Infrared astronomy

http://dbpedia.org/resource/Infrared_astronomy an entity of type: Thing

علم فلك الأشعة تحت الحمراء (بالإنجليزية: Infrared Astronomy) هو فرع علم الفلك التجريبي الذي يقوم برصد الأشعة تحت الحمراء القادمة من أجرام سماوية وتفسيرها. الأشعة تحت الحمراء هي حيز من الأشعة الكهرومغناطيسية، وبينما يمكن للعين البشرية رؤية جزء من الأشعة الكهرومغناطيسية ونسميها ضوء مرئي، ولكن لا يمكن للعين رؤية الاشعة تحت الحمراء. rdf:langString
Die Infrarotastronomie ist ein experimenteller Teilbereich der Astronomie, der die von astronomischen Objekten ausgesandte Infrarotstrahlung nutzt. Diese Strahlung liegt in einem Teil des elektromagnetischen Spektrums, der vom menschlichen Auge nicht wahrgenommen werden kann. rdf:langString
Η Αστρονομία υπέρυθρης ακτινοβολίας είναι η μελέτη αστρονομικών αντικειμένων μέσω παρατηρήσεων της υπέρυθρης ακτινοβολίας που αυτά εκπέμπουν. Διάφοροι τύποι ουράνιων αντικειμένων - όπως οι πλανήτες του ηλιακού συστήματος, αστέρες, νεφελώματα και γαλαξίες - εκλύουν ενέργεια σε μήκη κύματος της υπέρυθρης περιοχής του ηλεκτρομαγνητικού φάσματος (δηλαδή, από περίπου ένα μικρόμετρο μέχρι ένα χιλιοστόμετρο). Οι τεχνικές της υπέρυθρης αστρονομίας επιτρέπουν στους ερευνητές να εξετάζουν πολλά αντικείμενα τα οποία δεν μπορούν διαφορετικά να παρατηρηθούν από τη Γη επειδή το φως που εκπέμπουν στα ορατά μήκη κύματος αναχαιτίζεται από παρεμβαλλόμενα σωματίδια σκόνης. rdf:langString
Staidéar ar réada neamhaí de réir a radaíochta sa raon tonnfhad 1,000 nm - 1 mm. Cuireann ionsú tonnfhad sa raon seo ag galuisce san atmaisféar isteach ar an obair seo. Réitítear cuid de na fadhbanna seo le réadlanna arda, cosúil leis an réadlann ar shliabh Mauna Kea ag airde 4,000 m, nó teileascóp atá fuaraithe go crióigéineach ar spásárthach. Astaíonn cuid mhaith réad an chuid is mó dá radaíocht sa raon infridhearg. Tá an réalteolaíocht seo tagtha chun cinn ó thaobh tábhachta de trí fhorbairt na n-eagarbhrathadóirí íomháithe don infridhearg. rdf:langString
Astronomi inframerah adalah cabang astronomi dan astrofisika yang mempelajari benda-benda astronomi dalam gelombang inframerah. Panjang gelombang cahaya inframerah umunya berkisar 0,75-300 mikrometer. Inframerah memiliki salah satu variasi, yaitu gelombang submilimeter, yang dapat memiliki panjang gelombang antara 10-1000 mikrometer. rdf:langString
L'astronomia dell'infrarosso è una branca dell'astronomia e astrofisica che si occupa degli oggetti visibili nella radiazione infrarossa (IR). La radiazione visibile va da 380 nm (blu) a 760 nm (rosso). Lunghezze d'onda più lunghe di 700 nm ma più corte di 1 mm (microonde) sono chiamate infrarosse. rdf:langString
적외선 천문학(赤外線天文學)은 천문학 및 천체물리학의 한 분야로, 적외선의 파장에서 관측할 수 있는 천체를 취급한다. rdf:langString
Astronomia podczerwona - dział współczesnej astronomii poświęcony badaniu promieniowania elektromagnetycznego ciał niebieskich w zakresie fal o długości od ok. 1 μm do ok. 1000 μm (1 mm). Przełomowe znaczenie dla astronomii podczerwonej miało umieszczenie w 1983 r. poza atmosferą pierwszego satelity do badań w podczerwieni IRAS. rdf:langString
