Georges Brassens

http://dbpedia.org/resource/Georges_Brassens an entity of type: Thing

Georges Brassens (22. října 1921 Sète – 29. října 1981 Saint-Gély-du-Fesc) byl francouzský písničkář. rdf:langString
ولد جورج شارل براسانس في 22 تشرين الأول عام 1921 في مدينة سيتي، وتوفي في 29 تشرين الأول عام 1981 في مدينة سانت-جيلي-دو-فيسك، وهو شاعر وكاتب ومؤلف اغاني فرنسي. صاغ أكثر من مئة من قصائده في اغاني الف موسيقاها وعزفها على الكيتار. بالإضافة إلى اشعاره الخاصة فقد غنى قصائد من تأليف فكتور هوغو، بول فيرلين، ولويس اراغون، بالإضافة إلى اخرين. حصل على الجائزة الكبرى للشعر من الاكاديمية الفرنسية عام 1967. سجل أربعة عشر ألبوماً غنائياً بين عامي 1952 و1976. من أغانيه التي صارت لها شعبية كبيرة في فرنسا الأغاني التالية: أغنية للأوفيرنيه، السمعة السيئة. rdf:langString
Georges BRASSENS ([ʒɔʁʒ bʁasɛ̃s]; Esperantigite Georgo Brasenso) naskiĝis la 22-an de oktobro 1921, en la franca urbo Seto (tiam Cette). Li mortis la 29-an de oktobro 1981 en Saint-Gély-du-Fesc (16 kilometrojn norde de Montpellier / Monpeljero +/- Saĵelidufe Mopelje]. Li verkis, komponis kaj interpretis kanzonojn. rdf:langString
Georges Charles Brassens (Aussprache: [ʒɔʁʒ bʁa.sɛ̃s]; * 22. Oktober 1921 in Sète; † 29. Oktober 1981 in Saint-Gély-du-Fesc bei Montpellier) war ein französischer Dichter und Schriftsteller, vor allem aber ein berühmter Chansonnier. rdf:langString
Georges Charles Brassens (Sète, Hérault, 1921eko urriaren 22a - Saint-Gély-du-Fesc, Hérault, 1981eko urriaren 29a) abeslari eta musikagile frantziarra izan zen, herrialde hartako ezagunenetarikoa. 1950eko hamarkadan arrakasta lortu zuen Parisko kabaretetan. Bere abestietan gai satiriko eta sozialez aritzen zen. Adibidez:"Mais les brav's gens n'aiment pas que / l'on suive une autre route qu'eux."["Baina jende onak ez du atsegin / beraiek ez diren beste errepide bat jarrai dadin"] Haren kantak Anje Duhaldek euskaraz abestu ditu. rdf:langString
조르주 브라상(Georges Brassens, 1921년 10월 22일 ~ 1981년 10월 29일)은 프랑스의 싱어송라이터이다. 기타를 치면서 자기가 작곡한 작품을 부르는 최고의 샹소니에로 불렸다. 남프랑스 세이트에서 석공의 아들로 태어났다. 어머니는 이탈리아인이다. 1940년에 파리로 나와 방랑생활을 보낸 뒤, 1952년에 파타슈가 경영하는 '새 파타슈'에서 노래를 불렀다. 1954년에 <우산>, <무덤파는 인부>로 디스크 대상을 받았다. 그 작품에는 날카로운 풍자와 유머가 있다. 노래 외에 책을 여러 권 쓰기도 했다. rdf:langString
Georges Charles Brassens (Sète, 22 ottobre 1921 – Saint-Gély-du-Fesc, 29 ottobre 1981) è stato un cantautore, poeta e attore francese. È considerato a livello internazionale come uno dei più grandi maestri della canzone d'autore, ispiratore, insieme a Jacques Brel, della scuola genovese. Nell'arco della sua carriera oltre ai testi di propria produzione ha messo in musica poesie di François Villon, Paul Verlaine, Louis Aragon, Antoine Pol, Paul Fort, Victor Hugo, Jean Richepin, Francis Jammes. rdf:langString
ジョルジュ・ブラッサンス(Georges Charles Brassens、1921年10月22日-1981年10月29日)はフランスの歌手、作曲家、詩人である。 rdf:langString
Georges Brassens (Sète, 22 oktober 1921 – Saint-Gély-du-Fesc, 29 oktober 1981) was een Franse chansonnier. rdf:langString
Georges-Charles Brassens (Francês: [ʒɔʁʒ bʁasɛ̃s]; Sète, 22 de Outubro de 1921 — Saint-Gély-du-Fesc, 29 de Outubro de 1981) foi um autor de canções, compositor e cantor francês simpatizante e entusiasta do anarquismo. rdf:langString
Georges Brassens ([ʒɔʁʒ bʁaˈsɛ̃s], ur. 22 października 1921 w Sète, zm. 29 października 1981 w Saint-Gély-du-Fesc) – francuski bard, poeta i kompozytor. Jego utwory z polskimi tekstami wykonywali m.in. , Jacek Bończyk, Justyna Bacz, Piotr Machalica, Zespół Reprezentacyjny, Jacek Kaczmarski, Edward Stachura, oraz . Szczeciński kabaret „Czarny Kot Rudy” działający przy Teatrze Polskim od 1997 roku wystawiał program pt. „Pornograf” zawierający kilkanaście piosenek Brassensa. rdf:langString
Жорж Брассе́нс (фр. Georges Brassens; 22 октября 1921, Сет — 29 октября 1981, ) — французский поэт, композитор, автор и исполнитель песен. rdf:langString
