Groen (political party)

rdf:langString Groen

rdf:langString Groen (Verd) és un partit polític ecologista flamenc. Va aparèixer en els anys 1970 com a moviment Agalev (Anders gaan leven, viure de manera diferent), fundat pel jesuïta , fundador del moviment mediambiental. Des del 1973 va promoure accions per a defensar el medi ambient i a les eleccions legislatives belgues de 1974 i 1976 va donar suport als partits tradicionals amb la condició que defensessin el medi ambient. Com que aviat oblidaren els promeses, el 1977 es va constituir com a partit, després d'un important debat intern, i es presentà a les municipals, encara que no va assolir representació. A les eleccions europees de 1979 va treure el 2,3% i no va aconseguir cap escó. Va tenir més sort a les eleccions legislatives de 1981, on va treure el 4% i guanyà 2 escons i un senador. Alhora, l'equivalent való, Ecolo, va treure 2 escons i 3 senadors. El 1982 Agalev es va constituir oficialment com a partit i es va dissociar del moviment social, ja que molts dels seus membres renunciaren a formar part del partit. A les municipals de 1982 va treure un 10% dels vots a molts municipis i durant uns anys actuà com a partit de protesta contra la pol·lució i la pobresa al així com les protestes antinuclears a nivell local. El partit anà guanyant progressivament representació: 2 més a les eleccions de 1985, dos més a les de 1987 i un més a les de 1991. Esdevingué aleshores un adversari seriós dels altres partits. El 1992 va donar suports als i a les primeres ecotaxes. A les eleccions de 1995 va perdre 2 escons, tot i que es va destacar en una campanya exigint mans netes i prou corrupció. A les eleccions legislatives belgues de 1999, enmig de l'escàndol de les dioxines, va obtenir el 7% dels vots i 9 escons. Van donar suport al govern de Guy Verhofstadt, que tenia el suport del seu partit, VLD, endemés de Mouvement Réformateur, Socialistische Partij Anders i Partit Socialista (coalició porpra-verd). Agalev hi aportà com a ministres Magda Aelvoet (sanitat) i Eddy Boutmans (cooperació en el desenvolupament). També entrà a formar part del govern flamenc (Mieke Vogels, benestar i Vera Dua, agricultura). Això els va permetre, a nivell nacional, promoure legislació per renunciar a l'energia nuclear, formalitzar el matrimoni homosexual, legalitzar nombrosos immigrants en situació irregular i donar el 0,7% d'ajuda al desenvolupament; a nivell flamenc, desenvolupament de l'agricultura orgànica i ajudes als discapacitats. Però també patí crisis. El 2002 Aelvoet va dimitir quan el govern decidí vendre armament a Nepal, aleshores en guerra civil. I votaren a favor de posar un sostre electoral del 5% per a entrar a ambdues cambres. A les eleccions legislatives belgues de 2003 el partit va perdre molts vots i tots els escons a les cambres. Va prendre diverses decisions estratègiques; es negà a Limburg a formar llista conjunta amb PS-Sprit i canvià el nom a Groen!; s'establí el càrrec de president del partit, i hi nomenaren Vera Dua, però va perdre molts militants a Socialistische Partij Anders i Spirit. A les eleccions legislatives belgues de 2007 va obtenir 4 escons i un senador, i a les eleccions legislatives belgues de 2010 va obtenir 5 escons i un senador