Eurovision Song Contest 1984

http://dbpedia.org/resource/Eurovision_Song_Contest_1984

مسابقة الأغنية الأوروبية 1984 هي النسخة ال29 من مسابقة الأغنية الأوروبية، أقيمت في مدينة لوكسمبورغ، لوكسمبورغ، شاركت 19 دولة في المسابقة وحصلت السويد على المركز الأول بأغنية Diggi-Loo Diggi-Ley. rdf:langString
Der 29. Concours Eurovision de la Chanson, so der offizielle Titel in diesem Jahr, fand am 5. Mai 1984 im Théâtre Municipal (Städtisches Theater) in Luxemburg statt. Nachdem die Länder Israel und Griechenland ihre Teilnahme abgesagt hatten, waren nur 19 Nationen am Start. Gewinner wurden die Brüder Herrey mit Diggi-loo Diggy-ley. Das schwedische Lied über goldene Schuhe landete vor dem irischen Beitrag Terminal 3, den Johnny Logan für Linda Martin schrieb. rdf:langString
La 29-a Eŭrovido-Kantokonkurso, okazis la 5-an de majo 1984 en Luksemburgo (Luksemburgo). Post multaj jaroj kiam la konkursoj okazis en marto aŭ aprilo, ekde nun ili estis aranĝataj en majo.La konkurso en Luksemburgio estis prezentata per . Denove la venkinta kanto, Diggi-loo diggi-ley de (Svedio), ne uzis grandajn vortojn, kiel en 1968 ("La, la, la…"), 1975 ("Ding-a-dong") kaj 1978 ("A-Ba-Ni-Bi")… rdf:langString
Le Concours Eurovision de la chanson 1984 fut la vingt-neuvième édition du concours. Il se déroula le samedi 5 mai 1984, à Luxembourg, au Grand-Duché de Luxembourg. Il fut remporté par la Suède, avec la chanson Diggi-Loo Diggi-Ley, interprétée par Herreys. L'Irlande termina deuxième et l'Espagne, troisième. rdf:langString
ユーロビジョン・ソング・コンテスト1984こと第29回ユーロビジョン・ソング・コンテスト(Eurovision 1984 Luxembourg RTL)は、1984年5月5日(土曜日)にルクセンブルク・グランド劇場で開催された。この会場は1973年と同じ。ルクセンブルクでの開催はこれで3度目だが、1994年以降は参加もしていない。オープニングでは、過去に優勝したルクセンブルク代表の曲(「二人は恋人」(1961年)、「夢見るシャンソン人形」(1965年)、「想い出に生きる」(1972年)、「愛は美わしく」(1973年)、そして「人生は贈り物」)がピエール・カオ指揮のオーケストラで演奏された。プレゼンターは、若者向けドラマ女優デジレー・ノスブッシュ、当時19歳で最年少となった。彼女はルクセンブルクの公用語であるルクセンブルク語、フランス語、ドイツ語に、英語を加えた4言語で話し、従来に比べに親しみやすい口調だったと評価された。製作はRTLテレビジョン(旧テレ・ルクセンブルク)。放送時間2時間13分。 rdf:langString
Het Eurovisiesongfestival 1984 was het negenentwintigste Eurovisiesongfestival en vond plaats op 5 mei 1984 in Luxemburg, Luxemburg. Het programma werd gepresenteerd door Désirée Nosbusch. Van de 19 deelnemende landen won Zweden met het nummer Diggi-loo diggy-ley, uitgevoerd door Herreys. Dit lied kreeg 145 punten, 13,2% van het totale aantal punten. Met 137 punten werd Ierland tweede, gevolgd door Spanje op de derde plaats met 106 punten. rdf:langString
Il ventinovesimo Eurovision Song Contest si tenne presso il di Lussemburgo, capitale dell'omonimo Granducato, il 5 maggio 1984. rdf:langString
29. Konkurs Piosenki Eurowizji został rozegrany 5 maja 1984 w Teatr Kircheberg w Luksemurgu. Organizatorem konkursu była Europejska Unia Nadawców we współpracy z luksemburskim nadawcą publicznym RTL Télévision. Finał konkursu poprowadziła, 19-letnia wówczas Désirée Nosbusch, która pełniła funkcję gospodarza wieczoru w czterech językach: po angielsku, francusku, niemiecku i luksembursku. Zwycięzcami konkursu zostali bracia Herreys, reprezentanci Szwecji z piosenką "Diggi-Loo Diggi-Ley", za którą otrzymali 145 punktów. rdf:langString
