Glory (religion)

http://dbpedia.org/resource/Glory_(religion) an entity of type: Thing

Glory (from the Latin gloria, "fame, renown") is used to describe the manifestation of God's presence as perceived by humans according to the Abrahamic religions. Divine glory is an important motif throughout Christian theology, where God is regarded as the most glorious being in existence, and it is considered that human beings are created in the Image of God and can share or participate, imperfectly, in divine glory as image-bearers. Thus Christians are instructed to "let your light shine before men, that they may see your good works, and glorify your Father in heaven". rdf:langString
La gloire dans l'art sacré est une décoration signifiant la présence de Dieu, symbolisé par des rayons divins : En architectureUne gloire est un ornement placé en hauteur dans une église, portant un assemblage de rayons dorés au centre desquels figure généralement un triangle symbolisant la Trinité, un ovale orné de la colombe du Saint-Esprit ou l'image d'un saint. Elle peut être marquée du Tétragramme hébreu YHWH.En peintureLa gloire est un ornement décoratif entourant la tête d'un personnage saint (voire son corps entier) et composé de lumières rayonnantes ; certaines représentations font surgir des rayons d'un nuage vu en contre-jour pour signifier la présence de « Dieu le père dans les cieux » sans qu'il ne soit expressément représenté. rdf:langString
La gloria, nell'arte sacra, è una decorazione che significa la presenza di Dio, simboleggiata dai raggi divini: in architetturaUna gloria è un ornamento posto in alto in una chiesa, costituito da un insieme di raggi dorati, al centro del quale figura, in genere, un triangolo che simboleggia la Santissima Trinità, un ovale ornato della colomba dello Spirito Santo o l'immagine di un santo. Essa può essere segnata con il Tetragramma biblico YHWH.nella pitturaLa gloria è un ornamento decorativo che circonda la testa di un santo e composta da luci raggianti. Certe rappresentazioni fanno sorgere i raggi da una nuvola vista in controluce per significare la presenza di "Dio Padre nei cieli" senza che Esso ne sia espressamente raffigurato. rdf:langString
La Glòria és un concepte religiós que indica la manifestació de la presència de Déu en la tradició religiosa judeocristiana. La glòria de Déu es representa sovint amb escenes d'efectes lumínics, com ara, llamps, foc, la brillantor, en un sentit ampli. rdf:langString
Aintza edo loria (latinezko gloriatik, "ospea"), baita ere jainkozko aintza edo jainkozko loria, judaismoaren eta kristautasunaren kontzeptu teologikoa da, Jainkoaren presentzia adierazten duena. Zeruaren kontzeptuaren sinonimo ere bada kristautasunean, zeruan Jainkoaren presentziarekin bat egiten baitute salbazioa aurkitu duten arimek. Aintza eta Loria biak dira euskarazko emakumezko ponte-izenak, Gloria hedatuaren parekideak, baina 20. eta 21. mendeetako aldaera ezagunena Aintzane da. rdf:langString
Gloria (del latín gloria, "fama, renombre") o Gloria divina es un concepto teológico del judaísmo y el cristianismo para denotar la manifestación de la presencia de Dios. Dios es denominado "el más glorioso" de los seres. La creación del hombre "a su imagen y semejanza" implica que el hombre puede participar, imperfectamente, de la gloria divina como portador de su imagen.​ rdf:langString
Слава Господня (Слава Божия) — христианский термин библейского происхождения, восходящий к иудейскому понятию Шхина и в большинстве случаев означающий форму полного присутствия Божества. Именно в этом значении использует это слово апостол Иоанн, когда говорит: И мы видели славу (δόξαν) Его, славу, как Единородного от Отца (Ин. 1:14) Для Иоанна Богослова важно то, что слава видима и сравнима с излучением солнца и луны, но превосходит их (Отк. 21:23). Также и апостол Павел пишет: — 1Кор. 15:41—43 Ибо Твое есть Царство и сила (δύναμις) и слава (δόξα) во веки (Мф. 6:13) rdf:langString
rdf:langString Glòria (religió)
rdf:langString Gloria divina
rdf:langString Aintza
rdf:langString Gloire (ornement)
rdf:langString Glory (religion)
rdf:langString Gloria (ornamento)
rdf:langString Слава Господня
xsd:integer 664270
xsd:integer 1107084778
rdf:langString La Glòria és un concepte religiós que indica la manifestació de la presència de Déu en la tradició religiosa judeocristiana. La glòria de Déu es representa sovint amb escenes d'efectes lumínics, com ara, llamps, foc, la brillantor, en un sentit ampli. La Glòria divina és un element important a través de la teologia judeocristiana, on Déu és considerat l'ésser més gloriós. Des de la seva creació a imatge de Déu, els éssers humans poden compartir o participar de la glòria divina, com a portadors de la seva imatge. Igual que un mirall, la persona humana reflecteix la glòria de Déu, tot i que imperfectament: "Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel".
