Events leading to the attack on Pearl Harbor

http://dbpedia.org/resource/Events_leading_to_the_attack_on_Pearl_Harbor

Druhá světová válka začala v Evropě 1. září 1939 německým napadením Polska. V Asii pak de facto začala válka dříve, incidentem na mostě Marca Pola v červenci 1937, čímž vypukla Druhá čínsko-japonská válka, která skončila až po Druhé světové válce, 9. září 1945. Situace na Americkém kontinentu pak byla "klidnější", většina států včetně USA měla status neutrální země a do války přímo nezasahovali, pouze podporovali ekonomicky jednu ze stran, většinou však jen Spojence. Tento postoj se změnil v neděli 7. prosince 1941, kdy Japonsko napadá Pearl Harbor, čímž den na to, v pondělí 8. prosince vstupuje USA do války na straně Spojenců. Níže uvedené události pak pokrývají problematiku vztahů USA k Japonsku a popisují přípravy japonského útoku. rdf:langString
日米交渉(にちべいこうしょう)とは、1941年(昭和16年)4月から同年11月の間になされた、太平洋戦争(大東亜戦争)開戦直前の日本政府およびアメリカ合衆国政府間での国交調整交渉である。 rdf:langString
Причиной нападения флота Японской империи на американские военно-морские силы на базе Перл-Харбор 7 декабря 1941 года стала целая череда событий. Война между Японией и Соединенными Штатами Америки рассматривалась как потенциальная возможность каждой из сторон конфликта начиная с 1920-х годов. Если расширение американских территорий в Тихом океане воспринималось императорским правительством Японии как угроза с 1890-х годов, то реальная напряженность в межгосударственных отношения началась после вторжения Японии в Маньчжурию, в 1931 году. Вторая китайско-японская война 1937 года значительно усилила данную напряжённость, а ввод японских войск во Французский Индокитай привёл к масштабным экономическим санкциям со стороны США — включая эмбарго на экспорт нефти. rdf:langString
Els esdeveniments que van conduir a l'atac a Pearl Harbor van començar el juliol de 1940 quan els militars i polítics japonesos partidaris de l'aliança amb la Alemanya nazi i l'Itàlia feixista, que acabaven de derrotar a França - van aconseguir derrocar el primer ministre , que s'havia oposat al pacte perquè considerava que portaria a la guerra amb el Regne Unit i amb els Estats Units. El gir en la política exterior del Japó va quedar confirmat el setembre quan va decidir ocupar el nord de la Indoxina francesa i va signar el Pacte Tripartit que el vinculava amb les potències europees del'Eix. rdf:langString
A series of events led to the attack on Pearl Harbor. War between Japan and the United States was a possibility for which each nation's military forces planned for after World War I. The expansion of American territories in the Pacific had been a threat to Japan since the 1890s, though the real tension did not begin until the Japanese invasion of Manchuria in 1931. rdf:langString
Los acontecimientos que condujeron al ataque a Pearl Harbor comenzaron en julio de 1940 cuando, meses después del estallido de la Segunda Guerra Mundial, los militares y políticos japoneses partidarios de la alianza con la Alemania nazi y la Italia fascista —que acababan de derrotar a Francia— consiguieron derribar al primer ministro Mitsumasa Yonai, que se había opuesto al pacto porque consideraba que llevaría a la guerra con el Reino Unido y con Estados Unidos. El giro en la política exterior de Japón quedó confirmado en septiembre cuando decidió ocupar el norte de la Indochina francesa y firmó el Pacto Tripartito que lo ligaba a las potencias europeas del Eje. rdf:langString
rdf:langString Esdeveniments que van conduir a l'atac a Pearl Harbor
rdf:langString Události předcházející útoku na Pearl Harbor
rdf:langString Acontecimientos que condujeron al ataque a Pearl Harbor
rdf:langString Events leading to the attack on Pearl Harbor
rdf:langString 日米交渉
rdf:langString Предыстория нападения на Перл-Харбор
xsd:integer 13609300
xsd:integer 1122092424
rdf:langString Druhá světová válka začala v Evropě 1. září 1939 německým napadením Polska. V Asii pak de facto začala válka dříve, incidentem na mostě Marca Pola v červenci 1937, čímž vypukla Druhá čínsko-japonská válka, která skončila až po Druhé světové válce, 9. září 1945. Situace na Americkém kontinentu pak byla "klidnější", většina států včetně USA měla status neutrální země a do války přímo nezasahovali, pouze podporovali ekonomicky jednu ze stran, většinou však jen Spojence. Tento postoj se změnil v neděli 7. prosince 1941, kdy Japonsko napadá Pearl Harbor, čímž den na to, v pondělí 8. prosince vstupuje USA do války na straně Spojenců. Níže uvedené události pak pokrývají problematiku vztahů USA k Japonsku a popisují přípravy japonského útoku.
