Gran Dolina

rdf:langString Jaciment de La Gran Dolina

rdf:langString La Gran Dolina se situa a la part nord de la coneguda Trinchera del Ferrocarril a la Sierra de Atapuerca. La Gran Dolina té una seqüència estratigràfica de 18 metres que inicialment es va dividir en 11 unitats, de TD1 a TD11, de base a sostre, i que van ser revisades en estudis estratigràfics posteriors ,. Les primeres intervencions a la Gran Dolina es van dur a terme entre els anys 1981 i 1989, i van afectar una superfície d’uns 30m² dels sediments de la part alta del depòsit i que van afectar la unitat TD10. En els anys 1990 i 1991 es va treballar en els sediments més antics i que estaven descoberts a la part baixa de la Gran Dolina. En aquests sediments pertanyents a la Unitat TD3-4 es van trobar les evidències més antigues d'activitat humana en aquest jaciment. Les intervencions posteriors es van iniciar l'any 1993, quan es va realitzar un sondeig d’uns 6 m2, que van permetre conèixer la seqüència cultural i bioestratigràfica del jaciment, així com descobrir les restes d'Homo antecessor. L'any 1996 es va iniciar l'excavació en extensió del jaciment i el 2001 l'excavació més intensa dels voladissos de la secció oest, pel perill de despreniment que representaven. Aquests treballs van permetre tornar a intervenir tota la seqüència del rebliment. L'any 2020 va finalitzar l'excavació del de la unitat amb restes arqueològiques superior TD10. La Gran Dolina ha ofert informació clau per al coneixement de les poblacions hominines del final del Plistocè inferior i mitjà. Aquesta informació fa referència al sistemes tecnològics, les estratègies de subsistència, les capacitats cognitives i les característiques biològiques dels hominins que van habitar aquest paratge, sent un referent en l'estudi de l'evolució humana. L’any 2000 va se declarat, junt a la resta de jaciments de la Sierra de Atapuerca, patrimoni de la humanitat per la UNESCO.