Gaelic revival

http://dbpedia.org/resource/Gaelic_revival an entity of type: CausalAgent100007347

Úsáidtear an téarma ‘Athbheochan na Gaeilge’ is minice, le tagairt a thabhairt don tréimhse ag deireadh na 1800í, nuair a bhí athshaothrú spéise sa teanga, sa litríocht, sa stair, sa chultúr, san spórt agus san bhéaloideas. Bhí sí seo spreagtha mar thoradh ar náisiúnachas Éire, a thosaigh ag fás go luath sa 19ú haois. Faoi lár na 1800í, bhí cultúr na hÉireann ag dul i leig, le beagnach trí chéad, mar chúis air riail ceannasach Shasana orainn. rdf:langString
Гэльское возрождение (ирл. an Athbheochan Ghaelach, англ. Gaelic revival) — система мероприятий по возрождению в Ирландии ирландского языка и традиционной ирландской культуры, начатых в конце XIX века и продолжающихся по сей день. rdf:langString
Гельське відродження (ірл. an Athbheochan Ghaelachan Athbheochan Ghaelach, англ. Gaelic revival) — система заходів заради відродження в Ірландії ірландської мови і традиційної , які розпочались наприкінці XIX століття і тривають донині. rdf:langString
El renaixement gaèlic (gaèlic irlandès Athbheochan Ghaelach) fou un renaixement nacional de finals del segle XIX que reviscolà l'interès per la cultura de la Irlanda gaèlica (incloent esports, folklore, arts i música) i la llengua irlandesa (coneguda com a gaèlic). L'irlandès havia disminuït molt en nombre de parlants, quedant relegat a àrees rurals aïllades (conegudes com a Gaeltacht), mentre que l'anglès esdevenia la llengua dominant a les àrees urbanes d'arreu d'Irlanda. Escriptors importants del renaixement gaèlic foren Peadar Ua Laoghaire, Patrick Pearse i Pádraic Ó Conaire. rdf:langString
The Gaelic revival (Irish: Athbheochan na Gaeilge) was the late-nineteenth-century national revival of interest in the Irish language (also known as Gaelic) and Irish Gaelic culture (including folklore, sports, music, arts, etc.). Irish had diminished as a spoken tongue, remaining the main daily language only in isolated rural areas, with English having become the dominant language in the majority of Ireland. Important writers of the Gaelic revival include Peadar Ua Laoghaire, Patrick Pearse (Pádraig Mac Piarais) and Pádraic Ó Conaire. rdf:langString
El resurgimiento gaélico (irlandés: en irlandés, Athbheochan na Gaeilge) fue un movimiento de resurgimiento nacional de interés por la lengua irlandesa (entonces conocida como gaélico, término más a menudo aplicado al escocés gaélico hoy) y por la cultura gaélica (incluyendo folclore, deportes, música, artes, etc.) a finales del siglo XIX. El irlandés había caído en desuso como lengua hablada, quedando como lenguaje principal solo en áreas rurales aisladas, mientras que el inglés se había convertido en el lenguaje dominante en la mayoría de Irlanda. rdf:langString
Pizkunde gaelikoa edota Gaeleraren pizkundea (irlanderaz Athbheochan na Gaeilge eta Gaelic revival) XIX. mendearen azken herenean irlandera eta kultura gaelikoarekiko interesa eta zaletasuna berpiztu zituen kultur mugimendu bat da. Ordurako jada, Irlandako leku gehienetan behinola hizkuntz nagusia izandako irlanderaren erabilera ama hikuntza gisa zeharo murriztua zegoen, ingelesaren mesedetan, eta egunerokotasunean baserri eta landa eremuetako lurralde urrun eta isolatuetan bakarrik erabiltzen zen. 1876an sortu zen. 1882an irlanderazko egunkaria ere argitaratzen hasi zen. rdf:langString
Le renouveau gaélique (Gaelic revival en anglais, ou Athbheochan na Gaeilge en irlandais, expression qui peut se traduire en français comme « renouveau » ou « renaissance de la langue irlandaise ») fut un mouvement de la fin du XIXe siècle qui cherchait à la fois à préserver la langue irlandaise (souvent connue à l’époque sous le nom de Gaelic) et à réaffirmer la place de la culture gaélique – y compris la musique, les sports, les et le folklore irlandais – au sein d'une société irlandaise que l'on croyait sur le point de perdre ce qui lui restait de son identité particulière. Expression du nationalisme romantique, le Gaelic revival peut être rattaché à d’autres mouvements qui existaient dans d’autres pays européens à la même époque. rdf:langString
