Homonymy

http://dbpedia.org/resource/Homonymy an entity of type: Thing

In semantica, l'omonimia (dal greco ὁμωνυμία, homonymia, per il tramite del latino homonymia) è un fenomeno per cui due forme linguistiche presentano la stessa forma ortografica e fonologica, ma hanno diverso significato e diversa etimologia. Sono dunque omonimi quei termini, distinguibili l'uno dall'altro, che sono scritti allo stesso modo (per cui si dicono omografi) e si pronunciano allo stesso modo (per cui si dicono omofoni). Ad esempio, in italiano le parole vite (plurale di vita), vite (pianta) e vite (organo filettato) sono omonime. rdf:langString
L'homonímia (del grec homo-, "igual", i -onoma, "paraula") és una relació lèxica que s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica o gràfica) però són semànticament diferents. En altres paraules la qualitat que es dona en una llengua o idioma quan existeixen paraules que tenen un significat diferent, malgrat que s'escriuen o pronuncien igual. Hi ha, en resum, tres tipus de mots homònims: rdf:langString
Homonimia (grezieratik homōnymos, 'izen berdina') terminoa erabiltzen da bi hitzek jatorri eta esanahi desberdinekoak izan arren, forma bera badute bilakaera historikoagatik, hots, ahoskera bera edo idazkera bera. Hiztegietan, hitz homonimoek sarrera desberdinak izaten dituzte. Bi homonimo mota bereiz daitezke: * Hitz homografoak, idazkeran berdinak direnak, baina ez nahitaez ahoskeran. * Hitz homofonoak, ahoskeran berdinak direnak, baina ez nahitaez idazkeran. rdf:langString
Homonimia (del griego homōnymos, ‘igual nombre’) es la cualidad de dos palabras, de distinto origen y significado por evolución histórica, que tienen la misma pronunciación o la misma escritura.​​ En un diccionario las palabras homónimas suelen tener entradas distintas. Es posible distinguir dos tipos de homónimos: * las palabras homógrafas, que coinciden en su escritura, aunque no necesariamente en pronunciación; * las palabras homófonas, que coinciden en pronunciación, aunque no necesariamente en su escritura. rdf:langString
En langue de tous les jours, l’homonymie est la relation entre des homonymes, c’est-à-dire entre des mots d’une langue qui ont la même connotation orale mais des sens différents. L’homonymie est un cas particulier d’ambiguïté, ici de sens (comme la polysémie, qui va encore au-delà de l’homonymie vraie puisque ne traitant que d’un seul et même mot, ayant une même unique étymologie). L’homonymie syntaxique réfère aux ambiguïtés qui pourraient survenir à cause d’un manque de contexte dans une phrase. Par exemple, le mot « cousins » sans contexte peut signifier des parents ou aussi des insectes. rdf:langString
Homonimia (gr. homós „jednakowy, ten sam, taki sam; podobny” i ónoma „imię; wyraz; tytuł”) – relacja wyrażania różnych znaczeń za pomocą identycznych form językowych. Występuje w morfologii fleksyjnej (synkretyzm form fleksyjnych, np. dam jako forma fleksyjna czasownika dać i rzeczownika dama) oraz słowotwórczej (np. ranny – zraniony, ranny – o poranku), a także w słownictwie (wyrazy homonimiczne, np. bal – przyjęcie (fr.), Bal – kłoda (niem.) i składni (zdrada przyjaciela, oznaczająca fakt bycia zdradzonym przez przyjaciela lub zdradzenia go). rdf:langString
rdf:langString Homonymy
rdf:langString Homonímia
rdf:langString Homonimia
rdf:langString Homonimia
rdf:langString Omonimia
rdf:langString Homonymie
rdf:langString Homonimia (językoznawstwo)
xsd:integer 155308
xsd:integer 1033590898
