Forced conversions of Muslims in Spain

http://dbpedia.org/resource/Forced_conversions_of_Muslims_in_Spain an entity of type: Thing

Setelah selesainya penaklukan umat Islam di Spanyol pada tahun 1492, jumlah penduduk beragama Islam di Spanyol berkisar antara 500.000 hingga 600.000 orang. Pada masa tersebut, umat Islam diberi status Mudejar dan diperbolehkan mengamalkan ajaran agama mereka di am. Sang Paus mengabulkan permintaan ini, dan Carlos sekarang bebas bertindak terhadap umat Islam yang masih tersisa di Aragon. Pada akhir 1525, ia mengeluarkan maklumat resmi untuk memaksakan agama Kristen, dengan demikian di atas kertas tidak ada lagi pemeluk Islam di Spanyol. mengikuti hukum Islam secara terbuka rdf:langString
تمت التحويلات الدينية الإجبارية للمسلمين في إسبانيا من خلال سلسلة من المرسومات التي تحظر الإسلام في أراضي إسبانيا. أشرف على هذه الجهود ثلاث ممالك إسبانية خلال أوائل القرن السادس عشر: تاج قشتالة في 1500-1502، تبعها منطقة نافارا في 1515-1515، وأخيرًا تاج أرغون في 1523-1526. rdf:langString
Les conversions forçades de musulmans als regnes hispànics es van promulgar a través d'una sèrie d'edictes que proscrivien l'islam als regnes de la Monarquia Hispànica als actuals estats d'Espanya i de Portugal. Aquest procés va tenir lloc a principis del segle xvi a cadascun dels tres Estats que hi havia: el Regne de Portugal el 1497-1500, la Corona de Castella el 1500-1502, seguida de Navarra el 1515-1516, i finalment la Corona d'Aragó el 1523-1526. rdf:langString
The forced conversions of Muslims in Spain were enacted through a series of edicts outlawing Islam in the lands of the Spanish Monarchy. This persecution was pursued by three Spanish kingdoms during the early 16th century: the Crown of Castile in 1500–1502, followed by Navarre in 1515–1516, and lastly the Crown of Aragon in 1523–1526. rdf:langString
La conversión de los musulmanes de España fue una política promulgada a través de una serie de edictos que proscribían el Islam en los reinos de la Monarquía Española. Este proceso tuvo lugar a principios del siglo XVI en cada uno de los tres Estados de la actual España: la Corona de Castilla en 1500-1504, seguida de Navarra en 1515-1516, y por último la Corona de Aragón en 1523-1526.​ rdf:langString
La conversion forcée des musulmans d'Espagne est décidée par une série d'édits interdisant l'islam en terre d'Espagne au début du XVIe siècle. Ces événements ont lieu à des moments différents dans chacun des royaumes espagnols : de 1500 à 1502 en Castille, de 1515 à 1516 en Navarre, puis de 1523 à 1526 en Aragon. rdf:langString
rdf:langString التحول الديني القسري لمسلمي إسبانيا
rdf:langString Conversions forçades als regnes hispànics
rdf:langString Conversiones forzadas de musulmanes en España
rdf:langString Pemindahan agama paksa umat Islam di Spanyol
rdf:langString Forced conversions of Muslims in Spain
rdf:langString Conversion forcée des musulmans d'Espagne
xsd:integer 53540376
xsd:integer 1122897478
