Gaius (jurist)
http://dbpedia.org/resource/Gaius_(jurist) an entity of type: Thing
Gaius (působil patrně mezi léty 130 a 180) byl římský právní teoretik a učitel práva. O jeho životě se ví velmi málo, dokonce není známo ani jeho plné jméno, protože patrně žil v provincii a tudíž se o něm vůbec nezmiňují jeho současníci. Teprve citační zákon císařů Theodosia II. a Valentiniana III. z roku 426 jmenuje Gaia vedle Papiniana, Ulpiana, Modestina a Iulia Paula jako autority, na jejichž názory mají soudci při svém rozhodování brát zřetel.
rdf:langString
Gaius war ein römischer Jurist. Er lebte um die Mitte des 2. Jahrhunderts, zeitgleich mit Pomponius. Bekannt ist er vor allem als Autor des Lehrbuchs Institutiones, der einzigen Originalquelle des klassischen römischen Rechts.
rdf:langString
Gayo, a veces transliterado como Cayo (En latín, Gaius.), 120 D.C - 178 D.C fue un jurista y escritor romano de mediados del siglo II.
rdf:langString
Gaio (in latino: Gaius; ... – 180 d.C. circa) è stato un giurista romano. La sua eccezionale fama tra gli studiosi del diritto romano e del diritto in generale è dovuta al ritrovamento nel 1816 di un manoscritto contenente le Istituzioni, opera in quattro libri (o commentari) che il giurista aveva predisposto a fini didattici e che fotografa con impareggiabile nitidezza il quadro del diritto romano arcaico e preclassico. Si tratta dell'unica opera del periodo classico ad esserci pervenuta direttamente, senza il tramite (e le interpolazioni) dei giuristi giustinianei.
rdf:langString
ガイウス（Gaius, 130年頃 - 180年頃）は、古代ローマの法学者で、『法学提要』の著者。ガーイウスとも表記される。
rdf:langString
Gajus var en romersk rättslärd under 100-talet e.Kr. Hans mest kända verk är Institutiones, en lärobok för jurister som låg till grund för de institutioner som ingår i kejsar Justinianus I Corpus iuris civilis.
rdf:langString
盖约（拉丁語：Gaius 130年－180年）知名古罗马法学家，所知生平有限，参与制定了《法学阶梯》，成为后来罗马法的重要来源之一。此外他还写有其他相关的法学著作，涉及罗马法的起源和法律评论。后世的《查士丁尼法典》大量借鉴了其著作。
rdf:langString
Гай (нар. приб. 107/109 — пом. 180) — відомий давньоримський правник часів правління імператорів Адріана, Антоніна Пія та Марка Аврелія.
rdf:langString
Gai o Gaius (llatí: Gaius, i no pas Caius) va ser un jurista romà de gran importància. De la història personal de Gaius no se'n sap gairebé res. El Breviari d'Alaric l'anomena Titus Gaius. La seva època és probablement el segle ii, però les dates dins aquest segle són molt variades segons els autors. Com que no es coneix per cap altre nom que el de Gaius, alguns han pensat que era un llibert, o potser un estranger, segurament grec, perquè entenia i parlava grec. Certs autors, confonent la lectura d'un passatge d'Aulus Gel·li, diuen que el nom era Gabius, i que seria el gramàtic Gavi Bas, però cronològicament no és possible. El lloc de naixement és desconegut i la hipòtesi més plausible és que va néixer a Il·líria, però no és més que una suposició. S'ha provat d'identificar-lo amb Leli Fèli
rdf:langString
Gaius (/ˈɡeɪəs/; fl. AD 130–180) was a Roman jurist. Scholars know very little of his personal life. It is impossible to discover even his full name, Gaius or Caius being merely his personal name (praenomen). As with his name it is difficult to ascertain the span of his life, but it is safe to assume he lived from AD 110 to at least AD 179, since he wrote on legislation passed within that time.
