Five Classics
http://dbpedia.org/resource/Five_Classics
Wu Jing atau Untaian Lima Sutra adalah salah satu kumpulan dari Kitab Suci agama Konghucu. Kelima Sutra itu masing-masing adalah
rdf:langString
五経（ごけい・ごきょう）または六経（りっけい・りくけい）は、漢代に官学とされた儒学における経書の総称。「六経」とは『詩』（詩経）、『書」（書経）、『礼』（礼記）、『楽』（楽経）、『易』（易経）、『春秋』の6つの経書を言うが、このうちはやくに失われた『楽』を除いた5つの経書を「五経」と言う。伝統的な儒教の考えでは、孔子以前に編まれた書物を原典として孔子の手を経て現在の形になったと考えられている。 ただし、実際に五経として読まれる書物の内容は時代によって異なっており、また孔子以後の儒家たちの注釈である「伝」を含めた形で読まれた。 現行のいわゆる五経は、唐代の『五経正義』以来の『周易』『尚書』『毛詩』『礼記』『春秋左氏伝』である。
rdf:langString
De Vijf Klassieken is een verzameling Chinese geschriften. Zij vormen de kern van de Dertien Klassieken, de canon van het confucianisme. Deze werken hebben een buitengewoon grote invloed uitgeoefend op de Chinese cultuur
rdf:langString
У-цзін (кит. трад. 五經, піньїнь: wǔjīng, п'ять канонів) — п'ять книг конфуціанського канону.
rdf:langString
Wu jing (en xinès tradicional: 五經; en xinès simplificat: 五经; en pinyin: Wǔ Jīng) o els Cinc Clàssics, és el corpus de llibres que el confucianisme utilitzava per als seus ensenyaments i eren els texts que tota persona cultivada havia de conèixer. Amb la creació dels exàmens imperials seria obligatòria la seva memorització per accedir als càrrecs administratius.
rdf:langString
Pět klasiků (čínsky v českém přepisu Wu-ťing, pchin-jinem Wǔjīng, znaky 五經) je označení pro soubor pěti základních konfuciánských textů uspořádaných Konfuciem. Knihy náležející mezi pět klasiků jsou:
* Kniha proměn (čínsky v českém přepisu I-ťing, pchin-jinem Yìjīng, znaky 易經) – komentovaný výklad systému věšteb i filozofie a kosmologie ze které vychází.
* Kniha dokumentů (Kniha historie, čínsky v českém přepisu Šu-ťing, pchin-jinem Shūjīng, znaky 書經) – sbírka dokumentů a řečí hlásících se do období dynastie Čou.
* Kniha písní (čínsky v českém přepisu Š'-ťing, pchin-jinem Shījīng, znaky 詩經) – sbírka 305 písní zahrnující 160 lidových písní, 105 ód zpívaných při dvorských ceremoniích a 40 hymnů určených k uctění bohů a královských předků.
* Kniha obřadů (čínsky v českém přepisu Li-ťi,
rdf:langString
Unter dem Begriff Fünf Klassiker (chinesisch 五經 / 五经, Pinyin Wǔjīng) werden fünf Werke der klassischen chinesischen Literatur zusammengefasst, deren Studium von Konfuzius besonders empfohlen wurde. Sie bilden den klassischen Kanon des Konfuzianismus. Besonders das Buch der Riten hat einen tiefen Einfluss auf die Gestaltung der Gesellschaft Chinas, Japans, Koreas und Vietnams hinterlassen. Doch die Wirkung der Klassiker blieb nicht auf Asien beschränkt. So war zum Beispiel der Gründer der analytischen Psychologie Carl Gustav Jung ein Anhänger des Buchs der Wandlungen.
rdf:langString
Los Cinco Clásicos (chino tradicional: 五經, chino simplificado: 五经, pinyin: wǔjīng) son un corpus compuesto por cinco antiguos libros chinos, anteriores a la Dinastía Qin, relacionados con parte del canon confucionista tradicional.
rdf:langString
I Cinque Classici (cinese semplificato: 五经; cinese tradizionale: 五經; pinyin: Wǔjīng) sono opere fondamentali della letteratura cinese classica. Alcuni di essi, secondo la tradizione, furono compilati dallo stesso Confucio. Fanno parte del corpus di libri antichi alla base degli studi secondo il pensiero confuciano. Il (樂經, 乐经, Yuèjīng), spesso citato come il sesto classico, andò perduto durante il periodo della dinastia Han.
