Heavy bomber

http://dbpedia.org/resource/Heavy_bomber an entity of type: WikicatRussianInventions

Pesawat pengebom berat adalah jenis pesawat pembom yang membawa muatan bom berat, lebih dari tiga ton. Juga multi-mesin dan multi-kru, serta memiliki jarak jangkau yang jauh.Contoh pesawat pengebom berat adalah B-17 Flying Fortress, B-29 Superfortress, Avro Lancaster, Piaggio P.108, dan . rdf:langString
Важкий бомбардува́льник — за класифікацією часів Другої світової війни, різновид бомбардувальника, призначеного для ураження наземних (підземних) або надводних (підводних) об'єктів за допомогою бомбового озброєння на далеких (стратегічних) відстанях. Важким бомбардувальником вважався бомбардувальник, який був здатний доставити більше за 2 тони авіаційних бомб на відстань, що перевищувала 8 000 км. rdf:langString
القاذفات الثقيلة عبارة عن طائرة قاذفة قادرة على إيصال أكبر حمولة من الأسلحة الجوية-الأرضية (عادة القنابل) وأطول مدى في عصرها. قاذفات القنابل الثقيلة كانت عادة من بين الطائرات العسكرية الأكبر والأقوى في أي وقت. في النصف الثاني من القرن العشرين، حلت القاذفات الاستراتيجية محلها إلى حد كبير، التي كانت في كثير من الأحيان أصغر حجمًا ، ولكنها كانت قادرة على إيصال أسلحة نووية. rdf:langString
Un bombarder pesant és un bombarder de grans dimensions i normalment de llarg . El terme va ser usat principalment durant i abans de la Segona Guerra Mundial, quan la potència dels motors era tan escassa que els dissenys havien de ser acuradament adaptats a les seves missions. A principis de la Segona Guerra Mundial el bombarder pesant generalment va ser considerat com qualsevol disseny que fos capaç de llançar uns 3.600 kg (8.000 lliures) o més sobre objectius llunyans, i els capaços de portar des de 1.800-3.600 kg (4.000-8.000 lb), i bombarders lleugers els que levaban de 910-1800 kg (2000-4000 lb), però, aquestes distincions ja anaven desapareixent a mitjans de la guerra, quan ja havia avions de caça que podien portar càrregues superiors a 910 kg (2.000 lb). rdf:langString
Heavy bombers are bomber aircraft capable of delivering the largest payload of air-to-ground weaponry (usually bombs) and longest range (takeoff to landing) of their era. Archetypal heavy bombers have therefore usually been among the largest and most powerful military aircraft at any point in time. In the second half of the 20th century, heavy bombers were largely superseded by strategic bombers, which were often smaller in size, but had much longer ranges and were capable of delivering nuclear bombs. rdf:langString
