History of Japan

http://dbpedia.org/resource/History_of_Japan an entity of type: Language

Історія Японії rdf:langString
Dějiny Japonska jsou dějinami ostrovního národa, který zažil dlouhá období dobrovolné izolace od okolního světa i období radikálních změn a přejímání cizích vzorů. rdf:langString
Η Ιαπωνία έχει μια ιστορία που ξεκινά πριν από χιλιάδες χρόνια. Οι επιστήμονες πιστεύουν πως οι Ιάπωνες ως ενιαίο σύνολο προέρχονται από πολλές ομάδες, οι οποίες μετανάστευσαν στα νησιά από άλλα σημεία της Ασίας, στα οποία περιλαμβάνονται η Κίνα και η Κορέα. Οι αρχαιολογικές έρευνες, ωστόσο, υποδεικνύουν πως τα ιαπωνικά νησιά κατοικούνταν ήδη από το 30.000 π.Χ. rdf:langString
Japoniako historia Japoniar uharteak eta japoniarrak barne hartzen dituen historia da, bertako antzinako historian hasi eta egungo Japoniaren historia modernoa nazio estatu gisa. Japoniaren lehen erreferentzia idatzia txinatar jatorriko Hogeita Lau Historietan agertzen den informazio laburra da, I. mendean. Hala ere, badakigu uharteetan Goi Paleolito garaitik jendea bizi zela. Tradizionalki, Japoniako historia arotan banatzen da, Jōmon Arotik hasi eta egungo Haisei arte. Horien artean ezagun eta garrantzitsuenak Nara Aroa (710-794), Edo Aroa (1603-1867) eta Meiji Aroa (1866-1869) dira. rdf:langString
Dokumen tertua mengenai sejarah Jepang adalah kumpulan naskah sejarah Tiongkok asal abad ke-1 Masehi. Namun bukti-bukti menunjukkan kepulauan Jepang sudah dihuni manusia sejak zaman Setelah zaman es terakhir sekitar 12.000 SM, ekosistem Kepulauan Jepang yang kaya memungkinkan manusia untuk hidup. Barang-barang tembikar tertua berasal dari zaman Jōmon. rdf:langString
日本の歴史(にほんのれきし)、日本史(にほんし)、または国史(こくし)とは、日本または日本列島における歴史のことを指す。本項では世界的観点を交え日本の歴史を概観する。 各時代の詳細は、各時代区分項目(各節の冒頭のリンク先)を参照してもらいたい。 rdf:langString
일본 역사(日本-歷史, 일본어: 日本の歴史 니혼노레키시[*])는 일본과 일본인이 현재까지 살아온 모든 역사적 과정을 이르는 말이다. rdf:langString
Dit artikel beoogt een overzicht te geven van de geschiedenis van Japan. Japan is een eilandengroep. Het ligt vrijwel geheel in de gematigde klimaatzone. Er valt veel neerslag en de bodem is er tamelijk vruchtbaar. Hoewel Japan op niet al te grote afstand van het vasteland van Azië ligt, lag het wel altijd in de periferie. Het heeft daardoor een tamelijk bescheiden rol in de wereldgeschiedenis gespeeld. De werd diepgaand en langdurig beïnvloed door China. De geschiedenis van Japan in strikte zin begint op het moment dat de invloed van de Chinese beschaving zich in den brede deed gelden. De kennismaking leidde onder andere tot de introductie van het schrift. rdf:langString
Исто́рия Япо́нии охватывает период от 40 тысячелетия до н. э. до наших дней. Первые письменные упоминания о древней Японии содержатся в китайских исторических хрониках «Двадцать четыре истории» I века. Однако согласно результатам археологических исследований, Японский архипелаг был заселён людьми в период позднего палеолита. В истории Японии периоды изоляции страны чередуются с периодами активных взаимоотношений с внешним миром. rdf:langString
日本歷史、日本史是指日本或日本列島內的歷史。 根據傳說,日本於公元前660年2月11日建國。日本在公元4世紀出現首個統一政權倭國,其後於大化革新後確立天皇體制,引入唐朝文化,學習漢字與建立東亞的習俗與價值觀,對日本造成了深遠的影響。12世紀末,日本開始六百多年的幕府時代,期間曾經歷一個半世紀的戰國時代,由豐臣秀吉於1590年初步統一。1600年,德川家康在關原之戰打敗其他大名後,於17世紀初建立江戶幕府,並从第三代将军德川家光起實行鎖國政策二百多年。 1853年黑船事件後,日本國內有志之士提出「尊王攘夷」等號召,江戶幕府在輿論壓力下,被迫將政權還給明治天皇,史稱「大政奉還」。1868年,明治天皇经由戊辰战争胜利施行明治維新整頓內政,富國強兵的政策主導近代日本的開端。1920年代一戰後短暫經歷大正民主時期,到1930年代落入軍部控制,實行軍國主義,但於1945年被盟國擊敗後宣布投降。日本在恢復主權後經濟高速增長,躋身先進國家之列;1990年代,泡沫經濟破灭;2012年安倍經濟學重振日本經濟。 rdf:langString
يغطي تاريخ اليابان أرخبيل اليابان وعلاقتها بالعالم، ويتميز بالفترات الانعزالية، وشبه المفتوحة، والتوسعية. يرجع أول سكن بشري في الأرخبيل الياباني إلى عصور ما قبل التاريخ في عام 30,000 قبل الميلاد تقريبًا. أعقبت فترةَ جومون، التي سُميت نسبةً إلى صناعة الفخار ذي الزخرفة الحبلية، فترةُ يايوي في الألفية الأولى قبل الميلاد عندما أُدخلت التقنيات الجديدة من قارة أسيا. خلال هذه الفترة، سُجل أول مرجع مكتوب معروف عن اليابان في كتاب هان الصيني في القرن الأول بعد الميلاد. rdf:langString
La història del Japó (日本 の 歴史 Nihon no rekishi / 日本史 Nihonshi) és la successió dels fets esdevinguts dins l'arxipèlag japonès, amb l'aparició de fets aïllats per la seva naturalesa geogràfica com a nació insular i també per fets influïts, en primer lloc, per l'Imperi de la Xina, el qual va definir el seu llenguatge i escriptura i, entre d'altres, la seva cultura política. D'altra banda, compta també amb la influència occidental, que converteix el país en una nació industrial, amb la qual cosa aconsegueix exercir una esfera d'influència i una expansió territorial sobre l'àrea del Pacífic, però després de la Segona Guerra Mundial es va aturar i va mantenir un esquema de nació industrial amb vincles a la tradició cultural del país. rdf:langString
Japanaj militkrimoj de la Imperio de Japanio okazis en multaj Azi-Pacifikaj landoj dum la periodo de japana imperiismo, ĉefe dum la Dua Ĉina-Japana Milito kaj la Dua Mondmilito. Tiuj okazaĵoj estis priskribita foje kiel Azia Holokaŭsto. Kelkaj militkrimoj estis fifaritaj de militistoj el la Imperio de Japanio fine de la 19a jarcento, kvankam plej okazis dum la unua parto de la Ŝoŭa-erao, nomo havigita por la regado de la imperiestro Hirohito, ĝis la kapitulaco de la Imperio de Japanio en 1945. * Heisei (1989 - ) rdf:langString
Die Geschichte Japans umfasst die Entwicklungen auf dem Gebiet des heutigen Staates Japan von der Urgeschichte bis zur Gegenwart. Sie ist geprägt durch ein Wechselspiel aus Isolation und äußeren Einflüssen. Einerseits führten sowohl die geographische Abgeschiedenheit als auch die selbstgewählte Abschottung gegenüber der Außenwelt zu einer räumlich begrenzten und in sich geschlossenen Entwicklung auf den japanischen Inseln; so ist die Geschichte Japans nach Auffassung mancher Historiker ein Modell für die Entwicklung von der Urzivilisation zur Moderne. Andererseits prägte vor allem China durch die Ausbreitung des Buddhismus und die Lehren des Konfuzianismus die Kultur und Sprache Japans mit. Auch im Westen nahm man Einfluss auf Japans Geschichte: Gewaltsam wurde 1854 nach über zweihundertjä rdf:langString
The first human inhabitants of the Japanese archipelago have been traced to prehistoric times around 30,000 BC. The Jōmon period, named after its cord-marked pottery, was followed by the Yayoi period in the first millennium BC when new inventions were introduced from Asia. During this period, the first known written reference to Japan was recorded in the Chinese Book of Han in the first century AD. rdf:langString
L’histoire du Japon commence avec le peuplement dénisovien d'un groupe d'îles au sud-est de la péninsule coréenne, environ 100 000 ans av. J.-C., l'arrivée des premiers groupes d'homo sapiens se faisant plus tard. Les plus anciennes traces d'industrie, des pierres polies, remontent à 32 000 ans. Des poteries, parmi les plus anciennes de l'humanité, sont produites vers 13 000 ans avant notre ère lors de la période Jōmon, et comprennent les premières formes d'œuvres artistiques : les dogū. 400 ans avant notre ère, au cours de la période Yayoi, sont introduites des technologies venant de Chine et de Corée comme la riziculture et la fonte du bronze et du fer. rdf:langString
La historia de Japón (日本の歴史 o 日本史 Nihon no rekishi / Nihonshi?) es la sucesión de hechos acontecidos dentro del archipiélago japonés. Algunos de estos hechos aparecen aislados e influenciados por la naturaleza geográfica de Japón como nación insular, en tanto que otra serie de hechos, obedece a influencias foráneas como en el caso del Imperio chino, el cual definió su idioma, su escritura y, también, su cultura política. Asimismo, otra de las influencias foráneas fue la de origen occidental, lo que convirtió al país en una nación industrial, ejerciendo con ello una esfera de influencia y una expansión territorial sobre el área del Pacífico. No obstante, dicho expansionismo se detuvo tras la Segunda Guerra Mundial y el país se posicionó en un esquema de nación industrial con vínculos a su t rdf:langString
