Historicism

http://dbpedia.org/resource/Historicism an entity of type: Thing

歴史主義(れきししゅぎ、独: Historizismus、英: historicism)は、最も一般的な用語としては、人間生活のあらゆる現象を、物理的な時間空間概念とは別にある歴史的な流れのうちにおいて、その生成と発展とを捉えなければならないとする主張を指す語である。 rdf:langString
역사주의(歷史主義, 독일어: Historizismus, 영어: historicism)또는 역사법칙주의(歷史法則主義)는 가장 일반적인 용어로서는 인간 생활의 모든 현상을 물리적인 시간 공간 개념과는 따로 있는 역사적인 흐름 가운데 있고, 그 생성과 발전을 파악해야 한다는 주장을 가리키는 말이다. rdf:langString
Lo storicismo (o "istorismo", termini entrambi derivati dal tedesco Historismus) è un indirizzo filosofico che nasce nella cultura romantica tedesca (il primo autore ad aver impiegato il termine è Novalis), per sottolineare la natura storica e progressiva della manifestazione della verità o Ragione, frutto di una lenta maturazione che procede secondo una precisa logica di sviluppo. Il primo autore che presenti un simile modello teorico è Johann Gottfried Herder nel mondo tedesco, Giambattista Vico in quello latino. rdf:langString
Historycyzm – pejoratywna nazwa poglądu filozoficznego (neutralną jest historyzm) głoszącego, że w historii istnieją nieubłagane prawa i rozwija się ona w określonym kierunku, aby osiągnąć teoretycznie konieczny cel. Pojęcie zostało wprowadzone przez Karla R. Poppera. Pogląd ten występuje w wielu systemach filozoficznych. Najpełniej został wyrażony przez Hegla, a następnie został zaadaptowany do marksizmu. Pojęcia tego nie należy mylić z historyzmem, nurtem w architekturze końca XIX w. rdf:langString
一些人認為必須研究與解釋人類歷史發展,基於這些解釋才能認真了解社會與政治。這樣的見解被奥地利哲学家卡爾·波普爾稱為歷史主義。在这里,「人類歷史」一詞與「人類發展」或「人類發展史」相通,即是英語History的廣義,而不是「記錄往事」的意思。 rdf:langString
التاريخية هي نهج لشرح وجود الظواهر، وخاصة الممارسات الاجتماعية والثقافية (بما في ذلك الأفكار والمعتقدات)، من خلال دراسة تاريخها، أي من خلال دراسة العملية التي نشأت من خلالها. يستخدم المصطلح على نطاق واسع في الفلسفة وعلم الإنسان وعلم الاجتماع. غالبًا ما تُستخدم التاريخية للمساعدة في وضع النظريات والروايات في سياقها، وهي أداة مفيدة للمساعدة في فهم كيفية ظهور الظواهر الاجتماعية والثقافية. rdf:langString
L'historicisme (en alemany, historismus) designa aquelles doctrines filosòfiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística... S'empra a partir del romanticisme alemany. Conceptualment, l'historicisme és adversari de la Il·lustració. Mentre per als il·lustrats, i bàsicament per a Voltaire, la història és l'expressió del progrés de la raó, per als historicistes en la història es retroba bàsicament l' d'essència eterna. rdf:langString
Historiismo estas koncepto multfaceta, en kiu plielstaras la interpreto kaj funkcio de la historio en la formado de la pensmaniero rilate la vivon kaj la universon elpenseblan. La koncepto pri historiismo, el la filozofia vidpunkto, ĉi tie konsiderata, naskiĝas en la romantika kulturo, precipe en Germanio (la unua uzinto de la vorto estis Novalis), por substreki iamaniere la naturon historian kaj progresdonan de la manisfestiĝo de la vero, frukto de malrapida maturiĝo laŭ preciza logiko de progresiĝa disvolvo. La unua aŭtoro emerĝiganta tiun teorion modelon estis la germana Johann Gottfried Herder kaj antaŭe la itala Giambattista Vico. rdf:langString
Historizismus ist ein Begriff für Ansätze der Geschichtsphilosophie, nach der historische Vorgänge von sozialwissenschaftlichen Gesetzmäßigkeiten klar bestimmt und vorhersagbar sind. Solche Positionen gehen in der Moderne auf Hegel und den Historischen Materialismus zurück. Neben marxistischen und neomarxistischen Theoretikern ist vor allem Benedetto Croce zu nennen. In Karl Poppers gesellschaftstheoretischen Schriften ist Historizismus ein Irrglaube, der die Gefahr einer geschlossenen Weltsicht und einer Manipulation gesellschaftlicher Abläufe auf eine scheinbar wissenschaftlich feststehende Zukunft hin mit sich bringe. rdf:langString