rdf:langString L'homonímia (del grec homo-, "igual", i -onoma, "paraula") és una relació lèxica que s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica o gràfica) però són semànticament diferents. En altres paraules la qualitat que es dona en una llengua o idioma quan existeixen paraules que tenen un significat diferent, malgrat que s'escriuen o pronuncien igual. Les paraules homònimes poden ser homògrafes (d'igual escriptura) o homòfones (d'igual pronunciació). En català, les paraules homòfones poden ser homògrafes, mentre que les homògrafes són generalment homòfones (tanmateix, per exemple, "sou" es pronuncia amb una «o» oberta si és el mot que correspon al nom 'salari' i amb una «o» tancada si es tracta d'una forma del verb "ser"; en anglès també canvien de categoria gramatical mots com "lead" -segons com es pronunciï la vocal- o "import" i "export" -segons on es faci la vocal tònica). En el cas de l'homonímia, la semblança entre ambdós mots és casual: els dos termes han seguit una evolució diacrònica i han acabat per adquirir significants iguals; tanmateix, els seus significats són totalment diferents. Tot i no tenir una vinculació real, sovint s'ha associat l'homonímia amb la polisèmia. La diferència que presenta la polisèmia respecte de l'homonímia és que dues paraules són polisèmiques quan tenen un mateix origen i, mitjançant procediments com la metàfora o la metonímia, el significat original ha donat lloc a altres significats. Així doncs, són homònimes paraules com coma (signe de puntuació, femení) i coma (quadre clínic, masculí), clau (per obrir panys, femení) i clau (tija de ferro, masculí), etc. Hi ha, en resum, tres tipus de mots homònims: * Homònims totals, que s'escriuen i es pronuncien igual * Homòfons, que coincideixen en la manera de pronunciar-se, però no s'escriuen exactament igual. * Homògrafs, que coincideixen en l'escriptura, però tenen algun so diferent.
rdf:langString Homonimia (grezieratik homōnymos, 'izen berdina') terminoa erabiltzen da bi hitzek jatorri eta esanahi desberdinekoak izan arren, forma bera badute bilakaera historikoagatik, hots, ahoskera bera edo idazkera bera. Hiztegietan, hitz homonimoek sarrera desberdinak izaten dituzte. Bi homonimo mota bereiz daitezke: * Hitz homografoak, idazkeran berdinak direnak, baina ez nahitaez ahoskeran. * Hitz homofonoak, ahoskeran berdinak direnak, baina ez nahitaez idazkeran. Hitz polisemikoak ez dira homonimoekin nahasi behar: homonimoek jatorri etimologiko desberdina dute, baina polisemikoek jatorri bera dute. Esate baterako, banku hitzak hainbat adiera ditu euskaraz ('jarlekua', 'finantza-erakundea', eta abar), baina adiera horiek guztiek etimologia bera dute (azken batean, aitzingermanikozko *banki-tik). Desberdin idazten edo ahoskatzen diren bi hitzek adiera bera dutenean, homonimiaren alderantzizko fenomenoa gertatzen da: hitz horiek sinonimoak dira.
rdf:langString Homonimia (del griego homōnymos, ‘igual nombre’) es la cualidad de dos palabras, de distinto origen y significado por evolución histórica, que tienen la misma pronunciación o la misma escritura.​​ En un diccionario las palabras homónimas suelen tener entradas distintas. Es posible distinguir dos tipos de homónimos: * las palabras homógrafas, que coinciden en su escritura, aunque no necesariamente en pronunciación; * las palabras homófonas, que coinciden en pronunciación, aunque no necesariamente en su escritura. Las palabras polisémicas no deben confundirse con las homónimas, ya que, mientras las homónimas tienen un origen etimológico distinto, las polisémicas tienen el mismo. Por ejemplo, la palabra banco tiene distintos sentidos en español (asiento, institución financiera, etcétera), pero todos esos sentidos tienen la misma etimología. Las palabras que se escriben o pronuncian diferente, pero tienen igual significado, constituyen el fenómeno contrario de la homonimia y se denominan sinónimos.
