Fatimid architecture

http://dbpedia.org/resource/Fatimid_architecture an entity of type: Thing

جمعت العمارة الفاطمية التي تطورت في الدولة الفاطمية (909-1167 ميلادي) في شمال أفريقيا عناصر من العمارة الشرقية والغربية، حيث استندت على العمارة العباسية، والبيزنطية، والمصرية القديمة، والقبطية وتقاليد شمال أفريقيا. تقربت العمارة الفاطمية من الأنماط الإسلامية المبكرة وعمارة المماليك في مصر التي تعود للعصور الوسطى، فقدمت بذلك العديد من الابتكارات. rdf:langString
L'arquitectura fatimita fou l'estil arquitectònic que es va desenvolupar en el califat fatimita sota la dinastia homònima dels fatimites, que van regnar en el Nord d'Àfrica, a Ifríqiya, i després a Egipte, entre 909 i 1171. Va ser una de les poques dinasties xiïtes del món islàmic i l'única els membres de la qual porten el títol de califa. Oposada als abbàssides, que regnaven a l'Iraq, van donar lloc a una important producció artística, afavorida per la competència entre ambdues dinasties. rdf:langString
La arquitectura fatimí es el estilo arquitectónico que se desarrolló en el califato fatimí bajo la dinastía homónima de los fatimíes, que reinaron en el Norte de África, en Ifriqiya y después en Egipto, entre 909 y 1171. Fue una de las pocas dinastías chiitas del mundo islámico y la única cuyos miembros ostentaban el título de califa. Enfrentados a los abásidas, que reinaban en Irak, dieron lugar a una importante producción artística favorecida por esa competencia entre ambas dinastías, embarcándose en la construcción de palacios lujosos, sus mayores logros arquitectónicos, que se conocen solamente gracias a descripciones escritas. Varios de los edificios que se conservan —tumbas, mezquitas y murallas que se encuentran principalmente en El Cairo— tienen elementos originales fatimíes, a pes rdf:langString
The Fatimid architecture that developed in the Fatimid Caliphate (909–1167 CE) of North Africa combined elements of eastern and western architecture, drawing on Abbasid architecture, Byzantine, Ancient Egyptian, Coptic architecture and North African traditions; it bridged early Islamic styles and the medieval architecture of the Mamluks of Egypt, introducing many innovations. rdf:langString
Arsitektur Fatimiyah (bahasa Arab: عمارة الفاطيمية‎) adalah suatu gaya arsitektur yang berkembang dalam kekhalifahan Fatimiyah (909–1167 M) di Afrika Utara yang menggabungkan unsur-unsur arsitektur Timur dan Barat, yaitu antara gaya-gaya arsitektur Abbasiyah, Bizantium, Mesir Kuno, Koptik, dan tradisi Afrika Utara. Arsitektur Fatimiyah menghubungkan gaya Arsitektur Islam Awal dengan gaya abad pertengahan Arsitektur Mamluk di Mesir, yang memperkenalkan banyak inovasi. rdf:langString
rdf:langString Fatimid architecture
rdf:langString عمارة فاطمية
rdf:langString Arquitectura fatimita
rdf:langString Arquitectura fatimí
rdf:langString Arsitektur Fatimiyah
xsd:integer 38720969
xsd:integer 1117318008
rdf:langString L'arquitectura fatimita fou l'estil arquitectònic que es va desenvolupar en el califat fatimita sota la dinastia homònima dels fatimites, que van regnar en el Nord d'Àfrica, a Ifríqiya, i després a Egipte, entre 909 i 1171. Va ser una de les poques dinasties xiïtes del món islàmic i l'única els membres de la qual porten el títol de califa. Oposada als abbàssides, que regnaven a l'Iraq, van donar lloc a una important producció artística, afavorida per la competència entre ambdues dinasties. Va combinar elements de l'arquitectura oriental i de l'occidental, inspirant-se en les tradicions nord-africanes i en l'arquitectura abbàssida, romana d'Orient i copta. Va unir els primers estils islàmics i l'arquitectura medieval del Soldanat Mameluc, introduint importants innovacions. L'arquitectura es va desenvolupar a les seves principals ciutats: Mahdia (921-948), Al-Mansuriya (948-973) i el Caire (973-1169). Al-Qàhira, la vella ciutat del