La storia del Giappone inizia con un primo spostamento umano in un gruppo di isole nella parte sud-orientale della penisola coreana, intorno al 10.000 a.C. Le prime tracce di industria litica e utensili primordiali risalgono a 32.000 anni fa. Alcune delle ceramiche più antiche mai scoperte furono prodotte proprio qui intorno al durante il periodo Jōmon rappresentando una delle prime forme di lavoro artistico della storia dell'umanità: le figurine dogū risalenti al 4000 a.C. durante il periodo Yayoi, furono realizzate grazie a tecnologie importate dalla Cina e dalla Corea, come la coltivazione del riso e l'estrazione del bronzo e ferro. rdf:langString
Historia Japonii jest wypadkową własnej polityki izolacji tego kraju oraz wpływów zewnętrznych – Chin i Zachodu. Oddalenie geograficzne i dobrowolne zamknięcie się od świata w okresie Edo doprowadziły do niezależnego rozwoju o oryginalnych cechach, a przejmowanie przez stulecia elementów cywilizacji chińskiej i następnie otwarcie na Zachód, wymuszone w 1854 roku, doprowadziły Japonię do pozycji pierwszej azjatyckiej potęgi przemysłowej. Wynikająca z tego siła doprowadziła do planu szerokiej ekspansji w regionie Azji Wschodniej i Pacyfiku, co zakończyło się klęską podczas II wojny światowej i okupacją wojsk amerykańskich. rdf:langString
A história do Japão (em japonês: 日本の歴史 ou 日本史 Nihon no rekishi / Nihonshi?) é a sequência de eventos ocorridos no arquipélago japonês, com o surgimento de factos únicos influenciados pela sua natureza geográfica enquanto nação insular, assim como por eventos inculcados por influência do império Chinês que definiram a sua língua, a sua escrita e também a sua cultura política. Por outro lado, o Japão foi ainda influenciado pelo Ocidente, convertendo-se numa nação industrial, mas manteve os laços com a tradição cultural do país. Exerceu uma influência significativa e expansão territorial na região do Pacífico, mas após a Segunda Guerra Mundial estacou. rdf:langString
Japans historia har under historisk tid starkt präglats av kinesiska inflytelser, från den dominerande högkulturen i Asien. Många omvälvande tekniska och kulturella innovationer importerades från fastlandet, ofta via Korea. Även om japaner omnämns i kinesiska källor redan på 300-talet, är det först på 600-talet som man finner skriftliga källor skrivna i Japan. En av de första källorna är "De sjutton principerna", en sorts tidig konstitution, undertecknad av fursten Shotoku, som dikterade villkoren för sitt styre efter kinesiska konfucianska principer. Fram till slutet av 1500-talet avlöste en rad mer eller mindre starka kejserliga regimer varandra, oftast under egentlig ledning av en shogun, en form av militärdiktator som under sig hade ett omfattande nätverk av länsherrar, daimyo, och vas rdf:langString
rdf:langString History of Japan
rdf:langString تاريخ اليابان
rdf:langString Història del Japó
rdf:langString Dějiny Japonska
rdf:langString Geschichte Japans
rdf:langString Ιστορία της Ιαπωνίας
rdf:langString Historio de Japanio
rdf:langString Historia de Japón
rdf:langString Japoniako historia
rdf:langString Sejarah Jepang
rdf:langString Histoire du Japon
rdf:langString Storia del Giappone
rdf:langString 日本の歴史
rdf:langString 일본의 역사
rdf:langString Geschiedenis van Japan
rdf:langString Historia Japonii
rdf:langString História do Japão
rdf:langString История Японии
rdf:langString Japans historia
rdf:langString Історія Японії
rdf:langString 日本历史
xsd:integer 25890428
xsd:integer 1124633867
rdf:langString Історія Японії
rdf:langString La història del Japó (日本 の 歴史 Nihon no rekishi / 日本史 Nihonshi) és la successió dels fets esdevinguts dins l'arxipèlag japonès, amb l'aparició de fets aïllats per la seva naturalesa geogràfica com a nació insular i també per fets influïts, en primer lloc, per l'Imperi de la Xina, el qual va definir el seu llenguatge i escriptura i, entre d'altres, la seva cultura política. D'altra banda, compta també amb la influència occidental, que converteix el país en una nació industrial, amb la qual cosa aconsegueix exercir una esfera d'influència i una expansió territorial sobre l'àrea del Pacífic, però després de la Segona Guerra Mundial es va aturar i va mantenir un esquema de nació industrial amb vincles a la tradició cultural del país. L'aparició dels primers habitants al Japó data del paleolític i, tot i no haver-hi consens de la data aproximada, s'assegura que va passar fa uns 35.000 anys. Entre els anys 11.000 i 500 aC, aquests habitants van desenvolupar un tipus de terrissa característica, comunament anomenada «Jōmon», considerada la més antiga del món i amb la qual s'identifica aquest període. Posteriorment va aparèixer una cultura coneguda com a «Yayoi», que feia servir eines de metall i conreava arròs. El 794 la cort imperial va fundar una nova capital, Heian-kyō (actual Kyoto), on es va establir un govern més acomodat amb les necessitats japoneses, cosa que donà origen a una cultura nativa altament sofisticada provinent de l'aristocràcia, que va desenvolupar una cultura tradicional vernacular. Un dels grups més destacats va ser el clan Fujiwara, que va arribar a apoderar-se del control de la família imperial durant 300 anys i va exercir fins i tot els deures assignats a l'emperador. Minamoto no Yoritomo va assumir el lideratge del Japó el 1192 i instaurà la figura del shogunat com una institució militar permanent que governaria el país de facto durant gairebé 700 anys. El règim, conegut com a shogunat Kamakura, va donar inici al sistema polític feudal, però fou desarticulat el 1333 i la cort imperial proclamà la restauració. Malgrat tot, fracassà poc després de la decepció dels samurais i, el 1336, Ashikaga Takauji aconseguiria restablir el govern militar sota el shogunat Ashikaga, govern que durà fins a l'any 1600, any en què es produí la batalla de Sekigahara. Posteriorment, Tokugawa Ieyasu liderà el shogunat Tokugawa, des del 1603 fins al 1868, any en què s'inicia l'era Meiji, període durant el qual es produeix la modernització del país, que abandona definitivament el sistema feudal. Amb la mort de l'emperador Meiji, el Japó s'havia convertit en un estat modern industrialitzat, amb un govern central, i s'havia situat com una potència dins d'Àsia, rivalitzant amb Occident. El Japó va participar durant la Primera Guerra Mundial en el bàndol dels «Aliats» al costat dels Estats Units i Anglaterra i lluità contra l'Imperi alemany. Cap a la dècada de 1930 es va accelerar l'expansió militar i eventualment el Japó es va confrontar amb la Xina per segona vegada, cosa que provocà la protesta de la comunitat internacional, i després de l'esclat de la guerra a Europa va aprofitar l'annexió d'altres zones d'Àsia. El 7 de desembre de 1941, va atacar Pearl Harbor, i amb això aquest país entrava a la Segona Guerra Mundial com a part de les «Potències de l'Eix». Tot i una sèrie de victòries inicials, derrotes davant els Aliats en batalles com la de Midway van canviar els papers a l'escenari del Pacífic. Després dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, el Japó va decidir presentar la seva rendició incondicional, per la qual cosa va estar ocupat per les forces nord-americanes, que durant un període de set anys van desmantellar l'exèrcit amb una clàusula de renúncia a la guerra, van alliberar les zones ocupades militarment, el poder polític de l'emperador va ser suprimit i el primer ministre seria elegit pel parlament; així convertien el Japó en un país pacífic i democràtic. El 1952, el Japó va recuperar la seva sobirania amb la signatura del Tractat de San Francisco i amb l'ajuda de la comunitat internacional va créixer econòmicament. Cap a la dècada de 1960 ja competia amb altres potències, des del 1968 ha esdevingut la segona potència econòmica mundial, i en la dècada de 1980 esdevingué líder de la indústria automotriu. Políticament, el Partit Liberal Democràtic, de tendència conservadora, va estar governant de manera gairebé ininterrompuda durant la postguerra. Els primers anys del segle xxi, el Japó ha començat a reformar les pràctiques que des de la postguerra regien la societat, el govern i l'economia, sumats a un canvi polític radical el 2009 amb l'aparició d'un govern de centreesquerra.
