Helvidius

http://dbpedia.org/resource/Helvidius an entity of type: Thing

Helwidiusz (IV/V wiek) – łaciński pisarz, uczeń Auksencjusza z Mediolanu i naśladowca Symmacha. Autor wielu pism, w których dowodził m.in. że Maryja po narodzeniu Jezusa współżyła z Józefem i miała z nim inne dzieci, zwane w Ewangelii „braćmi Pana”. Poglądy te poddał krytyce Hieronim ze Strydonu w dziele Przeciw Helwidiuszowi o wiecznym dziewictwie błogosławionej Maryi. Podobne, odrzucone przez Kościół poglądy głosili także Jowinian i Bonosus. rdf:langString
Гельви́дий или Елви́дий (лат. Helvidius, Helvidio; IV век) — христианский богослов IV века, писатель. rdf:langString
Helvidio (340 ĉirkaŭ – 390 ĉirkaŭ) estis itala teologo, laika, eble disĉiplo de , la ariana episkopo kiu antaŭis Ambrozion de Milano, kiu unuigis la Milanan Eklezion tiam dividita inter katolikoj kaj arianoj. Aŭgusteno de Hipono taksis kaj enlistigis lin inter la herezuloj. Helvidio prezentas la disŝutiĝon de monaĥismo kaj de ĝiaj fraŭlaj inspiroj kiel elementon kiu forgesigis la familian funkcion kun la gravaj sociaj konsekvencoj. Sankta Hieronimo, kelke de postaj dekoj, reagis "kontraŭ Helvidio" . rdf:langString
Helvidius (sometimes Helvetius) was the author of a work written prior to 383 against the belief in the perpetual virginity of Mary. Helvidius maintained that the biblical mention of "sisters" and "brothers" of the Lord constitutes solid evidence that Mary had normal marital relations with Joseph and additional children after the miraculous conception and birth of Jesus. He supported his opinion by the writings of Tertullian and Victorinus. Helvidius is sometimes seen as an early proto-protestant, along with Vigiliantius, Jovinian and Aerius of Sebaste. rdf:langString
Helvidius (c. 340 – c. 390) est un théologien chrétien romain qui fut peut-être disciple d'Auxence de Milan, l'évêque arien de Milan qui précéda Ambroise. Augustin d'Hippone le classe parmi les hérétiques. Helvidius, réagissant au développement du monachisme et de l'ascèse, qui faisaient de Marie « toujours vierge » un modèle de chasteté et de pureté, présenta, dans un de ses ouvrages, la mère de Jésus de Nazareth à la fois comme un exemple de vie virginale et comme une mère de famille. Quelques décennies plus tard, Jérôme de Stridon réagit à ses écrits dans son ouvrage Contre Helvidius. rdf:langString
Helvidio fue el autor de una obra escrita con anterioridad al año 383, en contra de la creencia en la virginidad perpetua de María. Sostuvo que la mención bíblica de "hermanas" y "hermanos" del Señor​ constituye una prueba de que María tuvo relaciones conyugales normales con José e hijos adicionales, después de la milagrosa concepción virginal y nacimiento de Jesús. Esta tesis ya había sido propagada en Oriente por los llamados .​ rdf:langString
Elvidio (340 circa – 390 circa) è stato un teologo italiano, laico, forse discepolo di Aussenzio, il vescovo ariano che precedette sant'Ambrogio che unificò la Chiesa milanese divisa fra cristiani ed ariani Sant'Agostino lo classificò tra gli eretici. rdf:langString
Helvídio (em latim: Helvidius) foi o autor de uma obra escrita antes de 383 d.C. contra a crença da virgindade perpétua de Maria. Defendia que a menção nos Evangelhos de "irmãs" e "irmãos" de Jesus era prova de que Maria teve filhos depois dele. Além disso, ele apoiava seus argumentos nas obras de Tertuliano e Vitorino de Pettau. O resultado prático deste ponto de vista é que a virgindade acabou numa posição inferior ao matrimônio entre as virtudes esperadas das mulheres cristãs na época. rdf:langString
rdf:langString Helvidio
rdf:langString Helvidio
rdf:langString Helvidius
rdf:langString Helvidius
rdf:langString Elvidio
rdf:langString Helwidiusz
rdf:langString Helvídio
rdf:langString Гельвидий
xsd:integer 11904401
xsd:integer 1104273476