赤外線天文学(せきがいせんてんもんがく、英語:infrared astronomy)は天文学や天体物理学の一分野で、赤外線の波長で観測できる天体を扱うものである。 可視光線はおよそ400nm(紫)から700nm(赤)までの波長域に分布するが、700nm よりも波長が長く、マイクロ波よりも短い波長の電磁波を赤外線と呼ぶ(赤外線の波長域の中でも比較的長波長のものはサブミリ波と呼ぶ場合もある)。 研究者は赤外線天文学をの一部として分類している。これは、赤外線天文学でも可視光の天文学と同様の観測装置(鏡、レンズ、固体撮像素子など)が通常用いられるためである。 rdf:langString
Инфракрасная астрономия — раздел астрономии и астрофизики, исследующий космические объекты, видимые в инфракрасном (ИК) излучении. При этом под инфракрасным излучением подразумевают электромагнитные волны с длиной волны от 0,74 до 2000 мкм. Инфракрасное излучение находится в диапазоне между видимым излучением, длина волны которого колеблется от 380 до 750 нанометров, и субмиллиметровым излучением. rdf:langString
Інфрачервона астрономія — розділ астрономії, який вивчає космос в інфрачервоних променях, що мають довжину хвилі від 0,76 до 103 мкм. Земна атмосфера з цього діапазону пропускає лише хвилі довжиною 1 - 1,5 мкм, а решту затримує, поглинає. Тому, щоб зменшити несприятливий вплив нашої повітряної оболонки на процес спостереження через інфрачервоне «вікно прозорості», телескопи встановлюють або високо в горах або відправляють на орбіту Землі. Інфрачервоне випромінювання небесних об'єктів реєструється спеціальними чутливими приймачами (болометрами, фотоопорами, спеціальними фотоeмульсіями тощо). rdf:langString
紅外天文學的主要研究對象是可以觀測到紅外輻射的天體,是天文學和天文物理学的一个重要分支。可見光的波長範圍大约为400奈米(藍色)至700奈米(紅色),波長比700奈米長但仍比微波短的電磁波稱為紅外線(有時也稱為次微米波)。有时也视为可见光天文学的一部份,因為反射鏡、透鏡等基本上都能用於紅外觀測。 rdf:langString
L'astronomia infraroja és la branca de l'astronomia i l'astrofísica que estudia els objectes astronòmics visibles en radiació infraroja (IR). La longitud d'ona de la llum infraroja varia des de 0,75 a 300 micròmetres. L'infraroig cau entre la radiació visible, que va des de 380 a 750 nanòmetres, i ones submil·limètriques. rdf:langString
Infračervená astronomie je oborem astronomie a astrofyziky, který zkoumá objekty viditelné v infračerveném záření (IR = Infrared). Rozsah viditelného světla se nachází mezi λ=400 nm (modré) až λ=700 nm (červené). Záření o vlnové délce větší než 700 nm, které je však kratší než mikrovlny se nazývá infračervené záření; jeho vzdálená část (blízká mikrovlnám) se někdy označuje jako submilimetrové vlny. Astronomové často řadí infračervenou astronomii do optické astronomie, jelikož při svých výzkumech využívá stejné nebo podobné optické komponenty (zrcadla, čočky apod.). rdf:langString
Infrared astronomy is a sub-discipline of astronomy which specializes in the observation and analysis of astronomical objects using infrared (IR) radiation. The wavelength of infrared light ranges from 0.75 to 300 micrometers, and falls in between visible radiation, which ranges from 380 to 750 nanometers, and submillimeter waves. rdf:langString