O Festival Eurovisão da canção 1984 (em inglês: Eurovision Song Contest 1984 e em francês: Concours Eurovision de la chanson 1984) foi o 29º Festival Eurovisão da Canção e realizou-se em 5 de Maio de 1984 em Luxemburgo. A apresentadora foi . Nosbusch, com apenas 19 anos de idade na época, abriu o certame de forma descontraída, o que era bastante incomum na época. Manifestou a sua fluência em 5 línguas, quando ela mudou entre inglês, francês, alemão, italiano e luxemburguês no decorrer de seu discurso, muitas vezes na mesma frase. O trio sueco Herreys foi o vencedor deste ano, interpretando o tema "Diggi-Loo Diggi-Ley". Foi a primeira edição em que foi transmitida em estéreo em alguns países. rdf:langString
Eurovision Song Contest 1984 sändes den 5 maj 1984 från RTL Théâtre Municipal i Luxemburg. Vinnare blev Sveriges bidrag "Diggi loo diggi ley" framfört av bröderna Herrey. rdf:langString
Конкурс песни Евровидение 1984 — 29-й конкурс песни «Евровидение». Он прошёл 5 мая 1984 года в городе Люксембург (Люксембург) в муниципальном Гран-театре. Швеция одержала свою вторую победу на конкурсе, на этот раз её представляла группа «Herreys» с песней «Diggi-Loo Diggi-Ley». rdf:langString
Пісенний конкурс Євробачення 1984 став 29-м конкурсом пісні Євробачення. Він пройшов 5 травня 1984 року в місті Люксембург, Люксембург. Греція й Ізраїль вирішили не брати участь у конкурсі, однак Ірландія повернулася, і число учасників склало 19. Гран-Прі одержав Херріс із піснею «Diggi-loo-diggi-lei», який представляв Швецію. rdf:langString
1984年歐洲歌唱大賽(法語:Concours Eurovision de la Chanson 1984)為歐洲歌唱大賽之第29屆比賽,於1984年5月5日在盧森堡公國的盧森堡市舉行,主持人為黛絲瑞·諾斯布許。諾斯布許當年才19歲,以較為輕快的態度來主持這場比賽,並同時說著法、英、德、盧森堡語相同的語句,展現了他對這四國語言的流利,這和以往主持方式是不太一樣的。 本次大賽由瑞典流行音樂團體「Herreys」,以歌曲《Diggi-Loo Diggi-Ley》(中文音:滴嘰-嚕 滴嘰-哩)奪下冠軍,而他們在獲勝後,《Diggi-Loo Diggi-Ley》歌詞中的「金鞋」也成了流行文化。這是瑞典第二次的獲勝,卻是第一次以瑞典語演唱贏來的,前次瑞典冠軍ABBA是以英語演唱而奪得1974年大賽冠軍。 rdf:langString
El XXIX Festival de la Cançó d'Eurovisió va tenir lloc el 5 de maig de 1984 a Luxemburg i es va saldar amb la victòria del trio compost pels germans Herreys que, en representació de Suècia, van defensar el tema "Diggi-loo Diggi-ley", de Torgny Söderberg i Britt Lindeborg. Durant l'intermedi previ a les votacions, el Theater of Animated Drawings de Praga va escenificar un número de mímica que girava entorn del diàleg mut entre un home i un èquid, el contorn del qual, simulat amb cordes, adoptava múltiples formes. rdf:langString
Ο Διαγωνισμός Τραγουδιού Eurovision 1984, πραγματοποιήθηκε στις 5 Μαΐου 1984 στην Πόλη του Λουξεμβούργου. Η παρουσιάστρια , που ήταν μόλις 19 ετών εκείνη τη στιγμή, φιλοξένησε την παράσταση με χαλαρό τρόπο, κάτι που ήταν αρκετά ασυνήθιστο για την παράσταση εκείνη την εποχή. Εκδήλωσε την ευχέρεια της σε τέσσερις γλώσσες με εναλλαγή μεταξύ Αγγλικών, Γαλλικών, Γερμανικών και Λουξεμβουριανών κατά τη διάρκεια της ομιλίας, συχνά στην ίδια πρόταση. rdf:langString
