Eurovision Song Contest 2011

rdf:langString Festival de la Cançó d'Eurovisió 2011

rdf:langString El LVI Festival de la Cançó d'Eurovisió fou la 56a edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió que es va celebrar a Düsseldorf (Alemanya), després que la representant d'aquest país, Lena Meyer-Landrut, obtingués la victòria en l'edició de 2010 amb la cançó . Malgrat que inicialment es va plantejar la celebració del festival entre el 17 i el 21 de maig de 2011, el canal ARD/NDR va decidir avançar les dates una setmana (entre el 10 i el 14 de maig) per evitar problemes amb la transmissió d'alguns esdeveniments esportius que s'havien de realitzar les últimes setmanes del mes, com la final de la Bundesliga. Els presentadors d'aquesta edició van ser Anke Engelke, Judith Rakers i . Per primera vegada en la història del festival, un canal privat que no pertany a la UER va participar en l'esdeveniment com a organitzador després que col·laborés en la realització del certamen i en l'emissió de la primera semifinal per al territori alemany. Diferents ciutats van manifestar els seus desitjos d'organitzar el tercer festival en terres alemanyes i el primer des de la Reunificació. Anteriorment, Frankfurt del Main i Munic van acollir el festival en les edicions de i , respectivament, essent ambdues ciutats part de la llavors República Federal Alemanya. Quatre ciutats van presentar oficialment la seva candidatura per acollir el festival, essent la capital de l'estat de Renània del Nord-Westfàlia la guanyadora, superant a Berlín, Hannover i Hamburg. L'esdeveniment es va dur a terme a l', amb capacitat per a 35.000 espectadors. 43 països van participar en l'esdeveniment, igualant el rècord de participants establert a Belgrad 2008. Itàlia va retornar al concurs després d'una prolongada absència de 13 anys, igual que Àustria que retornà després de retirar-se el 2007. També van retornar San Marino després del seu debut el 2008 i Hongria després del seu parèntesi el 2010. Per tant, quatre països van retornar a Eurovisió. En aquesta edició no es va retirar cap país. El concurs va tenir la mateixa estructura de les edicions anteriors, amb dues semifinals per triar a 10 finalistes cadascuna. A la final, aquests 20 participants es van unir a aquells ja classificats per ser membres del Big Five, aquells que són els màxims contribuents del festival en l'àmbit econòmic. Alemanya es va convertir en el primer país d'aquest grup en guanyar el festival des de la seva aparició l'any 2000, però la seva plaça automàtica a la final no va ser substituïda per cap altre país. El retorn italià al festival a més va generar l'ampliació del Big Four al Big Five, per la qual cosa la final va comptar amb 25 participants com de costum. Tot i no haver-hi un clar favorit, els representants del Regne Unit, el grup Blue, el francès i la participant d'Estònia, , encapçalaven les llistes a les cases d'apostes, tot i que al final acabarien decebent el públic en quedar als llocs 11, 15 i 24, respectivament. Altres favorits eren els participants de Suècia, Irlanda, Alemanya, Noruega i Israel, que van tenir resultats dispars entre si; mentre els tres primers van aconseguir entrar en el top 10, el tema noruec Haba Haba i l'israelià Ding Dong no van aconseguir passar de la semifinal. Aquest festival es va convertir en un dels més sorprenents degut als seus resultats inesperats. Finalistes habituals van ser eliminats en semifinals, com Armènia, Noruega i Turquia. Països habitualment eliminats a les semifinals van arribar a la final, com Estònia, Eslovènia i Lituània. Els quatre grans favorits (Regne Unit, Estònia, França i Rússia) van acabar decebent al públic, i es van aconseguir classificar 5 països d'Europa Occidental al top 10, cosa que no passava des de 2004, quan n'hi van quedar 6. La cançó Running Scared, interpretada pel duet format per i en representació de l'Azerbaidjan va guanyar el concurs amb un total de 221 punts, essent la primera victòria que obté aquest país des del seu debut a l'edició de 2008. La segona posició la va obtenir el cantautor de jazz italià Raphael Gualazzi amb el tema , aconseguint una de les millors posicions d'aquest país en la història del concurs. El tercer lloc va ser per al cantant de pop suec amb el tema Popular, que va aconseguir la primera victòria en una semifinal per al seu país, a més de ser la millor participació d'aquest país en una final des de la victòria a l'edició de 1999 amb Charlotte Nilsson.