Жорж Брассе́нс (фр. Georges Brassens, фр.: [ʒɔʁʒ bʁasɛ̃s], 22 жовтня 1921 — 29 жовтня 1981) — французький поет, автор і виконавець пісень. rdf:langString
Georges Brassens (Seta, 22 d'octubre de 1921 - Sant Geli dau Fesc, 29 d'octubre de 1981) va ser un poeta i cantautor francès. Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants, i a les seves lletres, variades i elaborades. L'any 1967 va guanyar el Gran Premi de Poesia de l'Acadèmia Francesa «pel conjunt de la seva obra poètica». Ell, però, no es considerava poeta, sinó un artesà que feia cançons. rdf:langString
Georges Charles Brassens (French pronunciation: ​[ʒɔʁʒ(ə) ʃaʁl bʁasɛ̃s]; 22 October 1921 – 29 October 1981) was a French singer-songwriter and poet. As an iconic figure in France, he achieved fame through his elegant songs with their harmonically complex music for voice and guitar and articulate, diverse lyrics. He is considered one of France's most accomplished postwar poets. He has also set to music poems by both well-known and relatively obscure poets, including Louis Aragon, Victor Hugo (La Légende de la Nonne, Gastibelza), Paul Verlaine, Jean Richepin, François Villon (La Ballade des Dames du Temps Jadis), and Antoine Pol (Les Passantes). rdf:langString
Georges Brassens (/ʒɔʁʒ bʁa.sɛ̃s/), né le 22 octobre 1921 à Sète (Hérault) et mort le 29 octobre 1981 à Saint-Gély-du-Fesc (Hérault), est un auteur-compositeur-interprète français. Auteur de plus de deux cents chansons — parmi lesquelles Chanson pour l'Auvergnat, La Mauvaise Réputation, Le Gorille, Les Amoureux des bancs publics, Les Copains d'abord, Supplique pour être enterré à la plage de Sète, Les Trompettes de la renommée, etc. — il met également en musique des poèmes de François Villon, Victor Hugo, Paul Verlaine, Francis Jammes, Paul Fort, Antoine Pol, Théodore de Banville, ou encore Louis Aragon. rdf:langString
Georges Brassens (Sète, Languedoc-Rosellón, Francia, 22 de octubre de 1921-Saint-Gély-du-Fesc, cerca de Montpellier, 29 de octubre de 1981) fue un cantautor francés, exponente relevante tanto de la chanson française como de la trova anarquista del siglo XX. En francés sus canciones han sido interpretadas por diversos cantantes y humoristas como Salvatore Adamo, Carla Bruni, Coluche, Manu Dibango, Juliette Gréco, Françoise Hardy, Noir Désir, Francis Cabrel,Barbara, Sylvie Vartan, Joan Baez, Juliette Greco, , Victoria Abril,Emmanuelle Béart , Charles AznavourLine Renaud y Alain Souchon. rdf:langString
Georges Charles Brassens, född 22 oktober 1921 i Sète, Hérault, död 29 oktober 1981 i Saint-Gély-du-Fesc, Hérault, var en fransk vissångare och kompositör. Brassens räknas ibland till den franskspråkiga viskonstens tre stora B:n: Brel, Brassens och Barbara. I Frankrike är Brassens mycket känd för sina enkla och eleganta sånger med sinnrika texter. Han anses för en av Frankrikes bästa poeter efter andra världskriget. 1967 blev han tilldelad Franska akademiens Grand prix de poésie. Asteroiden 6587 Brassens är uppkallad efter honom. rdf:langString
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString جورج براسانس
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString ジョルジュ・ブラッサンス
rdf:langString 조르주 브라상
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Брассенс, Жорж
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Жорж Брассенс
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Georges Brassens
rdf:langString Georges Charles Brassens
xsd:date 1981-10-29
xsd:date 1921-10-22
xsd:integer 325202
xsd:integer 1123995845
rdf:langString Joël Favreau
rdf:langString Pierre Nicolas,
rdf:langString sometimes Barthélémy Rosso,
rdf:langString solo_singer
xsd:date 1921-10-22
rdf:langString Georges Charles Brassens
rdf:langString Georges Brassens in concert at the Théâtre national populaire, September–October 1966.