Un bombardero pesado es un bombardero de gran tamaño y normalmente de largo alcance. El término fue usado principalmente durante y antes de la Segunda Guerra Mundial, cuando la potencia de los motores era tan escasa que los diseños tenían que ser cuidadosamente adaptados a sus misiones. A principios de la Segunda Guerra Mundial el bombardero pesado generalmente fue considerado como cualquier diseño que fuera capaz de lanzar unos 3.600 kg (8000 libras) de bombas o más sobre objetivos lejanos, siendo bombarderos medios los capaces de portar desde 1.800 a 3.600 kg (4000 a 8000 lb), y bombarderos ligeros los que llevaban de 910 a 1.800 kg (2000 a 4000 lb).[cita requerida] Sin embargo, estas distinciones ya iban desapareciendo a mediados de la guerra, cuando ya había aviones de caza que podía rdf:langString
Les bombardiers lourds sont des avions de guerre capables de larguer une grande quantité d'armes Air-Sol (le plus souvent des bombes) et de le faire à très longue distance de la base. Les bombardiers lourds font partie des avions les plus lourds, les plus grands et les plus puissants de leur temps. Dans la seconde moitié du XXe siècle, les bombardiers lourds seront progressivement remplacés par les bombardiers stratégiques, souvent plus petits, ayant un meilleur rayon d'action et pouvant larguer des armes nucléaires. rdf:langString
重型轰炸机(英語:Heavy bomber)通常是指該某個轟炸機在當時具有最大的有效載荷(通常是指炸彈的裝載量)和航程。因此,重型轰炸机在任何時間相對都是相當強大的军用飞机。20世纪上半叶,重型轰炸机逐漸被战略轰炸机給取代,戰略轟炸機往往规模较小,但是卻能够运载核子武器。 在航天设计和工程(尤其是在航空發動機和空气动力学)的進步下,重型轟炸機能夠在增加機體大小的狀況下,使有效載荷以更好的比率增加。第一次世界大战最大的轟炸機,是由德國齊柏林-斯塔肯公司所設計生產,具有四具發動機,可以携带最多4,400英磅(2,000公斤) 的炸弹。在第二次世界大战中期,一架单引擎的战斗轰炸机就可以携带2,000-英磅(910-公斤) 的炸弹,逐漸取代的战术轟炸角色。四具引擎的飞机设计越來越進步,也讓重型轟炸機能夠擁有更大的有效載荷,飛行到數千公里外的目標。例如, 蘭開斯特轟炸機(西元1942年型)的有效載荷為14,000英磅(6,400公斤)(有时甚至能达到22,000磅/10,000公斤),航程為 2,530英里(4,070公里)。B-29 (1944年)的有效载荷更是超过 20,000英磅(9,100公斤),航程為3,250英里(5,230公里)。 到了1960年代初,使用喷气式發動機的波音B-52同温层堡垒轟炸機,時速可达650英里每小時(1,050公里每小時),為蘭開斯特轟炸機的一倍以上,有效载荷為 70,000英磅(32,000公斤),作戰半径為 4,480英里(7,210公里)。 rdf:langString
rdf:langString Heavy bomber
rdf:langString قاذفة ثقيلة
rdf:langString Bombarder pesant
rdf:langString Bombardero pesado
rdf:langString Bombardier lourd
rdf:langString Pesawat pengebom berat
rdf:langString 重型轟炸機
rdf:langString Важкий бомбардувальник
xsd:integer 343960
xsd:integer 1121814457
rdf:langString القاذفات الثقيلة عبارة عن طائرة قاذفة قادرة على إيصال أكبر حمولة من الأسلحة الجوية-الأرضية (عادة القنابل) وأطول مدى في عصرها. قاذفات القنابل الثقيلة كانت عادة من بين الطائرات العسكرية الأكبر والأقوى في أي وقت. في النصف الثاني من القرن العشرين، حلت القاذفات الاستراتيجية محلها إلى حد كبير، التي كانت في كثير من الأحيان أصغر حجمًا ، ولكنها كانت قادرة على إيصال أسلحة نووية. خلال الحرب العالمية الثانية ، أتاحت تقنيات الإنتاج الضخم إنتاج قاذفات ثقيلة طويلة المدى بكميات تسمح بتطوير واستخدام القصف الاستراتيجية. وقد توج هذا في أغسطس 1945، عندما أسقطت طائرات من طراز بي-29 التابعة للقوات الجوية لجيش الولايات المتحدة قنابل ذرية فوق هيروشيما وناغازاكي في اليابان، مما ساهم بشكل كبير في إنهاء الأعمال العدائية.