rdf:langString Els esdeveniments que van conduir a l'atac a Pearl Harbor van començar el juliol de 1940 quan els militars i polítics japonesos partidaris de l'aliança amb la Alemanya nazi i l'Itàlia feixista, que acabaven de derrotar a França - van aconseguir derrocar el primer ministre , que s'havia oposat al pacte perquè considerava que portaria a la guerra amb el Regne Unit i amb els Estats Units. El gir en la política exterior del Japó va quedar confirmat el setembre quan va decidir ocupar el nord de la Indoxina francesa i va signar el Pacte Tripartit que el vinculava amb les potències europees del'Eix. El maig de l'any següent, els Estats Units van exposar la seva posició als anomenats "Quatre Principis" presentats pel secretari d'Estat, Cordell Hull, absolutament contraris a la política expansionista japonesa, que tenia com a objectiu l'establiment d'una "zona exclusiva" a l'Àsia Oriental i l'oceà Pacífic occidental anomenat Esfera de Coprosperitat de la Gran Àsia Oriental. La invasió alemanya de la Unió Soviètica a la fi de juny va ser aprofitada pel Japó per completar l'ocupació de la Indoxina francesa, cosa que va ser resposta pel president nord-americà Franklin D. Roosevelt amb la imposició d'unes dures sancions econòmiques que van incloure l'embargament de les exportacions de petroli. Els Estats majors de l'Exèrcit Imperial Japonès i la Armada imperial japonesa, recolzats pel Ministeri de la Guerra, General Hideki Tojo, va pressionar al primer ministre Fumimaro Konoe perquè entres en guerra amb els Estats Units, i aquest dimití el 16 d'octubre quan no va poder aconseguir ampliar la data límit de principis d'octubre per poder concloure les converses amb els Estats Units i recórrer a la força. Es va substituir al general Tojo, que va rebre l'encàrrec de l'emperador d'esgotar totes les possibilitats per arribar a un acord diplomàtic abans de desencadenar la guerra. La nova data límit es va fixar el 30 de novembre, però els preparatius bèl·lics no es van abandonar -el pla d'atac a Pearl Harbor presentat per l'ambaixador Yamamoto va ser aprovat el 20 d'octubre, el mateix dia que es va constituir el gabinet de Tojo- i els líders polítics i militars japonesos no van fer cap concessió important a les demandes nord-americanes, excepte la retirada de les tropes japoneses del sud d'Indoxina, pel que el 26 de novembre el secretari Hull va lliurar als representants japonesos la que seria coneguda com la "", en la qual es va exigir al Japó no només la retirada completa d'Indoxina, sinó també de la Xina i l'abandó de l'aliança amb l'Alemanya nazi. La "Nota Hull" va ser considerada com un ultimàtum pels dirigents japonesos i l'1 de desembre la Conferència Imperial va aprovar la guerra, encara que no es comunicaria la ruptura de les negociacions fins mitja hora abans de començar l'atac a Pearl Harbor, previst per a les 8:00 hores del diumenge 7 de desembre de 1941 (hora de Hawai), a les 13:30 hores del mateix dia a Washington DC Un problema amb el desxifrat del missatge per l'embassada japonesa va fer que el comunicat es lliurés a les 14:20 hores, quan ja feia una hora que els avions japonesos estaven bombardejant Pearl Harbor. L'endemà, el president Roosevelt es dirigia al Congrés dels Estats Units per demanar la declaració de guerra al Japó. El seu discurs de la infàmia va començar a dir: «Ahir, 7 de desembre de 1941, una data que viurà en la infàmia, els Estats Units d'Amèrica van ser atacats de forma sobtada i deliberadament per forces navals i aeris de l'Imperi japonès».