rdf:langString Dějiny Japonska jsou dějinami ostrovního národa, který zažil dlouhá období dobrovolné izolace od okolního světa i období radikálních změn a přejímání cizích vzorů.
rdf:langString يغطي تاريخ اليابان أرخبيل اليابان وعلاقتها بالعالم، ويتميز بالفترات الانعزالية، وشبه المفتوحة، والتوسعية. يرجع أول سكن بشري في الأرخبيل الياباني إلى عصور ما قبل التاريخ في عام 30,000 قبل الميلاد تقريبًا. أعقبت فترةَ جومون، التي سُميت نسبةً إلى صناعة الفخار ذي الزخرفة الحبلية، فترةُ يايوي في الألفية الأولى قبل الميلاد عندما أُدخلت التقنيات الجديدة من قارة أسيا. خلال هذه الفترة، سُجل أول مرجع مكتوب معروف عن اليابان في كتاب هان الصيني في القرن الأول بعد الميلاد. بين القرنين الرابع والتاسع، أصبحت الممالك والقبائل العديدة في اليابان موحدة تدريجيًا في ظل حكومة مركزية يسيطر عليها الإمبراطور (وأحيانًا الإمبراطورة). ما تزال هذه السلالة الإمبراطورية تسيطر على اليابان. في عام 794، أُسّست عاصمة إمبراطورية جديدة في هييآن كيو (كيوتو الحديثة)، محددةً بداية فترة هييآن، التي استمرت حتى عام 1185. تُعد فترة هيان عصرًا ذهبيًا للثقافة اليابانية الكلاسيكية. كانت الحياة الدينية اليابانية منذ هذا الوقت فصاعدًا مزيجًا من ممارسات الشنتو الأصلية والبوذية. على مدى القرون التالية، انحدرت قوة الإمبراطور والمحكمة الإمبراطورية تدريجيًا، فمرت أولًا بالعشائر الكبرى من الأرستقراطيين المدنيين –أبرزها عشيرة فوجيوارا– ثم إلى العشائر العسكرية وجيوشها من الساموراي. خرجت عشيرة ميناموتو تحت حكم ميناموتو نو يوريتومو منتصرة من حرب غينبي التي دارت رحاها بين عامي 1180 و1185، وهزمت عشيرة تايرا العسكرية المنافسة لها. بعد الاستيلاء على السلطة، أنشأ يوريتومو عاصمته في كاماكورا وحصل على لقب شوغون. في عام 1274 و1281، صمدت شوغونية كاماكورا أمام غزوتين مغوليتين، ولكن أُطيح بها في عام 1333 على يد أحد المطالبين المتنافسين على الشوغونية، فبدأت فترة موروماتشي. خلال فترة موروماتشي، ازدادت قوة أمراء الحرب الإقليميين الذين أُطلق عليهم اسم داي-ميو على حساب الشوغون. ولكن في النهاية، انزلقت اليابان إلى فترة من الحرب الأهلية. على مدى أواخر القرن السادس عشر، أُعيد توحيد اليابان تحت قيادة الداي-ميو أودا نوبوناغا وخليفته تويوتومي هيده-يوشي. بعد وفاة هيده-يوشي في عام 1598، جاء توكوغاوا إيه-ياسو إلى السلطة وعيّنه الإمبراطور شوغونًا. ترأست شوغونية توكوغاوا، التي حكمت من إيدو (طوكيو الحديثة)، حقبة مزدهرة سلمية عُرفت باسم فترة إيدو (1600-1868). فرضت شوغونية توكوغاوا نظامًا طبقيًا صارمًا على المجتمع الياباني وقطعت أي اتصال بالعالم الخارجي تقريبًا. بدأت البرتغال واليابان أول ارتباط لهما في عام 1543، عندما أصبح البرتغاليون أول الأوروبيين الذين يصلون إلى اليابان عن طريق الهبوط في الأرخبيل الجنوبي. كان لهم تأثير كبير في اليابان، حتى في هذا التفاعل الأولي المحدود، مدخلين الأسلحة النارية إلى الحرب اليابانية. كانت هولندا أول من أقام علاقات تجارية مع اليابان، وتعود العلاقات اليابانية الهولندية إلى عام 1609. أنهت بعثة بيري الأمريكية في 1853-1854 عزلة اليابان بشكل كامل؛ ساهم هذا في سقوط الشوغونية وعودة السلطة إلى الإمبراطور خلال حرب بوشين في عام 1868. حولت القيادة الوطنية الجديدة في فترة مييجي التالية الدولة الجُزرية الإقطاعية المعزولة إلى إمبراطورية تتبع النماذج الغربية من كثب وأصبحت دولة كبرى. على الرغم من تطور الديمقراطية وازدهار الثقافة المدنية الحديثة خلال فترة تايشو (1912-1926)، كانت المؤسسة العسكرية اليابانية القوية تتمتع بقدر عظيم من الحكم الذاتي، واستبعدت زعماء اليابان المدنيين في عشرينيات القرن العشرين وثلاثينياته. غزا الجيش منشوريا في عام 1931، وتصاعد الصراع منذ عام 1937 إلى حرب طويلة مع الصين. أدى هجوم اليابان على بيرل هاربور في شهر ديسمبر من عام 1941 إلى حرب مع الولايات المتحدة وحلفائها. سرعان ما أصبحت القوات اليابانية ممتدةً أكثر من اللازم، لكن القوات العسكرية قد صمدت رغم هجمات الحلفاء الجوية على البلاد التي ألحقت أضرارًا بالغةً بالمراكز السكانية. أعلن الإمبراطور هيروهيتو استسلام اليابان غير المشروط في 15 أغسطس عام 1945، في أعقاب القصف الذري على هيروشيما وناجازاكي والغزو السوفييتي لمنشوريا. احتل الحلفاء اليابان حتى عام 1952، وخلال هذه الفترة، سُنَّ دستور جديد في عام 1947 حوّل اليابان إلى ملكية دستورية. بعد عام 1955، تمتعت اليابان بعد الحرب بنمو اقتصادي مرتفع للغاية، وأصبحت قوة اقتصادية عالمية. منذ تسعينيات القرن العشرين، كان العقد الضائع قضيةً رئيسية، مثل زلزال كوبه أوساكا العظيم عام 1995 وهجوم غاز السارين في مترو طوكيو. في عام 2004، أرسلت اليابان قوة عسكرية للدفاع وإعادة الإعمار لتكون جزءًا من قوات التحالف الدولي خلال حرب العراق. في يوم الجمعة، 11 مارس عام 2011، الساعة 2:46 مساءً (ت ع م +9)، عانت اليابان زلزالًا وتسونامي بلغت قوته 9.0 درجات، وهو أحد أقوى الزلازل المسجلة على الإطلاق. تسبب الزلزال بمقتل ما يقرب من 20,000 شخص، وأصاب مناطق توهوكو وتشوبو وكانتو الواقعة ثلاثتها في شمال شرق هونشو، بما في ذلك منطقة طوكيو، وكانت له تداعيات اقتصادية هائلة، وتسبب بكارثة الطاقة النووية الخطيرة في فوكوشيما.
