Fada'iyan-e Islam

rdf:langString Feda'iyan-e Islam

rdf:langString Fedā'iyān-e Islam (en persa فدائیان اسلام) també Fadayyan-e Islam o en anglès "Fedayeen of Islam" (Devots de l'Islam) fou una organització politicomilitar iraniana de caràcter islamista, fundada el 1946 per l'estudiant de teologia (conegut com a ) i amb participació de gents del bazar de Teheran (els bazaris). El seu projecte era una regeneració de la puresa de l'islam, i el final de la influència occidental als països musulmans mitjançant l'atac als occidentals i als musulmans que els donaven cobertura o suport. La seva primera gran acció fou l'atemptat realitzat pel fundador de l'organització contra el reformador religiós (març de 1945) que no va morir. Un nou atemptat el febrer de 1946 fet per , va aconseguir finalment l'objectiu, morint Kasrawi al palau de Justícia de Teheran. i alguns cooperadors foren arrestats però per la protecció que els va donar l'aiatol·là influent membre del parlament (i el seu col·laborador Khomeini entre d'altres) i una part dels bazaris, no es va trobar cap testimoni que volgués testimoniar; Emami com a sayyid descendent de la família del profeta, va demanar ser jutjat per un tribunal religiós, i ells i els seus companys foren alliberats, i a petició dels caps religiosos, amnistiats pel xà. El 1949 van assassinar al ministre de la cort acusat de mantenir relacions amb l'estranger i de manipular les eleccions al Majlis (Parlament). Les eleccions foren anul·lades i en les següents el Front Nacional va obtenir força suport. El va proposar la nacionalització del petroli cosa que tenia l'oposició del primer ministre el general , que fou assassinat per . El següent primer ministre, , va dimitir davant les amenaces dels Feda'iyan i llavors fou cridat al govern Mohammed Mossadek del Front Nacional. El juny de 1951 fou detingut però el govern de Mossadek va contemporitzar. Com que no eren alliberats, el febrer de 1952 un ministre, , va patir un atemptat. L' aclamava als empresonats com herois i sota aquesta pressió el parlament va amnistiar (agost de 1952) a Tahmasbi ( ja havia estat alliberat). Però les amenaces del grup al govern van continuar per la no imposició de la xària, i finalment Mossadek va desterrar als principals membres a Bandar Abbas. Enderrocat Mossadek el 1953 els Feda'iyan van disminuir la seva activitat. L'octubre de 1955 un atemptat contra el primer ministre , que va fracassar, va servir de detonant per les persecucions. , Tahmasbi, Emami i Wahidi (i altres) foren empresonats i executats. El grup va desaparèixer pràcticament de la vida pública però sota la guia espiritual de l'aiatol·là Ruhollah Khomeini i l' va continuar funcionant; els seus membres van assassinar al primer ministre el 1965 que hauria estat condemnat a mort per una cort islàmica secreta formada pels khomeinistes i l'. Els autors foren arrestats en secret i Khomeini enviat a l'exili.