rdf:langString Glory (from the Latin gloria, "fame, renown") is used to describe the manifestation of God's presence as perceived by humans according to the Abrahamic religions. Divine glory is an important motif throughout Christian theology, where God is regarded as the most glorious being in existence, and it is considered that human beings are created in the Image of God and can share or participate, imperfectly, in divine glory as image-bearers. Thus Christians are instructed to "let your light shine before men, that they may see your good works, and glorify your Father in heaven".
rdf:langString Aintza edo loria (latinezko gloriatik, "ospea"), baita ere jainkozko aintza edo jainkozko loria, judaismoaren eta kristautasunaren kontzeptu teologikoa da, Jainkoaren presentzia adierazten duena. Zeruaren kontzeptuaren sinonimo ere bada kristautasunean, zeruan Jainkoaren presentziarekin bat egiten baitute salbazioa aurkitu duten arimek. Gloria latinezko Biblietako hitz arruntenetako bat da, Elizen Arteko Biblian euskaraz aintza gisa emana, neologismoa den arren. Itun Zaharrean hebreerazko hainbat hitz itzultzeko erabiltzen da, adibidez hod (הוד) eta kabod (כבד KBD); eta Testamentu Berrian doxa (δόξα) hitz grekoa itzultzeko. Kabod hitzak hebreeraz jatorriz " pisua " edo " grabitatea " esan nahi zuen. Hitz bera erabiltzen da " garrantzia ", " ohorea " eta " maiestate " adierazteko. Hebrear Bibliako bertsio greziarrek (Septuaginta) kontzeptu hau doxa hitzarekin itzuli zuten. Aintza eta Loria biak dira euskarazko emakumezko ponte-izenak, Gloria hedatuaren parekideak, baina 20. eta 21. mendeetako aldaera ezagunena Aintzane da.
rdf:langString Gloria (del latín gloria, "fama, renombre") o Gloria divina es un concepto teológico del judaísmo y el cristianismo para denotar la manifestación de la presencia de Dios. Dios es denominado "el más glorioso" de los seres. La creación del hombre "a su imagen y semejanza" implica que el hombre puede participar, imperfectamente, de la gloria divina como portador de su imagen.​ La escatología cristiana sitúa el destino de los ​ (primero sus almas inmortales, tras la muerte corporal de cada uno, y tras el juicio final tanto los cuerpos como las almas)​ en el "cielo" o "paraíso", cuyo premio es el gozo eterno de la gloria de Dios.​ En la Gloria, Dios Padre sienta ​ a Jesucristo (Dios Hijo); y, según el dogma católico (no compartido por el protestantismo) acoge especialmente en su presencia a la Virgen María (asunta en cuerpo y alma) y a los santos, que interceden por los hombres (comunión de los santos). La interpretación de distintos pasajes bíblicos (particularmente las teofanías del Antiguo Testamento y el Apocalipsis en el Nuevo) y textos medievales (particularmente el Pseudo Dionisio) supone la presencia en la gloria divina de los coros angélicos, entre los que están los querubines (su nombre significa "los cercanos", como guardianes de la gloria de Dios), rodeando el ;​ mientras que los ángeles caídos, como consecuencia de su rebelión, están privados de ella, al igual que los condenados.