rdf:langString
Gaïus, né vers 120 et mort vers 180, est un juriste et professeur de droit, originaire de l’Est de l’Empire romain, ayant vécu au IIe siècle, sous le règne de l’empereur Hadrien. Il est notamment l'auteur des Institutes de Gaïus. F. Bluhme, un des érudits qui procurèrent diverses éditions de l'ouvrage, utilisa des réactifs chimiques destructeurs, de sorte qu'un apographe (copie du manuscrit) réalisé par Studemund (édition en 1874, édition revue en 1885) fut utilisé à la place du manuscrit par tous les éditeurs qui vinrent après Studemund.
rdf:langString
Gaius adalah seorang ahli hukum Romawi. Tidak banyak yang diketahui mengenai kehidupan pribadinya. Nama lengkapnya saja tidak diketahui, tetapi kemungkinan ia hidup dari tahun 110 hingga 179 M, karena ia banyak menulis mengenai undang-undang yang ditetapkan pada masa itu. Selain menulis Institutiones yang memaparkan unsur-unsur hukum Romawi secara menyeluruh, Gaius juga menulis risalah mengenai Maklumat Magistrat, , dan Lex Papia Poppaea.
rdf:langString
가이우스 (Gaius, AD 130–180)은 유명한 로마 법학자였다. 학자들은 그의 개인적인 삶을 거의 알지 못한다. 그의 개인 이름 (로마식 작명법 )이 가이우스 (Gaius) 인지 아니며 카이우스 (Caius) 조차 찾아내기가 불가능하다. 그의 이름과 마찬가지로 그의 수명을 파악하기도 어렵지만 AD 110년부터 AD 179년까지 살았다 고 가정하는 것이 문안하다. 그의 생애에 대해서는 뚜렷한 자료가 없어 확실히 알 수 없다. 로마의 법학자가 대개 정치적으로도 활약하였던 것과는 달리 그는 예외적으로 순수한 학자로 일생을 마친 듯하다. 동시대의 법학자가 그의 저서를 인용하지 않았기 때문에 가공의 인물일 것이라는 설도 있었으나, 오늘날에는 부정되고 있다. 그의 주요 저서 《법학제요(法學提要): Institutiones》(4권, 161)는 당시의 법학자의 저서 중에서 원형 그대로 오늘날까지 전해진 유일한 문헌이다. 1816년에 프로이센의 역사가인 니부르가 로마 교황청에 공사(公使)로 부임하던 도중 베로나에서 사본(寫本)을 발견하였고, 이 사본을 바탕으로 거의 완전하게 복원(復元)되었다.
rdf:langString
Gajusz, Gaius (II w. n.e.) – jurysta rzymski, znany głównie jako autor Instytucji Gajusza. Ponadto napisał Libri ex Q. Mucio, De verborum significatione oraz komentarze: do edyktu miejskiego i prowincjonalnego, do ustawy XII tablic, do lex Iulia et Papia, do Senatus consultum Tertullianum i Senatus consultum Orphitianum. Przypisuje się mu także siedem ksiąg Res Cottidianae sive Aurea ("Sprawy codzienne czyli złote").
rdf:langString
Gaius (circa 110 - 180) was een vooraanstaand Romeins jurist en docent die tussen ongeveer 130 - 180 belangrijke werken schreef over het Romeins recht, waaronder vier juridische leerboeken, de Instituten (Gaii Institutiones), die een volledig beeld gaven van het in het keizerrijk geldende recht. Daarnaast schreef hij onder andere ook een verhandeling over de Edicten van de Magistraten, een commentaar op de Twaalf Tafelen en op de Lex Iulia et Papia Poppaea.
rdf:langString
Caio ( /ˈɡeɪəs/; fl. 130–180 a.C.) foi um célebre romano jurista. Os estudiosos sabem muito pouco sobre sua vida pessoal. É impossível descobrir até mesmo seu nome completo, Gaio ou Caio sendo apenas seu nome pessoal (praenomen). Como acontece com seu nome, é difícil determinar a duração de sua vida, mas é seguro presumir que ele viveu de 110 d.C. até pelo menos 179 d.C., uma vez que escreveu sobre a legislação aprovada naquela época.
rdf:langString
Гай (лат. Gaius; II век) — один из наиболее влиятельных римских юристов, живший во времена правления Адриана, Антонина Пия, Луция Вера и Марка Аврелия. Принадлежал к сабинианской «школе». Император Валентиниан III признал его мнения, наряду с суждениями Папиниана, Ульпиана, Модестина и Павла, источником римского права, которым надлежало пользоваться судьям при вынесении решений.