Historicism is an approach to explaining the existence of phenomena, especially social and cultural practices (including ideas and beliefs), by studying their history, that is, by studying the process by which they came about. The term is widely used in philosophy, anthropology, and sociology. Historicism is often used to help contextualize theories and narratives, and is a useful tool to help understand how social and cultural phenomena came to be. rdf:langString
El historicismo es una corriente de pensamiento que considera toda la realidad como el producto de un devenir histórico. A partir del siglo XIX, entre los autores de distintas tendencias que se pueden considerar historicistas están Leopold von Ranke (Historia de los pueblos latinos y germánicos, 1824), Karl Marx (materialismo histórico), Benedetto Croce (historicismo absoluto) o Antonio Gramsci.​ Concibe al ser esencialmente como un devenir, un proceso temporal, que no puede ser captado por la razón. Concibe el devenir como historia y utiliza más la ciencia del espíritu. Según el historicismo, la filosofía es un complemento de la historia. Su tarea consiste en llevar a cabo una teoría de la historia. Esta se propone efectuar una exploración sistemática de los hechos históricos.[cita requer rdf:langString
L'historicisme ou historisme est une doctrine philosophique qui affirme que les connaissances, les courants de pensée ou les valeurs d'une société sont liés à une situation historique contextuelle. Ses tenants privilégient l'étude du développement de ces connaissances, pensées ou valeurs, « plutôt que celle de leur nature propre », et relativisent ou mettent en question la simple possibilité de les comparer entre elles, d'une époque ou d'une civilisation à l'autre, à l'aune de critères communs qu'ils considèrent comme délicats à établir. Pour eux, les objets et les événements du passé doivent être étudiés en eux-mêmes, et surtout dans leur liaison avec leurs conditions historiques propres, entre autres sous les contraintes économiques, techniques et culturelles de leur situation d'émergenc rdf:langString
Historisisme adalah gagasan menyandangkan signifikansi bermakna terhadap ruang dan waktu, seperti periode sejarah, lokasi geografis, dan budaya lokal. Historisisme cenderung untuk bersifat hermeneutis, karena menilai interpretasi yang hati-hati, ketat, dan terkontekstualisasi; atau relativis, karena menolak gagasan universal, fundamental dan yang tidak terubahkan. Pendekatan ini bervariasi dari teori pengetahuan individualis seperti empirisme dan rasionalisme, yang mengabaikan peran tradisi. dari kata ini menunjuk pada interpretasi nubuatan Alkitab yang terkait dengan sejarah gereja. rdf:langString
Historicisme is de theorie die stelt dat de geschiedenis zich onwrikbaar en onvermijdelijk volgens vaste wetten, die kunnen worden ontdekt, naar een bepaalde eindsituatie beweegt. Het historicisme is dus vaak verbonden met het historisch determinisme of het idee dat er een uiteindelijk (eind)doel in de geschiedenis zit. Breder kan men onder historicisme ook het idee verstaan dat bepaalde concepten en ideeën slechts kunnen worden begrepen binnen hun specifieke tijdperk. rdf:langString