Caire de la ribera oriental del riu Nil, va ser el centre de la seva activitat i la màxima expressió arquitectònica, on es van erigir molts palaus, mesquites i altres edificis. Al-Aziz (r. 975-996) es considera el major constructor fatimita, i se li reconeixen almenys tretze fites importants, com el palau Daurat, la mesquita del Caire, una fortalesa, un belvedere, un pont i uns banys públics. El califat fatimita competia amb els governants dels imperis abbàssida i Romà d'Orient, i gaudien de luxosos palaus, els seus majors assoliments arquitectònics, que es coneixen gràcies a descripcions escrites. Diversos dels edificis que es conserven, tombes, mesquites i murs que es troben principalment al Caire, tenen elements originals de l'arquitectura fatimita, malgrat van ser modificats i reconstruïts en èpoques posteriors. Alguns exemples destacats són la Gran mesquita de Mahdia, la mesquita d'al-Azhar, la mesquita d'al-Hàkim i les mesquites d'al-Juyuixí i de Lulua. Malgrat que els fatimites van estar molt influenciats per l'arquitectura de Mesopotàmia i de l'Imperi Romà d'Orient, van desenvolupar característiques úniques, com l'arc en quilla amb quatre centres i les trompes, connectant volums interiors quadrats a la cúpula. Van construir pòrtics, cúpules sobre mihrabs i alquibles, i façanes ornamentades amb iconografies i decoracions d'estuc. El gravat en fusta de les portes i interiors era delicat i detallat. Les seves mesquites seguien un esquema de planta hipòstila, amb un pati central envoltat per arcades. També van construir , mausoleus característics de la seva arquitectura, que commemoren un descendent del profeta Mahoma. Han sobreviscut tres portes monumentals de l'era fatimita al Caire, construïdes sota les ordres del visir Badr al-Jamalí (r. 1074–1094): (1087), (1087) i (1092). Malgrat han estat alterades, tenen característiques de l'arquitectura romana d'Orient, amb poques traces de la tradició islàmica oriental. Recentment ha sorgit un estil neo-fatimita per part dels , utilitzat en restauracions o en l'edificació revival de mesquites xiïtes modernes, que suposadament continua l'arquitectura fatimita original.
rdf:langString جمعت العمارة الفاطمية التي تطورت في الدولة الفاطمية (909-1167 ميلادي) في شمال أفريقيا عناصر من العمارة الشرقية والغربية، حيث استندت على العمارة العباسية، والبيزنطية، والمصرية القديمة، والقبطية وتقاليد شمال أفريقيا. تقربت العمارة الفاطمية من الأنماط الإسلامية المبكرة وعمارة المماليك في مصر التي تعود للعصور الوسطى، فقدمت بذلك العديد من الابتكارات. عُثر على ثروة العمارة الفاطمية في المدن الرئيسية في المهدية (921-948)، والمنصورية (948-973) والقاهرة (973-1169). كان قلب النشاط المعماري خلال الحكم الفاطمي في القاهرة -المدينة القديمة في القاهرة- على الجانب الشرقي من النيل، حيث بُنيت العديد من القصور والمساجد والمباني الأخرى. يعتبر العزيز بالله (حكم من 975-996) عمومًا أكثر البنائين الفاطميين شمولًا، ويعود الفضل إليه في ما لا يقل عن ثلاثة عشر معلمًا بارزًا بما في ذلك إكمال القصور الكبرى، ومسجد القاهرة، والحصن، والبرج، والجسر، وحمامات عامة. تنافس الخلفاء الفاطميون مع حكام الإمبراطوريتين العباسية والبيزنطية، واستَرسَلوا في بناء القصور الفخمة. ومع ذلك، قصورهم، أعظم إنجازاتهم المعمارية، لم تُعرف إلا من خلال الأوصاف المكتوبة. تحتفظ العديد من المقابر والمساجد والبوابات والجدران، خاصة في القاهرة، بالعناصر الأصلية، على الرغم من تعديلها أو إعادة بنائها بشكل كبير في فترات لاحقة. ومن الأمثلة البارزة الموجودة من العمارة الفاطمية الجامع الكبير في المهدية، ومسجد الأزهر، ومسجد الحاكم بأمر الله، ومسجد الجيوشي، ومسجد اللؤلؤة في القاهرة. على الرغم من التأثر الكبير بعمارة بلاد ما بين النهرين والبيزنطية، قدم الفاطميون أو طوروا معالم فريدة مثل قنطرة العامود المقدس ذو المحاور الأربعة، وحاملة القبة التي تربط حجوم المربعات الداخلية بالقبة. اتبعت مساجدهم أسلوب البهو المعمد، حيث كان الفناء المركزي محاطًا برواق معمد مع أسقف عادة ما تكون مدعومة بأعمدة مقوسة، التي كانت سابقًا تقام