rdf:langString Η Ιαπωνία έχει μια ιστορία που ξεκινά πριν από χιλιάδες χρόνια. Οι επιστήμονες πιστεύουν πως οι Ιάπωνες ως ενιαίο σύνολο προέρχονται από πολλές ομάδες, οι οποίες μετανάστευσαν στα νησιά από άλλα σημεία της Ασίας, στα οποία περιλαμβάνονται η Κίνα και η Κορέα. Οι αρχαιολογικές έρευνες, ωστόσο, υποδεικνύουν πως τα ιαπωνικά νησιά κατοικούνταν ήδη από το 30.000 π.Χ.
rdf:langString Die Geschichte Japans umfasst die Entwicklungen auf dem Gebiet des heutigen Staates Japan von der Urgeschichte bis zur Gegenwart. Sie ist geprägt durch ein Wechselspiel aus Isolation und äußeren Einflüssen. Einerseits führten sowohl die geographische Abgeschiedenheit als auch die selbstgewählte Abschottung gegenüber der Außenwelt zu einer räumlich begrenzten und in sich geschlossenen Entwicklung auf den japanischen Inseln; so ist die Geschichte Japans nach Auffassung mancher Historiker ein Modell für die Entwicklung von der Urzivilisation zur Moderne. Andererseits prägte vor allem China durch die Ausbreitung des Buddhismus und die Lehren des Konfuzianismus die Kultur und Sprache Japans mit. Auch im Westen nahm man Einfluss auf Japans Geschichte: Gewaltsam wurde 1854 nach über zweihundertjähriger Isolation die Öffnung und Modernisierung des Landes erzwungen. Das Japanische Kaiserreich wurde in der Folge nicht nur die erste asiatische Industrienation, sondern strebte alsbald eine Ausdehnung seiner Einflusssphäre im Pazifikraum an. Die Expansion endete mit der Niederlage im Zweiten Weltkrieg und mit der Besetzung durch Truppen der Vereinigten Staaten. Heute gilt Japan als technikbegeisterter und vor allem global agierender Industriestaat. Für eine schematische Darstellung zur Aufteilung der Geschichte Japans in Perioden, siehe den Artikel zur Periodisierung der japanischen Geschichte.
rdf:langString Japanaj militkrimoj de la Imperio de Japanio okazis en multaj Azi-Pacifikaj landoj dum la periodo de japana imperiismo, ĉefe dum la Dua Ĉina-Japana Milito kaj la Dua Mondmilito. Tiuj okazaĵoj estis priskribita foje kiel Azia Holokaŭsto. Kelkaj militkrimoj estis fifaritaj de militistoj el la Imperio de Japanio fine de la 19a jarcento, kvankam plej okazis dum la unua parto de la Ŝoŭa-erao, nomo havigita por la regado de la imperiestro Hirohito, ĝis la kapitulaco de la Imperio de Japanio en 1945. La kapitulaco de Japanio okazis post la faligo de la atombomboj sur Hiroŝimon la 6-an de aŭgusto 1945 kaj sur Nagasakon la 9-an de aŭgusto 1945. La lastaj malvenkoj de la Japana Imperio estis la Soveta invado de Manĉurio kaj la Sovet–Japana Milito. La Okupacio de Japanio fare de Aliancanoj fine de la Dua Mondmilito estis estrita de la Generalo Douglas MacArthur, nome Supera Komandanto de la Aliancaj Armeoj, kun subteno de la Brita Komunumo. Malkiel ĉe la Okupacio de Germanio, Sovetunio ne estis rajtigita influi super Japanio. Tiu eksterlanda ĉeesto markis la nuran fojon en la historio de Japanio kiam ĝi estis okupaciita de eksterlanda potenco. La lando iĝis parlamenta demokratio kiu kongruis kun la prioritatoj de la 1930-aj jaroj en la tiam nova politiko "New Deal" de Roosevelt. Tiu okupacio, kun kodonomo Operaco Nigra Listo, finis per la San-Francisko Pactraktato, subskribita la 8an de septembro, 1951, kaj valida el la 28a de aprilo, 1952, post kio la suvereneco de Japanio – kun la escepto, ĝis 1972, de la Rjukjua Insularo – estis tute restaŭrita. * Heisei (1989 - )
rdf:langString Japoniako historia Japoniar uharteak eta japoniarrak barne hartzen dituen historia da, bertako antzinako historian hasi eta egungo Japoniaren historia modernoa nazio estatu gisa. Japoniaren lehen erreferentzia idatzia txinatar jatorriko Hogeita Lau Historietan agertzen den informazio laburra da, I. mendean. Hala ere, badakigu uharteetan Goi Paleolito garaitik jendea bizi zela. Tradizionalki, Japoniako historia arotan banatzen da, Jōmon Arotik hasi eta egungo Haisei arte. Horien artean ezagun eta garrantzitsuenak Nara Aroa (710-794), Edo Aroa (1603-1867) eta Meiji Aroa (1866-1869) dira.