Historicismo ou historismo é uma forma de abordagem dos fenômenos e culturas humanas que se centra na importância da história para a compreensão destes. Constitui a base de uma visão de mundo (Weltanschauung) tipicamente moderna e ocidental fundamentada na noção de que as configurações do mundo humano, num dado momento, sempre são resultado de processos históricos de formação passíveis de serem mentalmente reconstruídos e, portanto, compreendidos. Assim, rechaça a existência de leis gerais para a compreensão dos fenômenos políticos, sociais ou culturais. Ao longo dos séculos, os termos historicismo e historismo foram empregados com múltiplos significados, muitas vezes discordantes. rdf:langString
Historicism är inom filosofin och historien tron på en historisk determinism. Särskilt Friedrich Hegels och Karl Marx teorier brukar framhållas som exempel på historicism. Karl Popper har angripit denna uppfattning, främst i The Poverty of Historicism. rdf:langString
Історизм — підхід до філософських проблем, який надає особливого значення специфічному контексту: епосі, географічному розташуванню, місцевій культурі, а також історії становлення того чи іншого питання. Означає доктринальну віру в законний розвиток історії. rdf:langString
rdf:langString التاريخية
rdf:langString Historicisme
rdf:langString Historizismus
rdf:langString Historiismo (filozofio)
rdf:langString Historicismo
rdf:langString Historisisme
rdf:langString Storicismo
rdf:langString Historicism
rdf:langString Historicisme
rdf:langString 歴史主義
rdf:langString 역사주의
rdf:langString Historicisme
rdf:langString Historycyzm
rdf:langString Historicismo
rdf:langString Historicism (filosofi och historia)
rdf:langString 歷史主義
rdf:langString Історизм
xsd:integer 14329
xsd:integer 1124524322
rdf:langString L'historicisme (en alemany, historismus) designa aquelles doctrines filosòfiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística... S'empra a partir del romanticisme alemany. El concepte pot ser entès de dues maneres diferents. És, d'una banda, una noció usada en el debat al voltant de la filosofia de la història per descriure la tesi de la radical dependència del present respecte del passat d'un grup. Per als romàntics, l'historiador autèntic havia de ser alhora historiador i profeta., de manera que la història havia d'oferir també les claus bàsiques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per filòsofs com Edmund Husserl, i Martin Heidegger. Però l'historicisme fou, a més, un moviment d'historiadors, liderats per Niebuhr i l'antihegelià i herderià , molt important en el segle xix, que afirmà la historicitat radical de les formes de vida i es dedicà a l'estudi de la història nacional que per a ell és la forma en què la Idea d'humanitat es realitza temporalment, tesi que ha tingut, a més, influències significatives en el pensament feixista del segle xx. Per a l'historicisme, l'Historik (la teoria de la història) condensa el moviment de refundació i de codificació de les regles del mètode històric. En aquest sentit l'historicisme és estàtic i això l'oposa a la historicitat concreta que sempre és dinàmica. Conceptualment, l'historicisme és adversari de la Il·lustració. Mentre per als il·lustrats, i bàsicament per a Voltaire, la història és l'expressió del progrés de la raó, per als historicistes en la història es retroba bàsicament l' d'essència eterna. En definitiva, l'historicisme es concep com un tipus de determinisme (del present respecte del passat) i del col·lectiu respecte als individus concrets, i tendeix a relativitzar conceptes com el de veritat històrica. Per això ha estat condemnat reiteradament pel pensament cristià. Segons l'encíclica , per comprendre correctament una doctrina del passat, aquesta ha de ser presentada en el seu context històric i cultural, però la contextualització tot i ser necessària no és cap condició suficient. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat.