على أعمدة ذات رؤوس كورينثية ذات زخرفات نباتية. كان لديهم عدة معالم مثل المداخل التي تبرز من الجدار والقباب فوق المَحارِيب والقبلتين، وزخرفة الواجهة بنقوش تصويرية، وزخارف جصية. غالبًا ما نُحتت الأعمال الخشبية للأبواب والتصاميم الداخلية للمباني بدقة. حقق الفاطميون تطورًا كبيرًا في بناء الأضرحة أيضًا. المشهد (المزار أو المقام)، هو ضريح يخلد خلف النبي محمد، وهو نوع مميز من العمارة الفاطمية. من البوابات الناجية التي بُنيت في العصر الفاطمي في القاهرة بأمر من الوزير بدر الدين الجمالي (حكم 1074-1094)، باب النصر (1087)، وباب الفتوح (1087) وباب زويلة (1092). على الرغم من تغيرها على مر القرون، تتمتع بسمات معمارية بيزنطية، مع أثر قليل من التقاليد الإسلامية الشرقية. ظهر في الآونة الأخيرة أسلوب «الفاطميون الجدد»، استُخدم هذا الأسلوب في الترميم أو في المساجد الشيعية الحديثة من قِبل البهرة الداودية، التي تدعي استمراريتها من العمارة الفاطمية الأصلية.
rdf:langString The Fatimid architecture that developed in the Fatimid Caliphate (909–1167 CE) of North Africa combined elements of eastern and western architecture, drawing on Abbasid architecture, Byzantine, Ancient Egyptian, Coptic architecture and North African traditions; it bridged early Islamic styles and the medieval architecture of the Mamluks of Egypt, introducing many innovations. The wealth of Fatimid architecture was found in the main cities of Mahdia (921–948), Al-Mansuriya (948–973) and Cairo (973–1169). The heartland of architectural activity and expression during Fatimid rule was at al-Qahira, the old city of Cairo, on the eastern side of the Nile, where many of the palaces, mosques and other buildings were built. Al-Aziz Billah (ruled 975–996) is generally considered to have been the most extensive of Fatimid builders, credited with at least thirteen major landmarks including the completion of the Great Palaces, the Cairo Mosque, a fortress, a belvedere, a bridge and public baths. The Fatimid caliphs competed with the rulers of the Abbasid and Byzantine empires, and indulged in luxurious palace building. Their palaces, their greatest architectural achievements, are known only by written descriptions, however. Several surviving tombs, mosques, gates and walls, mainly in Cairo, retain original elements, although they have been extensively modified or rebuilt in later periods. Notable extant examples of Fatimid architecture include the Great Mosque of Mahdiya, and the Al-Azhar Mosque, Al-Hakim Mosque, Juyushi and Lulua of Cairo. Although heavily influenced by architecture from Mesopotamia and Byzantium, the Fatimids introduced or developed unique features such as the four-centred keel arch and the squinch, connecting square interior volumes to the dome. Their mosques followed the hypostyle plan, where a central courtyard was surrounded by arcades with their roofs usually supported by keel arches, initially resting on columns with leafy Corinthian order capitals. They typically had features such as portals that protrude from the wall, domes above mihrabs and qiblas, and façade ornamentation with iconographic inscriptions, and stucco decorations. The woodwork of the doors and interiors of the buildings was often finely carved. The Fatimids also made considerable development towards mausoleum building. The mashad, a shrine that commemorates a descendant of the Islamic prophet Muhammad, was a characteristic type of Fatimid architecture. Three Fatimid-era gates in Cairo, Bab al-Nasr (1087), Bab al-Futuh (1087) and Bab Zuweila (1092), built under the orders of the vizier Badr al-Jamali (r. 1074–1094), have survived. Though they have been altered over the centuries, they have Byzantine architectural features, with little trace of the eastern Islamic tradition. Recently a "Neo-Fatimid" style has emerged, used in restorations or in modern Shia mosques by the Dawoodi Bohra, which claims continuity from the original Fatimid architecture.