No que se refere ao nacionalismo irlandês, existe uma tentativa de se desvincilhar do Império Britânico, através de um Renascimento gaélico, termo não-oficial e teórico. De acordo com Voltaire Schilling, rdf:langString
rdf:langString Renaixement gaèlic
rdf:langString Renacimiento gaélico
rdf:langString Pizkunde gaeliko
rdf:langString Athbheochan na Gaeilge
rdf:langString Gaelic revival
rdf:langString Renouveau gaélique
rdf:langString Гэльское возрождение
rdf:langString Renascimento gaélico
rdf:langString Гельське відродження
xsd:integer 556872
xsd:integer 1117197881
rdf:langString El renaixement gaèlic (gaèlic irlandès Athbheochan Ghaelach) fou un renaixement nacional de finals del segle XIX que reviscolà l'interès per la cultura de la Irlanda gaèlica (incloent esports, folklore, arts i música) i la llengua irlandesa (coneguda com a gaèlic). L'irlandès havia disminuït molt en nombre de parlants, quedant relegat a àrees rurals aïllades (conegudes com a Gaeltacht), mentre que l'anglès esdevenia la llengua dominant a les àrees urbanes d'arreu d'Irlanda. L'interès per la cultura gaèlica es va fer evident des de finals del segle XIX en els treballs acadèmics de John O'Donovan i Eugene O'Curry, i la fundació de la Societat Ossiànica. La preocupació per la llengua irlandesa els va portar a la formació de la Societat per a la Preservació de la Llengua Irlandesa en 1877, i la Unió Gaèlica en 1880. Aquesta última va editar l'Irisleabhar na Gaedhilge (Diari Gaèlic). Els esports irlandesos van ser fomentats per l'Associació Atlètica Gaèlica, fundada el 1884. La Lliga Gaèlica (Conradh na Gaeilge) fou fundada en 1893 per Eoin MacNeill i altres. El seu primer president fou Douglas Hyde. L'objecte de la lliga era encoratjar l'ús de l'irlandès en la vida quotidiana per tal de contrarestar l'anglicització del país. Va sostenir reunions setmanals i tertúlies vespertines, va publicar un diari, An Claidheamh Soluis, i va dur a terme amb èxit una campanya per incloure irlandès en el currículum escolar. La Lliga va créixer ràpidament, amb 400 branques als quatre anys de la seva fundació. Va tenir relacions tenses amb altres moviments culturals de l'època, com el moviment pancèltic i el . Escriptors importants del renaixement gaèlic foren Peadar Ua Laoghaire, Patrick Pearse i Pádraic Ó Conaire.
rdf:langString The Gaelic revival (Irish: Athbheochan na Gaeilge) was the late-nineteenth-century national revival of interest in the Irish language (also known as Gaelic) and Irish Gaelic culture (including folklore, sports, music, arts, etc.). Irish had diminished as a spoken tongue, remaining the main daily language only in isolated rural areas, with English having become the dominant language in the majority of Ireland. Interest in Gaelic culture was evident early in the nineteenth century with the formation of the Belfast Harp Society in 1808 and the Ulster Gaelic Society in 1830, and later in the scholarly works of Robert Shipboy MacAdam, John O'Donovan and Eugene O'Curry, and the foundation of the Ossianic Society. Concern for spoken Irish led to the formation of the Society for the Preservation of the Irish Language in 1876, and the Gaelic Union in 1880. The latter produced the Gaelic Journal. Irish sports were fostered by the Gaelic Athletic Association, founded in 1884. The Gaelic League (Conradh na Gaeilge) was established in 1893 by Eoin MacNeill and other enthusiasts of Gaelic language and culture. Its first president was Douglas Hyde. The objective of the League was to encourage the use of Irish in everyday life in order to counter the ongoing anglicisation of the country. It organised weekly gatherings to discuss Irish culture, hosted conversation meetings, edited and periodically published a newspaper named An Claidheamh Soluis, and successfully campaigned to have Irish included in the school curriculum. The League grew quickly, having more than 48 branches within four years of its foundation and 400 within 10. It had fraught relationships with other cultural movements of the time, such as the Pan-Celtic movement and the Irish Literary Revival. Important writers of the Gaelic revival include Peadar Ua Laoghaire, Patrick Pearse (Pádraig Mac Piarais) and Pádraic Ó Conaire.