rdf:langString التاريخية هي نهج لشرح وجود الظواهر، وخاصة الممارسات الاجتماعية والثقافية (بما في ذلك الأفكار والمعتقدات)، من خلال دراسة تاريخها، أي من خلال دراسة العملية التي نشأت من خلالها. يستخدم المصطلح على نطاق واسع في الفلسفة وعلم الإنسان وعلم الاجتماع. يختلف هذا النهج التاريخي للتفسير عن النهج المعروف باسم الوظيفية ويكمله، والذي يسعى إلى شرح ظاهرة، مثل الشكل الاجتماعي، من خلال تقديم حجج منطقية عن كيفية قيام هذا الشكل الاجتماعي ببعض الوظائف في بنية المجتمع. في المقابل، بدلًا من اعتبار الظاهرة أمرًا مفروغًا منه ثم السعي إلى تقديم تبرير لها من المبادئ المنطقية، يسأل النهج التاريخي «من أين أتى هذا؟» «وما هي العوامل التي أدت إلى نشوئه؟»، أي أن التفسيرات التاريخية غالبًا ما تضع تأكيدًا أكبر على دور العملية والطوارئ. غالبًا ما تُستخدم التاريخية للمساعدة في وضع النظريات والروايات في سياقها، وهي أداة مفيدة للمساعدة في فهم كيفية ظهور الظواهر الاجتماعية والثقافية. يختلف النهج التاريخي عن النظريات الفردية للمعرفة مثل التجريبية الصارمة والعقلانية غير السياقية، والتي تهمل دور التقاليد. قد تتناقض التاريخية مع النظريات الاختزالية التي تفترض أن جميع التطورات يمكن تفسيرها من خلال المبادئ الأساسية (مثل الحتمية الاقتصادية)، أو مع النظريات التي تفترض أن التغيرات التاريخية تحدث بشكل عشوائي تمامًا.
rdf:langString Historiismo estas koncepto multfaceta, en kiu plielstaras la interpreto kaj funkcio de la historio en la formado de la pensmaniero rilate la vivon kaj la universon elpenseblan. La koncepto pri historiismo, el la filozofia vidpunkto, ĉi tie konsiderata, naskiĝas en la romantika kulturo, precipe en Germanio (la unua uzinto de la vorto estis Novalis), por substreki iamaniere la naturon historian kaj progresdonan de la manisfestiĝo de la vero, frukto de malrapida maturiĝo laŭ preciza logiko de progresiĝa disvolvo. La unua aŭtoro emerĝiganta tiun teorion modelon estis la germana Johann Gottfried Herder kaj antaŭe la itala Giambattista Vico. La konfido en la rezultoj de la historio de Vico, laŭ kiu el ĝi emerĝas ankaŭ la vero (verum et factum convertuntur = la vero kaj la fakto konvertiĝas reciproke) ŝajne alproksimigas lian filozofion, malgraŭ esencaj diferencoj, al tiuj de Georg Wilhelm Friedrich Hegel kaj Karl Marx. La diferencoj estas rekondukeblaj, unue, al la koncepto pri la vero kiu sin manifestas en la historio: laŭ Vico la vero estas vero definitive, ne fariĝas tia, nur pli manifestiĝas; due, la funkcio de la rezultoj de la historiaj eventoj ne necese estas la vero; kaj trie, en la historio ĉiam distingeblas la bono el la malbono. Laŭ historiismo de Hegel kaj Marks la historio estas interpretata kiel rivelilo de la vero kiun la homo fatale atingas per progresiĝa raciigo de sia rilato kun la naturo. Laŭ historiismoj, la logiko per kiu la vero riveliĝas en la historio estas kutime konceptata kiel kunĉeesto kaj en alterno de progreso kaj malprogreso, foriĝanta tiel el la pensmaniero de klerismo, kiu batalis ja jes kontraŭ la nescio kaj supozitaj superstiĉoj sed konceptis la veron stabila kaj la historion kunaĵo de bono kaj malbono en kiu la racio malkovras la veron. Iom post iom grandparo de filozofoj sin trovis konfesantoj pri historiismo kaj tiu ĉi donis ĉiam pli al la historio la patenton de unika vero kaj, ofte, unika fonto de etiko kaj rajto. En Italio, ekzemple, la historiisma epoko koincidis kun la pensado de Benedetto Croce kaj ties skolo, laŭ kiu la profunda kontraŭmetafizika tendenco de la modernaj filozofaj fluoj konsistas en la integra solviĝo de la filozofio en la aktivado de esplorohistoria-kultura, kiu forlasas ĉiuspecan spekulativadon pri trascendaĵoj. Al Croce apudiĝis ankaŭ Giovanni Gentile. Kutime tiuepokaj filozofoj, krom tiuj de la tendenco novskolatika kaj iamaniere tiu pozitivista, filozofiadis ĉirkaŭ la objektoj kondukantaj al historiismo.