rdf:langString A series of events led to the attack on Pearl Harbor. War between Japan and the United States was a possibility for which each nation's military forces planned for after World War I. The expansion of American territories in the Pacific had been a threat to Japan since the 1890s, though the real tension did not begin until the Japanese invasion of Manchuria in 1931. Japan's fear of being colonized and the government's expansionist policies led to its own imperialism in Asia and Pacific in order to join the Great Powers, which only consisted of western nations. The Japanese government saw the need to be a colonial power to be modern, therefore, Western. In addition, further resentment was fanned in Japan by the rejection of the Japanese Racial Equality Proposal in the 1919 Treaty of Versailles as well as a series of racist laws which enforced segregation and barred Asian people (including Japanese) from citizenship, land ownership and immigration to the U.S.. Over the 1930s, Japan expanded slowly into China, leading to the Second Sino-Japanese war in 1937. In 1940 Japan invaded French Indochina in an effort to embargo all imports into China, including war supplies purchased from the U.S. This move prompted the United States to embargo all oil exports, leading the Imperial Japanese Navy (IJN) to estimate it had less than two years of bunker oil remaining and to support the existing plans to seize oil resources in the Dutch East Indies. Planning had been underway for some time on an attack on the "Southern Resource Area" to add it to the Greater East Asia Co-Prosperity Sphere Japan envisioned in the Pacific. The Philippines, at that time an American protectorate, were also a Japanese target. The Japanese military concluded an invasion of the Philippines would provoke an American military response. Rather than seize and fortify the islands, and wait for the inevitable U.S. counterattack, Japan's military leaders instead decided on the preventive Pearl Harbor attack, which they assumed would negate the American forces needed for the liberation and reconquest of the islands. (Later that same day [December 8, local time], the Japanese indeed launched their invasion of the Philippines). Planning for the attack on Pearl Harbor had begun in very early 1941, by Admiral Isoroku Yamamoto. He finally won assent from the Naval High Command by, among other things, threatening to resign. The attack was approved in the summer at an Imperial Conference and again at a second Conference in the autumn. Simultaneously over the year, pilots were trained, and ships prepared for its execution. Authority for the attack was granted at the second Imperial Conference if a diplomatic result satisfactory to Japan was not reached. After the Hull note and final approval by Emperor Hirohito the order to attack was issued at the beginning of December.