rdf:langString Un bombarder pesant és un bombarder de grans dimensions i normalment de llarg . El terme va ser usat principalment durant i abans de la Segona Guerra Mundial, quan la potència dels motors era tan escassa que els dissenys havien de ser acuradament adaptats a les seves missions. A principis de la Segona Guerra Mundial el bombarder pesant generalment va ser considerat com qualsevol disseny que fos capaç de llançar uns 3.600 kg (8.000 lliures) o més sobre objectius llunyans, i els capaços de portar des de 1.800-3.600 kg (4.000-8.000 lb), i bombarders lleugers els que levaban de 910-1800 kg (2000-4000 lb), però, aquestes distincions ja anaven desapareixent a mitjans de la guerra, quan ja havia avions de caça que podien portar càrregues superiors a 910 kg (2.000 lb). Després de la Segona Guerra Mundial el terme ja era poc utilitzat per descriure bombarders dedicats a la funció estratègica, i aquests avions aviat van passar a ser denominats bombarders estratègics, mentre que qualsevol altre disseny es va passar a anomenar bombarder tàctic (menys pes i abast).
rdf:langString Un bombardero pesado es un bombardero de gran tamaño y normalmente de largo alcance. El término fue usado principalmente durante y antes de la Segunda Guerra Mundial, cuando la potencia de los motores era tan escasa que los diseños tenían que ser cuidadosamente adaptados a sus misiones. A principios de la Segunda Guerra Mundial el bombardero pesado generalmente fue considerado como cualquier diseño que fuera capaz de lanzar unos 3.600 kg (8000 libras) de bombas o más sobre objetivos lejanos, siendo bombarderos medios los capaces de portar desde 1.800 a 3.600 kg (4000 a 8000 lb), y bombarderos ligeros los que llevaban de 910 a 1.800 kg (2000 a 4000 lb).[cita requerida] Sin embargo, estas distinciones ya iban desapareciendo a mediados de la guerra, cuando ya había aviones de caza que podían portar cargas superiores a 910 kg (2000 lb). Después de la Segunda Guerra Mundial el término ya era poco utilizado para describir bombarderos dedicados a la función estratégica, y esos aviones pronto pasaron a ser denominados bombarderos estratégicos, mientras que cualquier otro diseño se pasó a llamar bombardero táctico (menor peso y alcance).
rdf:langString Heavy bombers are bomber aircraft capable of delivering the largest payload of air-to-ground weaponry (usually bombs) and longest range (takeoff to landing) of their era. Archetypal heavy bombers have therefore usually been among the largest and most powerful military aircraft at any point in time. In the second half of the 20th century, heavy bombers were largely superseded by strategic bombers, which were often smaller in size, but had much longer ranges and were capable of delivering nuclear bombs. Because of advances in aircraft design and engineering — especially in powerplants and aerodynamics — the size of payloads carried by heavy bombers has increased at rates greater than increases in the size of their airframes. The largest bombers of World War I, the four engine aircraft built by the Sikorsky company in the Soviet Union, could carry a payload of up to 4,400 pounds (2,000 kg) of bombs. By the middle of World War II even a single-engine fighter-bomber could carry a 2,000-pound (910 kg) bomb load, and such aircraft were taking over from and medium bombers in the strategic bombing role. Advancements in four-engine aircraft design enabled heavy bombers to carry even larger payloads to targets thousands of kilometres away. For instance, the Avro Lancaster (introduced in 1942) routinely delivered payloads of 14,000 pounds (6,400 kg) (and sometimes up to 22,000 lb (10,000 kg)) and had a range of 2,530 miles (4,070 km). The B-29 (1944) delivered payloads in excess of 20,000 pounds (9,100 kg) and had a range of 3,250 miles (5,230 km). By the late 1950s, the jet-powered Boeing B-52 Stratofortress, travelling at speeds of up to 650 miles per hour (1,050 km/h) (more than double that of a Lancaster), could deliver a payload of 70,000 pounds (32,000 kg), over a combat radius of 4,480 miles (7,210 km). During World War II, mass production techniques made available large, long-range heavy bombers in such quantities as to allow strategic bombing campaigns to be developed and employed. This culminated in August 1945, when B-29s of the United States Army Air Forces dropped atomic bombs over Hiroshima and Nagasaki in Japan. The arrival of nuclear weapons and guided missiles permanently changed the nature of military aviation and strategy. After the 1950s intercontinental ballistic missiles and ballistic missile submarines began to supersede heavy bombers in the strategic nuclear role. Along with the emergence of more accurate precision-guided munitions ("smart bombs") and nuclear-armed missiles, which could be carried and delivered by smaller aircraft, these technological advancements eclipsed the heavy bomber's once-central role in strategic warfare by the late 20th century. Heavy bombers have, nevertheless, been used to deliver conventional weapons in several regional conflicts since World War II (for example, B-52s in the Vietnam War). Heavy bombers are now operated only by the air forces of the United States, Russia and China. They serve in both strategic and tactical bombing roles.