rdf:langString La historia de Japón (日本の歴史 o 日本史 Nihon no rekishi / Nihonshi?) es la sucesión de hechos acontecidos dentro del archipiélago japonés. Algunos de estos hechos aparecen aislados e influenciados por la naturaleza geográfica de Japón como nación insular, en tanto que otra serie de hechos, obedece a influencias foráneas como en el caso del Imperio chino, el cual definió su idioma, su escritura y, también, su cultura política. Asimismo, otra de las influencias foráneas fue la de origen occidental, lo que convirtió al país en una nación industrial, ejerciendo con ello una esfera de influencia y una expansión territorial sobre el área del Pacífico. No obstante, dicho expansionismo se detuvo tras la Segunda Guerra Mundial y el país se posicionó en un esquema de nación industrial con vínculos a su tradición cultural. La aparición de los primeros habitantes humanos en el archipiélago japonés data del Paleolítico aproximadamente 35 000 años atrás.​ Entre los años 11 000 y 500 a. C. dichos habitantes desarrollaron un tipo de cerámica, llamado «Jōmon», considerada la más antigua del mundo.​ Posteriormente apareció una cultura conocida como «Yayoi», que utilizaba herramientas de metal y cultivaba arroz. En ella existían varios cacicazgos, aunque sobresaldría el de Yamato.​ En siglos posteriores los gobernantes de Yamato afianzaron su posición y comenzaron a expandirse por el archipiélago bajo un sistema centralizado, doblegando a las diversas tribus existentes, alegando su descendencia divina. Al mismo tiempo, el gobierno central comenzó a asimilar costumbres de Corea y de China. La rápida imposición de tradiciones foráneas produjo una tensión en la sociedad japonesa y en el año 794 la corte imperial fundó una nueva capital, Heian-kyō (actual Kioto), dando origen a una cultura propia altamente sofisticada proveniente de la aristocracia. No obstante, en las provincias el sistema centralizado fue un fracaso y se inició un proceso de privatización de tierras, dando como consecuencia un colapso de la administración pública y la ruptura del orden público. La aristocracia comenzó a necesitar la ayuda de guerreros para la protección de sus propiedades, dando origen a la clase samurái. Minamoto no Yoritomo asumió en 1192 el liderazgo de Japón, instaurando la figura del shogunato como una institución militar permanente que gobernaría de facto durante casi 700 años. El estallido de la Guerra Ōnin en 1467 provocó una cadena de guerras que se extendieron por Japón, periodo que culminó en 1573, cuando Oda Nobunaga comenzó a unificar el país, pero no pudo terminar la tarea debido a que fue traicionado por uno de sus principales generales. Toyotomi Hideyoshi vengó su muerte y culminó la unificación en 1590. A su muerte, el país volvió a dividirse en dos bandos, los que apoyaban a su hijo Hideyori y los que apoyaban a uno de los daimyō principales, Tokugawa Ieyasu. Ambos bandos se enfrentaron durante la batalla de Sekigahara, de la cual Ieyasu salió con la victoria, siendo nombrado oficialmente shōgun en 1603, instaurando el shogunato Tokugawa. El período Edo se caracterizó por ser pacífico, y por la decisión de cerrar las fronteras para evitar el contacto con el exterior. El aislamiento terminó en 1853 cuando el comodoro Matthew Perry obligó a Japón a abrir sus puertas y firmar una serie de tratados con las potencias extranjeras (llamados «Tratados Desiguales»), lo que ocasionó malestar entre algunos samuráis, quienes apoyaron al emperador para que retomara su protagonismo en la política. El último shōgun Tokugawa renunció en 1868, dando comienzo a la era Meiji, llamada así en honor al emperador reinante que asumió el poder político. Se inició la modernización del país abandonando el sistema feudal y el de los samurái, la capital fue trasladada a Tokio, se inició un fuerte proceso de occidentalización y Japón emergería como el primer país asiático industrializado. Surgió un proceso de expansionismo territorial hacia naciones vecinas, lo que los llevó a enfrentarse militarmente al Imperio ruso y al Imperio Chino. A la muerte del emperador Meiji, Japón se había convertido en un estado moderno, industrializado, con un gobierno central y como potencia dentro de Asia, rivalizando con Occidente. Hubo una explosión social debido al crecimiento económico y poblacional y comenzó a ganar terreno el extremismo político y hacia la década de 1930 se aceleró la expansión militar, confrontando con China por segunda vez. Tras el estallido de la guerra en Europa, Japón aprovechó la situación para la anexión de otras zonas de Asia. Durante el año 1941 las relaciones diplomáticas entre Japón y los Estados Unidos eran tensas, ya que el presidente estadounidense Franklin Delano Roosevelt había bloqueado los suministros petrolíferos a Japón y había congelado todos los créditos japoneses en los Estados Unidos. El 7 de diciembre de 1941 Japón atacó Pearl Harbor, con lo que este país entró a la Segunda Guerra Mundial como parte de las «Potencias del Eje». A pesar de una serie de victorias iniciales, derrotas frente a los Aliados en batallas como la de Midway cambiaron los papeles en el escenario del Pacífico. Después de los terribles bombardeos atómicos sobre Hiroshima y Nagasaki Japón presentó su rendición incondicional, por lo que estuvo ocupado por fuerzas estadounidenses, las cuales desmantelaron el ejército, liberaron las zonas ocupadas, el poder político del Emperador fue suprimido y el primer ministro sería elegido por el parlamento. En 1952 Japón recuperó su soberanía tras la firma del Tratado de San Francisco y creció económicamente con la ayuda de la comunidad internacional. Políticamente, el Partido Liberal Democrático, de tendencia conservadora, estuvo gobernando de manera casi ininterrumpida durante la posguerra. Con el inicio de la era Heisei, Japón sufrió una recesión económica en la década de 1990 y socialmente se enfrentó a un descenso de la natalidad y al rápido envejecimiento de la población. En los primeros años del siglo XXI, Japón ha comenzado a reformar las prácticas que regían desde la posguerra a la sociedad, al gobierno y a la economía.
rdf:langString The first human inhabitants of the Japanese archipelago have been traced to prehistoric times around 30,000 BC. The Jōmon period, named after its cord-marked pottery, was followed by the Yayoi period in the first millennium BC when new inventions were introduced from Asia. During this period, the first known written reference to Japan was recorded in the Chinese Book of Han in the first century AD. Around the 3rd century BC, the Yayoi people from the continent immigrated to the Japanese archipelago and introduced iron technology and agricultural civilization.Because they had an agricultural civilization, the population of the Yayoi began to grow rapidly and ultimately overwhelmed the Jōmon people, natives of the Japanese archipelago who were hunter-gatherers.Between the fourth to ninth century, Japan's many kingdoms and tribes gradually came to be unified under a centralized government, nominally controlled by the Emperor of Japan. The imperial dynasty established at this time continues to this day, albeit in an almost entirely ceremonial role. In 794, a new imperial capital was established at Heian-kyō (modern Kyoto), marking the beginning of the Heian period, which lasted until 1185. The Heian period is considered a golden age of classical Japanese culture. Japanese religious life from this time and onwards was a mix of native Shinto practices and Buddhism. Over the following centuries, the power of the imperial house decreased, passing first to great clans of civilian aristocrats – most notably the Fujiwara – and then to the military clans and their armies of samurai. The Minamoto clan under Minamoto no Yoritomo emerged victorious from the Genpei War of 1180–85, defeating their rival military clan, the Taira. After seizing power, Yoritomo set up his capital in Kamakura and took the title of shōgun. In 1274 and 1281, the Kamakura shogunate withstood two Mongol invasions, but in 1333 it was toppled by a rival claimant to the shogunate, ushering in the Muromachi period. During this period, regional warlords called daimyō grew in power at the expense of the shōgun. Eventually, Japan descended into a period of civil war. Over the course of the late 16th century, Japan was reunified under the leadership of the prominent daimyō Oda Nobunaga and his successor, Toyotomi Hideyoshi. After Toyotomi's death in 1598, Tokugawa Ieyasu came to power and was appointed shōgun by the emperor. The Tokugawa shogunate, which governed from Edo (modern Tokyo), presided over a prosperous and peaceful era known as the Edo period (1600–1868). The Tokugawa shogunate imposed a strict class system on Japanese society and cut off almost all contact with the outside world. Portugal and Japan came into contact in 1543, when the Portuguese became the first Europeans to reach Japan by landing in the southern archipelago. They had a significant impact on Japan, even in this initial limited interaction, introducing firearms to Japanese warfare. The American Perry Expedition in 1853–54 more completely ended Japan's seclusion; this contributed to the fall of the shogunate and the return of power to the emperor during the Boshin War in 1868. The new national leadership of the following Meiji period transformed the isolated feudal island country into an empire that closely followed Western models and became a great power. Although democracy developed and modern civilian culture prospered during the Taishō period (1912–26), Japan's powerful military had great autonomy and overruled Japan's civilian leaders in the 1920s and 1930s. The Japanese military invaded Manchuria in 1931, and from 1937 the conflict escalated into a prolonged war with China. Japan's attack on Pearl Harbor in 1941 led to war with the United States and its allies. Japan's forces soon became overextended, but the military held out in spite of Allied air attacks that inflicted severe damage on population centers. Emperor Hirohito announced Japan's surrender on August 15, 1945, following the atomic bombings of Hiroshima and Nagasaki and the Soviet invasion of Manchuria. The Allies occupied Japan until 1952, during which a new constitution was enacted in 1947 that transformed Japan into a constitutional monarchy. After 1955, Japan enjoyed very high economic growth under the governance of the Liberal Democratic Party, and became a world economic powerhouse. Since the Lost Decade of the 1990s, economic growth has slowed. On March 11, 2011, Japan suffered from a magnitude 9.0 earthquake and tsunami, one of the most powerful earthquakes ever recorded, which killed almost 20,000 people and caused the Fukushima Daiichi nuclear disaster.
