции. Всеобщую декларацию прав человека, Международный пакт о гражданских и политических правах и Международный пакт об экономических, социальных и культурных правах вместе с другими международными документами по правам человека иногда называют международным биллем о правах . Международные договоры по правам человека определены Управлением Верховного комиссара ООН по правам человека.
rdf:langString
國際人權文書是指與国际人权法及保護人权有關的条约及國际文件的總稱，可分為「宣言」及「公約」兩類。「宣言」不具，而「公約」是在國際法下具有法律約束力的文書。
xsd:nonNegativeInteger
9869