xsd:date 2013-10-30
xsd:date 1981-10-29
rdf:langString
xsd:integer 105467
rdf:langString Acoustic guitar, Piano, Organ, Banjo, Drums
rdf:langString Singer-songwriter
xsd:integer 1951
rdf:langString Georges Brassens (Seta, 22 d'octubre de 1921 - Sant Geli dau Fesc, 29 d'octubre de 1981) va ser un poeta i cantautor francès. Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants, i a les seves lletres, variades i elaborades. L'any 1967 va guanyar el Gran Premi de Poesia de l'Acadèmia Francesa «pel conjunt de la seva obra poètica». Ell, però, no es considerava poeta, sinó un artesà que feia cançons. Va posar música a poemes de grans autors francesos, com ara Louis Aragon, Victor Hugo, Alphonse de Lamartine , Alfred de Musset o Paul Verlain. Va apadrinar el malaurat cantant i també compositor (mort en accident de trànsit el 1967), que va actuar de teloner seu. Georges Brassens no solia actuar fora del seu país. En català, són famoses les versions que en va fer Josep Maria Espinàs. Altres cantants catalans que han interpretat Brassens són Quico Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat i Rafael Subirachs. Però qui més ha versionat Brassens al llarg de la seva carrera musical és el terrassenc Miquel Pujadó, que li ha dedicat tres discos sencers i n'ha traduït la novel·la La torre dels miracles (Pòrtic, 1989). La mauvaise réputation («La mala reputació»), una de les cançons més famoses de Brassens, va ser adaptada al castellà per Paco Ibáñez, que la va interpretar en el recordat concert a l'Olympia de París, els anys setanta. Posteriorment, aquesta versió traduïda va ser recuperada per Loquillo. Jean Ferrat té una cançó titulada À Brassens, en què descriu el seu físic i la seva manera de ser. Per la seva banda, José Antonio Labordeta li va dedicar el tema A Georges Brassens. La cantant valenciana Eva Dénia va publicar dos discos amb adaptacions al català d'alguns èxits de Brassens. El primer, de 2005, va ser Chante Brassens. Tres anys més tard va enregistrar-ne un altre disc, Toujours Brassens, que va rebre el premi al millor treball Brassens de 2008, compartit amb Joel Favreau, per part de la revista francesa Chorus (Les Cahiers de la chanson).
rdf:langString Georges Brassens (22. října 1921 Sète – 29. října 1981 Saint-Gély-du-Fesc) byl francouzský písničkář.
rdf:langString ولد جورج شارل براسانس في 22 تشرين الأول عام 1921 في مدينة سيتي، وتوفي في 29 تشرين الأول عام 1981 في مدينة سانت-جيلي-دو-فيسك، وهو شاعر وكاتب ومؤلف اغاني فرنسي. صاغ أكثر من مئة من قصائده في اغاني الف موسيقاها وعزفها على الكيتار. بالإضافة إلى اشعاره الخاصة فقد غنى قصائد من تأليف فكتور هوغو، بول فيرلين، ولويس اراغون، بالإضافة إلى اخرين. حصل على الجائزة الكبرى للشعر من الاكاديمية الفرنسية عام 1967. سجل أربعة عشر ألبوماً غنائياً بين عامي 1952 و1976. من أغانيه التي صارت لها شعبية كبيرة في فرنسا الأغاني التالية: أغنية للأوفيرنيه، السمعة السيئة.
