Fog Investigation and Dispersal Operation

http://dbpedia.org/resource/Fog_Investigation_and_Dispersal_Operation

El sistema FIDO (sigles de Fog Investigation and Dispersal Operation, o tambéː "Fog Intense Dispersal Operation"), en castellà "Operació de Dispersió de Boira Intensa" va ser un sistema utilitzat per dispersar la "boira" i la "boira sopa de pèsols" (Boirum dens) d'un aeròdrom de manera que una aeronau pogués aterrar sense incidents. El dispositiu va ser desenvolupat per Arthur Hartley per a les estacions de bombarders de la RAF britànica, permetent l'aterratge de les aeronaus que tornaven de les incursions sobre Alemanya, en condicions de poca visibilitat mitjançant uns cremadors que generaven unes parets de flames verticals a banda i banda de la pista d'aterratge. Quan la boira impedia aterrar a les aeronaus Aliades de localitzar que no podien veure les pistes d'aterratge aterrar, eren de rdf:langString
Fog Investigation and Dispersal Operation (FIDO) (which was sometimes referred to as "Fog Intense Dispersal Operation" or "Fog, Intense Dispersal Of") was a system used for dispersing fog and pea soup fog (dense smog) from an airfield so that aircraft could land safely. The device was developed by Arthur Hartley for British RAF bomber stations, allowing the landing of aircraft returning from raids over Germany in poor visibility by burning fuel in rows on either side of the runway. — B. Main-Smith rdf:langString
El sistema FIDO (siglas de Fog Investigation and Dispersal Operation, o tambiénː "Fog Intense Dispersal Operation"), en castellano "Operación de Dispersión de Niebla Intensa" fue un sistema utilizado para dispersar la "niebla" y la "niebla sopa de guisantes" (esmog densa) de un aeródromo de manera que una aeronave pudiera aterrizar sin incidentes. El dispositivo fue desarrollado por Arthur Hartley para las estaciones de bombarderos de la RAF británica, permitiendo el aterrizaje de las aeronaves que regresaban de las incursiones sobre Alemania, en condiciones de poca visibilidad, mediante quemadores que generaban unas paredes de llamas verticales, a ambos lados de la pista de aterrizaje. rdf:langString
Le FIDO, Fog Investigation and Dispersal Operation (littéralement, étude sur le brouillard et opération de dispersion), parfois nommé "Fog Intense Dispersal Operation" (opération de dispersion intense de brouillard ) ou "Fog, Intense Dispersal Of" («Brouillard, dispersion intense de») était un système utilisé pour disperser le brouillard ou une purée de pois (smog très dense) d'un aérodrome afin de permettre aux avions de pouvoir atterrir en toute sécurité. rdf:langString
rdf:langString FIDO
rdf:langString FIDO
rdf:langString Fog Investigation and Dispersal Operation
rdf:langString Fog Investigation and Dispersal Operation
xsd:integer 7554711
xsd:integer 1122463822
rdf:langString El sistema FIDO (sigles de Fog Investigation and Dispersal Operation, o tambéː "Fog Intense Dispersal Operation"), en castellà "Operació de Dispersió de Boira Intensa" va ser un sistema utilitzat per dispersar la "boira" i la "boira sopa de pèsols" (Boirum dens) d'un aeròdrom de manera que una aeronau pogués aterrar sense incidents. El dispositiu va ser desenvolupat per Arthur Hartley per a les estacions de bombarders de la RAF britànica, permetent l'aterratge de les aeronaus que tornaven de les incursions sobre Alemanya, en condicions de poca visibilitat mitjançant uns cremadors que generaven unes parets de flames verticals a banda i banda de la pista d'aterratge. Quan la boira impedia aterrar a les aeronaus Aliades de localitzar que no podien veure les pistes d'aterratge aterrar, eren desviats als aeròdroms equipats amb el sistema FIDO. El sistema FIDO va ser desenvolupat en el departament d'enginyeria química de la Universitat de Birmingham, Regne Unit, durant la Segona Guerra mundial. La invenció del FIDO s'atribueix formalment al Dr. John David Main-Smith, un ex-resident de Birmingham & Principal Oficial Científic del departament de Química del "Royal Aircraft Establishment" en Farnborough, Hants, i com a cortesia la patent (595,907) va ser compartida amb el cap del departament Dr. Ramsbottom com era costum en aquestes dates. " És difícil per al modern resident de Regne Unit (2008) entendre com eren les boires de la Segona Guerra mundial. No es podia veure la mà al final d'un braç estirat. El Clean Air Act va millorar molt les boires en el Regne Unit", comenta B Main-Smith.