rdf:langString Pizkunde gaelikoa edota Gaeleraren pizkundea (irlanderaz Athbheochan na Gaeilge eta Gaelic revival) XIX. mendearen azken herenean irlandera eta kultura gaelikoarekiko interesa eta zaletasuna berpiztu zituen kultur mugimendu bat da. Ordurako jada, Irlandako leku gehienetan behinola hizkuntz nagusia izandako irlanderaren erabilera ama hikuntza gisa zeharo murriztua zegoen, ingelesaren mesedetan, eta egunerokotasunean baserri eta landa eremuetako lurralde urrun eta isolatuetan bakarrik erabiltzen zen. XIX. mendearen amaieran jada eta akademikoen lanek aditzera ematen duten bezala gaelikoarekiko interesa nabaria zen, gainera 1853an ere bultzada eman zion. 1876an sortu zen. 1882an irlanderazko egunkaria ere argitaratzen hasi zen. Joko gaelikoei dagokionez, 1884an sortutako Elkarte Atletiko Gaelikoak gaur egun begi bistakoa den lan ikaragarria burutu zuen. 1893an Eoin MacNeillek Liga Gaelikoa sortu zuen, haren lehenbiziko lehendakaria Douglas Hyde hizkuntzalaria izan zen. Liga Gaelikoaren elkarteak An Claidheamh Soluis irlanderazko egunkaria argitaratu zuen. Peadar Ua Laoghaire, Patrick Pearse eta Pádraic Ó Conaire irlanderazko pizkunde honetako idazle garrantzitsuak izan ziren. Beste zelta herrialdeetako mugimendu panzeltiarrarekin ere elkarlanean jardun zuen.
rdf:langString El resurgimiento gaélico (irlandés: en irlandés, Athbheochan na Gaeilge) fue un movimiento de resurgimiento nacional de interés por la lengua irlandesa (entonces conocida como gaélico, término más a menudo aplicado al escocés gaélico hoy) y por la cultura gaélica (incluyendo folclore, deportes, música, artes, etc.) a finales del siglo XIX. El irlandés había caído en desuso como lengua hablada, quedando como lenguaje principal solo en áreas rurales aisladas, mientras que el inglés se había convertido en el lenguaje dominante en la mayoría de Irlanda. El interés por la cultura gaélica era evidente a mediados del siglo XIX en los trabajos eruditos de John O'Donovan y Eugene O'Curry, y la fundación del Ossianic Society. La preocupación por el irlandés oral llevó a la formación de la en 1877, y la Unión Gaélica en 1880. De aquí nació el Diario Gaélico. Los deportes irlandeses fueron impulsados por la Asociación de Atletismo gaélica, fundada en 1884. La Liga Gaélica (Conradh na Gaeilge) fue establecida en 1893 por Eoin MacNeill y otros entusiastas de la cultura y lengua gaélicas. Su primer presidente fue Douglas Hyde. El objetivo de la Liga era animar al uso de irlandés en la vida diaria para contrarrestar la creciente anglización del país. La liga organizaba reuniones semanales sobre cultura irlandesa, encuentros de conversación, editaba y periódicamente publicaba un periódico llamado , y luchó exitosamente para incluir el irlandés en el currículum escolar. La Liga creció deprisa, con más de 400 sucursales a los cuatro años de su fundación. Entabló relaciones con otros movimientos culturales de la época, como el y el Resurgimiento Literario irlandés. Escritores importantes del resurgimiento gaélico fueron , Patrick Pearse (Pádraig Mac Piarais) y .
rdf:langString Úsáidtear an téarma ‘Athbheochan na Gaeilge’ is minice, le tagairt a thabhairt don tréimhse ag deireadh na 1800í, nuair a bhí athshaothrú spéise sa teanga, sa litríocht, sa stair, sa chultúr, san spórt agus san bhéaloideas. Bhí sí seo spreagtha mar thoradh ar náisiúnachas Éire, a thosaigh ag fás go luath sa 19ú haois. Faoi lár na 1800í, bhí cultúr na hÉireann ag dul i leig, le beagnach trí chéad, mar chúis air riail ceannasach Shasana orainn.