rdf:langString L’histoire du Japon commence avec le peuplement dénisovien d'un groupe d'îles au sud-est de la péninsule coréenne, environ 100 000 ans av. J.-C., l'arrivée des premiers groupes d'homo sapiens se faisant plus tard. Les plus anciennes traces d'industrie, des pierres polies, remontent à 32 000 ans. Des poteries, parmi les plus anciennes de l'humanité, sont produites vers 13 000 ans avant notre ère lors de la période Jōmon, et comprennent les premières formes d'œuvres artistiques : les dogū. 400 ans avant notre ère, au cours de la période Yayoi, sont introduites des technologies venant de Chine et de Corée comme la riziculture et la fonte du bronze et du fer. La période Yamato, qui s'étend de 250 à 710, voit l'émergence de la première forme d'État structuré. Lors de sa première partie, de grands tertres funéraires, ou kofun, sont bâtis, et, progressivement, la région du Kansai s'impose en tant que centre politique. Au VIe siècle, le bouddhisme, arrivé au Japon via la Chine et la Corée, bouleverse profondément la vie politique du pays ; une constitution en 17 articles d'inspiration bouddhique est rédigée en 604 pour encadrer le fonctionnement de l'État. De nombreux immigrés originaires des royaumes coréens façonnent la vie politique et les arts de l'archipel japonais. Du VIIIe siècle au XIIe siècle, une culture classique portée par une cour impériale se développe. Très influencée par des modèles continentaux dont elle s'émancipe dès le Xe siècle, elle est à l'origine d'œuvres comme le Tōdai-ji ou Le Dit du Genji. C'est aussi à cette époque que la scène politique se divise entre le pouvoir impérial, et celui de chefs de clans. Les clans Fujiwara, Taira, et Minamoto vont tour à tour accaparer la plupart des rouages de l'administration. Des famines sévissent régulièrement dans le pays, et l'insécurité qui s'installe entraîne la création d'une classe sociale de combattants, ou bushi. Le Moyen Âge japonais s'étend du XIIe siècle à la fin du XVIe siècle. Après la guerre de Genpei, qui s'achève en 1185, le pays est dirigé pour la première fois par un gouvernement extérieur à la cour impériale : le bakufu, basé dans la région du Kantō. Ce gouvernement guerrier, dirigé par le clan Hōjō marque l’époque de Kamakura (鎌倉時代, Kamakura jidai, 1185–1333), l'une des 14 subdivisions traditionnelles de l'histoire du Japon. Cette période, qui commence en 1185 et s'achève en 1333, est placée sous l'autorité politique du shogunat de Kamakura et constitue la première partie du « Moyen Âge » de l'histoire japonaise. Le gouvernement guerrier en place est ensuite dirigé par les Ashikaga, qui structurent le pays à partir de 1336. L'époque Sengoku, ou époque des provinces en guerre, clôt ce Moyen Âge, marqué par de grandes turbulences sociales et politiques et un morcellement du pays en plusieurs provinces et potentats. La réunification politique du pays est cependant réalisée sous l'impulsion successive des chefs militaires Oda Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi, puis Tokugawa Ieyasu. Le shogunat Tokugawa, qui s'ouvre en 1603 et se termine en 1868, correspond à l'époque d'Edo. Promouvant d'abord une politique commerciale active à l'étranger, il met en place une politique d'isolement par l'édit Sakoku de 1635. Le pays connaît une phase d'essor démographique et économique allant de la fin du XVIe siècle au début du XVIIIe siècle. Le néo-confucianisme importé de Chine sous-tend l'organisation de la société, et une division sociale en plusieurs classes s'instaure. Dans la culture, des formes artistiques comme le kabuki ou le haïku voient le jour, alors que dans le domaine scientifique, les études hollandaises ou Rangaku continuent de diffuser dans l'archipel les sciences et techniques occidentales. En 1868, le retour du pouvoir impérial au centre du système politique constitue l'acte de naissance de l'Empire du Japon. En compétition avec le colonialisme occidental sur le continent asiatique, le pays se lance dans une politique d'expansion territoriale, qui aboutit à l'annexion de la Corée en 1910, l'invasion de la Mandchourie en 1931, puis l'occupation d'une partie de la Chine à partir de 1937. Au début des années 1940, le pays s'engage dans une guerre contre une coalition internationale. Le conflit prend fin après les bombardements atomiques d'Hiroshima et Nagasaki d'août 1945 ; l'Empire du Japon est contraint à la capitulation. De 1945 à 1952, l'occupant américain impose la démocratisation du pays. Après la fin de l'occupation, le Japon devient l'une des principales puissances économiques mondiales. Malgré l'opposition récurrente de ses proches voisins, son essor économique lui permet de diffuser dans le monde entier ses productions culturelles, substituant un soft power important à sa domination militaire passée.
rdf:langString Dokumen tertua mengenai sejarah Jepang adalah kumpulan naskah sejarah Tiongkok asal abad ke-1 Masehi. Namun bukti-bukti menunjukkan kepulauan Jepang sudah dihuni manusia sejak zaman Setelah zaman es terakhir sekitar 12.000 SM, ekosistem Kepulauan Jepang yang kaya memungkinkan manusia untuk hidup. Barang-barang tembikar tertua berasal dari zaman Jōmon.
rdf:langString 日本の歴史(にほんのれきし)、日本史(にほんし)、または国史(こくし)とは、日本または日本列島における歴史のことを指す。本項では世界的観点を交え日本の歴史を概観する。 各時代の詳細は、各時代区分項目(各節の冒頭のリンク先)を参照してもらいたい。
rdf:langString La storia del Giappone inizia con un primo spostamento umano in un gruppo di isole nella parte sud-orientale della penisola coreana, intorno al 10.000 a.C. Le prime tracce di industria litica e utensili primordiali risalgono a 32.000 anni fa. Alcune delle ceramiche più antiche mai scoperte furono prodotte proprio qui intorno al durante il periodo Jōmon rappresentando una delle prime forme di lavoro artistico della storia dell'umanità: le figurine dogū risalenti al 4000 a.C. durante il periodo Yayoi, furono realizzate grazie a tecnologie importate dalla Cina e dalla Corea, come la coltivazione del riso e l'estrazione del bronzo e ferro. Durante il periodo Yamato, che va dal 250 al 710, si vide emergere la prima forma di uno stato strutturato. Nei primi secoli vennero costruiti grandi tumuli funerari, chiamati kofun mentre la regione del Kansai iniziò ad imporsi come centro politico. Nel VI secolo, il Buddismo, giunto in Giappone attraverso la Cina e la Corea, cambiò profondamente la vita politica del Paese; una costituzione di 17 articoli di ispirazione buddista venne scritta nel 604 per vigilare sul funzionamento dello Stato. Molti immigrati provenienti dai regni coreani plasmarono la vita politica e le arti dell'arcipelago giapponese. Tra l'VIII e il XII secolo andò ad affermarsi una cultura classica che poteva godere del sostegno della corte imperiale. Fortemente influenzata da modelli continentali da cui si emancipò durante il X secolo, fu all'origine di opere come Tōdai-ji o il romanzo Genji monogatari. In questo periodo la scena politica era divisa tra il potere imperiale e il potere dei capi clan. I Fujiwara, Taira e Minamoto, a loro volta, monopolizzarono la maggior parte degli uffici dell'amministrazione. Con le carestie che regolarmente imperversano nel paese e l'insicurezza che ne derivava, si instaurò nel paese una classe sociale di combattenti, detti bushi antesignani dei Samurai. Il medioevo giapponese si estende dal XII secolo alla fine del XVI secolo. Dopo la guerra di Genpei, conclusasi nel 1185, il paese fu governato per la prima volta da un governo esterno alla corte imperiale: il bakufu, con sede nella regione del Kantō. Tale governo bellicoso, guidato dal clan Hōjō, segnò l'era Kamakura (鎌倉 時代, Kamakura jidai), una delle 14 tradizionali