rdf:langString La arquitectura fatimí es el estilo arquitectónico que se desarrolló en el califato fatimí bajo la dinastía homónima de los fatimíes, que reinaron en el Norte de África, en Ifriqiya y después en Egipto, entre 909 y 1171. Fue una de las pocas dinastías chiitas del mundo islámico y la única cuyos miembros ostentaban el título de califa. Enfrentados a los abásidas, que reinaban en Irak, dieron lugar a una importante producción artística favorecida por esa competencia entre ambas dinastías, embarcándose en la construcción de palacios lujosos, sus mayores logros arquitectónicos, que se conocen solamente gracias a descripciones escritas. Varios de los edificios que se conservan —tumbas, mezquitas y murallas que se encuentran principalmente en El Cairo— tienen elementos originales fatimíes, a pesar de que fueron modificados y reconstruidos en épocas posteriores. Combinaba elementos de la arquitectura oriental y de la occidental, inspirándose en las tradiciones norteafricanas y en la arquitectura abasí, bizantina y copta. Fusionó los primeros estilos islámicos con la arquitectura medieval del sultanato mameluco de Egipto, introduciendo importantes innovaciones, como el arco en quilla y las pechinas de las cúpulas. Usaron generalmente pórticos, domos sobre mihrabs y qiblas y fachadas ornamentadas con iconografías y decoraciones de estuco. El grabado en madera de las puertas e interiores fue delicado y detallado. Sus mezquitas seguían un esquema de planta hipóstila, con un patio central rodeado por arcadas; también construyeron mausoleos, siendo el mashad, un altar que conmemora a un descendiente del profeta Mahoma, un tipo característico de su arquitectura. Sus mayores logros se erigieron en sus principales ciudades: en Mahdía (909-948) —con la Gran Mezquita, finalizada en 916—, en Al-Mansuriya (948-973) y en Al-Qahira (973-1169), hoy la vieja ciudad de El Cairo en la ribera oriental del río Nilo, que fue el gran centro de su actividad, donde se erigieron muchos palacios, mezquitas y otros edificios.​ Algunos ejemplos notables cairotas son las mezquitas de al-Azhar (969-973) —la espléndida, la primera mezquita congregacional fundada a la vez que la ciudad y que, junto a su institución adyacente de aprendizaje superior (la Universidad de al-Azhar), se convertiría en el centro espiritual del ismailismo chií—, la de Al-Hakim (996-1013) —que jugó un rol muy importante en las procesiones y ceremonias que enfatizaron los roles religiosos y políticos del califa—, la de Lulua (1015-1016), la de Yuyushi (acabada en 1085) y la de (acabada en 1125). Al-Aziz Billah (r. 975-996) es generalmente considerado el mayor constructor fatimí, y se le reconocen al menos trece hitos importantes, como el , la , una fortaleza, un belvedere, un puente y unos baños públicos. Tres puertas monumentales de la era fatimí en El Cairo, construidas bajo las órdenes del visir Badr al-Jamali (r. 1073-1094), han sobrevivido: (1087), Bab al-Futuh (1087) y Bab Zuwayla (1092). A pesar de que han sido alteradas, tienen características de arquitectura bizantina, con pocas trazas de la tradición islámica oriental. Recientemente ha surgido un estilo neo-fatimí,​ utilizado en restauraciones o en la edificación revival de mezquitas chiitas modernas por Bohra Da'udí, que supuestamente continúa la arquitectura fatimí original. * Patio de la Gran Mezquita de Mahdía (acabada en 916) * Patio de la mezquita de al-Azhar (969-973), El Cairo * Minarete de la mezquita Al-Hakim (996-1013), El Cairo * La sala de oración de la mezquita Salih Talai , con contornos de estuco caligráfico alrededor de los arcos y vigas de madera talladas de la época fatimí. * Puerta de Bab Zuwayla (1092), El Cairo