rdf:langString Helvidio (340 ĉirkaŭ – 390 ĉirkaŭ) estis itala teologo, laika, eble disĉiplo de , la ariana episkopo kiu antaŭis Ambrozion de Milano, kiu unuigis la Milanan Eklezion tiam dividita inter katolikoj kaj arianoj. Aŭgusteno de Hipono taksis kaj enlistigis lin inter la herezuloj. Helvidio, reagante kontraŭ la disŝutiĝo de la monaĥismo kaj asketismo tiam vastiĝintaj, kiu puŝis multajn konsideri Marian "ĉiam virga" aŭ modelo de ĉasteco kaj , ellaboris en sia verko la patrinon de Jesuo kiel ekzemplon de virgeca vivo kaj kiel ekzemplon de familia patrino. Laŭ Helvidio, kaj diversaj en la unuaj kristanaj jarcentoj inter kiuj Tertuliano, la Fratoj de Jesuo estis karnaj filoj de Jozefo rolanta kiel patro de Jesuo kaj de Maria. Helvidio prezentas la disŝutiĝon de monaĥismo kaj de ĝiaj fraŭlaj inspiroj kiel elementon kiu forgesigis la familian funkcion kun la gravaj sociaj konsekvencoj. Sankta Hieronimo, kelke de postaj dekoj, reagis "kontraŭ Helvidio" . Helvidio asertis la samdignecon de la geedziĝo kaj virgeca vivo kaj kritikis aparte la virinajn monaĥajn votojn, ĉar neekzistantajn en la Biblio. Por konvinki pri tio li asertadis ke ankaŭ Maria patrino de Jesuo travivis geedze kun Jozefo kaj generis diversajn gefilojn post la naskiĝo de Jesuo. Tiu doktrino, tamen, iom post iom reduktiĝis al malgrandaj grupoj, inter kiuj la kontraŭmarianoj radikiĝintaj en la araba duoninsulo ĝis la fino de la 4-a jarcento; en Romo ĝi trovis konsenton nur ĉe Joviano. Tiu instruaĵo estas hodiaŭ la plej disvastiĝinta inter la protestantoj kaj ankaŭ akceptita de iuj katolikaj teologoj kiuj opinias nedogma la instruaĵon pri la ĉiama virgeco de Maria kiu estas kredovero por katolikoj kaj ortodoksuloj..
rdf:langString Helvidio fue el autor de una obra escrita con anterioridad al año 383, en contra de la creencia en la virginidad perpetua de María. Sostuvo que la mención bíblica de "hermanas" y "hermanos" del Señor​ constituye una prueba de que María tuvo relaciones conyugales normales con José e hijos adicionales, después de la milagrosa concepción virginal y nacimiento de Jesús. Esta tesis ya había sido propagada en Oriente por los llamados .​ San Jerónimo replicó, escribiendo el tratado titulado La perpetua Virginidad de María Santísima,​ donde trató los pasajes de la sagrada escritura alegados por Hevidio y argumentó que, las "hermanas" y "hermanos" que se mencionan allí eran realmente primos hermanos de Jesús. Sostuvo también la tradición de la iglesia católica y no contento con demostrar la perpetua virginidad de María hizo ver también que San José había conservado intacta su pureza, hasta la muerte.​​
rdf:langString Helvidius (sometimes Helvetius) was the author of a work written prior to 383 against the belief in the perpetual virginity of Mary. Helvidius maintained that the biblical mention of "sisters" and "brothers" of the Lord constitutes solid evidence that Mary had normal marital relations with Joseph and additional children after the miraculous conception and birth of Jesus. He supported his opinion by the writings of Tertullian and Victorinus. Helvidius is sometimes seen as an early proto-protestant, along with Vigiliantius, Jovinian and Aerius of Sebaste. Jerome, in reply, wrote a treatise known under the title The Perpetual Virginity of Blessed Mary, where he vigorously takes the other side, and argues that the "sisters" and "brothers" spoken of were either step-brothers, children of Joseph by a former marriage (cf. Protoevangelium of James), or first cousins, children of Mary's relative/relation/kinswoman Elizabeth and siblings of John the Baptist. When Jerome wrote this treatise both he and Helvidius were in Rome, and Damasus was Bishop of Rome. Helvidius also accused Jerome of translating the Vulgate from corrupt Greek manuscripts. All the works of Helvidius are lost; we know some things about his tract against the belief in the perpetual virginity of Mary only through Jerome's treatise written in response to it. Helvidius considered the state of being married as an honor and argued against the high glorification of celibacy, which Jerome attacked. Helvidius is one of the early opponents of the monastic movement. Jerome often insults Helvidius as a rough, uneducated man.
