Equation

http://dbpedia.org/resource/Equation an entity of type: Thing

المعادلة الرياضية في الرياضيات، هي عبارة مؤلفة من رموز رياضية، تنص على مساواة تعبيرين رياضيين. ويعبر عن هذه المساواة عن طريق علامة التساوي (=) كما يلي: تسمى المعادلة التي تأخذ الشكل ax + b = 0 حيث: a و b عددان حقيقيان معلومان، معادلة من الدرجة الأولى بمجهول واحد. في هذه المعادلة x هو المجهول الذي ينبغي إيجاده أثناء حل المعادلة. rdf:langString
Uvažujme dvě funkce , které jsou definovány na nějaké množině , pak nalezení všech , která splňují rovnost se nazývá rovnicí o jedné neznámé . Funkce se nazývá levá strana rovnice a se nazývá pravá strana rovnice. rdf:langString
Un'equazione (dal latino aequatio) è una uguaglianza matematica tra due espressioni contenenti una o più variabili, dette incognite. L'uso del termine risale almeno al Liber abbaci del Fibonacci (1228). Se un'equazione ha incognite, allora ogni -upla (ordinata) di elementi che sostituiti alle corrispondenti incognite rendono vera l'uguaglianza è una soluzione dell'equazione. Risolvere un'equazione significa individuare l'insieme di tutte le sue soluzioni. rdf:langString
Równanie – forma zdaniowa postaci gdzie są termami i przynajmniej jeden z nich zawiera pewną zmienną. Równanie jest więc formułą atomową z co najmniej jedną zmienną wolną. Term po lewej stronie znaku równości nazywa się lewą stroną równania, a term po prawej – prawą stroną równania. Szczególnym przypadkiem równania jest forma, w której jeden z termów jest stałą np. czyli gdy jest postaci Zmienne równania oznacza się zwykle symbolami literowymi i nazywa niewiadomymi. rdf:langString
Inom matematiken är uppställandet av en ekvation ett sätt att med symboler beskriva, att de kvantitativa värdena av två matematiska uttryck är lika. Uttrycken, som kallas led, skiljs åt med ett likhetstecken. Det som står till vänster kallas för vänsterledet och det som står till höger för högerledet. Ekvationer kan användas för att beskriva kända förhållanden, till exempel fysikaliska eller ekonomiska sådana. Att lösa en ekvation är att bestämma de värden på ekvationens variabler för vilka ekvationen är uppfylld. En annan typ av matematiskt påstående, är olikheten. rdf:langString
Уравне́ние — равенство вида , где чаще всего в качестве выступают числовые функции, хотя на практике встречаются и более сложные случаи — например, уравнения для вектор-функций, функциональные уравнения и другие. rdf:langString
数学中,方程(equation)可以简单的理解为含有未知数的等式,即含有一个以上的未知数并结合等号的数学公式(formula)。 例如以下的方程: 其中的為未知數。如果把数学当作语言,那么方程可以为人们提供一些用来描述他们所感兴趣的对象的语法,它可以把未知的元素包含到陈述句当中(比如用“相等”这个词来构成的陈述句),因此如果人们对某些未知的元素感兴趣,但是用数学语言去精确地表达那些确定未知元素的条件时需要用到未知元素本身,这时人们就常常用方程来描述那些条件,并且形成这样一个问题:能使这些条件满足的元素是什么?在某个集合内,能使方程中所描述的条件被满足的元素称为方程在这个集合中的解(比如代入某个數到含未知数的等式,使等式中等号左右两边相等)。 求出方程的解或说明方程无解这一过程叫做解方程。可以用方程的解的存在状况为方程分类,例如,恒等式即恒成立的方程,例如,在所指定的某个集合(比如复数集)中的全部元素都是它的解;矛盾式即矛盾的方程,如,在所指定的某个集合(比如复数集)中没有元素满足这个等式。 等式中的等號則是16世紀英國科學教育家羅伯特·雷科德發明。 rdf:langString