rdf:langString Les conversions forçades de musulmans als regnes hispànics es van promulgar a través d'una sèrie d'edictes que proscrivien l'islam als regnes de la Monarquia Hispànica als actuals estats d'Espanya i de Portugal. Aquest procés va tenir lloc a principis del segle xvi a cadascun dels tres Estats que hi havia: el Regne de Portugal el 1497-1500, la Corona de Castella el 1500-1502, seguida de Navarra el 1515-1516, i finalment la Corona d'Aragó el 1523-1526. Després que els regnes cristians acabessin la Reconquesta el 1492, la població musulmana se situava entre 500.000 i 600.000 persones. En aquest moment, als musulmans que vivien sota el domini cristià se'ls va atorgar l'estatus de mudèjar, permetent legalment la pràctica oberta de l'islam. El 1499, l'arquebisbe de Toledo, el cardenal Francisco Jiménez de Cisneros, va iniciar una campanya a la ciutat de Granada per forçar el compliment religiós del cristianisme mitjançant la tortura i l'empresonament, la qual cosa va desencadenar en una rebel·lió musulmana. La rebel·lió va ser finalment sufocada i després utilitzada per justificar la revocació de les proteccions legals i convencionals dels musulmans. Els esforços per fomentar les conversions es van redoblar i el 1501 oficialment cap musulmà romania a Granada. Animada per l'èxit de Granada, la reina Isabel I de Castella va emetre un edicte el 1502 que prohibia l'Islam a tota la Corona de Castella. Amb l'annexió de la Navarra Ibèrica el 1515, més musulmans es van veure obligats a observar les creences cristianes sota l'edicte castellà. L'últim regne a imposar la conversió va ser la Corona d'Aragó, els reis de la qual havien estat prèviament obligats a garantir la llibertat religiosa dels seus súbdits musulmans sota un jurament inclòs en les seves coronacions. A principis de la dècada de 1520, va tenir lloc un aixecament contra l'Islam conegut com les Germanies i els musulmans en territoris rebels es van veure obligats a convertir-se. Quan les forces reials aragoneses, amb l'ajuda dels musulmans, van reprimir la rebel·lió, el rei Carles I d'Espanya va dictaminar que aquestes conversions forçades eren vàlides; per tant, els "conversos" eren ara oficialment cristians. Això va posar als conversos sota la jurisdicció de la Inquisició espanyola. Finalment, el 1524, Carles va demanar al papa Climent VII que alliberés el rei del seu jurament de protegir la llibertat de religió dels musulmans. Això li va atorgar l'autoritat per actuar oficialment contra la resta de la població musulmana; a la fi de 1525, va emetre un edicte oficial de conversió: l'Islam ja no existia oficialment a tota Espanya. Mentre que l'adhesió al cristianisme en públic era requerida pels edictes reals i imposada per la Inquisició espanyola, les proves indiquen que la majoria dels convertits forçats (coneguts com a "moriscos") s'aferraven a l'Islam en secret. En la vida pública quotidiana, la llei islàmica tradicional ja no podia seguir-se sense la persecució de la Inquisició; com a resultat, es va promulgar la per reconèixer la necessitat de relaxar la xaria, així com per detallar les formes en què els musulmans havien de fer-ho. Aquesta fàtua es va convertir a la base del practicat pels moriscos fins a la seva expulsió en 1609-1614. Alguns musulmans, molts d'ells prop de la costa, van emigrar en resposta a la conversió. No obstant això, les restriccions imposades per les autoritats a l'emigració significaven que la sortida d'Espanya no era una opció per a molts. També van esclatar rebel·lions en algunes zones, especialment en aquelles zones muntanyoses de fàcil defensa, però no totes van tenir èxit. Finalment, els edictes van crear una societat en la qual els musulmans devots que secretament van refusar la conversió van coexistir amb els antics musulmans que es van convertir en cristians practicants genuïns, fins a l'expulsió.