rdf:langString
Pięcioksiąg konfucjański (chiń. upr. 五经; chiń. trad. 五經; pinyin Wǔjīng) – zestaw pięciu ksiąg klasycznych w Chinach. Ich autorstwo tradycja przypisuje Konfucjuszowi, jednak z ustaleń sinologów wynika, iż pierwsze trzy księgi powstały jeszcze przed Konfucjuszem. W skład Pięcioksięgu konfucjańskiego wchodzą:
* Księga Przemian (Yijing)
* Księga Pieśni (Shijing)
* Księga Rytuałów (Liji)
* Księga Dokumentów (Shujing)
* Kronika Wiosen i Jesieni (Chunqiu) Pierwotnie istniała jeszcze szósta księga – Księga Muzyki (Yuejing), która zaginęła pod koniec panowania dynastii Zhou.
rdf:langString
Os Cinco Clássicos (em chinês: Wujing; 五經) são os cinco textos clássicos chineses relacionados com Confúcio. A tradição chinesa atribuiu a compilação destes textos a Confúcio. Os Cinco Clássicos são:
* "Livro das Mutações" (em chinês: I Ching ou Yì Jīng; 易經)
* "Clássico da História" ou "Clássico dos Documentos" (Shū Jīng; 書經)
* "Clássico da Poesia" ou "Livro das Odes" (Shī Jīng; 詩經)
* "Clássico dos Ritos" (Lǐ Jì; 禮記)
* "Os Anais de Primavera e Outono" (Chūn Qiū; 春秋).
rdf:langString
De fem klassikerna (kinesiska: 五經, pinyin: Wǔjīng) är en samling bestående av fem grundläggande kinesiska böcker som används i konfucianismen. Enligt kinesisk tradition blev dessa verken antingen skrivna (enligt "den gamla textskolan") eller sammanställda och redigerade (enligt "den nya textskolan") av Konfucius själv. Musikens bok, Yue jing, betecknas ibland som en sjätte klassiker i serien, men den var förlorad redan under Handynastins tid, förmodligen förstörd vid bokbränningen under Qin-dynastin på 210-talet f.Kr.
rdf:langString
«У-Цзин» (五经, Wǔjīng; Пятикнижие; дословно — «пять основ») — общее название для следующих пяти конфуцианских книг:
* «И-цзин»（易经; «Книга Перемен»)
* «Ши-цзин»（诗经; «Книга песен»)
* «Шу-цзин»（书经; «Книга преданий»)
* «Ли-цзи»（礼记; «Книга церемоний»)
* «Чунь-цю»（春秋; «Вёсны и осени»; летопись) Наряду с «Сы шу» (Четверокнижием), «У Цзин» является основой традиционного китайского образования, образуя свод текстов, сопоставимый по своей значимости для китайской цивилизации с Библией.
rdf:langString
rdf:langString
Cinc Clàssics
rdf:langString
Pět klasiků
rdf:langString
Fünf Klassiker
rdf:langString
Cinco Clásicos
rdf:langString
Five Classics
rdf:langString
Untaian Lima Sutra
rdf:langString
Cinque Classici
rdf:langString
五経
rdf:langString
Vijf Klassieken
rdf:langString
Pięcioksiąg konfucjański
rdf:langString
Cinco clássicos
rdf:langString
У-Цзин
rdf:langString
De fem klassikerna
rdf:langString
У-цзін
xsd:integer
1038488
xsd:integer
977915718
rdf:langString
Pět klasiků (čínsky v českém přepisu Wu-ťing, pchin-jinem Wǔjīng, znaky 五經) je označení pro soubor pěti základních konfuciánských textů uspořádaných Konfuciem. Knihy náležející mezi pět klasiků jsou:
* Kniha proměn (čínsky v českém přepisu I-ťing, pchin-jinem Yìjīng, znaky 易經) – komentovaný výklad systému věšteb i filozofie a kosmologie ze které vychází.
* Kniha dokumentů (Kniha historie, čínsky v českém přepisu Šu-ťing, pchin-jinem Shūjīng, znaky 書經) – sbírka dokumentů a řečí hlásících se do období dynastie Čou.
* Kniha písní (čínsky v českém přepisu Š'-ťing, pchin-jinem Shījīng, znaky 詩經) – sbírka 305 písní zahrnující 160 lidových písní, 105 ód zpívaných při dvorských ceremoniích a 40 hymnů určených k uctění bohů a královských předků.
* Kniha obřadů (čínsky v českém přepisu Li-ťi, pchin-jinem Lǐjì, znaky 禮記) – popisují rituály, ceremonie a obřady provozované u čouského dvora.