La astronomía infrarroja es el estudio de las fuentes astronómicas a partir de la radiación infrarroja que emiten. Para ello se utiliza la espectroscopía infrarroja. Aunque en general se denomina infrarroja a la radiación electromagnética de longitud de onda más larga que la de la luz visible (400-700 nm) y más corta que la de la radiación de terahertzios (100-1000 μm) o las microondas (1-1000 mm), en astronomía suele considerarse como infrarrojo el rango entre 1 y 1000 micrómetros. Este rango se subdivide a su vez en 3 o 4 intervalos: rdf:langString
L’astronomie en infrarouge, souvent abrégée en astronomie infrarouge, est la branche de l’astronomie et de l’astrophysique qui étudie la partie située dans l'infrarouge du rayonnement émis par les objets astronomiques. La gamme de longueurs d’onde de l’infrarouge se situe entre 0,75 et 300 micromètres entre la lumière visible (0,3 à 0,75 micromètre) et les . La lumière infrarouge émise par les objets célestes est en partie absorbée par la vapeur d’eau contenue dans l’atmosphère terrestre. Pour contourner ce problème la plupart des télescopes à infrarouge sont soit situés à des altitudes élevées (Observatoire du Mauna Kea,VISTA…), soit placés en orbite (Spitzer, IRAS (Infrared Astronomical Satellite), Herschel). L'infrarouge moyen et lointain ne sont pratiquement observables que depuis l'es rdf:langString
Infraroodastronomie is het onderdeel van de sterrenkunde en astrofysica die zich bezighoudt met objecten die zichtbaar zijn in infrarood (IR) straling met golflengten langer dan 700 nm maar korter dan 350 µm. Zichtbaar licht ligt tussen golflengten 400 nm (blauw) en 700 nm (rood). Voorbij het infrarood ligt het submillimeter (soms terahertz)-gebied en tussen golflengten van 1 mm en 30 cm het gebied van de microgolven (radioastronomie). Onderzoekers delen infraroodsterrenkunde in bij omdat meestal optische componenten (spiegels, lenzen en detectoren) worden toegepast. rdf:langString
A astronomia infravermelha é uma subdisciplina da astronomia especializada na observação e análise de objetos astronômicos usando radiação infravermelha (IR). O comprimento de onda da luz infravermelha varia de 0,75 a 300 micrômetros, e fica entre a radiação visível, que varia de 380 a 750 nanômetros, e ondas submilimétricas. rdf:langString
rdf:langString علم فلك الأشعة تحت الحمراء
rdf:langString Astronomia infraroja
rdf:langString Infračervená astronomie
rdf:langString Infrarotastronomie
rdf:langString Αστρονομία υπέρυθρης ακτινοβολίας
rdf:langString Astronomía infrarroja
rdf:langString Réalteolaíocht infridhearg
rdf:langString Astronomi inframerah
rdf:langString Astronomia dell'infrarosso
rdf:langString Astronomie infrarouge
rdf:langString Infrared astronomy
rdf:langString 적외선천문학
rdf:langString 赤外線天文学
rdf:langString Infraroodastronomie
rdf:langString Astronomia infravermelha
rdf:langString Astronomia podczerwona
rdf:langString Инфракрасная астрономия
rdf:langString 红外天文学
rdf:langString Інфрачервона астрономія
xsd:integer 56437
xsd:integer 1120384605
rdf:langString center
rdf:langString horizontal
rdf:langString SOFIA science — supernova remnant ejecta producing planet-forming material.