rdf:langString Arsitektur Fatimiyah (bahasa Arab: عمارة الفاطيمية‎) adalah suatu gaya arsitektur yang berkembang dalam kekhalifahan Fatimiyah (909–1167 M) di Afrika Utara yang menggabungkan unsur-unsur arsitektur Timur dan Barat, yaitu antara gaya-gaya arsitektur Abbasiyah, Bizantium, Mesir Kuno, Koptik, dan tradisi Afrika Utara. Arsitektur Fatimiyah menghubungkan gaya Arsitektur Islam Awal dengan gaya abad pertengahan Arsitektur Mamluk di Mesir, yang memperkenalkan banyak inovasi. Kekayaan arsitektur Fatimiyah ditemukan di kota-kota besar Mahdia (921–948), Al-Mansuriya (948–973), dan Kairo (973–1169). Daerah pusat dari aktivitas dan ekspresi arsitektural masa pemerintahan Fatimiyah berada di al-Qahira, bagian kota tua dari Kairo yang terletak di sisi timur Sungai Nil, di mana banyak terdapat bangunan istana, masjid, dan bangunan-bangunan lainnya. Al-Aziz Billah (berkuasa 975–996) umumnya dianggap sebagai pembangun Fatimiyah yang paling giat, dipercaya setidaknya telah membangun tiga belas tengaran utama, antara lain termasuk Istana Emas, Masjid Kairo, benteng, menara pemantau, jembatan, dan pemandian umum. Para khalifah Fatimiyah bersaing dengan para penguasa Abbasiyah dan Bizantium, dalam hal pembangunan istana mewah. Istana-istana mereka, yang merupakan prestasi arsitektur terbesar mereka, sayangnya hanya diketahui melalui deskripsi tertulis. Beberapa kuburan, masjid, gerbang, dan dinding yang masih tersisa, terutama di Kairo, masih memiliki unsur-unsur asli gaya arsitektur tersebut, walaupun telah dimodifikasi atau dibangun kembali secara besar-besaran pada periode-periode selanjutnya. Contoh arsitektur Fatimiyah yang menonjol antara lain adalah Masjid Agung Mahdiya, Masjid Al-Azhar, , Juyushi, dan dari Kairo. Meski sangat terpengaruh oleh arsitektur Mesopotamia dan Byzantium, Fatimiyyah telah memperkenalkan atau mengembangkan fitur unik seperti lengkungan kurawal yang berpusat pada empat dan kubah sudut, yang menghubungkan volume interior persegi ke kubah. Masjid mereka mengikuti rencana ruang lorong, di mana halaman tengah dikelilingi oleh arkade dengan atapnya yang biasanya didukung oleh lengkungan kurawal, awalnya bertumpu pada kolom dengan ibu kota Korintus yang rimbun. Mereka biasanya memiliki fitur seperti portal yang menonjol dari dinding, kubah di atas mihrab dan kiblat, dan hiasan fasad dengan prasasti ikonografi, dan dekorasi plesteran. Kayu pintu dan interior bangunan sering diukir dengan halus. Fatimiyah juga membuat perkembangan yang cukup besar menuju bangunan makam. Mashad, sebuah kuil yang memperingati keturunan Nabi Muhammad ﷺ, adalah tipe karakteristik arsitektur Fatimiyah. Tiga gerbang era Fatimiyah di Kairo, (1087), (1087) dan (1092), dibangun di bawah perintah wali Badr al-Jamali (berkuasa 1074–1094), masih bertahan meskipun telah diubah selama berabad-abad. Mereka memiliki ciri-ciri arsitektur Bizantium, dengan sedikit jejak tradisi Islam Timur. Baru-baru ini sebuah gaya "Neo-Fatimiyah" telah muncul, digunakan dalam restorasi atau di masjid Syi'ah modern oleh Dawoodi Bohra, yang mengklaim kontinuitas dari arsitektur Fatimiyah aslinya.
xsd:nonNegativeInteger 52148

data from the linked data cloud