rdf:langString Fog Investigation and Dispersal Operation (FIDO) (which was sometimes referred to as "Fog Intense Dispersal Operation" or "Fog, Intense Dispersal Of") was a system used for dispersing fog and pea soup fog (dense smog) from an airfield so that aircraft could land safely. The device was developed by Arthur Hartley for British RAF bomber stations, allowing the landing of aircraft returning from raids over Germany in poor visibility by burning fuel in rows on either side of the runway. The FIDO system was developed at the department of chemical engineering of the University of Birmingham, United Kingdom, during the Second World War. The invention of FIDO is formally attributed to Dr John David Main-Smith, an ex-Birmingham resident and principal scientific officer of the Chemistry Department of the Royal Aircraft Establishment at Farnborough, Hampshire, and as a courtesy the joint-patent (595,907) held by the Ministry of Supply was shared by the department head Dr Ramsbottom as was normal practice at the time. This formal government recognition is enshrined in an Air Ministry postwar letter to the late inventor's late widow and held by his son, Bruce Main-Smith (February 2008). It also deals with the lesser role of those developing support equipment, notably the FIDO burner. "It is my memory", writes Bruce Main-Smith, "that much of the airfield installation was pioneered at Hartford Bridge Flats airfield (aka Blackbushe near Yateley, Surrey [sic]) a convenient few miles from the RAE's Farnborough aerodrome." Though J. D. Main-Smith co-owned the FIDO patent, no royalties accrued from any UK civilian usage after World War II, its being too petrol-hungry. At an attempt to quantify the saving of aircrew life, Bruce Main-Smith suggests possibly 11,000 airmen but not all would be fit to fly again. It is difficult for the modern (2008) UK resident to comprehend what World War II fogs were like. It was not uncommon for a person to be unable to see the hand at the end of an outstretched arm.The post-war Clean Air Act hugely ameliorated UK fogs. — B. Main-Smith
rdf:langString Le FIDO, Fog Investigation and Dispersal Operation (littéralement, étude sur le brouillard et opération de dispersion), parfois nommé "Fog Intense Dispersal Operation" (opération de dispersion intense de brouillard ) ou "Fog, Intense Dispersal Of" («Brouillard, dispersion intense de») était un système utilisé pour disperser le brouillard ou une purée de pois (smog très dense) d'un aérodrome afin de permettre aux avions de pouvoir atterrir en toute sécurité. L'appareil fut développé par (en) pour les bases de bombardiers britanniques de la RAF, permettant l'atterrissage d'avions revenant de raids sur l'Allemagne, lors de mauvaise condition de visibilité en brûlant du carburant de chaque côté de la piste.
rdf:langString El sistema FIDO (siglas de Fog Investigation and Dispersal Operation, o tambiénː "Fog Intense Dispersal Operation"), en castellano "Operación de Dispersión de Niebla Intensa" fue un sistema utilizado para dispersar la "niebla" y la "niebla sopa de guisantes" (esmog densa) de un aeródromo de manera que una aeronave pudiera aterrizar sin incidentes. El dispositivo fue desarrollado por Arthur Hartley para las estaciones de bombarderos de la RAF británica, permitiendo el aterrizaje de las aeronaves que regresaban de las incursiones sobre Alemania, en condiciones de poca visibilidad, mediante quemadores que generaban unas paredes de llamas verticales, a ambos lados de la pista de aterrizaje. El sistema FIDO fue desarrollado en el departamento de ingeniería química de la Universidad de Birmingham, Reino Unido, durante la Segunda Guerra Mundial. La invención del FIDO se atribuye formalmente al Dr. John David Main-Smith, un ex-residente de Birmingham & Principal Oficial Científico del departamento de Química del "Royal Aircraft Establishment" en Farnborough, Hants, y como cortesía la patente (595,907) fue compartida con el jefe del departamento Dr. Ramsbottom como era costumbre en esas fechas. " Es difícil para el moderno (2008) residente de Reino Unido entender cómo eran las nieblas de la Segunda Guerra mundial. No se podiía ver la mano al final de un brazo estirado. El Clean Air Act mejoró mucho las nieblas en el Reino Unido", comenta B Main-Smith.
xsd:nonNegativeInteger 12428

data from the linked data cloud