suddivisioni della storia giapponese. In questo periodo, che iniziò nel 1185 per terminare nel 1333, il Giappone fu posto sotto l'autorità politica dello shogunato Kamakura, Successivamente il potere venne conquistato dagli Ashikaga che, a partire dal 1336, intrapresero una intensa politica di ristrutturazione del paese. Con il periodo Sengoku, o era degli stati belligeranti, il medioevo giapponese andò verso il tramonto; questi furono anni segnati da grandi turbolenze sociali e politiche e dalla frammentazione del paese in diverse province e potentati. La riunificazione politica del paese fu comunque realizzata successivamente grazie all'impulso dato dai capi militari Oda Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi e, poi, Tokugawa Ieyasu. Lo shogunato Tokugawa, iniziato nel 1603 e terminato nel 1868, corrisponde al periodo Edo, contraddistinto dapprima da una politica commerciale rivolta verso l'estero ma poi virta verso un isolamento a seguito dell' del 1635. Il paese visse una fase di crescita demografica ed economica che si protrasse dal XVI al XVIII secolo. Il neoconfucianesimo, importato dalla Cina fu la base dell'organizzazione della società e stabilì una divisione sociale in più classi. Nel campo della cultura, si affermarono i generi Haiku, Kabuki si akabuki o haiku, mentre in campo scientifico gli studi rangaku permisero la diffusioni della scienza e della tecnica occidentale nell'arcipelago. Nel 1868, con il ritorno del potere dell'imperatore al centro del sistema politico nacque l'Impero del Giappone. In concorrenza con il colonialismo occidentale nel continente asiatico, il Giappone intraprese una politica di espansione territoriale, culminata nel 1910 con l'annessione della Corea, l'invasione della Manciuria nel 1931 e con l'occupazione di parte della Cina nel 1937. Nel 1941 il paese intraprese una guerra contro una coalizione internazionale che si concluse dopo i bombardamenti atomici di Hiroshima e Nagasaki avvenuti nell'agosto del 1945 che costrinsero l'impero giapponese ad arrendersi. Dal 1945 al 1952, l'occupazione statunitense impose la democratizzazione del paese e l'adozione di una nuova costituzione. Dopo il 1955, il Giappone beneficiò di una crescita economica molto elevata diventando una potenza economica mondiale pur registrando una battuta d'arresto negli anni 1990. L'11 marzo 2011, il Giappone ha subito un terremoto e maremoto di magnitudo 9.0, uno dei terremoti più potenti mai registrati, che ha ucciso quasi 20 000 persone e causato il grave disastro nucleare di Fukushima Dai-ichi.
rdf:langString 일본 역사(日本-歷史, 일본어: 日本の歴史 니혼노레키시[*])는 일본과 일본인이 현재까지 살아온 모든 역사적 과정을 이르는 말이다.
rdf:langString Dit artikel beoogt een overzicht te geven van de geschiedenis van Japan. Japan is een eilandengroep. Het ligt vrijwel geheel in de gematigde klimaatzone. Er valt veel neerslag en de bodem is er tamelijk vruchtbaar. Hoewel Japan op niet al te grote afstand van het vasteland van Azië ligt, lag het wel altijd in de periferie. Het heeft daardoor een tamelijk bescheiden rol in de wereldgeschiedenis gespeeld. De werd diepgaand en langdurig beïnvloed door China. De geschiedenis van Japan in strikte zin begint op het moment dat de invloed van de Chinese beschaving zich in den brede deed gelden. De kennismaking leidde onder andere tot de introductie van het schrift.
rdf:langString Historia Japonii jest wypadkową własnej polityki izolacji tego kraju oraz wpływów zewnętrznych – Chin i Zachodu. Oddalenie geograficzne i dobrowolne zamknięcie się od świata w okresie Edo doprowadziły do niezależnego rozwoju o oryginalnych cechach, a przejmowanie przez stulecia elementów cywilizacji chińskiej i następnie otwarcie na Zachód, wymuszone w 1854 roku, doprowadziły Japonię do pozycji pierwszej azjatyckiej potęgi przemysłowej. Wynikająca z tego siła doprowadziła do planu szerokiej ekspansji w regionie Azji Wschodniej i Pacyfiku, co zakończyło się klęską podczas II wojny światowej i okupacją wojsk amerykańskich. Obecnie Japonia jest jednym z czołowych państw świata pod względem rozwoju nauki, nowoczesnych technologii i przemysłu, zachowującym jednocześnie odmienność własnych tradycji historycznych i realizującym pokojową politykę międzynarodową i demokratyczny system społeczny wewnątrz kraju.
rdf:langString Japans historia har under historisk tid starkt präglats av kinesiska inflytelser, från den dominerande högkulturen i Asien. Många omvälvande tekniska och kulturella innovationer importerades från fastlandet, ofta via Korea. Även om japaner omnämns i kinesiska källor redan på 300-talet, är det först på 600-talet som man finner skriftliga källor skrivna i Japan. En av de första källorna är "De sjutton principerna", en sorts tidig konstitution, undertecknad av fursten Shotoku, som dikterade villkoren för sitt styre efter kinesiska konfucianska principer. Fram till slutet av 1500-talet avlöste en rad mer eller mindre starka kejserliga regimer varandra, oftast under egentlig ledning av en shogun, en form av militärdiktator som under sig hade ett omfattande nätverk av länsherrar, daimyo, och vasaller, samurajer (från verbet saburau, "att tjäna"). Den militära institutionen uppstod första gången på 700-talet och skulle efter daimyon Oda Nobunagas enande av Japan på 1500-talet få en maktställning, som kvarstod ända in på sent 1800-tal. Under mitten av 1800-talet uppstod en rörelse som förespråkade modernisering och industrialisering för att Japan skulle kunna stå emot det ökande trycket från västerländsk imperialism. Det nästan 300 år gamla shogunatet störtades och man återupprättade en minderårig kejsares överhöghet under ledning av en förmyndarregering. På bara några decennier avskaffades det gamla klassamhället, och det mesta av makten koncentrerades i en form av monarki. Armén och flottan omstrukturerades efter västerländsk modell med hjälp av utländska rådgivare. Näringsliv, industri och undervisningsväsendet genomgick samma förändring. Det nya Japan odlade nu en nationalistisk politik och kom snart i konflikt med andra stater. 1904–1905 utkämpade Japan det rysk-japanska kriget mot Ryssland, och för första gången i modern historia besegrades en europeisk nation av en modern asiatisk stat. Den nya japanska nationalstaten började bedriva en allt aggressivare kolonial politik under tidigt 1900-tal och annekterade Korea 1912. Man deltog i begränsad utsträckning i första världskriget, men gick till stor del miste om att få ta över gamla tyska kolonier och alienerades av Ententen när Versaillesfreden sammanställdes. Under 1920- och 1930-talen inkorporerades Taiwan och man började föra ett krig mot Kina som ofta ledde till brutala övergrepp mot civilbefolkningen. Senare slöts en allians med Axelmakterna Tyskland och Italien och från 1937 till 1941 utdelade den japanska krigsmakten en rad förödande slag mot brittiska och nederländska kolonier i Syd- och Sydostasien. Vändpunkten inträffade när man till slut anföll USA och provocerade fram ett direkt amerikanskt deltagande i andra världskriget. På drygt fyra år utplånades den japanska krigsmaskinen nästan totalt. Den slutgiltiga och villkorslösa kapitulationen inträffade efter att det amerikanska flygvapnet för första gången i världshistorien fällde atombomber över civilbefolkningen i Hiroshima och Nagasaki och Sovjetunionens krigsförklaring några dagar efter bomben över Hiroshima. Det japanska politiska samhällets framväxt före modern tid har många paralleller med europeisk feodalism; en inhemsk krigarkultur baserad på klantillhörighet blandades med en större näraliggande högkulturs centraliserande ideologi och religion (konfucianism och buddhism).