rdf:langString Georges BRASSENS ([ʒɔʁʒ bʁasɛ̃s]; Esperantigite Georgo Brasenso) naskiĝis la 22-an de oktobro 1921, en la franca urbo Seto (tiam Cette). Li mortis la 29-an de oktobro 1981 en Saint-Gély-du-Fesc (16 kilometrojn norde de Montpellier / Monpeljero +/- Saĵelidufe Mopelje]. Li verkis, komponis kaj interpretis kanzonojn.
rdf:langString Georges Charles Brassens (Aussprache: [ʒɔʁʒ bʁa.sɛ̃s]; * 22. Oktober 1921 in Sète; † 29. Oktober 1981 in Saint-Gély-du-Fesc bei Montpellier) war ein französischer Dichter und Schriftsteller, vor allem aber ein berühmter Chansonnier.
rdf:langString Georges Charles Brassens (French pronunciation: ​[ʒɔʁʒ(ə) ʃaʁl bʁasɛ̃s]; 22 October 1921 – 29 October 1981) was a French singer-songwriter and poet. As an iconic figure in France, he achieved fame through his elegant songs with their harmonically complex music for voice and guitar and articulate, diverse lyrics. He is considered one of France's most accomplished postwar poets. He has also set to music poems by both well-known and relatively obscure poets, including Louis Aragon, Victor Hugo (La Légende de la Nonne, Gastibelza), Paul Verlaine, Jean Richepin, François Villon (La Ballade des Dames du Temps Jadis), and Antoine Pol (Les Passantes). During World War II, he was forced by the Germans to work in a labor camp at a BMW aircraft engine plant in Basdorf near Berlin in Germany (March 1943). Here Brassens met some of his future friends, such as Pierre Onténiente, whom he called Gibraltar because he was "steady as a rock." They would later become close friends. After being given ten days' sick leave in France, he decided not to return to the labor camp. Brassens took refuge in a small cul-de-sac called "Impasse Florimont," in the 14th arrondissement of Paris, a popular district, where he lived for several years with its owner, Jeanne Planche, a friend of his aunt. Planche lived with her husband Marcel in relative poverty: without gas, running water, or electricity. Brassens remained hidden there until the end of the war five months later, but ended up staying for 22 years. Planche was the inspiration for Brassens's song Jeanne. He wrote and sang, with his guitar, more than a hundred of his poems. Between 1952 and 1976, he recorded fourteen albums that include several popular French songs such as Les copains d'abord, Chanson pour l'Auvergnat, La mauvaise réputation, and Mourir pour des idées. Most of his texts are tinged with black humour and are often anarchist-minded. In 1967, he received the Grand Prix de Poésie of the Académie française. Apart from Paris and Sète, he lived in Crespières (near Paris) and in Lézardrieux (Brittany).
rdf:langString Georges Charles Brassens (Sète, Hérault, 1921eko urriaren 22a - Saint-Gély-du-Fesc, Hérault, 1981eko urriaren 29a) abeslari eta musikagile frantziarra izan zen, herrialde hartako ezagunenetarikoa. 1950eko hamarkadan arrakasta lortu zuen Parisko kabaretetan. Bere abestietan gai satiriko eta sozialez aritzen zen. Adibidez:"Mais les brav's gens n'aiment pas que / l'on suive une autre route qu'eux."["Baina jende onak ez du atsegin / beraiek ez diren beste errepide bat jarrai dadin"] Haren kantak Anje Duhaldek euskaraz abestu ditu.