* Letopisy jar a podzimů (čínsky v českém přepisu Čchun-čchiou, pchin-jinem Chūnqiū, znaky 春秋) – kronika státu Lu zaznamenávající události 722–481 př. n. l. Se čtyřmi knihami bylo pět klasiků základem konfuciánského kánonu. V mingské a čchingské Číně byla jejich dokonalá znalost podmínkou úspěchu u úřednických zkoušek.
rdf:langString
Wu jing (en xinès tradicional: 五經; en xinès simplificat: 五经; en pinyin: Wǔ Jīng) o els Cinc Clàssics, és el corpus de llibres que el confucianisme utilitzava per als seus ensenyaments i eren els texts que tota persona cultivada havia de conèixer. Amb la creació dels exàmens imperials seria obligatòria la seva memorització per accedir als càrrecs administratius. Menci, l'erudit més important de l'època en relació al confucianisme, ha considerat que "Anuaris de primavera i tardor" era igual d'important que les cròniques semi-llegendàries de períodes anteriors. Durant la dinastia Han occidental, que va adoptar el confucianisme com la seva ideologia oficial, aquests texts es van convertir en una part important del currículum de l'estat. Va ser llavors quan els texts van començar a considerar-se com un conjunt, una col·lecció, que es diria "els Cinc Clàssics". Durant més de 2.000 anys aquests llibres es van utilitzar com a autoritat sobre la societat, el govern, la literatura i la religió a la Xina. Els estudiants xinesos normalment estudiaven els curts Quatre Llibres abans d'estudiar els Cinc Clàssics. Els Cinc Clàssics van ser ensenyats des de l'any 136 aC, quan el confucianisme es va tornar la ideologia d'estat a la Xina, fins a principis del segle xx, juntament amb la introducció dels exàmens imperials. El domini dels texts era requerit perquè qualsevol home de lletres accedís a un lloc de treball en la vasta burocràcia governamental. Després de l'any 1950 només alguns texts escollits van ser alliçonats en escoles públiques.
rdf:langString
Unter dem Begriff Fünf Klassiker (chinesisch 五經 / 五经, Pinyin Wǔjīng) werden fünf Werke der klassischen chinesischen Literatur zusammengefasst, deren Studium von Konfuzius besonders empfohlen wurde. Sie bilden den klassischen Kanon des Konfuzianismus. Besonders das Buch der Riten hat einen tiefen Einfluss auf die Gestaltung der Gesellschaft Chinas, Japans, Koreas und Vietnams hinterlassen. Doch die Wirkung der Klassiker blieb nicht auf Asien beschränkt. So war zum Beispiel der Gründer der analytischen Psychologie Carl Gustav Jung ein Anhänger des Buchs der Wandlungen. Die Liste der Fünf Klassiker wurde während der Han-Dynastie zu den Dreizehn Klassikern erweitert. Ab etwa dem 12. Jahrhundert wurden die Fünf Klassiker als klassischer konfuzianischer Kanon durch die Vier Bücher ersetzt.
rdf:langString
Los Cinco Clásicos (chino tradicional: 五經, chino simplificado: 五经, pinyin: wǔjīng) son un corpus compuesto por cinco antiguos libros chinos, anteriores a la Dinastía Qin, relacionados con parte del canon confucionista tradicional. Los cinco clásicos eran una serie de doctrinas recopiladas en forma de libros que Confucio enseñaba a sus discípulos y eran los textos que toda persona cultivada debía conocer. Mencio, el erudito más importante de la época en relación con el confucianismo, consideró que “Anuarios de primavera y otoño” era igual de importante que las crónicas semi-legendarias de períodos anteriores. Durante la Dinastía Han occidental, que adoptó el confucianismo como su ideología oficial, estos textos se convirtieron en una parte importante del currículum del estado. Fue entonces cuando los textos empezaron a considerarse como un conjunto, una colección, que se llamaría “los Cinco Clásicos”. Durante más de 2.000 años estos libros se utilizaron como autoridad sobre la sociedad, el gobierno, la literatura y la religión en China. Los estudiantes chinos normalmente estudiaban los cortos Cuatro Libros antes de estudiar los Cinco Clásicos. Los Cinco Clásicos fueron enseñados desde el año 136 a. C., cuando el confucianismo se volvió la ideología de estado en China, hasta principios del siglo XX, junto con la introducción de los exámenes imperiales. El dominio de los textos era requerido para que cualquier hombre de letras accediese a un puesto de trabajo en la vasta burocracia gubernamental. Después del año 1950 solo algunos textos escogidos fueron aleccionados en escuelas públicas.