rdf:langString El historicismo es una corriente de pensamiento que considera toda la realidad como el producto de un devenir histórico. A partir del siglo XIX, entre los autores de distintas tendencias que se pueden considerar historicistas están Leopold von Ranke (Historia de los pueblos latinos y germánicos, 1824), Karl Marx (materialismo histórico), Benedetto Croce (historicismo absoluto) o Antonio Gramsci.​ Concibe al ser esencialmente como un devenir, un proceso temporal, que no puede ser captado por la razón. Concibe el devenir como historia y utiliza más la ciencia del espíritu. Según el historicismo, la filosofía es un complemento de la historia. Su tarea consiste en llevar a cabo una teoría de la historia. Esta se propone efectuar una exploración sistemática de los hechos históricos.[cita requerida] Wilhelm Dilthey (1833-1911), el pensador más importante del historicismo alemán, resumía el concepto afirmando: “Lo que el hombre es, lo experimenta solo a través de su historia”.​
rdf:langString Historizismus ist ein Begriff für Ansätze der Geschichtsphilosophie, nach der historische Vorgänge von sozialwissenschaftlichen Gesetzmäßigkeiten klar bestimmt und vorhersagbar sind. Solche Positionen gehen in der Moderne auf Hegel und den Historischen Materialismus zurück. Neben marxistischen und neomarxistischen Theoretikern ist vor allem Benedetto Croce zu nennen. In Karl Poppers gesellschaftstheoretischen Schriften ist Historizismus ein Irrglaube, der die Gefahr einer geschlossenen Weltsicht und einer Manipulation gesellschaftlicher Abläufe auf eine scheinbar wissenschaftlich feststehende Zukunft hin mit sich bringe. Historizismus ist daher streng von einem relativistischen oder hermeneutischen Historismus ebenso zu unterscheiden, wie einem Historismus in den Geschichtswissenschaften oder in den Sozialwissenschaften sowie dem Historismus in der Kunstgeschichte, auch wenn die Ausdrücke gelegentlich austauschbar verwendet wurden und die Phänomene gelegentlich gemeinsam auftreten. Im amerikanischen Poststrukturalismus tritt der Begriff des New Historicism in der Literaturkritik auf, der jedoch eine historistische Position bezeichnet, die sich vom New Criticism abgrenzte, der sich wiederum auf Croce bezog.
rdf:langString Historicism is an approach to explaining the existence of phenomena, especially social and cultural practices (including ideas and beliefs), by studying their history, that is, by studying the process by which they came about. The term is widely used in philosophy, anthropology, and sociology. This historical approach to explanation differs from and complements the approach known as functionalism, which seeks to explain a phenomenon, such as for example a social form, by providing reasoned arguments about how that social form fulfills some function in the structure of a society. In contrast, rather than taking the phenomenon as a given and then seeking to provide a justification for it from reasoned principles, the historical approach asks "Where did this come from?" and "What factors led up to its creation?"; that is, historical explanations often place a greater emphasis on the role of process and contingency. Historicism is often used to help contextualize theories and narratives, and is a useful tool to help understand how social and cultural phenomena came to be. The historicist approach differs from individualist theories of knowledge such as strict empiricism and de-contextualised rationalism, which neglect the role of traditions. Historicism may be contrasted with reductionist theories—which assume that all developments can be explained by fundamental principles (such as in economic determinism)—or with theories that posit that historical changes occur entirely at random.