The Eurovision Song Contest 1984, the 29th edition of the annual Eurovision Song Contest. It took place in Luxembourg City, Luxembourg, following the country's victory at the 1983 contest with the song "Si la vie est cadeau" by Corinne Hermes. Organised by the European Broadcasting Union (EBU) and host broadcaster RTL Télévision (RTL), the contest was held at the Théâtre Municipal on 5 May 1984 and was hosted by Luxembourgish multimedia Désirée Nosbusch, who was only 19 years at the date, making her the youngest presenter in adult Eurovision history. rdf:langString
1984ko Eurovision Abesti Lehiaketa urtero ospatzen den Eurovision Abesti Lehiaketaren 29. edizioa izan zen. Luxenburgoko Grand Théâtre antzokian ospatu zen, maiatzaren 5ean. Aurkezlea Désirée Nosbusch izan zen. Garailea Suediako Herreys taldea izan zen, "Diggi-Loo Diggi-Ley" kantuarekin. Suediaren bigarren garaipena izan zen. rdf:langString
El XXIX Festival de la Canción de Eurovisión tuvo lugar el 5 de mayo de 1984 en Luxemburgo y se saldó con la victoria del trío compuesto por los hermanos Herreys, que en representación de Suecia defendieron el tema "Diggi-loo Diggi-ley", de Torgny Söderberg y Britt Lindeborg. Durante el intermedio previo a las votaciones, el Theater of Animated Drawings de Praga escenificó un número de mímica que giraba en torno al diálogo mudo entre un hombre y un équido, cuyo contorno simulado con cuerdas iba adoptando múltiples formas. rdf:langString
Kontes Lagu Eurovision 1984, acara ke-29 dari jenisnya, diadakan pada 5 Mei 1984 di Luxembourg. Presenternya, , baru berusia 19 tahun pada waktu itu Herreys asal Swedia menjadi pemenang kontes tersebut dengan lagu, "Diggi-Loo Diggi-Ley". Ini adalah kemenangan kedua dari negara Nordik tersebut, dan lagu pertama yang dipentaskan dalam bahasa Swedia. Pemenang Swedia sebelumnya, ABBA, sepuluh tahun lalu mementaskan lagu mereka "Waterloo" dalam bahasa Inggris. rdf:langString
rdf:langString Eurovision Song Contest 1984
rdf:langString مسابقة الأغنية الأوروبية 1984
rdf:langString Festival de la Cançó d'Eurovisió 1984
rdf:langString Eurovision Song Contest 1984
rdf:langString Διαγωνισμός Τραγουδιού Eurovision 1984
rdf:langString Eŭrovido-Kantokonkurso 1984
rdf:langString Festival de la Canción de Eurovisión 1984
rdf:langString 1984ko Eurovision Abesti Lehiaketa
rdf:langString Concours Eurovision de la chanson 1984
rdf:langString Kontes Lagu Eurovision 1984
rdf:langString Eurovision Song Contest 1984
rdf:langString ユーロビジョン・ソング・コンテスト1984
rdf:langString Eurovisiesongfestival 1984
rdf:langString Konkurs Piosenki Eurowizji 1984
rdf:langString Festival Eurovisão da Canção 1984
rdf:langString Евровидение-1984
rdf:langString Eurovision Song Contest 1984
rdf:langString Пісенний конкурс Євробачення 1984
rdf:langString 1984年歐洲歌唱大賽
rdf:langString Eurovision Song Contest
rdf:langString fn1
xsd:integer 190931
xsd:integer 1124753905
rdf:langString Y
rdf:langString Each country awarded 12, 10, 8-1 point to their 10 favourite songs
rdf:langString None
rdf:langString Eurovision Song Contest 1984.svg
xsd:integer 300
xsd:gMonthDay --05-05
rdf:langString Luxembourg City, Luxembourg
rdf:langString "Diggi-Loo Diggi-Ley"
xsd:integer 1984
rdf:langString مسابقة الأغنية الأوروبية 1984 هي النسخة ال29 من مسابقة الأغنية الأوروبية، أقيمت في مدينة لوكسمبورغ، لوكسمبورغ، شاركت 19 دولة في المسابقة وحصلت السويد على المركز الأول بأغنية Diggi-Loo Diggi-Ley.