En matemàtiques una equació és una igualtat entre dues expressions algebraiques que només és certa per alguns valors de les lletres. Resoldre l'equació consisteix a determinar els valors que pot prendre la variable (o les variables) per tal de fer verdadera la igualtat. La variable també s'anomena desconeguda o incògnita i els valors per als quals la igualtat es verifica s'anomenen solucions. A diferència d'una identitat, una equació és una igualtat que no és necessàriament verdadera per a tots els valors possibles de la variable. Les equacions poden ser de naturalesa diversa i apareixen en diferents branques de les matemàtiques. Les tècniques associades al seu tractament difereixen segons el tipus d'equacions. rdf:langString
Εξίσωση στα μαθηματικά ονομάζεται κάθε ισότητα που συνδέει γνωστές ποσότητες με άγνωστες, τις οποίες θέλουμε να προσδιορίσουμε. Η εξίσωση λοιπόν είναι μια μαθηματική δήλωση που βεβαιώνει την ισότητα των δύο εκφράσεων. Στη σύγχρονη σημειογραφία, αυτό γράφεται τοποθετώντας εκφράσεις και στις δύο πλευρές από το σύμβολο ίσον, για παράδειγμα βεβαιώνει ότι είναι ίσο με το . Το σύμβολο της ισότητας επινοήθηκε από τον Ρόμπερτ Ρέκορντ (1512-1558), ο οποίος θεώρησε ότι τίποτα δεν μπορεί να είναι πιο ίσο από τις παράλληλες ευθείες γραμμές με το ίδιο μήκος. rdf:langString
Ekvacio estas , enhavanta almenaŭ unu nekonatan grandon. Depende de la variabloj ĝi povas esti unuvariabla, duvariabla ktp. La radiko de unuvariabla ekvacio estas tiu valoro de la variablo, kiu transformas ekvacion al vera egalaĵo. Ekz. la radiko de la ekvacio 3x - 1 = 2x + 5 estas la nombro 6, ĉar 3 · 6 - 1 = 2 · 6 + 5. La aro de la radikoj de iu ekvacio povas esti finia, malplena aŭ nefinia. Ekz. la aro de la radikoj de la ekvacio 5x + 3 = 5x estas malplena (t.e. ĝi ne havas radikon); por la ekvacio (x+2)(x-3)=0, ĝi estas {-2; 3}, kaj por la ekvacio |x| = x, ĝi estas [0; +∞). rdf:langString
Unter einer Gleichung versteht man in der Mathematik eine Aussage über die Gleichheit zweier Terme, die mit Hilfe des Gleichheitszeichens („=“) symbolisiert wird. Formal hat eine Gleichung die Gestalt , rdf:langString
In mathematics, an equation is a formula that expresses the equality of two expressions, by connecting them with the equals sign =. The word equation and its cognates in other languages may have subtly different meanings; for example, in French an équation is defined as containing one or more variables, while in English, any well-formed formula consisting of two expressions related with an equals sign is an equation. rdf:langString
Una ecuación es una igualdad matemática entre dos expresiones, denominadas miembros y separadas por el signo igual, en las que aparecen elementos conocidos y datos desconocidos o incógnitas, relacionados mediante operaciones matemáticas. Los valores conocidos pueden ser números, coeficientes o constantes; también variables o incluso objetos complejos como funciones o vectores, los elementos desconocidos pueden ser establecidos mediante otras ecuaciones de un sistema, o algún otro procedimiento de resolución de ecuaciones.​ Las incógnitas, representadas generalmente por letras, constituyen los valores que se pretende hallar (en ecuaciones complejas en lugar de valores numéricos podría tratarse de elementos de un cierto conjunto abstracto, como sucede en las ecuaciones diferenciales). Por ej rdf:langString