rdf:langString تمت التحويلات الدينية الإجبارية للمسلمين في إسبانيا من خلال سلسلة من المرسومات التي تحظر الإسلام في أراضي إسبانيا. أشرف على هذه الجهود ثلاث ممالك إسبانية خلال أوائل القرن السادس عشر: تاج قشتالة في 1500-1502، تبعها منطقة نافارا في 1515-1515، وأخيرًا تاج أرغون في 1523-1526. بعد أن أنهت الممالك المسيحية غزوها لإسبانيا الإسلامية في عام 1492، كان عدد المسلمين بين 500,000 و600,000 شخص. في هذا الوقت تم إعطاء المسلمين الذين عاشوا تحت الحكم المسيحي وضع المدجنون، مما سمح قانونا بممارسة الإسلام. في عام 1499، بدأ رئيس أساقفة طليطلة، الكاردينال فرانثيسكو خيمينيث دي ثيسنيروس حملة في مدينة غرناطة لفرض الالتزام الديني بالمسيحية عن طريق التعذيب والسجن، مما أثار ثورة للمسلمين (ثورة البشرات (1499 - 1501)). في نهاية المطاف تم قمع التمرد، ثم تم استخدامه لتبرير إلغاء حماية المسلمين والمعاهدات. تم مضاعفة جهود التحويل القسري، وبحلول عام 1501 لم يبق أي مسلم رسميًا في غرناطة. بعد نجاح الجهود في غرناطة، شجع ذلك الملكة القشتالية إيزابيلا على إصدار مرسوم في 1502 يحظر الإسلام في جميع أنحاء قشتالة. مع ضمّ نافارا في 1515، كان المزيد من المسلمين مجبرين على اتباع المسيحية بسبب المرسوم. آخر مملكة تفرض التحويل للمسيحية كانت تاج أرغون، التي كان ملوكها في السابق ملزمين بضمان حرية الدين للمسلمين تحت القسم المدرج في شروط التتويج. في أوائل العشرينيات من القرن السادس عشر، حدثت انتفاضة ضد الإسلام عرفت باسم ثورة الإخوان، وأجبر المسلمون في المناطق المتمردة إلى التحول. عندما قامت قوات أرغون الملكية، بمساعدة من المسلمين، بقمع التمرد، قرر الملك تشارلز الأول (المعروف أكثر باسم تشارلز الخامس) أن هذه التحويلات القسرية كانت مقبولة؛ وهكذا، فإن «المتحولين» كانوا الآن مسيحيين رسميًا. أدى ذلك إلى وضع المتحولين تحت سلطة محاكم التفتيش الإسبانية. وأخيراً، في عام 1524، طلب تشارلز من البابا كليمنت السابع إلغاء الجزء الذي يضمن حرية الدين للمسلمين في القسم. منحه ذلك السلطة للتصرف رسميا ضد السكان المسلمين المتبقين. في أواخر عام 1525، أصدر مرسومًا رسميًا: لم يعد الإسلام موجودًا رسميًا في جميع أنحاء إسبانيا. في حين أن التمسك بالمسيحية في الأماكن العامة كان مطلوبا بموجب المراسيم الملكية والتي فرضتها محاكم التفتيش الإسبانية، وفقاً لهارفي فقد أشارت الأدلة إلى أن معظم الذين تم تحويلهم بالقوة (المعروفين باسم "المورسكيين") تمسكوا بالإسلام سراً. في الحياة العامة اليومية، لم يعد من الممكن اتباع الشريعة الإسلامية دون الاضطهاد من قبل محاكم التفتيش؛ ونتيجة لذلك، تم إصدار فتوى وهران للإقرار بضرورة تخفيف الشريعة، بالإضافة إلى شرح طرق قيام المسلمين بذلك. أصبحت هذه الفتوى هي الأساس للإسلام المتخفي الذي مارسه الموريسكيون حتى طردهم بين 1609-1614. هاجر بعض المسلمين (الكثير منهم كانوا بالقرب من الساحل) استجابة للتحولات القسرية. ومع ذلك، فإن القيود التي فرضتها السلطات على الهجرة كانت تعني أن مغادرة إسبانيا ليست خيارًا للكثيرين. كما اندلعت بعض التمردات في بعض المناطق، لا سيما المناطق ذات التضاريس الجبلية التي يمكن الاحتماء بها، ولكنها كانت جميعها غير ناجحة. في نهاية المطاف، خلقت المراسيم مجتمعاً تعايش فيه المسلمون المتدينون الذين رفضوا سراً التحول مع المسلمين السابقين، حيث وفقا لديفيد إي فاسبيرغ أصبح الكثيرون منهم ممارسين مخلصين للمسيحية واتخذوا أسماء مسيحية، حتى الطرد.