rdf:langString
rdf:langString
Gai (jurista)
rdf:langString
Gaius
rdf:langString
Gaius (Jurist)
rdf:langString
Gayo
rdf:langString
Gaius (ahli hukum)
rdf:langString
Gaius (jurist)
rdf:langString
Gaio
rdf:langString
Gaius
rdf:langString
가이우스 (법률가)
rdf:langString
ガイウス (法学者)
rdf:langString
Gaius (jurist)
rdf:langString
Gajusz (jurysta rzymski)
rdf:langString
Gaio (jurisconsulto)
rdf:langString
Гай (юрист)
rdf:langString
Gajus (jurist)
rdf:langString
盖约
rdf:langString
Гай (правник)
xsd:integer
660350
xsd:integer
1124063367
xsd:integer
391
xsd:integer
11
rdf:langString
Gaius
rdf:langString
Gai o Gaius (llatí: Gaius, i no pas Caius) va ser un jurista romà de gran importància. De la història personal de Gaius no se'n sap gairebé res. El Breviari d'Alaric l'anomena Titus Gaius. La seva època és probablement el segle ii, però les dates dins aquest segle són molt variades segons els autors. Com que no es coneix per cap altre nom que el de Gaius, alguns han pensat que era un llibert, o potser un estranger, segurament grec, perquè entenia i parlava grec. Certs autors, confonent la lectura d'un passatge d'Aulus Gel·li, diuen que el nom era Gabius, i que seria el gramàtic Gavi Bas, però cronològicament no és possible. El lloc de naixement és desconegut i la hipòtesi més plausible és que va néixer a Il·líria, però no és més que una suposició. S'ha provat d'identificar-lo amb Leli Fèlix, que podria haver portat el nom de Gai, perquè tant Leli com Gai van escriure sobre Quint Muci Escèvola. Sext Pomponi, als extractes del Digest, l'anomena Gaius meus, cosa que fa pensar que eren contemporanis, car aquest meus indica proximitat en el temps. Va escriure nombroses obres, de les quals d'algunes se'n conserven extractes al Digest. Cal esmentar:
* 1.Ad Edictum Provinciale, βιβλία λβ [libri 32]. Aquesta obra sembla que es va acabar en temps d'Antoní Pius.
* 2.Ad Edictum Urbicum [praetoris urbani], τὰ μόνα εὐρεθέντα βιβλία δέκα. Una interpretació amb comentaris dels edictes dels prefectes de la ciutat.
* 3.Aureon [Aureorum seu Rerum Quotidianarum], βιβλία ἑπτά. Era una mena de compendi de dret pràctic, i parlava de normes legals d'aplicació general en la vida quotidiana.
* 4.Δοδεκαδέλτου (sic, sed qu. Duoδεκαδέλτου vel Δωδεκαδέλτου) βιβλία ἕξ. Se suposa que és una part de l'Enchiridion de Sext Pomponi.
* 5.Institutionum, βιβλία τέσσαρα. Aquest és potser el treball més important de Gaius. És un recull original dels Institutes (organitzacions, lleis), que es va fer molt popular a Roma per ser la millor iniciació en dret romà, tot i que era escrit amb llenguatge tècnic.
* 6.De Verborum Obligationibus, βιβλία γ.
* 7.De Manumissionibus, βιβλία τρία
* 8.Fideicommnnisson [Fideicommissorum], βιβλία δύο. Publicat després de la mort d'Antoní Pius.
* 9.De Casibus, βιβλίον ἕν.
* 10.Regulation, βιβλίον ἕν. Un tractat en tres llibres sobre regles del dret
* 11.Dotalicion [Dotaliciorum]. D'aquesta obra no hi ha cap extracte al Digest.
* 12.Ὑποθηκαρίας [Ad formulam hypothecariam], βιβλίον ἕν.