rdf:langString Georges Brassens (Sète, Languedoc-Rosellón, Francia, 22 de octubre de 1921-Saint-Gély-du-Fesc, cerca de Montpellier, 29 de octubre de 1981) fue un cantautor francés, exponente relevante tanto de la chanson française como de la trova anarquista del siglo XX. Alcanzó la fama gracias a las melodías de sus canciones, sencillas y elegantes; y a sus letras, variadas y elaboradas. Se le considera uno de los mejores poetas franceses de la posguerra (ganó el premio nacional de poesía). Puso música a poemas de muchos otros escritores, como Louis Aragon, Victor Hugo, Jean Richepin, François Villon y otros. Fuera de su país, actuó en Suiza, Bélgica, Canadá e Inglaterra. Es célebre la grabación en vivo de Brassens cantando en Londres la «Ballade des dames du temps jadis», poema del mencionado Villon donde el autor se pregunta «y qué fue de Juana, la buena lorena que los ingleses quemaron en Rouen». En francés sus canciones han sido interpretadas por diversos cantantes y humoristas como Salvatore Adamo, Carla Bruni, Coluche, Manu Dibango, Juliette Gréco, Françoise Hardy, Noir Désir, Francis Cabrel,Barbara, Sylvie Vartan, Joan Baez, Juliette Greco, , Victoria Abril,Emmanuelle Béart , Charles AznavourLine Renaud y Alain Souchon. Los primeros en interpretar sus temas en español fueron Paco Ibáñez, que cantó varias de sus canciones durante su largo exilio parisino traducidas por ; y en España, Jesús Munárriz (fundador de la editorial Hiperión), que tradujo algunas canciones de Brassens que solía cantar en actuaciones esporádicas (y casi siempre declaradas ilegales) y también Chicho Sánchez Ferlosio; en Argentina Nacha Guevara y Jorge Schussheim, a fines de los años sesenta en el Instituto Di Tella de Buenos Aires interpretaron Le pornographe y Marinette, respectivamente; también en España los argentinos Claudin y Alberto Gambino sacaron en 1971 un LP con 12 canciones de Brassens. Una de las canciones más conocidas de esta serie fue «La mala reputación» (La mauvaise réputation), cuya versión en español fue también luego adaptada por Paco Ibáñez desde la tradición de la canción protesta, el cantante rock Loquillo, la banda argentina de rock folklórico Arbolito. También interpretan a Brassens los españoles Javier Krahe (La tormenta, Marieta y alguna no editada), Joaquín Carbonell y el cantautor chileno Eduardo Peralta, quien incluso tiene un disco completo dedicado a Brassens, que contiene, entre otras, versiones de: «Brave Margot», «Fernande», «Jeanne», «Le fossoyeur»; además de otras excelentemente logradas como «Historia de falsedad» y «La guerra del 14». Las canciones de Brassens fueron también traducidas e interpretadas por otros cantantes menos conocidos, como el uruguayo , el francés Antoine Candelas. Brassens murió de cáncer en 1981, en Saint-Gely-du-Fesc, después de haber sufrido problemas de salud durante muchos años, y fue enterrado en el Cimetière le Py en Sète. En 2009, el cantautor español Albert García tradujo «Les copains d'abord» con el nombre de «Compañeros de viaje», una de las canciones de Brassens más conocidas en Francia, pero que, a diferencia de «La mauvaise réputation», «Marinette» o «Le gorille», no había sido aún publicada en castellano. También ha sido traducido al español por Agustín García Calvo (19 canciones). Además, en lengua catalana, han cantado a Brassens en los años 60 Josep Maria Espinàs, Guillermina Motta y, posteriormente, el cantautor Miquel Pujadó, dedicando varios de sus discos a su obra. En este idioma hay también una versión de "La fille a cent sous" cantada por Joan M. Serrat. Brassens también ha sido traducido al italiano por Fabrizio De André.
rdf:langString Georges Brassens (/ʒɔʁʒ bʁa.sɛ̃s/), né le 22 octobre 1921 à Sète (Hérault) et mort le 29 octobre 1981 à Saint-Gély-du-Fesc (Hérault), est un auteur-compositeur-interprète français. Auteur de plus de deux cents chansons — parmi lesquelles Chanson pour l'Auvergnat, La Mauvaise Réputation, Le Gorille, Les Amoureux des bancs publics, Les Copains d'abord, Supplique pour être enterré à la plage de Sète, Les Trompettes de la renommée, etc. — il met également en musique des poèmes de François Villon, Victor Hugo, Paul Verlaine, Francis Jammes, Paul Fort, Antoine Pol, Théodore de Banville, ou encore Louis Aragon. Il reçoit le Grand prix de poésie de l'Académie française en 1967.