rdf:langString Les bombardiers lourds sont des avions de guerre capables de larguer une grande quantité d'armes Air-Sol (le plus souvent des bombes) et de le faire à très longue distance de la base. Les bombardiers lourds font partie des avions les plus lourds, les plus grands et les plus puissants de leur temps. Dans la seconde moitié du XXe siècle, les bombardiers lourds seront progressivement remplacés par les bombardiers stratégiques, souvent plus petits, ayant un meilleur rayon d'action et pouvant larguer des armes nucléaires. Grâce aux avancées en matière de design et d'ingénierie, spécialement en matière de moteurs et d'aérodynamique, la capacité de transport d'armes air-sol augmente au rythme des innovations de la cellule de l'avion (fuselage, train d’atterrissage, etc.). Le plus gros bombardier de la Première guerre mondiale, le quadrimoteur construit par la compagnie Zeppelin Staaken en Allemagne, pouvait emporter 2 000 kg (4 400 pound) de bombes. Au milieu de la Seconde Guerre mondiale un simple chasseur-bombardier avec un seul moteur pouvait transporter 910 kg (2'200 pound) de bombes, ces avions prirent le relais des bombardiers légers et moyens pour les missions de bombardement tactique. Les innovations des quadrimoteurs permettent le transport de toujours plus de bombes, toujours plus loin. Par exemple, l'Avro Lancaster (introduit en 1942) a la capacité de transporter 6'400 kg (14'000 pound). De manière exceptionnelle, la charge pouvait aller jusqu’à 10'000 kg (22'000 lb) et la portée de l'avion pouvait s'élever jusqu’à 4'070 km (2'530 miles). Le B-29 (1944), pouvait emporter 9 100 kg (20'000 pound) et à un rayon d'action de 5'230 km (3'250 miles). Au début des années 60, le jet B-52 Stratofortress, voyageant à plus de 1 050 km/h (650 Mph) (plus du double de la vitesse du Lancaster), emporte 32'000 kg (70'000 pound) de bombes sur 7'210 km (4'480 miles). Pendant la Seconde Guerre mondiale, les techniques de la production en masse permettent la construction d'un très grand nombre de bombardiers lourds à grand rayon d'action permettant de lancer des campagnes de bombardement stratégique importantes. Ces campagnes culminent en août 1945, lorsque les Etats-Unis larguent les deux bombes atomiques sur Hiroshima et Nagasaki, permettant la fin des hostilités en Asie. L'arrivée des armes nucléaires et des missiles guidés a drastiquement changé la nature et la stratégie de l'aviation militaire. Après les années 50, les missiles balistiques intercontinentaux et les missiles balistiques tirés par les SMLE (sous-marin lanceur d'engins) commencent à surpasser les bombardiers lourds dans les rôles stratégiques nucléaires. De plus, avec la naissance des (ou smart bombs) et le développement des missiles nucléaires pouvant être emportés par de plus petit engin, ces innovations éclipsent totalement le rôle central des bombardiers lourds dans les bombardements stratégiques à la fin du XXe siècle. Les bombardiers lourds sont néanmoins toujours utilisés pour le bombardement d'arme conventionnelle dans beaucoup de régions depuis la seconde guerre mondiale (voir les B-52 pendant la guerre du Vietnam). Les bombardiers lourds sont aujourd'hui utilisés dans les seules armées de l'air américaine, russe et chinoise. Ils servent pour des missions de bombardement stratégique ou tactique.