rdf:langString The forced conversions of Muslims in Spain were enacted through a series of edicts outlawing Islam in the lands of the Spanish Monarchy. This persecution was pursued by three Spanish kingdoms during the early 16th century: the Crown of Castile in 1500–1502, followed by Navarre in 1515–1516, and lastly the Crown of Aragon in 1523–1526. After Christian kingdoms finished their reconquest of Al-Andalus on 2 January 1492, the Muslim population stood between 500,000 and 600,000 people. At this time, Muslims living under Christian rule were given the status of "Mudéjar", legally allowing the open practice of Islam. In 1499, the Archbishop of Toledo, Cardinal Francisco Jiménez de Cisneros began a campaign in the city of Granada to force religious compliance with Christianity with torture and imprisonment; this triggered a Muslim rebellion. The rebellion was eventually quelled and then used to justify revoking the Muslims' legal and treaty protections. Conversion efforts were redoubled, and by 1501, officially, no Muslim remained in Granada. Encouraged by the success in Granada, the Castile's Queen Isabella issued an edict in 1502 which banned Islam for all of Castile. With the annexation of the Iberian Navarre in 1515, more Muslims still were forced to observe Christian beliefs under the Castilian edict. The last realm to impose conversion was the Crown of Aragon, whose kings had previously been bound to guarantee the freedom of religion for its Muslims under an oath included in their coronations. In the early 1520s, an anti-Islam uprising known as the Revolt of the Brotherhoods took place, and Muslims under the rebel territories were forced to convert. When the Aragon royal forces, aided by Muslims, suppressed the rebellion, King Charles I (better known as Charles V of the Holy Roman Empire) ruled that those forcible conversions were valid; thus, the "converts" were now officially Christians. This placed the converts under the jurisdiction of the Spanish Inquisition. Finally, in 1524, Charles petitioned Pope Clement VII to release the king from his oath protecting Muslims' freedom of religion. This granted him the authority to officially act against the remaining Muslim population; in late 1525, he issued an official edict of conversion: Islam was no longer officially extant throughout Spain. While adhering to Christianity in public was required by the royal edicts and enforced by the Spanish Inquisition, evidence indicated that most of the forcibly converted (known as the "Moriscos") clung to Islam in secret. In daily public life, traditional Islamic law could no longer be followed without persecution by the Inquisition; as a result, the Oran fatwa was issued to acknowledge the necessity of relaxing sharia, as well as detailing the ways in which Muslims were to do so. This fatwa become the basis for the crypto-Islam practiced by the Moriscos until their expulsions in 1609–1614. Some Muslims, many near the coast, emigrated in response to the conversion. However, restrictions placed by the authorities on emigration meant leaving Spain was not an option for many. Rebellions also broke out in some areas, especially those with defensible mountainous terrain, but they were all unsuccessful. Ultimately, the edicts created a society in which devout Muslims who secretly refused conversion coexisted with former Muslims who became genuine practicing Christians, up until the expulsion.
rdf:langString La conversión de los musulmanes de España fue una política promulgada a través de una serie de edictos que proscribían el Islam en los reinos de la Monarquía Española. Este proceso tuvo lugar a principios del siglo XVI en cada uno de los tres Estados de la actual España: la Corona de Castilla en 1500-1504, seguida de Navarra en 1515-1516, y por último la Corona de Aragón en 1523-1526.​ Terminada la Reconquista el 2 de enero de 1492, la población musulmana de España se situaba entre 500 000 y 600 000 personas. En ese momento, a los musulmanes que vivían bajo el dominio cristiano se les otorgó el estatus de mudéjar, permitiendo legalmente la práctica abierta del islam. Durante el año 1497, Manuel I de Portugal, yerno de los Reyes Católicos, emitió un decreto que ordenaba la expulsión de judíos y musulmanes que no se convirtieran, cerrando las mezquitas incluyendo la de Lisboa.