rdf:langString Исто́рия Япо́нии охватывает период от 40 тысячелетия до н. э. до наших дней. Первые письменные упоминания о древней Японии содержатся в китайских исторических хрониках «Двадцать четыре истории» I века. Однако согласно результатам археологических исследований, Японский архипелаг был заселён людьми в период позднего палеолита. В истории Японии периоды изоляции страны чередуются с периодами активных взаимоотношений с внешним миром.
rdf:langString A história do Japão (em japonês: 日本の歴史 ou 日本史 Nihon no rekishi / Nihonshi?) é a sequência de eventos ocorridos no arquipélago japonês, com o surgimento de factos únicos influenciados pela sua natureza geográfica enquanto nação insular, assim como por eventos inculcados por influência do império Chinês que definiram a sua língua, a sua escrita e também a sua cultura política. Por outro lado, o Japão foi ainda influenciado pelo Ocidente, convertendo-se numa nação industrial, mas manteve os laços com a tradição cultural do país. Exerceu uma influência significativa e expansão territorial na região do Pacífico, mas após a Segunda Guerra Mundial estacou. Após a última idade do gelo, por volta de 12 000 AEC, o rico ecossistema do arquipélago japonês promoveu o desenvolvimento humano. O aparecimento das primeiras pessoas no Japão data do Paleolítico, há cerca de 35 000 anos. Entre 11 000 e 500 AEC, estes povos desenvolveram um tipo de cerâmica designada de Jomon, a qual é considerada das mais antigas do mundo. Posteriormente surgiu uma cultura conhecida como Yayoi, onde a produção de ferramentas de metal, assim como o cultivo do arroz, foram um importante progresso. Neste período existiram várias tribos, porém foi no período Yamato que se fez notar maior predominância de povos. Séculos depois, os governantes deste período reforçaram a posição do país e começaram a disseminar-se por todo o arquipélago sob um sistema centralizado, comprimindo as inúmeras tribos existentes e alegando a própria ascendência divina. Entretanto, o governo central havia começado a assimilar os costumes próprios da Coreia e da China. Esta rápida imposição de tradições estrangeiras, contudo, produziu uma certa tensão na sociedade japonesa e, no ano 794, a corte imperial fundou uma nova capital, Heian-kyō (actual Quioto), dando origem a uma cultura aperfeiçoada da aristocracia. Apesar disso, o sistema centralizado fracassou nas províncias e iniciou-se um processo de privatização de terras, dando origem a um colapso na administração e ordem públicas. A aristocracia necessitava então da ajuda de guerreiros para proteger a suas propriedades - mais tarde denominada a classe samurai. Em 1192, Minamoto no Yoritomo foi nomeado xogum (ditador militar) do Japão pelo imperador, marcando o início do regime feudal xogunato (ou bakufu) Kamakura, uma instituição militar permanente que governaria durante quase setecentos anos. A corte viu assim o seu poder transferir-se para os samurais sob tal regime militar. A eclosão da Guerra de Ōnin em 1467 provocou uma série de guerras que se estenderam por todo o Japão, num período que culminou em 1573, quando Oda Nobunaga iniciou uma unificação do país que não foi concluída devido à traição de um dos seus principais generais. O imperador foi morto e Toyotomi Hideyoshi vingou a sua morte, completando a unificação em 1590. Depois disto, o país ficou novamente dividido em dois lados: os que apoiavam o seu filho Toyotomi Hideyori e os que apoiavam um dos principais daimyos, Tokugawa Ieyasu. As duas vertentes enfrentaram-se então durante a Batalha de Sekigahara, da qual Ieyasu saiu vencedor e foi oficialmente nomeado xogum em 1603, instaurando-se o Xogunato Tokugawa. O período Edo caracteriza-se por ter sido uma época de paz e pela implementação de uma nova política de relações internacionais que evitou o contacto com o exterior. Este isolamento teve o seu término em 1853, quando Matthew Calbraith Perry forçou o Japão a abrir portas e assinar uma série de tratados com as grandes potências estrangeiras (tratados desiguais), causando desconforto entre alguns samurais que apoiavam o imperador a favor da retomada do seu papel na política. O último xogum Tokugawa renunciou ao cargo em 1868, dando início à era Meiji, em homenagem ao imperador Meiji que havia assumido o poder político. Iniciou-se então a modernização do país com a evacuação do sistema feudal e dos samurais, e com a transferência da capital para Tóquio. Um forte processo de ocidentalização teve lugar, e o Japão emergiu no mundo enquanto primeiro país asiático industrializado. O país encontrava-se num processo de expansionismo territorial sobre as nações vizinhas, o que originou conflitos com o Império Russo e o Império Chinês. Com a morte do imperador Meiji, o país havia se convertido numa nação moderna, industrializada, com um governo central, assim como uma superpotência na Ásia que rivalizava com o ocidente. Isto reflectiu-se numa explosão social devido ao crescimento económico e populacional. O império começou a conquistar terreno sob o extremismo político, sendo que em 1930 a expansão militar se acelerou e o país confrontou a China pela segunda vez. Após a eclosão da guerra na Europa, o Japão aproveitou-se da situação para ocupar outras áreas territoriais da Ásia. Durante o ano de 1941, as relações diplomáticas entre o Japão e os Estados Unidos complicaram-se quando o presidente dos EUA, Franklin Delano Roosevelt, interrompeu o fornecimento de petróleo para o Japão e congelou todos os créditos japoneses nos Estados Unidos. A 7 de dezembro de 1941 o Japão atacou Pearl Harbor, levando o país para a Segunda Grande Guerra enquanto parte das "Potências do Eixo". Apesar de uma série de vitórias iniciais, o Japão veio a sofrer derrotas frente aos aliados, como na Batalha de Midway, alterando consequentemente os papéis na Guerra do Pacífico. Depois dos violentos bombardeamentos de Hiroshima e Nagasaki, o Japão apresentou a sua incondicional rendição, uma vez que estava sob ocupação das forças estadunidenses, as quais desmantelaram o exército, libertaram as zonas ocupadas, o poder político do Imperador foi suprimido e o primeiro-ministro eleito pelo parlamento. Em 1952 o Japão havia recuperado a sua soberania após a assinatura do Tratado de San Francisco, crescendo economicamente com a ajuda da comunidade internacional. Politicamente, o Partido Liberal Democrata do Japão, de tendência conservacionista, governou quase ininterruptamente no pós-guerra. Com o início da era Heisei, o Japão sofreu uma crise económica nos anos de 1990, enfrentando um declínio da taxa de natalidade e um rápido envelhecimento da população. Em princípios do século XXI, o Japão começou a reformar as práticas que regiam desde o pós-guerra a sociedade, o governo e a economia, o que resultou numa significante mudança política em 2009, com a tomada do poder por parte do Partido Democrático do Japão. Contudo, em finais de 2012, o poder voltou para as mãos do Partido Liberal Democrata.
rdf:langString 日本歷史、日本史是指日本或日本列島內的歷史。 根據傳說,日本於公元前660年2月11日建國。日本在公元4世紀出現首個統一政權倭國,其後於大化革新後確立天皇體制,引入唐朝文化,學習漢字與建立東亞的習俗與價值觀,對日本造成了深遠的影響。12世紀末,日本開始六百多年的幕府時代,期間曾經歷一個半世紀的戰國時代,由豐臣秀吉於1590年初步統一。1600年,德川家康在關原之戰打敗其他大名後,於17世紀初建立江戶幕府,並从第三代将军德川家光起實行鎖國政策二百多年。 1853年黑船事件後,日本國內有志之士提出「尊王攘夷」等號召,江戶幕府在輿論壓力下,被迫將政權還給明治天皇,史稱「大政奉還」。1868年,明治天皇经由戊辰战争胜利施行明治維新整頓內政,富國強兵的政策主導近代日本的開端。1920年代一戰後短暫經歷大正民主時期,到1930年代落入軍部控制,實行軍國主義,但於1945年被盟國擊敗後宣布投降。日本在恢復主權後經濟高速增長,躋身先進國家之列;1990年代,泡沫經濟破灭;2012年安倍經濟學重振日本經濟。
xsd:nonNegativeInteger 129189

data from the linked data cloud