xsd:integer 15
xsd:integer 300
rdf:langString L'astronomia infraroja és la branca de l'astronomia i l'astrofísica que estudia els objectes astronòmics visibles en radiació infraroja (IR). La longitud d'ona de la llum infraroja varia des de 0,75 a 300 micròmetres. L'infraroig cau entre la radiació visible, que va des de 380 a 750 nanòmetres, i ones submil·limètriques. L'astronomia infraroja va començar en la dècada de 1830, unes poques dècades després del descobriment de la llum infraroja per William Herschel en 1800. El progrés inicial va ser limitat, i no va ser fins al segle xx que van ser concloents les deteccions d'objectes astronòmics diferents com el Sol i la Lluna en llum infraroja. Després es va fer una sèrie de descobriments en les dècades de 1950 i 1960 en astronomia de ràdio, quan els astrònoms es va adonar de la informació disponible fora de la gamma de longitud d'ona visible, i es va establir l'astronomia infraroja moderna. L'astronomia infraroja i òptica sovint es practiquen fent servir els mateixos telescopis, com els mateixos miralls o lents solen ser eficaços en un rang de longitud d'ona que inclou la llum visible i infraroja. Tots dos camps també utilitzen sensors d'estat sòlid, encara que el tipus específic de sensors d'estat sòlid utilitzats són diferents. La llum infraroja és absorbida en moltes longituds d'ona pel vapor d'aigua a l'atmosfera terrestre, per tant els telescopis infrarojos són en altes elevacions en llocs secs, per sobre tant de l'atmosfera com sigui possible. També hi ha observatoris infrarojos a l'espai, incloent-hi el Spitzer Space Telescope i el Herschel Space Observatory.
rdf:langString Infračervená astronomie je oborem astronomie a astrofyziky, který zkoumá objekty viditelné v infračerveném záření (IR = Infrared). Rozsah viditelného světla se nachází mezi λ=400 nm (modré) až λ=700 nm (červené). Záření o vlnové délce větší než 700 nm, které je však kratší než mikrovlny se nazývá infračervené záření; jeho vzdálená část (blízká mikrovlnám) se někdy označuje jako submilimetrové vlny. Astronomové často řadí infračervenou astronomii do optické astronomie, jelikož při svých výzkumech využívá stejné nebo podobné optické komponenty (zrcadla, čočky apod.). V infračerveném záření se ve sluneční soustavě studuje Slunce, ale září v něm také všechny planety. Mimo sluneční soustavu se infračervenou astronomií studují především velmi chladná místa vesmíru: rodící se hvězdy nebo planety, z mezihvězdné hmoty pak plynová a prachoplynová mračna.
rdf:langString علم فلك الأشعة تحت الحمراء (بالإنجليزية: Infrared Astronomy) هو فرع علم الفلك التجريبي الذي يقوم برصد الأشعة تحت الحمراء القادمة من أجرام سماوية وتفسيرها. الأشعة تحت الحمراء هي حيز من الأشعة الكهرومغناطيسية، وبينما يمكن للعين البشرية رؤية جزء من الأشعة الكهرومغناطيسية ونسميها ضوء مرئي، ولكن لا يمكن للعين رؤية الاشعة تحت الحمراء.
rdf:langString Die Infrarotastronomie ist ein experimenteller Teilbereich der Astronomie, der die von astronomischen Objekten ausgesandte Infrarotstrahlung nutzt. Diese Strahlung liegt in einem Teil des elektromagnetischen Spektrums, der vom menschlichen Auge nicht wahrgenommen werden kann.
rdf:langString Η Αστρονομία υπέρυθρης ακτινοβολίας είναι η μελέτη αστρονομικών αντικειμένων μέσω παρατηρήσεων της υπέρυθρης ακτινοβολίας που αυτά εκπέμπουν. Διάφοροι τύποι ουράνιων αντικειμένων - όπως οι πλανήτες του ηλιακού συστήματος, αστέρες, νεφελώματα και γαλαξίες - εκλύουν ενέργεια σε μήκη κύματος της υπέρυθρης περιοχής του ηλεκτρομαγνητικού φάσματος (δηλαδή, από περίπου ένα μικρόμετρο μέχρι ένα χιλιοστόμετρο). Οι τεχνικές της υπέρυθρης αστρονομίας επιτρέπουν στους ερευνητές να εξετάζουν πολλά αντικείμενα τα οποία δεν μπορούν διαφορετικά να παρατηρηθούν από τη Γη επειδή το φως που εκπέμπουν στα ορατά μήκη κύματος αναχαιτίζεται από παρεμβαλλόμενα σωματίδια σκόνης.