rdf:langString El XXIX Festival de la Cançó d'Eurovisió va tenir lloc el 5 de maig de 1984 a Luxemburg i es va saldar amb la victòria del trio compost pels germans Herreys que, en representació de Suècia, van defensar el tema "Diggi-loo Diggi-ley", de Torgny Söderberg i Britt Lindeborg. Es tractava de la quarta ocasió en què el Gran Ducat acollia l'esdeveniment. L'organització, que al principi va tenir problemes per trobar un recinte adequat on albergar el certamen, va optar finalment pel Gran Teatre de Luxemburg, llavors encara conegut com a Teatre Municipal de la Vila de Luxemburg, que ja havia estat seu de l'edició de 1973. Ja que l'aforament era limitat, només es va permetre l'entrada a membres VIP, a la premsa i als membres de la delegació de cada país. Entre les personalitats que van seguir el Festival en directe des del pati de butaques, es trobaven el Gran Duc Enric de Luxemburg i la seva esposa Maria Teresa de Luxemburg. Grècia i Israel es van abstenir de concórrer a l'esdeveniment. La retirada de la televisió israeliana es va deure a la coincidència de la data del Festival amb la de la celebració del Yom ha-Zikkaron, Dia del Record als Caiguts. Irlanda, per la seva banda, es va reincorporar al concurs després d'absentar-se en 1983, per la qual cosa el nombre de participants va ser de dinou. La retransmissió va donar començament amb unes breus imatges aèries del país amfitrió, al mateix temps que l'orquestra executava un popurrí de les composicions guanyadores per Luxemburg, que va concloure amb uns concordes del tema "L'amour est bleu", quarta classificada en l'edició de 1967 en representació del Gran Ducat. En l'escenari, obra de Roland de Groot com en 1970, 1976 i 1980, hi havia tres podis amb escales, així com una sèrie de figures geomètriques planes, entre les quals en un primer moment destacava un quatre, en al·lusió a l'any en curs. Aquestes figures canviaven de posició gràcies a un nodrit grup de tramoistes que les articulava manualment entre les diferents actuacions i, en ocasions, durant les mateixes. La presentadora del programa, Désirée Nosbusch, ostenta el rècord de ser la conductora més jove que ha tingut el Festival, ja que llavors comptava amb tan sols 19 anys. Aquesta va iniciar el seu discurs confessant que aquell era un dels moments més importants de la seva curta vida i que mai abans el cor li havia bategat a tanta velocitat, però va conduir la gala d'una manera distesa. A més, en les seves successives aparicions, no es va limitar a traduir d'una llengua a una altra, com és costum, sinó que va entrellaçar de manera fluida paraules en anglès, francès, alemany i luxemburguès. Es va donar la coincidència que el director musical del programa, el mestre Pierre Cao, havia estat el seu professor de música a l'escola, i així ella ho va significar en presentar-ho a l'audiència, quan també va afegir-ne: "Senyor Cao, aquesta nit sóc jo qui li desitja bones notes". La presentació de cada participant va consistir en imatges generades per ordinador en les quals s'intercalaven estereotips amb estampes del país corresponent, sempre en to humorístic. No en va, aquests esquetxos estaven protagonitzats per un grup de comediants parisencs, batejat per a l'ocasió amb el nom d'Els turistes. Així mateix, i com ja succeís a Harrogate en 1982, abans de l'inici de cada actuació, les càmeres enfocaven el comentarista de la respectiva televisió, moment en què molts d'ells aprofitaven per saludar els teleespectadors. Durant l'intermedi previ a les votacions, el Theater of Animated Drawings de Praga va escenificar un número de mímica que girava entorn del diàleg mut entre un home i un èquid, el contorn del qual, simulat amb cordes, adoptava múltiples formes. El Festival va ser retransmès a una trentena de països, la Unió Soviètica inclosa, en alguns d'ells per primera vegada amb so estèreo. Així mateix, aquesta edició va presentar la particularitat de ser la de menor durada des que en 1975 s'introduís l'actual sistema de votació, segons el qual cada país vota a deu cançons en ordre ascendent, començant per un vot i acabant amb el dotze a la millor valorada. Així doncs, la retransmissió d'Eurovisió 1984 va tenir una durada total de dues hores i tretze minuts. El nucli de l'equip tècnic del programa va estar format per René Steichen (direcció), Ray van Kant, Mariette Dumont, Patrick Seyler i Arlette Goebel (producció executiva), Roland de Groot (escenografia) i Pierre Cao (direcció musical). Per part de la UER, va actuar com a supervisor de l'organització Frank Naef, qui va fer també la funció d'escrutador oficial durant les votacions.