* 13.Ad Leges [Juliam et Papiam Poppaeam], βιβλία δεκαπέντε. Sembla que es va publicar després de la mort d'Antoní Pius.
rdf:langString
Gaius (působil patrně mezi léty 130 a 180) byl římský právní teoretik a učitel práva. O jeho životě se ví velmi málo, dokonce není známo ani jeho plné jméno, protože patrně žil v provincii a tudíž se o něm vůbec nezmiňují jeho současníci. Teprve citační zákon císařů Theodosia II. a Valentiniana III. z roku 426 jmenuje Gaia vedle Papiniana, Ulpiana, Modestina a Iulia Paula jako autority, na jejichž názory mají soudci při svém rozhodování brát zřetel.
rdf:langString
Gaius war ein römischer Jurist. Er lebte um die Mitte des 2. Jahrhunderts, zeitgleich mit Pomponius. Bekannt ist er vor allem als Autor des Lehrbuchs Institutiones, der einzigen Originalquelle des klassischen römischen Rechts.
rdf:langString
Gaius (/ˈɡeɪəs/; fl. AD 130–180) was a Roman jurist. Scholars know very little of his personal life. It is impossible to discover even his full name, Gaius or Caius being merely his personal name (praenomen). As with his name it is difficult to ascertain the span of his life, but it is safe to assume he lived from AD 110 to at least AD 179, since he wrote on legislation passed within that time. From internal evidence in his works it may be gathered that he flourished in the reigns of the emperors Hadrian, Antoninus Pius, Marcus Aurelius and Commodus. His works were thus composed between the years 130 and 180. After his death, however, his writings were recognized as of great authority, and the emperor Theodosius II named him in the Law of Citations, along with Papinian, Ulpian, Modestinus and Paulus, as one of the five jurists whose opinions were to be followed by judicial officers in deciding cases. The works of these jurists accordingly became most important sources of Roman law. Besides the Institutes, which are a complete exposition of the elements of Roman law, Gaius was the author of a treatise on the Edicts of the Magistrates, of Commentaries on the Twelve Tables, and on the important Lex Papia Poppaea, and several other works. His interest in the antiquities of Roman law is apparent, and for this reason his work is most valuable to the historian of early institutions. In the disputes between the two schools of Roman jurists he generally attached himself to that of the Sabinians, who were said to be followers of Ateius Capito, of whose life we have some account in the Annals of Tacitus, and to advocate a strict adherence as far as possible to ancient rules, and to resist innovation. Many quotations from the works of Gaius occur in the Digest, created by Tribonian at the direction of Justinian I, and so acquired a permanent place in the system of Roman law; while a comparison of the Institutes of Justinian with those of Gaius shows that the whole method and arrangement of the later work were copied from that of the earlier, and very numerous passages are word for word the same. The Digest and the Institutes of Justinian are part of the Corpus Juris Civilis. Probably, for the greater part of the period of three centuries which elapsed between Gaius and Justinian, his Institutes had been the familiar textbook for all students of Roman law.
rdf:langString
Gayo, a veces transliterado como Cayo (En latín, Gaius.), 120 D.C - 178 D.C fue un jurista y escritor romano de mediados del siglo II.
rdf:langString
Gaïus, né vers 120 et mort vers 180, est un juriste et professeur de droit, originaire de l’Est de l’Empire romain, ayant vécu au IIe siècle, sous le règne de l’empereur Hadrien. Il est notamment l'auteur des Institutes de Gaïus. On connaissait déjà Gaïus au Moyen Âge par le Code de Justinien, notamment le Digeste et les Institutes inspirées des siennes. Longtemps on n'en a possédé qu'un abrégé qui se trouve dans le Breviarium alaricianum, et, que l'on croit avoir été fait par Anien, chancelier d'Alaric II; mais en 1816, Barthold Georg Niebuhr découvrit l'ouvrage à peu près complet dans un palimpseste de Vérone. F. Bluhme, un des érudits qui procurèrent diverses éditions de l'ouvrage, utilisa des réactifs chimiques destructeurs, de sorte qu'un apographe (copie du manuscrit) réalisé par Studemund (édition en 1874, édition revue en 1885) fut utilisé à la place du manuscrit par tous les éditeurs qui vinrent après Studemund.