rdf:langString La astronomía infrarroja es el estudio de las fuentes astronómicas a partir de la radiación infrarroja que emiten. Para ello se utiliza la espectroscopía infrarroja. Aunque en general se denomina infrarroja a la radiación electromagnética de longitud de onda más larga que la de la luz visible (400-700 nm) y más corta que la de la radiación de terahertzios (100-1000 μm) o las microondas (1-1000 mm), en astronomía suele considerarse como infrarrojo el rango entre 1 y 1000 micrómetros. Este rango se subdivide a su vez en 3 o 4 intervalos: * Infrarrojo cercano de 1 a 5 μm aproximadamente * Infrarrojo medio de 5 a 25-40 μm * Infrarrojo lejano de 25-40 a 200-350 μm * de 200-350 μm a 1 mm (que algunos incluyen en el rango de las radioondas) Esta subdivisión tiene su razón de ser en los diferentes fenómenos físicos que son observables en cada uno de estos rangos, así como en las distintas técnicas de observación y tecnología de detectores empleados en cada uno de ellos. La atmósfera terrestre absorbe la radiación procedente de fuentes astronómicas en casi todo el espectro infrarrojo (de 1 a 1000 μm), exceptuando unas cuantas en las que transmite parcialmente, y además emite intensamente en el infrarrojo, por lo que la observación en el infrarrojo desde tierra requiere de técnicas que permitan eliminar la contribución de la atmósfera. Por esta razón, los mayores telescopios de radiación infrarroja se construyen en la cima de montañas muy elevadas, se instalan en aeroplanos especiales de cota elevada, en globos, o mejor aún, en satélites de la órbita terrestre. Debido a que la radiación infrarroja es menos absorbida o desviada por el polvo cósmico que la radiación de longitud de onda más corta, se puede observar en infrarrojo regiones que quedan ocultas por el polvo en luz visible o ultravioleta. Entre las regiones que son más efectivamente estudiadas en el infrarrojo se cuentan el centro galáctico y las regiones de formación estelar.
rdf:langString Infrared astronomy is a sub-discipline of astronomy which specializes in the observation and analysis of astronomical objects using infrared (IR) radiation. The wavelength of infrared light ranges from 0.75 to 300 micrometers, and falls in between visible radiation, which ranges from 380 to 750 nanometers, and submillimeter waves. Infrared astronomy began in the 1830s, a few decades after the discovery of infrared light by William Herschel in 1800. Early progress was limited, and it was not until the early 20th century that conclusive detections of astronomical objects other than the Sun and Moon were made in infrared light. After a number of discoveries were made in the 1950s and 1960s in radio astronomy, astronomers realized the information available outside the visible wavelength range, and modern infrared astronomy was established. Infrared and optical astronomy are often practiced using the same telescopes, as the same mirrors or lenses are usually effective over a wavelength range that includes both visible and infrared light. Both fields also use solid state detectors, though the specific type of solid state photodetectors used are different. Infrared light is absorbed at many wavelengths by water vapor in the Earth's atmosphere, so most infrared telescopes are at high elevations in dry places, above as much of the atmosphere as possible. There have also been infrared observatories in space, including the Spitzer Space Telescope, the Herschel Space Observatory, and more recently the James Webb Space Telescope.
rdf:langString L’astronomie en infrarouge, souvent abrégée en astronomie infrarouge, est la branche de l’astronomie et de l’astrophysique qui étudie la partie située dans l'infrarouge du rayonnement émis par les objets astronomiques. La gamme de longueurs d’onde de l’infrarouge se situe entre 0,75 et 300 micromètres entre la lumière visible (0,3 à 0,75 micromètre) et les . La lumière infrarouge émise par les objets célestes est en partie absorbée par la vapeur d’eau contenue dans l’atmosphère terrestre. Pour contourner ce problème la plupart des télescopes à infrarouge sont soit situés à des altitudes élevées (Observatoire du Mauna Kea,VISTA…), soit placés en orbite (Spitzer, IRAS (Infrared Astronomical Satellite), Herschel). L'infrarouge moyen et lointain ne sont pratiquement observables que depuis l'espace. Les scientifiques rangent dans la même catégorie l’astronomie infrarouge et l’astronomie optique car les composants optiques utilisés sont à peu près identiques (miroirs, éléments optiques, détecteurs), et les techniques observationnelles sont les mêmes. Néanmoins l'astronomie infrarouge n'a pris son essor qu'après la Seconde Guerre mondiale lorsque des détecteurs spécialisés ont pu être mis au point. Les progrès de l'électronique au cours des décennies qui ont suivi ont permis d’accroître de manière considérable la sensibilité des instruments utilisés. L'astronomie infrarouge permet d'étudier des objets célestes qui ne sont pas observables en lumière visible ainsi que des processus dont les caractéristiques sont en partie révélées par le rayonnement infrarouge qu'ils émettent. Les observations dans l'infrarouge portent en particulier sur les objets masqués en lumière visible par d'épais nuages de gaz ou de poussière interstellaire (centre de notre galaxie, pouponnières d'étoiles, proto-étoiles) et sur les galaxies les plus lointaines dont le rayonnement subit un décalage vers le rouge dû à l'expansion de l'univers qui les éloigne à des vitesses très grandes de notre galaxie.