rdf:langString Los acontecimientos que condujeron al ataque a Pearl Harbor comenzaron en julio de 1940 cuando, meses después del estallido de la Segunda Guerra Mundial, los militares y políticos japoneses partidarios de la alianza con la Alemania nazi y la Italia fascista —que acababan de derrotar a Francia— consiguieron derribar al primer ministro Mitsumasa Yonai, que se había opuesto al pacto porque consideraba que llevaría a la guerra con el Reino Unido y con Estados Unidos. El giro en la política exterior de Japón quedó confirmado en septiembre cuando decidió ocupar el norte de la Indochina francesa y firmó el Pacto Tripartito que lo ligaba a las potencias europeas del Eje. En mayo del año siguiente, Estados Unidos expuso su posición en los llamados Cuatro Principios, presentados por el secretario de Estado Cordell Hull absolutamente contrarios a la política expansionista japonesa, que tenía como objetivo el establecimiento de un área exclusiva en Asia Oriental y el Pacífico occidental llamada Esfera de Coprosperidad de la Gran Asia Oriental. La invasión alemana de la Unión Soviética a finales de junio de 1941 fue aprovechada por Japón para completar la ocupación de la Indochina francesa, una operación ante la que el presidente estadounidense Franklin D. Roosevelt reaccionó con la imposición de duras sanciones económicas que incluían el embargo de las exportaciones de petróleo. Los Estados Mayores del Ejército y de la Armada imperiales, apoyados por el ministro de la Guerra, general Hideki Tojo, presionaron al primer ministro, Fumimaro Konoe, para entrar en guerra con Estados Unidos; ante la imposibilidad de Konoe de ampliar la fecha límite establecida para llegar a un acuerdo con Estados Unidos antes de recurrir a la fuerza, el 16 de octubre presentó su dimisión. Le sustituyó el general Tojo, que recibió el encargo del emperador de agotar todas las posibilidades para llegar a un acuerdo diplomático antes de desencadenar la guerra. La nueva fecha límite se fijó para el 30 de noviembre, aunque los preparativos bélicos no se abandonaron —el plan de ataque a la base naval estadounidense de Pearl Harbor presentado por el almirante Yamamoto fue aprobado el 20 de octubre, el mismo día en que se constituyó el gabinete de Tojo— y los líderes políticos y militares japoneses no hicieron ninguna concesión importante a las demandas estadounidenses, excepto la retirada de las tropas japonesas del sur de Indochina, por lo que el 26 de noviembre de 1941 el secretario Hull entregó a los representantes japoneses la que después sería conocida como la Nota Hull, en la que se exigía a Japón la retirada completa no solo de Indochina, sino también la de China, así como la ruptura de la alianza con la Alemania nazi. La Nota Hull fue considerada como un ultimátum por los dirigentes japoneses, y el 1 de diciembre la Conferencia Imperial daba luz verde para entrar en la guerra. El momento elegido quedó fijado en las 8:00 horas (horario de Hawái, 13:30 en Washington D.C.) del 7 de diciembre de 1941.. Un problema técnico relacionado con el desciframiento del mensaje por la embajada japonesa hizo que el comunicado se entregara a las 14:20 horas, cuando ya hacía una hora que los aviones japoneses habían iniciado el bombardeo. Al día siguiente el presidente Roosevelt se dirigió al Congreso para pedir la declaración de guerra a Japón. Su discurso comenzó diciendo: «Ayer, 7 de diciembre de 1941, una fecha que vivirá en la infamia, Estados Unidos de América fue atacado repentina y deliberadamente por fuerzas navales y aéreas del Imperio japonés».
rdf:langString 日米交渉(にちべいこうしょう)とは、1941年(昭和16年)4月から同年11月の間になされた、太平洋戦争(大東亜戦争)開戦直前の日本政府およびアメリカ合衆国政府間での国交調整交渉である。
rdf:langString Причиной нападения флота Японской империи на американские военно-морские силы на базе Перл-Харбор 7 декабря 1941 года стала целая череда событий. Война между Японией и Соединенными Штатами Америки рассматривалась как потенциальная возможность каждой из сторон конфликта начиная с 1920-х годов. Если расширение американских территорий в Тихом океане воспринималось императорским правительством Японии как угроза с 1890-х годов, то реальная напряженность в межгосударственных отношения началась после вторжения Японии в Маньчжурию, в 1931 году. Вторая китайско-японская война 1937 года значительно усилила данную напряжённость, а ввод японских войск во Французский Индокитай привёл к масштабным экономическим санкциям со стороны США — включая эмбарго на экспорт нефти.
xsd:integer 13 14
rdf:langString g
xsd:integer 0 5
xsd:nonNegativeInteger 56444

data from the linked data cloud