rdf:langString
Gaius adalah seorang ahli hukum Romawi. Tidak banyak yang diketahui mengenai kehidupan pribadinya. Nama lengkapnya saja tidak diketahui, tetapi kemungkinan ia hidup dari tahun 110 hingga 179 M, karena ia banyak menulis mengenai undang-undang yang ditetapkan pada masa itu. Berdasarkan bukti-bukti dari karya-karyanya, kemungkinan ia aktif menulis pada masa kekuasaan Kaisar Hadrianus, Antoninus Pius, Marcus Aurelius dan Commodus. Setelah kematiannya, Gaius dan empat ahli hukum lainnya (yaitu , Ulpianus, dan ) diakui oleh lex citationum sebagai otoritas hukum dan karya-karya mereka dapat dikutip sebagai landasan hukum. Selain menulis Institutiones yang memaparkan unsur-unsur hukum Romawi secara menyeluruh, Gaius juga menulis risalah mengenai Maklumat Magistrat, , dan Lex Papia Poppaea.
rdf:langString
Gaio (in latino: Gaius; ... – 180 d.C. circa) è stato un giurista romano. La sua eccezionale fama tra gli studiosi del diritto romano e del diritto in generale è dovuta al ritrovamento nel 1816 di un manoscritto contenente le Istituzioni, opera in quattro libri (o commentari) che il giurista aveva predisposto a fini didattici e che fotografa con impareggiabile nitidezza il quadro del diritto romano arcaico e preclassico. Si tratta dell'unica opera del periodo classico ad esserci pervenuta direttamente, senza il tramite (e le interpolazioni) dei giuristi giustinianei.
rdf:langString
가이우스 (Gaius, AD 130–180)은 유명한 로마 법학자였다. 학자들은 그의 개인적인 삶을 거의 알지 못한다. 그의 개인 이름 (로마식 작명법 )이 가이우스 (Gaius) 인지 아니며 카이우스 (Caius) 조차 찾아내기가 불가능하다. 그의 이름과 마찬가지로 그의 수명을 파악하기도 어렵지만 AD 110년부터 AD 179년까지 살았다 고 가정하는 것이 문안하다. 그의 생애에 대해서는 뚜렷한 자료가 없어 확실히 알 수 없다. 로마의 법학자가 대개 정치적으로도 활약하였던 것과는 달리 그는 예외적으로 순수한 학자로 일생을 마친 듯하다. 동시대의 법학자가 그의 저서를 인용하지 않았기 때문에 가공의 인물일 것이라는 설도 있었으나, 오늘날에는 부정되고 있다. 그의 주요 저서 《법학제요(法學提要): Institutiones》(4권, 161)는 당시의 법학자의 저서 중에서 원형 그대로 오늘날까지 전해진 유일한 문헌이다. 1816년에 프로이센의 역사가인 니부르가 로마 교황청에 공사(公使)로 부임하던 도중 베로나에서 사본(寫本)을 발견하였고, 이 사본을 바탕으로 거의 완전하게 복원(復元)되었다. 이 저서는 법학의 입문서(入門書)이지만 로마법의 역사적 설명을 중시하고 있어, 실제적 ·현실적 해결에 힘을 경주하였던 당시의 법학으로 보아서는 이색적이었다. 이것이 후세의 법학에 끼친 영향은 매우 큰데, 4~5세기경부터 각지에서 교과서로 사용되었고, 유스티니아누스 1세 때의 로마 대법전 편찬 사업 3부 중의 《법학제요》의 구성은 완전히 이 저서에 따른 것이었다. 특히, 민사소송제도(民事訴訟制度)의 서술은 그 이전의 시대의 실정을 직접 전해 주고 있는 점에서 거의 유일한 사료(史料)이며, 오늘날 로마법을 알아보는 데 있어서 귀중한 문헌이다.