rdf:langString Pesawat pengebom berat adalah jenis pesawat pembom yang membawa muatan bom berat, lebih dari tiga ton. Juga multi-mesin dan multi-kru, serta memiliki jarak jangkau yang jauh.Contoh pesawat pengebom berat adalah B-17 Flying Fortress, B-29 Superfortress, Avro Lancaster, Piaggio P.108, dan .
rdf:langString Важкий бомбардува́льник — за класифікацією часів Другої світової війни, різновид бомбардувальника, призначеного для ураження наземних (підземних) або надводних (підводних) об'єктів за допомогою бомбового озброєння на далеких (стратегічних) відстанях. Важким бомбардувальником вважався бомбардувальник, який був здатний доставити більше за 2 тони авіаційних бомб на відстань, що перевищувала 8 000 км.
rdf:langString 重型轰炸机(英語:Heavy bomber)通常是指該某個轟炸機在當時具有最大的有效載荷(通常是指炸彈的裝載量)和航程。因此,重型轰炸机在任何時間相對都是相當強大的军用飞机。20世纪上半叶,重型轰炸机逐漸被战略轰炸机給取代,戰略轟炸機往往规模较小,但是卻能够运载核子武器。 在航天设计和工程(尤其是在航空發動機和空气动力学)的進步下,重型轟炸機能夠在增加機體大小的狀況下,使有效載荷以更好的比率增加。第一次世界大战最大的轟炸機,是由德國齊柏林-斯塔肯公司所設計生產,具有四具發動機,可以携带最多4,400英磅(2,000公斤) 的炸弹。在第二次世界大战中期,一架单引擎的战斗轰炸机就可以携带2,000-英磅(910-公斤) 的炸弹,逐漸取代的战术轟炸角色。四具引擎的飞机设计越來越進步,也讓重型轟炸機能夠擁有更大的有效載荷,飛行到數千公里外的目標。例如, 蘭開斯特轟炸機(西元1942年型)的有效載荷為14,000英磅(6,400公斤)(有时甚至能达到22,000磅/10,000公斤),航程為 2,530英里(4,070公里)。B-29 (1944年)的有效载荷更是超过 20,000英磅(9,100公斤),航程為3,250英里(5,230公里)。 到了1960年代初,使用喷气式發動機的波音B-52同温层堡垒轟炸機,時速可达650英里每小時(1,050公里每小時),為蘭開斯特轟炸機的一倍以上,有效载荷為 70,000英磅(32,000公斤),作戰半径為 4,480英里(7,210公里)。 二戰期间,由於大量生产的技术,讓大量具有長航程的重型轟炸機使用於战略轰炸。在西元1945年8月,美国陸军航空军的一架B-29在廣島和長崎投下原子弹,對二次世界大戰的終結具有相當大的影響力。 核武器和导弹的出現,永久地改变了军事航空和战略。西元1960年代,洲际弹道导弹和彈道導彈潛艇开始取代重型轰炸机在核子战略的位置。随着更准确的精确制导武器 (智能炸弹)和核子空對地导弹,能夠讓更小的飞机攜帶更強大的武器,这些技术的进步,使得以重型轟炸機為戰略、戰術中心的想法在20世紀末逐漸消失。尽管如此,重型轟炸機在二戰後的若干區域衝突中被用于提供常規武器(例如,使用於越戰的B-52轟炸機)。 現今依舊在使用重型轰炸机的國家只剩下美國、俄羅斯和中華人民共和國。
xsd:nonNegativeInteger 31323

data from the linked data cloud