rdf:langString Staidéar ar réada neamhaí de réir a radaíochta sa raon tonnfhad 1,000 nm - 1 mm. Cuireann ionsú tonnfhad sa raon seo ag galuisce san atmaisféar isteach ar an obair seo. Réitítear cuid de na fadhbanna seo le réadlanna arda, cosúil leis an réadlann ar shliabh Mauna Kea ag airde 4,000 m, nó teileascóp atá fuaraithe go crióigéineach ar spásárthach. Astaíonn cuid mhaith réad an chuid is mó dá radaíocht sa raon infridhearg. Tá an réalteolaíocht seo tagtha chun cinn ó thaobh tábhachta de trí fhorbairt na n-eagarbhrathadóirí íomháithe don infridhearg.
rdf:langString Astronomi inframerah adalah cabang astronomi dan astrofisika yang mempelajari benda-benda astronomi dalam gelombang inframerah. Panjang gelombang cahaya inframerah umunya berkisar 0,75-300 mikrometer. Inframerah memiliki salah satu variasi, yaitu gelombang submilimeter, yang dapat memiliki panjang gelombang antara 10-1000 mikrometer.
rdf:langString L'astronomia dell'infrarosso è una branca dell'astronomia e astrofisica che si occupa degli oggetti visibili nella radiazione infrarossa (IR). La radiazione visibile va da 380 nm (blu) a 760 nm (rosso). Lunghezze d'onda più lunghe di 700 nm ma più corte di 1 mm (microonde) sono chiamate infrarosse.
rdf:langString 적외선 천문학(赤外線天文學)은 천문학 및 천체물리학의 한 분야로, 적외선의 파장에서 관측할 수 있는 천체를 취급한다.
rdf:langString Astronomia podczerwona - dział współczesnej astronomii poświęcony badaniu promieniowania elektromagnetycznego ciał niebieskich w zakresie fal o długości od ok. 1 μm do ok. 1000 μm (1 mm). Przełomowe znaczenie dla astronomii podczerwonej miało umieszczenie w 1983 r. poza atmosferą pierwszego satelity do badań w podczerwieni IRAS.
rdf:langString 赤外線天文学(せきがいせんてんもんがく、英語:infrared astronomy)は天文学や天体物理学の一分野で、赤外線の波長で観測できる天体を扱うものである。 可視光線はおよそ400nm(紫)から700nm(赤)までの波長域に分布するが、700nm よりも波長が長く、マイクロ波よりも短い波長の電磁波を赤外線と呼ぶ(赤外線の波長域の中でも比較的長波長のものはサブミリ波と呼ぶ場合もある)。 研究者は赤外線天文学をの一部として分類している。これは、赤外線天文学でも可視光の天文学と同様の観測装置(鏡、レンズ、固体撮像素子など)が通常用いられるためである。
rdf:langString Infraroodastronomie is het onderdeel van de sterrenkunde en astrofysica die zich bezighoudt met objecten die zichtbaar zijn in infrarood (IR) straling met golflengten langer dan 700 nm maar korter dan 350 µm. Zichtbaar licht ligt tussen golflengten 400 nm (blauw) en 700 nm (rood). Voorbij het infrarood ligt het submillimeter (soms terahertz)-gebied en tussen golflengten van 1 mm en 30 cm het gebied van de microgolven (radioastronomie). Men onderscheidt in de astronomie drie golflengtegebieden: nabij-infrarood (0.7-1 - 5 µm), middel-infrarood (5 - 25-40 µm), en ver-infrarood (25-40 - 200-350 µm); de grenzen zijn niet scherp vastgelegd en kunnen per publicatie variëren. Onderzoekers delen infraroodsterrenkunde in bij omdat meestal optische componenten (spiegels, lenzen en detectoren) worden toegepast.