rdf:langString
Wu Jing atau Untaian Lima Sutra adalah salah satu kumpulan dari Kitab Suci agama Konghucu. Kelima Sutra itu masing-masing adalah
rdf:langString
I Cinque Classici (cinese semplificato: 五经; cinese tradizionale: 五經; pinyin: Wǔjīng) sono opere fondamentali della letteratura cinese classica. Alcuni di essi, secondo la tradizione, furono compilati dallo stesso Confucio. Fanno parte del corpus di libri antichi alla base degli studi secondo il pensiero confuciano.
* Il Classico dei mutamenti (易經; 易经; Yìjīng)Manuale di divinazione basato sugli otto trigrammi ed attribuito all'imperatore Fu Xi. All'epoca di Confucio gli otto trigrammi erano stati moltiplicati per ottenere 64 esagrammi.
* Il Classico delle odi (詩經; 诗经; Shījīng)Un libro composto di 305 poemi divisi in 160 canti; 74 canti festivi minori, cantati tradizionalmente in occasione delle festività di corte; 31 canti festivi maggiori, cantati in occasione delle feste di corte più solenni; 40 inni ed eulogie cantati in occasione di sacrifici agli dei e agli spiriti degli antenati della famiglia reale. La compilazione di questo libro è attribuita a Confucio.
* Il Classico dei documenti (書經; 书经; Shūjīng)Una raccolta di documenti e di discorsi che sarebbero stati scritti da funzionari e personalità della dinastia Zhou. Contiene esempi della prosa cinese di epoca molto antica.
* Il Classico dei riti (禮記; 礼记; Lǐjì)L'originale andò perduto nel III secolo a.C.; una forma ricostruita del libro descrive antichi riti e cerimonie di corte.
* Gli Annali delle primavere e degli autunni (春秋 Chūnqiū, alias 麟經, 麟经 Línjīng)Descrizione storica dello Stato di Lu dal 722 a.C. al 479 a.C. Tradizionalmente attribuito a Confucio, che era nativo dello stato di Lu. Il (樂經, 乐经, Yuèjīng), spesso citato come il sesto classico, andò perduto durante il periodo della dinastia Han.
rdf:langString
五経（ごけい・ごきょう）または六経（りっけい・りくけい）は、漢代に官学とされた儒学における経書の総称。「六経」とは『詩』（詩経）、『書」（書経）、『礼』（礼記）、『楽』（楽経）、『易』（易経）、『春秋』の6つの経書を言うが、このうちはやくに失われた『楽』を除いた5つの経書を「五経」と言う。伝統的な儒教の考えでは、孔子以前に編まれた書物を原典として孔子の手を経て現在の形になったと考えられている。 ただし、実際に五経として読まれる書物の内容は時代によって異なっており、また孔子以後の儒家たちの注釈である「伝」を含めた形で読まれた。 現行のいわゆる五経は、唐代の『五経正義』以来の『周易』『尚書』『毛詩』『礼記』『春秋左氏伝』である。
rdf:langString
De Vijf Klassieken is een verzameling Chinese geschriften. Zij vormen de kern van de Dertien Klassieken, de canon van het confucianisme. Deze werken hebben een buitengewoon grote invloed uitgeoefend op de Chinese cultuur
rdf:langString
Os Cinco Clássicos (em chinês: Wujing; 五經) são os cinco textos clássicos chineses relacionados com Confúcio. A tradição chinesa atribuiu a compilação destes textos a Confúcio. Os Cinco Clássicos são:
* "Livro das Mutações" (em chinês: I Ching ou Yì Jīng; 易經)
* "Clássico da História" ou "Clássico dos Documentos" (Shū Jīng; 書經)
* "Clássico da Poesia" ou "Livro das Odes" (Shī Jīng; 詩經)
* "Clássico dos Ritos" (Lǐ Jì; 禮記)
* "Os Anais de Primavera e Outono" (Chūn Qiū; 春秋). Por mais de 2.000 anos, estes livros foram evocados como referências na sociedade, no governo, na literatura e na religião da China. Os estudantes chineses normalmente estudavam os curtos Quatro Livros antes de estudar os Cinco Clássicos. Os Cinco Clássicos foram ensinados desde 136 a.C., quando o Confucianismo se tornou a na China, até aos princípios do século XX. O domínio dos textos era requerido por qualquer letrado chinês para poder acessar a qualquer emprego na vasta burocracia governamental, através dos exames imperiais. Após 1950 somente alguns textos foram ensinados nas escolas públicas.
rdf:langString
De fem klassikerna (kinesiska: 五經, pinyin: Wǔjīng) är en samling bestående av fem grundläggande kinesiska böcker som används i konfucianismen. Enligt kinesisk tradition blev dessa verken antingen skrivna (enligt "den gamla textskolan") eller sammanställda och redigerade (enligt "den nya textskolan") av Konfucius själv. 1.