rdf:langString 조르주 브라상(Georges Brassens, 1921년 10월 22일 ~ 1981년 10월 29일)은 프랑스의 싱어송라이터이다. 기타를 치면서 자기가 작곡한 작품을 부르는 최고의 샹소니에로 불렸다. 남프랑스 세이트에서 석공의 아들로 태어났다. 어머니는 이탈리아인이다. 1940년에 파리로 나와 방랑생활을 보낸 뒤, 1952년에 파타슈가 경영하는 '새 파타슈'에서 노래를 불렀다. 1954년에 <우산>, <무덤파는 인부>로 디스크 대상을 받았다. 그 작품에는 날카로운 풍자와 유머가 있다. 노래 외에 책을 여러 권 쓰기도 했다.
rdf:langString Georges Charles Brassens (Sète, 22 ottobre 1921 – Saint-Gély-du-Fesc, 29 ottobre 1981) è stato un cantautore, poeta e attore francese. È considerato a livello internazionale come uno dei più grandi maestri della canzone d'autore, ispiratore, insieme a Jacques Brel, della scuola genovese. Nell'arco della sua carriera oltre ai testi di propria produzione ha messo in musica poesie di François Villon, Paul Verlaine, Louis Aragon, Antoine Pol, Paul Fort, Victor Hugo, Jean Richepin, Francis Jammes.
rdf:langString ジョルジュ・ブラッサンス(Georges Charles Brassens、1921年10月22日-1981年10月29日)はフランスの歌手、作曲家、詩人である。
rdf:langString Georges Brassens (Sète, 22 oktober 1921 – Saint-Gély-du-Fesc, 29 oktober 1981) was een Franse chansonnier.
rdf:langString Georges-Charles Brassens (Francês: [ʒɔʁʒ bʁasɛ̃s]; Sète, 22 de Outubro de 1921 — Saint-Gély-du-Fesc, 29 de Outubro de 1981) foi um autor de canções, compositor e cantor francês simpatizante e entusiasta do anarquismo.
rdf:langString Georges Brassens ([ʒɔʁʒ bʁaˈsɛ̃s], ur. 22 października 1921 w Sète, zm. 29 października 1981 w Saint-Gély-du-Fesc) – francuski bard, poeta i kompozytor. Jego utwory z polskimi tekstami wykonywali m.in. , Jacek Bończyk, Justyna Bacz, Piotr Machalica, Zespół Reprezentacyjny, Jacek Kaczmarski, Edward Stachura, oraz . Szczeciński kabaret „Czarny Kot Rudy” działający przy Teatrze Polskim od 1997 roku wystawiał program pt. „Pornograf” zawierający kilkanaście piosenek Brassensa.
rdf:langString Georges Charles Brassens, född 22 oktober 1921 i Sète, Hérault, död 29 oktober 1981 i Saint-Gély-du-Fesc, Hérault, var en fransk vissångare och kompositör. Brassens räknas ibland till den franskspråkiga viskonstens tre stora B:n: Brel, Brassens och Barbara. I Frankrike är Brassens mycket känd för sina enkla och eleganta sånger med sinnrika texter. Han anses för en av Frankrikes bästa poeter efter andra världskriget. 1967 blev han tilldelad Franska akademiens Grand prix de poésie. Asteroiden 6587 Brassens är uppkallad efter honom. Till svenska översattes Brassens först av Karl Gerhard, Brave Margot på 1950-talet. Några år senare gjorde Lars Forssell Le Gorille (Djävulens sång) och Corne d'aurochs (På lek) till visor som sjungits en hel del. Cornelis Vreeswijk tog åtminstone djupa intryck av Brassens stil och använde några av hans melodier. Senare har Jan Hammarlund, Pierre Ström och Thorstein Bergman sjungit Brassens på svenska.
rdf:langString Жорж Брассе́нс (фр. Georges Brassens; 22 октября 1921, Сет — 29 октября 1981, ) — французский поэт, композитор, автор и исполнитель песен.
rdf:langString Жорж Брассе́нс (фр. Georges Brassens, фр.: [ʒɔʁʒ bʁasɛ̃s], 22 жовтня 1921 — 29 жовтня 1981) — французький поет, автор і виконавець пісень.
xsd:nonNegativeInteger 28062
xsd:gYear 1981
xsd:gYear 1951
xsd:string solo_singer
xsd:string 0105467

data from the linked data cloud