rdf:langString Ο Διαγωνισμός Τραγουδιού Eurovision 1984, πραγματοποιήθηκε στις 5 Μαΐου 1984 στην Πόλη του Λουξεμβούργου. Η παρουσιάστρια , που ήταν μόλις 19 ετών εκείνη τη στιγμή, φιλοξένησε την παράσταση με χαλαρό τρόπο, κάτι που ήταν αρκετά ασυνήθιστο για την παράσταση εκείνη την εποχή. Εκδήλωσε την ευχέρεια της σε τέσσερις γλώσσες με εναλλαγή μεταξύ Αγγλικών, Γαλλικών, Γερμανικών και Λουξεμβουριανών κατά τη διάρκεια της ομιλίας, συχνά στην ίδια πρόταση. Οι Σουηδοί Herreys ήταν οι νικητές αυτού του διαγωνισμού με το τραγούδι "". Αυτή ήταν η δεύτερη νίκη της σκανδιναβικής χώρας, και η πρώτη στα σουηδικά, καθώς οι ABBA ερμηνεύσαν το "Waterloo" στα αγγλικά όταν κέρδισαν το 1974. Ο Ρίτσαρντ και ο Λούις Χέρρεϊ έγιναν οι πρώτοι έφηβοι που κέρδισαν την Eurovision και παραμένουν οι νεότεροι άνδρες νικητές, 19 ετών και 260 ημερών και 18 ετών και 184 ημερών αντίστοιχα. Το Ισραήλ δεν συμμετείχε λόγω του ότι ο διαγωνισμός έπεφτε τις ίδιες μέρες με τις γιορτές της χώρας, το Yom HaZikaron. Η Ισλανδία επρόκειτο να συμμετάσχει αλλά αποσύρθηκε λόγω έλλειψης οικονομικής υποστήριξης. Το 1984 είναι επίσης αξιοσημείωτο για τις αποδοκιμασίες (booing) που μπορούσαν να ακουστούν από το κοινό, ειδικά στο τέλος της παράστασης του Ηνωμένου Βασιλείου. Λέγεται ότι οι αποδοκιμασίες (booing) οφειλόταν στους αγγλικούς χούλιγκαν ποδοσφαίρου που προκάλεσαν ταραχές στο Λουξεμβούργο τον Νοέμβριο του 1983 μετά τον αποκλεισμό τους από το Ευρωπαϊκό Πρωτάθλημα Ποδοσφαίρου της UEFA.
rdf:langString Der 29. Concours Eurovision de la Chanson, so der offizielle Titel in diesem Jahr, fand am 5. Mai 1984 im Théâtre Municipal (Städtisches Theater) in Luxemburg statt. Nachdem die Länder Israel und Griechenland ihre Teilnahme abgesagt hatten, waren nur 19 Nationen am Start. Gewinner wurden die Brüder Herrey mit Diggi-loo Diggy-ley. Das schwedische Lied über goldene Schuhe landete vor dem irischen Beitrag Terminal 3, den Johnny Logan für Linda Martin schrieb.
rdf:langString La 29-a Eŭrovido-Kantokonkurso, okazis la 5-an de majo 1984 en Luksemburgo (Luksemburgo). Post multaj jaroj kiam la konkursoj okazis en marto aŭ aprilo, ekde nun ili estis aranĝataj en majo.La konkurso en Luksemburgio estis prezentata per . Denove la venkinta kanto, Diggi-loo diggi-ley de (Svedio), ne uzis grandajn vortojn, kiel en 1968 ("La, la, la…"), 1975 ("Ding-a-dong") kaj 1978 ("A-Ba-Ni-Bi")…
rdf:langString The Eurovision Song Contest 1984, the 29th edition of the annual Eurovision Song Contest. It took place in Luxembourg City, Luxembourg, following the country's victory at the 1983 contest with the song "Si la vie est cadeau" by Corinne Hermes. Organised by the European Broadcasting Union (EBU) and host broadcaster RTL Télévision (RTL), the contest was held at the Théâtre Municipal on 5 May 1984 and was hosted by Luxembourgish multimedia Désirée Nosbusch, who was only 19 years at the date, making her the youngest presenter in adult Eurovision history. Nineteen countries took part in the contest. Israel did not enter due to it conflicting with the country's Yom HaZikaron holiday again. Greece was also absent. On the other hand, Ireland, who had not participated the previous year, returned this year. The winner was Sweden with the song "Diggi-Loo Diggi-Ley" performed by Herreys. This was the first winning song in Swedish, as ABBA had performed "Waterloo" in English when they won in 1974. Richard and Louis Herrey became the first teenage males to win Eurovision and as of 2022 remain the youngest ever adult Eurovision male winners, being 19 years and 260 days and 18 years and 184 days of age respectively.