* Förvandlingens bok, I Ching (kinesiska: 易經, pinyin: Yi Jing), en beskrivning av I Ching. 2.
* Sångernas bok eller Poesins bok, Shih Ching (kinesiska: 詩經, pinyin: Shī Jīng), består av 305 dikter/sånger. 3.
* Riternas bok, Li Ji (kinesiska: 禮記, pinyin: Lǐ Jì), om riter och ceremonier som reglerade det sociala och religiösa livet 4.
* Dokumentens bok, Shu Ching (kinesiska: 書經, pinyin: Shū Jīng), kommenterad samling av lagar och förordningar. 5.
* Vår- och höstannalerna, Chūn Qiū, (kinesiska: 春秋, pinyin: Chūn Qiū eller kinesiska: 麟經, pinyin: Lín Jīng), behandlar riket Lu's historia. Musikens bok, Yue jing, betecknas ibland som en sjätte klassiker i serien, men den var förlorad redan under Handynastins tid, förmodligen förstörd vid bokbränningen under Qin-dynastin på 210-talet f.Kr.
rdf:langString
Pięcioksiąg konfucjański (chiń. upr. 五经; chiń. trad. 五經; pinyin Wǔjīng) – zestaw pięciu ksiąg klasycznych w Chinach. Ich autorstwo tradycja przypisuje Konfucjuszowi, jednak z ustaleń sinologów wynika, iż pierwsze trzy księgi powstały jeszcze przed Konfucjuszem. W skład Pięcioksięgu konfucjańskiego wchodzą:
* Księga Przemian (Yijing)
* Księga Pieśni (Shijing)
* Księga Rytuałów (Liji)
* Księga Dokumentów (Shujing)
* Kronika Wiosen i Jesieni (Chunqiu) Pierwotnie istniała jeszcze szósta księga – Księga Muzyki (Yuejing), która zaginęła pod koniec panowania dynastii Zhou. Księgi Pięcioksięgu konfucjańskiego, wraz z Czteroksięgiem konfucjańskim odgrywają w Chinach rolę podobną do Biblii w społeczeństwach zachodnich. Stanowią podstawę etyki i filozofii. Oryginalne teksty Pięcioksięgu zostały spalone w III wieku p.n.e. z rozkazu cesarza Shi Huangdi. Odtworzono je na podstawie przekazów ustnych i zachowanych fragmentów w okresie dynastii Han.
rdf:langString
«У-Цзин» (五经, Wǔjīng; Пятикнижие; дословно — «пять основ») — общее название для следующих пяти конфуцианских книг:
* «И-цзин»（易经; «Книга Перемен»)
* «Ши-цзин»（诗经; «Книга песен»)
* «Шу-цзин»（书经; «Книга преданий»)
* «Ли-цзи»（礼记; «Книга церемоний»)
* «Чунь-цю»（春秋; «Вёсны и осени»; летопись) «У-Цзин» является древнейшим китайским литературным памятником и содержит весьма ценные сведения по древней истории китайского народа. Учёные, восстанавливавшие древние книги (в основном составленные в VI—V вв. до н. э.) при династии Хань после сожжения их Цинь Ши Хуанди, стремились приспособить их к политическому строю своей эпохи и поэтому прибегали либо к окружению древнего текста соответствующим комментарием, либо к интерполяциям (то есть к заполнению пробелов информацией по собственному усмотрению) и даже к прямой фальсификации текста. «У-Цзин» дошла до современности в столь ненадёжной ханьской редакции, что требует ещё большой филологической работы для отделения древнего текста от позднейших наслоений. Наряду с «Сы шу» (Четверокнижием), «У Цзин» является основой традиционного китайского образования, образуя свод текстов, сопоставимый по своей значимости для китайской цивилизации с Библией.
rdf:langString
У-цзін (кит. трад. 五經, піньїнь: wǔjīng, п'ять канонів) — п'ять книг конфуціанського канону.
xsd:nonNegativeInteger
56