rdf:langString A astronomia infravermelha é uma subdisciplina da astronomia especializada na observação e análise de objetos astronômicos usando radiação infravermelha (IR). O comprimento de onda da luz infravermelha varia de 0,75 a 300 micrômetros, e fica entre a radiação visível, que varia de 380 a 750 nanômetros, e ondas submilimétricas. A astronomia infravermelha começou na década de 1830, algumas décadas após a descoberta da luz infravermelha por William Herschel em 1800. O progresso inicial foi limitado, e não foi até o início do século XX que foram feitas detecções conclusivas de outros objetos astronômicos além do Sol e da Lua. em luz infravermelha. Depois que uma série de descobertas foram feitas nas décadas de 1950 e 1960 na radioastronomia, os astrônomos perceberam as informações disponíveis fora da faixa de comprimento de onda visível, e a moderna astronomia infravermelha foi estabelecida. A astronomia infravermelha e óptica são frequentemente praticadas usando os mesmos telescópios, pois os mesmos espelhos ou lentes geralmente são eficazes em uma faixa de comprimento de onda que inclui luz visível e infravermelha. Ambos os campos também usam detectores de estado sólido, embora o tipo específico de fotodetector de estado sólido usado seja diferente. A luz infravermelha é absorvida em muitos comprimentos de onda pelo vapor d'água na atmosfera da Terra, de modo que a maioria dos telescópios infravermelhos estão em altitudes elevadas em locais secos, acima do máximo possível da atmosfera. Também houve observatórios infravermelhos no espaço, incluindo o Telescópio Espacial Spitzer, o Observatório Espacial Herschel e mais recentemente o Telescópio Espacial James Webb.
rdf:langString Инфракрасная астрономия — раздел астрономии и астрофизики, исследующий космические объекты, видимые в инфракрасном (ИК) излучении. При этом под инфракрасным излучением подразумевают электромагнитные волны с длиной волны от 0,74 до 2000 мкм. Инфракрасное излучение находится в диапазоне между видимым излучением, длина волны которого колеблется от 380 до 750 нанометров, и субмиллиметровым излучением.
rdf:langString Інфрачервона астрономія — розділ астрономії, який вивчає космос в інфрачервоних променях, що мають довжину хвилі від 0,76 до 103 мкм. Земна атмосфера з цього діапазону пропускає лише хвилі довжиною 1 - 1,5 мкм, а решту затримує, поглинає. Тому, щоб зменшити несприятливий вплив нашої повітряної оболонки на процес спостереження через інфрачервоне «вікно прозорості», телескопи встановлюють або високо в горах або відправляють на орбіту Землі. Інфрачервоне випромінювання небесних об'єктів реєструється спеціальними чутливими приймачами (болометрами, фотоопорами, спеціальними фотоeмульсіями тощо).
rdf:langString 紅外天文學的主要研究對象是可以觀測到紅外輻射的天體,是天文學和天文物理学的一个重要分支。可見光的波長範圍大约为400奈米(藍色)至700奈米(紅色),波長比700奈米長但仍比微波短的電磁波稱為紅外線(有時也稱為次微米波)。有时也视为可见光天文学的一部份,因為反射鏡、透鏡等基本上都能用於紅外觀測。
xsd:nonNegativeInteger 22438

data from the linked data cloud