rdf:langString 1984ko Eurovision Abesti Lehiaketa urtero ospatzen den Eurovision Abesti Lehiaketaren 29. edizioa izan zen. Luxenburgoko Grand Théâtre antzokian ospatu zen, maiatzaren 5ean. Aurkezlea Désirée Nosbusch izan zen. Garailea Suediako Herreys taldea izan zen, "Diggi-Loo Diggi-Ley" kantuarekin. Suediaren bigarren garaipena izan zen. Hemeretzi herrialdek hartu zuten parte, aurreko edizioan baino bat gutxiago. Israelek uko egin zion parte hartzeari erabakitako data Israelen Eroritako Soldaduen Eguna izateagatik, eta Greziak ere ez zuen ordezkaririk bidali. Bestalde, Irlanda bueltatu egin zehen urte bateko eten baten ostean.
rdf:langString Le Concours Eurovision de la chanson 1984 fut la vingt-neuvième édition du concours. Il se déroula le samedi 5 mai 1984, à Luxembourg, au Grand-Duché de Luxembourg. Il fut remporté par la Suède, avec la chanson Diggi-Loo Diggi-Ley, interprétée par Herreys. L'Irlande termina deuxième et l'Espagne, troisième.
rdf:langString El XXIX Festival de la Canción de Eurovisión tuvo lugar el 5 de mayo de 1984 en Luxemburgo y se saldó con la victoria del trío compuesto por los hermanos Herreys, que en representación de Suecia defendieron el tema "Diggi-loo Diggi-ley", de Torgny Söderberg y Britt Lindeborg. Se trataba de la cuarta ocasión en que el Gran Ducado acogía el evento. La organización, que en un principio tuvo problemas para encontrar un recinto adecuado donde albergar el certamen, optó finalmente por el Gran Teatro de Luxemburgo, entonces todavía conocido como Teatro Municipal de la Villa de Luxemburgo, que ya había sido sede de la edición de 1973. Puesto que el aforo era limitado, solo se permitió la entrada a VIPs, a la prensa y a los miembros de la delegación de cada país. Entre las personalidades que siguieron el Festival en directo desde el patio de butacas, se encontraban el Gran Duque Enrique de Luxemburgo y su esposa María Teresa de Luxemburgo. Grecia e Israel se abstuvieron de concurrir al evento. La retirada de la televisión israelí se debió a la coincidencia de la fecha del Festival con la de la celebración del Yom Hazikarón, Día del Recuerdo a los Caídos. Irlanda, por su parte, se reincorporó al concurso tras ausentarse en 1983, por lo que el número de participantes fue de diecinueve. La retransmisión dio comienzo con unas breves imágenes aéreas del país anfitrión, al tiempo que la orquesta ejecutaba un popurrí de las composiciones ganadoras por Luxemburgo que concluyó con unos acordes del tema "L'amour est bleu", cuarto clasificado en la edición de 1967 en representación del Gran Ducado. En el escenario, obra de Roland de Groot como en 1970, 1976 y 1980, había tres podios con escaleras, así como una serie de figuras geométricas planas, entre las que en un primer momento destacaba un cuatro, en alusión al año en curso. Dichas figuras iban cambiando de posición, gracias a un nutrido grupo de tramoyistas que las articulaba manualmente entre las distintas actuaciones y, en ocasiones, durante las mismas. La presentadora del programa, Désirée Nosbusch, ostenta el récord de ser la conductora más joven que ha tenido el Festival, ya que entonces contaba con tan solo 19 años.