rdf:langString En langue de tous les jours, l’homonymie est la relation entre des homonymes, c’est-à-dire entre des mots d’une langue qui ont la même connotation orale mais des sens différents. L’homonymie est un cas particulier d’ambiguïté, ici de sens (comme la polysémie, qui va encore au-delà de l’homonymie vraie puisque ne traitant que d’un seul et même mot, ayant une même unique étymologie). L’homonymie syntaxique réfère aux ambiguïtés qui pourraient survenir à cause d’un manque de contexte dans une phrase. Par exemple, le mot « cousins » sans contexte peut signifier des parents ou aussi des insectes. En linguistique, on décrit l'homonymie comme la relation entre plusieurs formes linguistiques ayant le même signifiant, graphique ou phonique, et des signifiés entièrement différents. Cette acception généralise aussi la notion habituelle d'homonymie à des formes qui ne sont pas des mots, par exemple des locutions.
rdf:langString In semantica, l'omonimia (dal greco ὁμωνυμία, homonymia, per il tramite del latino homonymia) è un fenomeno per cui due forme linguistiche presentano la stessa forma ortografica e fonologica, ma hanno diverso significato e diversa etimologia. Sono dunque omonimi quei termini, distinguibili l'uno dall'altro, che sono scritti allo stesso modo (per cui si dicono omografi) e si pronunciano allo stesso modo (per cui si dicono omofoni). Ad esempio, in italiano le parole vite (plurale di vita), vite (pianta) e vite (organo filettato) sono omonime.
rdf:langString Homonimia (gr. homós „jednakowy, ten sam, taki sam; podobny” i ónoma „imię; wyraz; tytuł”) – relacja wyrażania różnych znaczeń za pomocą identycznych form językowych. Występuje w morfologii fleksyjnej (synkretyzm form fleksyjnych, np. dam jako forma fleksyjna czasownika dać i rzeczownika dama) oraz słowotwórczej (np. ranny – zraniony, ranny – o poranku), a także w słownictwie (wyrazy homonimiczne, np. bal – przyjęcie (fr.), Bal – kłoda (niem.) i składni (zdrada przyjaciela, oznaczająca fakt bycia zdradzonym przez przyjaciela lub zdradzenia go). Wyrażenia, które łączy relacja homonimii, nazywane są homonimami lub wyrazami homonimicznymi. O znaczeniu homonimu decyduje jego użycie, czyli kontekst, w jakim może występować. Zdarza się jednak, iż w komunikacie językowym celowo przywoływane są dwa lub więcej znaczeń, na przykład w reklamie, w celu podniesienia atrakcyjności tekstu. Pozwala na to odpowiednie manipulowanie kontekstem oraz elementami pozajęzykowymi komunikatów. Charakter homonimiczny mogą wykazywać również pełne konstrukcje językowe. Na przykład wyrażenie dobrzy uczniowie i nauczyciele można interpretować jako dobrzy uczniowie + dobrzy nauczyciele bądź jako dobrzy uczniowie + nauczyciele. W zależności od tego, czy rozpatruje się sam poziom fonetyczny języka (wymowa), czy też graficzny (zapis, zewnętrzny wobec systemu językowego), można wyróżnić odpowiednio dwa typy homonimów: homofony i homografy. Spotyka się również definicję, zgodnie z którą homonimy to elementy językowe będące równocześnie zarówno homofonami, jak i homografami. Czyni się także rozróżnienie między homonimami właściwymi, czyli jednostkami językowymi mającymi różne pochodzenie, a polisemami („homonimami polisemicznymi”), które stanowią w rzeczywistości jeden wyraz, choć funkcjonujący w różnych znaczeniach. Homonimia zachodzi na gruncie różnych leksemów, polisemia to zaś obecność odcieni znaczeniowych w ramach jednego leksemu. Wyrazy, które są zbieżne tylko w niektórych formach, np. gdy są różnymi częściami mowy (por. słow. nos „noś”; nos „nos”), określa się jako homonimy formowe (homoformy). Zabieg stylistyczny polegający na wykorzystaniu w jednej wypowiedzi obydwu znaczeń homonimu (np. „Jaką pełnił tam świadek funkcję?” „f(x), wysoki sądzie” lub „Musiała iść na partię krokieta.” „Czy ten krokiet był z pieprzu?”) to tzw. zeugma.
xsd:nonNegativeInteger 99

data from the linked data cloud