rdf:langString Helvidius (c. 340 – c. 390) est un théologien chrétien romain qui fut peut-être disciple d'Auxence de Milan, l'évêque arien de Milan qui précéda Ambroise. Augustin d'Hippone le classe parmi les hérétiques. Helvidius, réagissant au développement du monachisme et de l'ascèse, qui faisaient de Marie « toujours vierge » un modèle de chasteté et de pureté, présenta, dans un de ses ouvrages, la mère de Jésus de Nazareth à la fois comme un exemple de vie virginale et comme une mère de famille. Selon Helvidius et de nombreux penseurs des premiers siècles du christianisme, comme Tertullien, les proches de Jésus étaient les enfants de Joseph et de Marie. Helvidius estime que le monachisme et ses aspirations au célibat sont responsables de l'oubli dans lequel est tombé cet aspect familial, au profit de l'aspect ascétique. Quelques décennies plus tard, Jérôme de Stridon réagit à ses écrits dans son ouvrage Contre Helvidius. Helvidius affirmait l'égalité entre le mariage et le célibat et critiquait en particulier les vœux monastiques féminins, inexistants dans les Écritures. Il affirmait que Marie avait eu avec Joseph une vie conjugale normale et lui avait donné des enfants après la naissance de Jésus. Ce courant de pensée resta limité à de petites communautés de croyants, comme le mouvement dit des (it) (appellation donnée par leurs opposants, mais qui ne correspond pas à une dénomination qu'ils s'appliquaient eux-mêmes, n'étant pas « adversaires » ou « opposés » à Marie, mais seulement Chrétiens croyant en la maternité de Marie en tant qu'épouse de Joseph, biologiquement mère des frères et sœurs de Jésus) qui prit racine en Arabie et s'y maintint jusqu'à la fin du IVe siècle. Il fut partagé notamment par l'évêque (it) et par Jovinien. Les théories d'Helvidius sont aujourd'hui répandues dans les milieux protestants et reprises par certains catholiques, en désaccord avec le magistère de l'Église catholique, comme l'Américain John Paul Meier.
rdf:langString Elvidio (340 circa – 390 circa) è stato un teologo italiano, laico, forse discepolo di Aussenzio, il vescovo ariano che precedette sant'Ambrogio che unificò la Chiesa milanese divisa fra cristiani ed ariani Sant'Agostino lo classificò tra gli eretici. Elvidio, reagendo al dilagare del monachesimo e dell'ascetismo diffusi nella sua epoca, che portarono molti a considerare Maria "sempre vergine" ovvero modello di castità e purezza, presentò in una sua opera la madre di Gesù quale esempio sia di vita verginale sia come una madre di famiglia. Secondo Elvidio, e molti altri nei primi secoli tra cui Tertulliano, i fratelli di Gesù erano i figli carnali di Giuseppe e di Maria. Elvidio presenta il dilagare del monachesimo e delle sue ispirazioni celibatarie come l'elemento che portò a dimenticare questo aspetto familiare, in favore di quello ascetico.San Girolamo alcuni decenni dopo, reagì ai suoi scritti, con il suo "Contro Elvidio". Elvidio affermava la parità del matrimonio nei confronti del celibato e criticava in particolare i voti monastici femminili, antesignani delle odierne suore, perché inesistenti nelle Scritture. Affermava a difesa di ciò che anche Maria era vissuta coniugalmente con Giuseppe e aveva avuto da lui dei figli, dei veri figli, dopo la nascita di Gesù Cristo. Questa dottrina, condannata dal concilio di Capua nel 391, era ridotta a pochi gruppi, tra cui il movimento degli antimariani e fu condivisa da Bonoso di Sardica e da Gioviniano di Roma. Gli antimariani si radicarono in Arabia fino alla fine del IV secolo. Questo insegnamento è oggi il più diffuso in campo protestante-evangelicale e condiviso anche da alcuni teologi di formazione cattolica in contrasto con il magistero della Chiesa, come lo statunitense John Paul Meier. .
rdf:langString Helwidiusz (IV/V wiek) – łaciński pisarz, uczeń Auksencjusza z Mediolanu i naśladowca Symmacha. Autor wielu pism, w których dowodził m.in. że Maryja po narodzeniu Jezusa współżyła z Józefem i miała z nim inne dzieci, zwane w Ewangelii „braćmi Pana”. Poglądy te poddał krytyce Hieronim ze Strydonu w dziele Przeciw Helwidiuszowi o wiecznym dziewictwie błogosławionej Maryi. Podobne, odrzucone przez Kościół poglądy głosili także Jowinian i Bonosus.
rdf:langString Helvídio (em latim: Helvidius) foi o autor de uma obra escrita antes de 383 d.C. contra a crença da virgindade perpétua de Maria. Defendia que a menção nos Evangelhos de "irmãs" e "irmãos" de Jesus era prova de que Maria teve filhos depois dele. Além disso, ele apoiava seus argumentos nas obras de Tertuliano e Vitorino de Pettau. O resultado prático deste ponto de vista é que a virgindade acabou numa posição inferior ao matrimônio entre as virtudes esperadas das mulheres cristãs na época. São Jerônimo, em resposta, escreveu um tratado conhecido como "Virgindade Perpétua da Abençoada Maria", no qual ele defende vigorosamente a visão oposta e argumenta que as "irmãs" e "irmãos" citados eram ou filhos de José de um outro casamento ou primos de primeiro grau, filhos da irmã de Maria. Quando Jerônimo escreveu seu tratado, tanto ele quanto Helvídio estavam em Roma, e Dâmaso era o Papa. A resposta de Jerônimo é a única referência contemporânea de Helvídio.
rdf:langString Гельви́дий или Елви́дий (лат. Helvidius, Helvidio; IV век) — христианский богослов IV века, писатель.
xsd:nonNegativeInteger 5982

data from the linked data cloud