​ Si bien inició su discurso confesando que ese era uno de los momentos más importantes de su corta vida y que nunca antes el corazón le había latido a tanta velocidad, condujo la gala de un modo distendido. Además, en sus sucesivas apariciones, no se limitó a traducir de una lengua a otra, como es costumbre, sino que fue entrelazando de manera fluida palabras en inglés, francés, alemán y luxemburgués. Se dio la coincidencia de que el director musical del programa, el maestro Pierre Cao, había sido su profesor de música en la escuela, y así ella lo significó al presentarlo a la audiencia, añadiendo: "Señor Cao, esta noche soy yo quien le desea buenas notas". La presentación de cada participante consistió en imágenes generadas por ordenador en las que se iban intercalando estereotipos con estampas del país correspondiente, siempre en tono humorístico. No en vano, estos sketchs estaban protagonizados por un grupo de comediantes parisinos, bautizado para la ocasión con el nombre de Los turistas. Asimismo, y como ya sucediera en Harrogate en 1982, antes del inicio de cada actuación, las cámaras enfocaban al comentarista de la respectiva televisión, momento que muchos de ellos aprovechaban para saludar a los telespectadores. Durante el intermedio previo a las votaciones, el Theater of Animated Drawings de Praga escenificó un número de mímica que giraba en torno al diálogo mudo entre un hombre y un équido, cuyo contorno simulado con cuerdas iba adoptando múltiples formas. El Festival fue retransmitido a una treintena de países, Unión Soviética incluida, en algunos de ellos por primera vez con sonido estéreo. Asimismo, esta edición presenta la particularidad de ser la de menor duración desde que en 1975 se introdujera el actual sistema de votación, según el cual cada país vota a diez canciones en orden ascendente, empezando por un voto y acabando con el doce a la mejor valorada. Así pues, la retransmisión de Eurovisión 1984 tuvo una duración total de dos horas y trece minutos, récord este que difícilmente vuelva a ser batido. El núcleo del equipo técnico del programa estuvo formado por René Steichen (dirección), Ray van Kant, Mariette Dumont, Patrick Seyler y Arlette Goebel (producción ejecutiva), Roland de Groot (escenografía) y Pierre Cao (dirección musical). Por parte de la UER actuó como supervisor de la organización Frank Naef, quien hizo también las veces de escrutador oficial durante las votaciones.
rdf:langString Kontes Lagu Eurovision 1984, acara ke-29 dari jenisnya, diadakan pada 5 Mei 1984 di Luxembourg. Presenternya, , baru berusia 19 tahun pada waktu itu Herreys asal Swedia menjadi pemenang kontes tersebut dengan lagu, "Diggi-Loo Diggi-Ley". Ini adalah kemenangan kedua dari negara Nordik tersebut, dan lagu pertama yang dipentaskan dalam bahasa Swedia. Pemenang Swedia sebelumnya, ABBA, sepuluh tahun lalu mementaskan lagu mereka "Waterloo" dalam bahasa Inggris. Israel menarik diri dari kontes tersebut karena Yom Hazikaron (Hari Peringatan Kejatuhan Para Prajurit Israel dan Korban Terorisme) diperingati pada tanggal yang sama. Islandia ikut serta namun menarik diri karena kurang dukungan finansial.
rdf:langString ユーロビジョン・ソング・コンテスト1984こと第29回ユーロビジョン・ソング・コンテスト(Eurovision 1984 Luxembourg RTL)は、1984年5月5日(土曜日)にルクセンブルク・グランド劇場で開催された。この会場は1973年と同じ。ルクセンブルクでの開催はこれで3度目だが、1994年以降は参加もしていない。オープニングでは、過去に優勝したルクセンブルク代表の曲(「二人は恋人」(1961年)、「夢見るシャンソン人形」(1965年)、「想い出に生きる」(1972年)、「愛は美わしく」(1973年)、そして「人生は贈り物」)がピエール・カオ指揮のオーケストラで演奏された。プレゼンターは、若者向けドラマ女優デジレー・ノスブッシュ、当時19歳で最年少となった。彼女はルクセンブルクの公用語であるルクセンブルク語、フランス語、ドイツ語に、英語を加えた4言語で話し、従来に比べに親しみやすい口調だったと評価された。製作はRTLテレビジョン(旧テレ・ルクセンブルク)。放送時間2時間13分。
rdf:langString Het Eurovisiesongfestival 1984 was het negenentwintigste Eurovisiesongfestival en vond plaats op 5 mei 1984 in Luxemburg, Luxemburg. Het programma werd gepresenteerd door Désirée Nosbusch. Van de 19 deelnemende landen won Zweden met het nummer Diggi-loo diggy-ley, uitgevoerd door Herreys. Dit lied kreeg 145 punten, 13,2% van het totale aantal punten. Met 137 punten werd Ierland tweede, gevolgd door Spanje op de derde plaats met 106 punten.