​ En 1499, el arzobispo de Toledo, el cardenal Francisco Jiménez de Cisneros, inició una campaña de evangelización en la ciudad de Granada. Esta en un principio dio muy buenos resultados, hasta tal punto que los mismos doctores musulmanes de la ciudad pidieron ser bautizados. Ello impresionó de tal manera a los moros granadinos que, imitándolos, acudieron en masa a bautizarse.​ Entusiasmado, Cisneros mandó quemar públicamente en la plaza de Bib-Rambla copias del Corán y libros de teología islámica (salvando expresamente todos los de ciencias), lo que, unido a otros sucesos menores, terminó de soliviantar a los musulmanes no convertidos, los cuales iniciaron en 1499 un efímero levantamiento en el Albaicín que poco después se extendió a la Alpujarra.​ Pacificada la región, Fernando el Católico dictó disposiciones para facilitar la evangelización con estímulos y recompensas para los que se hicieran cristianos. Sin embargo, algunos moros de las regiones montañosas no quisieron acogerse a estas ventajas y privilegios reales y optaron por asesinar misioneros, saquear e incendiar pueblos y vender en África como esclavos a los hombres, niños y mujeres cristianos que capturaban en sus correrías.​ Se consideró por todo ello que los musulmanes habían vulnerado las condiciones de la capitulación, de manera que se suprimió el estatuto de mudejaría. En 1501 Fernando el Católico dispuso que se aparejasen en el puerto de Estepona los buques necesarios para el transporte de los musulmanes del reino de Granada que prefiriesen pasar a Berbería antes que hacerse cristianos.​ Animados por el éxito de Granada, los Reyes Católicos emitieron un edicto en 1502 que prohibía el islam en toda la Corona de Castilla. Con la anexión de la Navarra Ibérica en 1515, más musulmanes se vieron obligados a observar las creencias cristianas bajo el edicto castellano. El último reino en imponer la conversión fue la Corona de Aragón reinando ya Carlos I de España, cuyos reyes habían estado previamente obligados a garantizar la libertad religiosa de sus súbditos musulmanes bajo un juramento incluido en sus coronaciones. A principios de la década de 1520, tuvo lugar un levantamiento contra el islam conocido como las Germanías y los musulmanes en territorios rebeldes se vieron obligados a convertirse. Cuando las fuerzas reales aragonesas, con la ayuda de los musulmanes, reprimieron la rebelión, el rey Carlos I de España dictaminó que esas conversiones eran válidas; por lo tanto, los musulmanes pasaron a ser considerados cristianos. Esto puso a los conversos bajo la jurisdicción de la Inquisición española. Finalmente, en 1524, Carlos pidió al papa Clemente VII que liberara al rey de su juramento de proteger la libertad de religión de los musulmanes. Esto le otorgó la autoridad para actuar oficialmente contra el resto de la población musulmana; a finales de 1525, emitió un edicto oficial de conversión: el islam ya no existía oficialmente en toda España. Mientras que la adhesión al cristianismo en público era requerida por los edictos reales e impuesta por la Inquisición española, la evidencia indicaba que la mayoría de los convertidos (conocidos como los "moriscos") se aferraban al islam en secreto. En la vida pública cotidiana, la ley islámica tradicional ya no podía seguirse sin la persecución de la Inquisición; como resultado, se promulgó la fetua de Orán para reconocer la necesidad de relajar la sharia, así como para detallar las formas en que los musulmanes debían hacerlo. Esta fetua se convirtió en la base del practicado por los moriscos hasta su expulsión en 1609-1614. Algunos musulmanes, muchos de ellos cerca de la costa, emigraron en respuesta a la conversión. Sin embargo, las restricciones impuestas por las autoridades a la emigración significaban que la salida de España no era una opción para muchos. También estallaron rebeliones en algunas zonas, especialmente en aquellas zonas montañosas de fácil defensa, pero no todas tuvieron éxito. Finalmente, los edictos crearon una sociedad en la que los musulmanes devotos que secretamente rehusaron la conversión coexistieron con los antiguos musulmanes que se convirtieron en cristianos practicantes genuinos, hasta la expulsión.