rdf:langString Le renouveau gaélique (Gaelic revival en anglais, ou Athbheochan na Gaeilge en irlandais, expression qui peut se traduire en français comme « renouveau » ou « renaissance de la langue irlandaise ») fut un mouvement de la fin du XIXe siècle qui cherchait à la fois à préserver la langue irlandaise (souvent connue à l’époque sous le nom de Gaelic) et à réaffirmer la place de la culture gaélique – y compris la musique, les sports, les et le folklore irlandais – au sein d'une société irlandaise que l'on croyait sur le point de perdre ce qui lui restait de son identité particulière. Expression du nationalisme romantique, le Gaelic revival peut être rattaché à d’autres mouvements qui existaient dans d’autres pays européens à la même époque. Vers la fin du XIXe siècle, l'importance réelle de la langue irlandaise au sein de la société irlandaise avait déjà fortement diminué face à l'anglais, celui-ci étant devenu la langue principale dans la majeure partie de l’île alors que l'irlandais, langue traditionnelle du pays, ne se parlait plus guère hors de certaines régions rurales et dont la plupart étaient très isolées. L’intérêt porté à la culture traditionnelle de l’Irlande gaélique était déjà évident dès le début du XIXe siècle, comme le prouvent la fondation de l’Ulster Gaelic Society en 1830, les travaux d’érudits comme et , et la fondation de l’Ossianic Society. D’autres sociétés, fondées vers la fin du siècle, furent l’expression des inquiétudes ressenties par certaines parties pour la population quant à l’avenir de la langue irlandaise comme langue vivante. Tel fut le cas de la Society for the Preservation of the Irish Language, par exemple, fondée en 1876, et de la Gaelic Union, fondée en 1880. L’Union gaélique publiait le ('Le Journal gaélique'), qui fut le premier journal dédié entièrement à la préservation et au développement de la langue irlandaise. Afin de soutenir les sports irlandais, l’Association athlétique gaélique fut fondée en 1884. Fondée en 1893 par Eoin Mac Néill et d’autres partisans de la langue et de la culture gaéliques, la Ligue gaélique avait pour but d’encourager la pratique de l’irlandais au sein de la société irlandaise et de combattre l’anglicisation progressive du pays. Douglas Hyde, premier président de la Ligue gaélique, deviendrait par la suite le premier président de l'état moderne irlandais. La Ligue organisait des rencontres toutes les semaines où l’on discutait culture irlandaise, ainsi que des réunions où l’on se parlait en irlandais ; la Ligue éditait aussi un journal titré ('Le Glaive de la Lumière'), bien qu’elle ne le fît paraître que sporadiquement. En sus de ses activités à visée culturelle, la Ligue agissait aussi sur le plan politique, réussissant par exemple à faire introduire l’étude de la langue irlandaise dans le programme scolaire. La Ligue connut un essor notable et l’on compta déjà plus de 400 branches dans les quatre ans qui suivirent sa fondation. Son succès nonobstant, la Ligue gaélique eut des relations parfois tendues avec d’autres sociétés et mouvements culturels de l’époque, dont le panceltisme et l’Irish Literary Revival. Parmi les écrivains de langue irlandaise les plus célèbres qui contribuèrent au Renouveau gaélique, l’on peut citer les noms de , de Patrick Pearse et de .
rdf:langString No que se refere ao nacionalismo irlandês, existe uma tentativa de se desvincilhar do Império Britânico, através de um Renascimento gaélico, termo não-oficial e teórico. De acordo com Voltaire Schilling, "Hoje ¾ do território da ilha retornaram ao controle dos irlandeses livres que se apressam em recuperar o tempo perdido. Muitos falam de um Renascimento Gaélico, com o recuperação do seu antigo patrimônio cultural devastado pela opressão e pelas perseguições. Como tantas outras minorias européias esmagadas pelas forças dos impérios, buscam restabelecer a integridade cultural do seu passado, anunciando para o século vindouro, para o século 21, uma nova primavera dos povos."
rdf:langString Гэльское возрождение (ирл. an Athbheochan Ghaelach, англ. Gaelic revival) — система мероприятий по возрождению в Ирландии ирландского языка и традиционной ирландской культуры, начатых в конце XIX века и продолжающихся по сей день.
rdf:langString Гельське відродження (ірл. an Athbheochan Ghaelachan Athbheochan Ghaelach, англ. Gaelic revival) — система заходів заради відродження в Ірландії ірландської мови і традиційної , які розпочались наприкінці XIX століття і тривають донині.
xsd:nonNegativeInteger 23347

data from the linked data cloud