rdf:langString Il ventinovesimo Eurovision Song Contest si tenne presso il di Lussemburgo, capitale dell'omonimo Granducato, il 5 maggio 1984.
rdf:langString 29. Konkurs Piosenki Eurowizji został rozegrany 5 maja 1984 w Teatr Kircheberg w Luksemurgu. Organizatorem konkursu była Europejska Unia Nadawców we współpracy z luksemburskim nadawcą publicznym RTL Télévision. Finał konkursu poprowadziła, 19-letnia wówczas Désirée Nosbusch, która pełniła funkcję gospodarza wieczoru w czterech językach: po angielsku, francusku, niemiecku i luksembursku. Zwycięzcami konkursu zostali bracia Herreys, reprezentanci Szwecji z piosenką "Diggi-Loo Diggi-Ley", za którą otrzymali 145 punktów.
rdf:langString O Festival Eurovisão da canção 1984 (em inglês: Eurovision Song Contest 1984 e em francês: Concours Eurovision de la chanson 1984) foi o 29º Festival Eurovisão da Canção e realizou-se em 5 de Maio de 1984 em Luxemburgo. A apresentadora foi . Nosbusch, com apenas 19 anos de idade na época, abriu o certame de forma descontraída, o que era bastante incomum na época. Manifestou a sua fluência em 5 línguas, quando ela mudou entre inglês, francês, alemão, italiano e luxemburguês no decorrer de seu discurso, muitas vezes na mesma frase. O trio sueco Herreys foi o vencedor deste ano, interpretando o tema "Diggi-Loo Diggi-Ley". Foi a primeira edição em que foi transmitida em estéreo em alguns países.
rdf:langString Eurovision Song Contest 1984 sändes den 5 maj 1984 från RTL Théâtre Municipal i Luxemburg. Vinnare blev Sveriges bidrag "Diggi loo diggi ley" framfört av bröderna Herrey.
rdf:langString Конкурс песни Евровидение 1984 — 29-й конкурс песни «Евровидение». Он прошёл 5 мая 1984 года в городе Люксембург (Люксембург) в муниципальном Гран-театре. Швеция одержала свою вторую победу на конкурсе, на этот раз её представляла группа «Herreys» с песней «Diggi-Loo Diggi-Ley».
rdf:langString Пісенний конкурс Євробачення 1984 став 29-м конкурсом пісні Євробачення. Він пройшов 5 травня 1984 року в місті Люксембург, Люксембург. Греція й Ізраїль вирішили не брати участь у конкурсі, однак Ірландія повернулася, і число учасників склало 19. Гран-Прі одержав Херріс із піснею «Diggi-loo-diggi-lei», який представляв Швецію.
rdf:langString 1984年歐洲歌唱大賽(法語:Concours Eurovision de la Chanson 1984)為歐洲歌唱大賽之第29屆比賽,於1984年5月5日在盧森堡公國的盧森堡市舉行,主持人為黛絲瑞·諾斯布許。諾斯布許當年才19歲,以較為輕快的態度來主持這場比賽,並同時說著法、英、德、盧森堡語相同的語句,展現了他對這四國語言的流利,這和以往主持方式是不太一樣的。 本次大賽由瑞典流行音樂團體「Herreys」,以歌曲《Diggi-Loo Diggi-Ley》(中文音:滴嘰-嚕 滴嘰-哩)奪下冠軍,而他們在獲勝後,《Diggi-Loo Diggi-Ley》歌詞中的「金鞋」也成了流行文化。這是瑞典第二次的獲勝,卻是第一次以瑞典語演唱贏來的,前次瑞典冠軍ABBA是以英語演唱而奪得1974年大賽冠軍。
xsd:integer 19
xsd:date 1984-05-05
rdf:langString Ray van Cant
rdf:langString Frank Naef
rdf:langString Y
rdf:langString
rdf:langString None
xsd:nonNegativeInteger 29171

data from the linked data cloud