rdf:langString L'historicisme ou historisme est une doctrine philosophique qui affirme que les connaissances, les courants de pensée ou les valeurs d'une société sont liés à une situation historique contextuelle. Ses tenants privilégient l'étude du développement de ces connaissances, pensées ou valeurs, « plutôt que celle de leur nature propre », et relativisent ou mettent en question la simple possibilité de les comparer entre elles, d'une époque ou d'une civilisation à l'autre, à l'aune de critères communs qu'ils considèrent comme délicats à établir. Pour eux, les objets et les événements du passé doivent être étudiés en eux-mêmes, et surtout dans leur liaison avec leurs conditions historiques propres, entre autres sous les contraintes économiques, techniques et culturelles de leur situation d'émergence. C'est par exemple le cas de « l'historisme marxiste » (notion contestée par Althusser) ; ou de l'émergence du capitalisme selon Max Weber, dont il relie étroitement l'essor, dans la deuxième moitié du XVIIIe siècle, à l'éthique protestante du travail ; ou encore de « l'admiration historique » prônée par Ernest Renan. Parfois, l'historicisme peut aller jusqu'à s'apparenter à un relativisme historique marqué, selon lequel « toute vérité évolue avec l'histoire » et ne saurait jamais se rattacher à un référentiel unique, de même que toute méthodologie historique doit s'adapter à son objet et se réinventer sans cesse. L'historicisme est une notion présente dans les débats nés des discussions autour de la philosophie de l'histoire. Ses principaux critiques sont les philosophes Wilhelm Dilthey, Edmund Husserl, Ernst Troeltsch, Martin Heidegger et Karl Popper.
rdf:langString Historisisme adalah gagasan menyandangkan signifikansi bermakna terhadap ruang dan waktu, seperti periode sejarah, lokasi geografis, dan budaya lokal. Historisisme cenderung untuk bersifat hermeneutis, karena menilai interpretasi yang hati-hati, ketat, dan terkontekstualisasi; atau relativis, karena menolak gagasan universal, fundamental dan yang tidak terubahkan. Pendekatan ini bervariasi dari teori pengetahuan individualis seperti empirisme dan rasionalisme, yang mengabaikan peran tradisi. Istilah "historisisme" (Historismus) diperkenalkan oleh filsuf Jerman, Karl Wilhelm Friedrich Schlegel. Seiring waktu istilah ini berkembang menjadi makna yang berbeda. Elemen historisisme muncul dalam tulisan esais Prancis, (1533-1592) dan filsuf Italia (1668-1744), dan menjadi lebih berkembang dengan dialektika Georg Hegel (1770–1831), yang berpengaruh di Eropa abad ke-19. Tulisan Karl Marx, dipengaruhi oleh Hegel, juga termasuk historisisme. Istilah ini juga diasosiasikan dengan ilmu sosial empirik dan karya Franz Boas. Historisisme dapat dibedakan dengan teori reduksionis—yang mengasumsikan bahwa semua perkembangan dapat dijelaskan dengan prinsip fundamental (seperti dalam )—atau dengan teori yang memberi kesan bahwa perubahan sejarah terjadi sebagai akibat dari kesempatan acak. Filsuf Austria-Inggris, Karl Popper mengutuk historisisme bersamaan dengan determinisme dan holisme yang dia nyatakan membentuk dasarnya. Dalam karyanya, , dia mengidentifikasi historisisme dengan pendapat bahwa ada "hukum tak tertentu dari takdir sejarah", yang dia peringatkan. Hal ini kontras dengan interpretasi relatif secara kontekstual dari historisisme menurut para pendukung pendekatan ini nyatakan. Talcott Parsons mengkritisi historisisme sebagai kasus kekeliruan idealistik dalam The Structure of Social Action (1937). Pascastrukturalisme menggunakan istilah "", yang memiliki beberapa keterkaitan dengan antropologi dan Hegelianisme. dari kata ini menunjuk pada interpretasi nubuatan Alkitab yang terkait dengan sejarah gereja.
rdf:langString 歴史主義(れきししゅぎ、独: Historizismus、英: historicism)は、最も一般的な用語としては、人間生活のあらゆる現象を、物理的な時間空間概念とは別にある歴史的な流れのうちにおいて、その生成と発展とを捉えなければならないとする主張を指す語である。
rdf:langString 역사주의(歷史主義, 독일어: Historizismus, 영어: historicism)또는 역사법칙주의(歷史法則主義)는 가장 일반적인 용어로서는 인간 생활의 모든 현상을 물리적인 시간 공간 개념과는 따로 있는 역사적인 흐름 가운데 있고, 그 생성과 발전을 파악해야 한다는 주장을 가리키는 말이다.