rdf:langString Setelah selesainya penaklukan umat Islam di Spanyol pada tahun 1492, jumlah penduduk beragama Islam di Spanyol berkisar antara 500.000 hingga 600.000 orang. Pada masa tersebut, umat Islam diberi status Mudejar dan diperbolehkan mengamalkan ajaran agama mereka di am. Sang Paus mengabulkan permintaan ini, dan Carlos sekarang bebas bertindak terhadap umat Islam yang masih tersisa di Aragon. Pada akhir 1525, ia mengeluarkan maklumat resmi untuk memaksakan agama Kristen, dengan demikian di atas kertas tidak ada lagi pemeluk Islam di Spanyol. mengikuti hukum Islam secara terbuka
rdf:langString La conversion forcée des musulmans d'Espagne est décidée par une série d'édits interdisant l'islam en terre d'Espagne au début du XVIe siècle. Ces événements ont lieu à des moments différents dans chacun des royaumes espagnols : de 1500 à 1502 en Castille, de 1515 à 1516 en Navarre, puis de 1523 à 1526 en Aragon. Après la reconquête de l'Espagne musulmane par les royaumes chrétiens, qui s'achève en 1492, la population musulmane de la péninsule s'élève entre 500 000 et 600 000 personnes. Les musulmans vivant sous domination chrétienne ont alors le statut de mudéjar, leur autorisant à pratiquer librement l'islam. En 1499, l'archevêque de Tolède, le cardinal Francisco Jiménez de Cisneros entame une campagne de conversion, à l'aide de tortures et d'emprisonnements, dans la ville de Grenade, ce qui déclenche une (en). La rébellion est finalement réprimée et instrumentalisée pour révoquer les garanties légales conférées par les traités protégeant les musulmans. Les conversions se dédoublent, et dès 1501, il n'y a officiellement plus de musulmans à Grenade. Encouragée par ce premier succès à Grenade, la reine de Castille Isabelle émet un édit en 1502 bannissant l'islam des terres de la couronne. Avec l'annexion de la Navarre ibérique en 1515, davantage de musulmans sont soumis à cet édit castillan. Le dernier territoire à imposer la conversion est la couronne d'Aragon, dont les rois sont liés par serment lors de leur couronnement au respect de la liberté religieuse de leurs sujets musulmans. Au début des années 1520, une révolte aux accents anti-musulmans, la rébellion des Germanías, force les musulmans des territoires contrôles par les rebelles à se convertir. Les forces royales aragonaises, aidées des musulmans, parviennent à mater la rébellion, mais le roi Charles Ier (mieux connu sous le nom Charles Quint) décide de maintenir la validité des , contraignant les nouveaux convertis à rester chrétiens et les place sous l'autorité de l'Inquisition espagnole. En 1524, finalement, il obtient du pape Clément VII la levée de son serment protégeant la liberté religieuse des musulmans, ce qui lui permet d'agir officiellement contre le reste de la population musulmane. À la fin de l'année 1525, il émet à son tour un édit officiel forçant la conversion : l'islam n'existe donc plus officiellement dans l'ensemble de l'Espagne. Bien que les édits royaux requièrent l'adhésion publique au christianisme, et malgré la surveillance de l'Inquisition espagnole, des preuves montrent que la plupart des nouveaux convertis (connus sous le nom de Morisques) continuent à pratiquer l'islam en secret ( (en)). La fatwa d'Oran vient reconnaître la nécessité pour les musulmans d'assouplir la loi islamique (charia) qui ne peut plus être suivie dans la vie quotidienne sans être persécuté par l'Inquisition, et détaille les différentes mesures permettant aux musulmans de se conformer extérieurement au christianisme en effectuant des actes normalement interdits. La fatwa devient ainsi la base d'un crypto-islam pratiqué par les Morisques jusqu'à leur expulsion en 1609-1614. Certains musulmans, en particulier à proximité des côtes, parviennent à émigrer en réponse aux édits de conversion mais les nombreuses restrictions émises par les autorités empêchent la plupart d'envisager cette option. Des rébellions éclatent également dans certaines zones, particulièrement en terrain montagneux, facilement défendable mais toutes échouent. Finalement, ces édits créent une société où des musulmans refusant en secret leur conversion cohabitent avec d'anciens musulmans devenus chrétiens pratiquants, et ce jusqu'à leur expulsion définitive.
xsd:nonNegativeInteger 34365

data from the linked data cloud