rdf:langString
Gaius (circa 110 - 180) was een vooraanstaand Romeins jurist en docent die tussen ongeveer 130 - 180 belangrijke werken schreef over het Romeins recht, waaronder vier juridische leerboeken, de Instituten (Gaii Institutiones), die een volledig beeld gaven van het in het keizerrijk geldende recht. Daarnaast schreef hij onder andere ook een verhandeling over de Edicten van de Magistraten, een commentaar op de Twaalf Tafelen en op de Lex Iulia et Papia Poppaea. Keizer Theodosius II noemde Gaius in de Citeerwet (Lex citandi), samen met Papinianus, Ulpianus, Modestinus en Paulus, als een van de vijf juristen wiens juridische zienswijzen moesten worden gevolgd in de rechtspraak. De werken van deze vijf rechtsgeleerden werden daarom belangrijke bronnen van Romeins recht. De handboeken van Gaius werden in de zesde eeuw in opdracht van keizer Justinianus I bijgewerkt en als Institutiones Iustiniani opgenomen in het grote Byzantijnse rechtsboek Corpus Iuris Civilis, dat aan de basis ligt van veel latere Westerse rechtssystemen. De Instituten van Gaius verdwenen eeuwenlang vrijwel uit beeld. Begin negentiende eeuw vond Barthold Georg Niebuhr een handschrift in de Biblioteca Capitolare te Verona waarin de tekst ervan in palimpsest is overgeleverd. Met behulp van chemische middelen werd geprobeerd om de tekst leesbaar te maken, waarbij het handschrift zwaar werd beschadigd. De Instituten van Gaius vormen uiteindelijk een van de zeer weinige teksten van de klassieke Romeinse juristen die in zijn geheel bewaard is gebleven. De Nederlandse hoogleraar Romeins recht en latere Minister van Justitie Julius Van Oven had bijzondere belangstelling voor het werk van Gaius; de dogmatische onderwerpen die hij in zijn publicaties behandelde betreffen vrijwel alle kernproblemen van het zaken- en verbintenissenrecht. Hij gaf werkcolleges waarin hij met studenten de teksten op papyrus bestudeerde. Een voorbeeld hoe het onderwijs en het denken van Gaius doorwerkt in het hedendaagse Nederlands recht.
rdf:langString
ガイウス（Gaius, 130年頃 - 180年頃）は、古代ローマの法学者で、『法学提要』の著者。ガーイウスとも表記される。
rdf:langString
Gajusz, Gaius (II w. n.e.) – jurysta rzymski, znany głównie jako autor Instytucji Gajusza. Ponadto napisał Libri ex Q. Mucio, De verborum significatione oraz komentarze: do edyktu miejskiego i prowincjonalnego, do ustawy XII tablic, do lex Iulia et Papia, do Senatus consultum Tertullianum i Senatus consultum Orphitianum. Przypisuje się mu także siedem ksiąg Res Cottidianae sive Aurea ("Sprawy codzienne czyli złote"). Niewiele wiadomo o jego życiu. Urodził się prawdopodobnie pod koniec panowania cesarza Trajana (98-117), a zmarł około 180 roku n.e. Fakt, że znane jest jedynie jego imię, a w jego stylu pisania występują formy greckie, może wskazywać, że mieszkał w którejś z rzymskich prowincji wschodnich. Nie jest to jednak pewne. Sam Gajusz jest uznawany w środowiskach naukowych za postać bardzo tajemniczą i kontrowersyjną. W swojej działalności Gajusz zajmował się głównie nauczaniem prawa rzymskiego. Nie posiadał ius publice respondendi, nie piastował funkcji publicznych, nigdy nie był też cytowany przez współczesnych mu jurystów klasycznych. Dopiero po śmierci doceniono jego dorobek prawny. W 426 roku wraz z Papinianem, Paulusem, Ulpianem i Modestinusem został wymieniony w Ustawie o cytowaniu. Wiele fragmentów z jego komentarzy i monografii weszło następnie w skład Digestów, a Instytucje Gajusza posłużyły jako podstawa dla nowych Instytucji Justyniana. Cesarz ten z uznaniem nazywał go Gaius noster ("nasz Gajusz").
rdf:langString
Gajus var en romersk rättslärd under 100-talet e.Kr. Hans mest kända verk är Institutiones, en lärobok för jurister som låg till grund för de institutioner som ingår i kejsar Justinianus I Corpus iuris civilis.