rdf:langString Lo storicismo (o "istorismo", termini entrambi derivati dal tedesco Historismus) è un indirizzo filosofico che nasce nella cultura romantica tedesca (il primo autore ad aver impiegato il termine è Novalis), per sottolineare la natura storica e progressiva della manifestazione della verità o Ragione, frutto di una lenta maturazione che procede secondo una precisa logica di sviluppo. Il primo autore che presenti un simile modello teorico è Johann Gottfried Herder nel mondo tedesco, Giambattista Vico in quello latino.
rdf:langString Historicisme is de theorie die stelt dat de geschiedenis zich onwrikbaar en onvermijdelijk volgens vaste wetten, die kunnen worden ontdekt, naar een bepaalde eindsituatie beweegt. Het historicisme is dus vaak verbonden met het historisch determinisme of het idee dat er een uiteindelijk (eind)doel in de geschiedenis zit. Breder kan men onder historicisme ook het idee verstaan dat bepaalde concepten en ideeën slechts kunnen worden begrepen binnen hun specifieke tijdperk. Verder speelt deze theorie ook een rol in verscheidene religies, bijvoorbeeld in het christendom onder de vorm van het millenialisme: het geloof in het Duizendjarig vrederijk dat na de Wederkomst van Jezus gesticht zal worden. Ook in de filosofische stroming van het poststructuralisme spreekt men weleens van "nieuw historicisme" om de visie te beschrijven dat alle vragen beantwoord moeten worden binnen de specifieke culturele en historische context waarbinnen ze gesteld worden. Dit gebruik van de term historicisme is echter eerder verwant aan historisme. Sporen er van zijn al terug te vinden in het werk van de Italiaanse filosoof Giambattista Vico en Michel de Montaigne, maar het historicisme zou pas volledig ontwikkeld worden in de Romantiek, en met name in het werk van G.W.F. Hegel. Bekende moderne historicisten zijn onder anderen Auguste Comte, Johann Gottlieb Fichte, Karl Marx en Arnold Joseph Toynbee geweest. Bekende critici van deze stroming zijn Jean-François Lyotard en Karl Popper, voornamelijk diens werk The Poverty of Historicism (1957).
rdf:langString Historycyzm – pejoratywna nazwa poglądu filozoficznego (neutralną jest historyzm) głoszącego, że w historii istnieją nieubłagane prawa i rozwija się ona w określonym kierunku, aby osiągnąć teoretycznie konieczny cel. Pojęcie zostało wprowadzone przez Karla R. Poppera. Pogląd ten występuje w wielu systemach filozoficznych. Najpełniej został wyrażony przez Hegla, a następnie został zaadaptowany do marksizmu. Pojęcia tego nie należy mylić z historyzmem, nurtem w architekturze końca XIX w.