rdf:langString La gloire dans l'art sacré est une décoration signifiant la présence de Dieu, symbolisé par des rayons divins : En architectureUne gloire est un ornement placé en hauteur dans une église, portant un assemblage de rayons dorés au centre desquels figure généralement un triangle symbolisant la Trinité, un ovale orné de la colombe du Saint-Esprit ou l'image d'un saint. Elle peut être marquée du Tétragramme hébreu YHWH.En peintureLa gloire est un ornement décoratif entourant la tête d'un personnage saint (voire son corps entier) et composé de lumières rayonnantes ; certaines représentations font surgir des rayons d'un nuage vu en contre-jour pour signifier la présence de « Dieu le père dans les cieux » sans qu'il ne soit expressément représenté.
rdf:langString La gloria, nell'arte sacra, è una decorazione che significa la presenza di Dio, simboleggiata dai raggi divini: in architetturaUna gloria è un ornamento posto in alto in una chiesa, costituito da un insieme di raggi dorati, al centro del quale figura, in genere, un triangolo che simboleggia la Santissima Trinità, un ovale ornato della colomba dello Spirito Santo o l'immagine di un santo. Essa può essere segnata con il Tetragramma biblico YHWH.nella pitturaLa gloria è un ornamento decorativo che circonda la testa di un santo e composta da luci raggianti. Certe rappresentazioni fanno sorgere i raggi da una nuvola vista in controluce per significare la presenza di "Dio Padre nei cieli" senza che Esso ne sia espressamente raffigurato.
rdf:langString Слава Господня (Слава Божия) — христианский термин библейского происхождения, восходящий к иудейскому понятию Шхина и в большинстве случаев означающий форму полного присутствия Божества. Именно в этом значении использует это слово апостол Иоанн, когда говорит: И мы видели славу (δόξαν) Его, славу, как Единородного от Отца (Ин. 1:14) Для Иоанна Богослова важно то, что слава видима и сравнима с излучением солнца и луны, но превосходит их (Отк. 21:23). Также и апостол Павел пишет: Иная слава солнца, иная слава луны, иная звезд; и звезда от звезды разнится в славе. Так и при воскресении мертвых: сеется в тлении, восстает в нетлении; сеется в уничижении, восстает в славе; сеется в немощи, восстает в силе. — 1Кор. 15:41—43 Однако не каждое присутствие Божества является славой Господней, хотя иногда два эти термина отождествляются. В христианской традиции существует отдельный термин для обозначения божественного присутствия — парусия или адвент. Иисус Христос использует понятие славы в молитве Отче наш, где упоминает его вместе с силой и царством в числе свойств Бога: Ибо Твое есть Царство и сила (δύναμις) и слава (δόξα) во веки (Мф. 6:13) Употребление славы совместно с силой (Мк. 13:26; Лк. 21:27), напоминает аристотелевскую парную категорию потенциальное/актуальное. Второе значение слова сила (δύναμις) — возможность, тогда как его противоположностью будет являться действительность или «реальность Божественного присутствия». Таким образом, слава оказывается полнотой присутствия или энтелехией Божества. В этом смысле Иисус Христос заявляет, что ему ещё только предстоит воссесть на «престоле славы» (Мф. 19:28). В немалой степени прояснить понятие славы Господней позволяет евангельский фрагмент об искушении Иисуса Христа, где дьявол в обмен на поклонение себе предлагает власть и славу, то есть соответствующие почести, привилегии, а также статус и положение: дам власть над всеми сими царствами и славу их (Лк. 4:6) Отсюда проясняется различие между простым присутствием Бога и присутствием Его во славе. В первом случае может идти речь об умалении и сокрытии, тогда как во втором случае явление Бога уже будет не символическим, но совершенным и адекватным его божественному статусу. Если присутствие Бога относится к священной истории, то его слава к эсхатологии. В православном христианстве есть ряд слов, имеющих основу слава — тщеславие и православие. Тщеславие означает стремление мирскому, кажущемуся совершенству, а православие — верный образ действий в составе общения с Церковью Христа. В лютеранской теологии слава Господня означает состояние блаженства, в которое будут введены праведники после Второго Пришествия и воскресения мертвых: Когда земную жизнь окончу я, Когда во славу Ты введешь меня. Ближе, Господь, к Тебе (гимн) В видениях Иезекииля слава Господня предстает как Меркава — транспортное средство, небесная колесница Бога.
xsd:nonNegativeInteger 20546

data from the linked data cloud