rdf:langString
Caio ( /ˈɡeɪəs/; fl. 130–180 a.C.) foi um célebre romano jurista. Os estudiosos sabem muito pouco sobre sua vida pessoal. É impossível descobrir até mesmo seu nome completo, Gaio ou Caio sendo apenas seu nome pessoal (praenomen). Como acontece com seu nome, é difícil determinar a duração de sua vida, mas é seguro presumir que ele viveu de 110 d.C. até pelo menos 179 d.C., uma vez que escreveu sobre a legislação aprovada naquela época. A partir de evidências internas em suas obras, pode-se concluir que ele floresceu nos reinados dos imperadores Adriano, Antonino Pio, Marco Aurélio e Cômodo. Suas obras foram assim compostas entre os anos 130 e 180. Após sua morte, porém, seus escritos foram reconhecidos como de grande autoridade, e o imperador Teodósio II o nomeou na Lei das Citações, junto com Papiniano, Ulpiano, Herennius Modestinus e Julius Paulus Prudentissimus, como um dos cinco juristas cujas opiniões deviam ser seguidas pelos oficiais de justiça na decisão dos casos. As obras desses juristas, portanto, tornaram-se as fontes mais importantes do direito romano. Além das Institutas, que são uma exposição completa dos elementos do direito romano, Gaio foi o autor de um tratado sobre os Editos dos Magistrados, Comentários sobre as Doze Tábuas e sobre a importante Lex Papia Poppaea, e várias outras obras. Seu interesse pelas antiguidades do direito romano é evidente e, por essa razão, sua obra é muito valiosa. Nas disputas entre as duas escolas de juristas romanos, ele geralmente se ligava à dos sabinianos, que se dizia serem seguidores de Ateius Capito, de cuja vida temos algum relato nos Anais de Tácito, e para defender uma adesão estrita, tanto quanto possível, às regras antigas e para resistir à inovação. Muitas citações das obras de Gaio aparecem no Digest, criado por Triboniano sob a direção de Justiniano I, e assim adquiriu um lugar permanente no sistema de direito romano; ao passo que uma comparação das institutas de Justiniano com os de Gaio mostra que todo o método e arranjo da obra posterior foram copiados dos anteriores, e muitas passagens são iguais, palavra por palavra. O Digest e as Institutas de Justiniano fazem parte do Corpus Juris Civilis. Provavelmente, durante a maior parte do período de três séculos decorrido entre Gaio e Justiniano, suas institutas foram o livro-texto familiar para todos os estudantes de direito romano.
rdf:langString
Гай (лат. Gaius; II век) — один из наиболее влиятельных римских юристов, живший во времена правления Адриана, Антонина Пия, Луция Вера и Марка Аврелия. Принадлежал к сабинианской «школе». Император Валентиниан III признал его мнения, наряду с суждениями Папиниана, Ульпиана, Модестина и Павла, источником римского права, которым надлежало пользоваться судьям при вынесении решений. Гай составил комментарий к Законам двенадцати таблиц (лат. Libri VI ad legem duodecim tabularum), трактат из двух частей о преторском праве (лат. Ad edictum urbicum, Ad edictum provinciale), «Институции» (лат. Institutiones — «наставления»), 15 книг комментариев к закону Юлия и Папия (лат. Libri XV ad legem Iuliam et Papiam), замечания к «Ius civile» Квинта Муция Сцеволы (лат. Libri ex Quinto Mucio) и учебник «Семь книг повседневных дел» (лат. VII libri rerum cottidianum). В Средние века «Институции» Гая были известны только по их изложению у Боэция и в «Бревиарии» Алариха. Подлинный текст был обнаружен Б. Г. Нибуром в 1816 году в веронской библиотеке под сочинением св. Иеронима. Впервые «Институции» были изданы И. Гёшеном в 1820 году.
rdf:langString
盖约（拉丁語：Gaius 130年－180年）知名古罗马法学家，所知生平有限，参与制定了《法学阶梯》，成为后来罗马法的重要来源之一。此外他还写有其他相关的法学著作，涉及罗马法的起源和法律评论。后世的《查士丁尼法典》大量借鉴了其著作。
rdf:langString
Гай (нар. приб. 107/109 — пом. 180) — відомий давньоримський правник часів правління імператорів Адріана, Антоніна Пія та Марка Аврелія.
xsd:nonNegativeInteger
9284