rdf:langString Historicismo ou historismo é uma forma de abordagem dos fenômenos e culturas humanas que se centra na importância da história para a compreensão destes. Constitui a base de uma visão de mundo (Weltanschauung) tipicamente moderna e ocidental fundamentada na noção de que as configurações do mundo humano, num dado momento, sempre são resultado de processos históricos de formação passíveis de serem mentalmente reconstruídos e, portanto, compreendidos. Assim, rechaça a existência de leis gerais para a compreensão dos fenômenos políticos, sociais ou culturais. Ao longo dos séculos, os termos historicismo e historismo foram empregados com múltiplos significados, muitas vezes discordantes. Possui cinco diferentes características. O historicismo genético afirma a totalidade de sentido da história e compreende que os diversos fenômenos podem ser conhecidos através da investigação de sua história no tempo. O historicismo metafísico, de forma semelhante, procura compreender a ordem e a racionalidade dos processos históricos, porém, detém um olhar providencialista de viés protestante. O historicismo tradicionalista possui um posicionamento exaltador do passado e crítico a tudo que é novo, projetando seu tradicionalismo na apologia às tradições locais. O historicismo metódico desenvolveu-se enquanto prática científica e deu seguimento à racionalidade metódica do Iluminismo ao elencar a especialização disciplinar como fundamental ao pensamento histórico. Por fim, o historicismo ético relativiza os valores humanos a fim de enfatizar a importância do tempo histórico para a análise dos fenômenos. A perspectiva historicista surgiu na Europa ocidental na segunda metade do século XVIII, sendo decisiva para a configuração da ciência histórica (Geschichtswissenschaft). Ao longo do século XIX e até às primeiras décadas do século XX, o historicismo teve forte impacto social, sobretudo na Alemanha, cujos pensadores iluministas são suas principais influências, embora também se valha das ideias de pensadores britânicos e franceses. Sua origem relaciona-se à formação dos Estados Nacionais, podendo ser entendida como uma reação à crise das sociedades europeias frente aos impactos da Revolução Francesa. A partir do século XX, diferentes contestações sobre a visão de mundo historicista se destacaram e compuseram aquilo que foi denominado como crise do historicismo. As principais críticas opunham-se ao historicismo enquanto um viés relativista e à atribuição do historicismo como alicerce do surgimento da História enquanto disciplina acadêmica. Além disso, o historicismo também foi acusado de acreditar na objetividade do conhecimento histórico livre de interferências de valor ou preconceitos. Para alguns historiadores, a crise do historicismo esteve ligada à impossibilidade de achar significado e progresso na história após o desastre humano da Primeira Guerra Mundial. Diversos autores advogam que o historicismo clássico ganhou uma nova onda de adeptos na passagem do século XIX para o XX, caracterizados como neo-historicistas. Esses pensadores, como Benedetto Croce e Robin George Collingwood, reafirmaram a importância e centralidade do conhecimento histórico historicamente relacionado e, como o filósofo Wilhelm Dilthey, colocam em relevo o primado da razão histórica em oposição à razão científica. Com poucas referências às discussões do historicismo europeu, o novo historicismo estadunidense enfatiza a importância dos contextos sociais na leitura de obras literárias.
rdf:langString Historicism är inom filosofin och historien tron på en historisk determinism. Särskilt Friedrich Hegels och Karl Marx teorier brukar framhållas som exempel på historicism. Karl Popper har angripit denna uppfattning, främst i The Poverty of Historicism. Historicismen kan beskrivas som en tankeströmning om hur man uppfattar historien och som växte sig stark under 1800-talet. Dess kärnland var Tyskland och några viktiga tyska historiker inom denna tankeströmming är Ranke, Droysen, Mommsen, Dilthey och Rickert. Men också brittiska historiker som Macaulay, Green, Stubbs eller Froude, och franska som Michelet, Sainte-Beuve eller Renan brukar anges som hemmahörande inom historicismens tankevärld.
rdf:langString Історизм — підхід до філософських проблем, який надає особливого значення специфічному контексту: епосі, географічному розташуванню, місцевій культурі, а також історії становлення того чи іншого питання. Означає доктринальну віру в законний розвиток історії. Витоки історизму — у вченнях Геракліта, Платона, Арістотеля; дотично до суспільства його розробляли Дж. Віко, Вольтер, Г. Ф. В. Геґель, К. Маркс; у природознавстві — Чарльз Лаєлл і Чарлз Дарвін. З кін. XIX ст. історизм (його називають також історицизмом) зазнавав критики Вільгельма Дільтея, Б. Кроче, Г. Ріккерта, Карла Ясперса, Карла Поппера та інших, які ставили під сумнів можливість встановлення законів розвитку суспільства і пророкування його майбутнього. У сучасній філософії і науці продовжується гостра полеміка з проблем історизму.
rdf:langString 一些人認為必須研究與解釋人類歷史發展,基於這些解釋才能認真了解社會與政治。這樣的見解被奥地利哲学家卡爾·波普爾稱為歷史主義。在这里,「人類歷史」一詞與「人類發展」或「人類發展史」相通,即是英語History的廣義,而不是「記錄往事」的意思。
xsd:nonNegativeInteger 27621

data from the linked data cloud