Matematikan, ekuazioa ezezagun bat edo gehiago dituen berdintza aljebraikoa da, adibidez ekuazio bat da, non bi adierazpen matematiko berdintzen diren eta ezezaguna den. Zenbakizko berdintzetan (2+3=5, esaterako) ez bezala, ekuazioa ez da orohar egiazkoa ezezagunaren edozein baliotarako (aurreko ekuazioan adibidez, ).Horrela, ekuazioa ebaztea berdintza betetzen duten ezezagunen balioak aurkitzea da, ezezaguna aurkitzea alegia, ekuazioa identitate edo zenbakizko berdintza bihurtzeko (aurreko ekuazioan, ). Horrela, bakandu edo askatu egin dela esaten da. rdf:langString
Une équation est, en mathématiques, une relation (en général une égalité) contenant une ou plusieurs variables. Résoudre l'équation consiste à déterminer les valeurs que peut prendre la variable pour rendre l'égalité vraie. La variable est aussi appelée inconnue et les valeurs pour lesquelles l'égalité est vérifiée solutions. À la différence d'une identité, une équation est une égalité qui n'est pas nécessairement vraie pour toutes les valeurs possibles que peut prendre la variable. rdf:langString
Ráiteas go bhfuil slonn amháin matamaiticiúil cothrom le ceann eile. Is féidir go mbeidh cothromóid fíor i gcónaí, agus tugtar céannacht ar a leithéid: mar shamplaí, 2 + 2 = 4, x + y = y + x, (x -1)(x + 1) = x2 - 1. Nó is féidir go mbeidh sí fíor do luachanna ar leith de na hathróga. Is féidir go mbeidh níos mó ná athróg amháin i gcothromóid. Rangaítear cothromóidí le hathróg amháin de réir céim na hathróige sin. Tugtar cothromóidí líneacha ar chothromóidí de chéim a haon, cosúil le ax = b, agus is é an réiteach x = b/a, más a ≠ 0. Bíonn cothromóidí de chéim a dó, cothromóidí cearnacha, sa bhfoirm a x2 + bx + c = 0, agus a ≠ 0, agus réitigh acu mar seo: x = [-b ± √(b2 - 4 ac)]/(2a). Is réaduimhreacha na réitigh seo más (b2 - 4 ac) ≥ 0. Sa 16ú céad d'aimsigh an matamaiticeoir Iodálach Nicol rdf:langString
Persamaan adalah suatu pernyataan matematika dalam bentuk yang menyatakan bahwa dua hal adalah persis sama. Persamaan ditulis dengan tanda sama dengan (=), seperti berikut: x + 3 = 5, yang menyatakan bahwa nilai x = 2.2x + 3 = 5, yang menyatakan bahwa nilai x = 1. Pernyataan di atas adalah suatu kesamaan. Persamaan dapat digunakan untuk menyatakan kesamaan dua ekspresi yang terdiri dari satu atau lebih variabel. Sebagai contoh, untuk x anggota , persamaan berikut selalu benar: x(x - 1) = x2 − x. x2 - x = 0. (x + 1)2 = x2 + 2x + 1 adalah identitas, sedangkan (x + 1)2 = 2x2 + x + 1 rdf:langString
数学において方程式(ほうていしき、英: equation)とは、まだわかっていない数(未知数)を表す文字を含む等式である。等式を成り立たせる未知数の値を方程式の解(かい、英: solution)といい、解を求めることを方程式を解く(とく、英: solve)という。多くは連立方程式を用いられる。 方程式には様々な種類があり、数学のすべての分野において目にする。方程式を調べるために使われる方法は方程式の種類に応じて異なる。 代数学は特に2種類の方程式を研究する:多項式の方程式と、中でも一次方程式である。多項式方程式は、P をある多項式として、P(X) = 0 の形である。線型方程式は、a を線型写像、b をベクトルとして、a(x) + b = 0 の形である。それらを解くために、線型代数学や解析学から来る、アルゴリズム的あるいは幾何学的手法を用いる。変数の動く範囲を変えることにより方程式の性質が大幅に変わり得る。代数学はディオファントス方程式、すなわち係数と解が整数の方程式も研究する。用いられる手法は異なり、本質的に数論のものである。これらの方程式は一般に難しい。しばしば解の存在あるいは非存在を決定し、存在するときはその個数を調べるだけである。 rdf:langString
( 다른 뜻에 대해서는 방정식 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 방정식(方程式, 영어: equation)은 미지수가 포함된 식에서 그 미지수에 특정한 값을 주었을 때만 성립하는 등식이다. 이때, 방정식을 참이 되게 하는(성립하게 하는) 특정 문자의 값을 해 또는 근이라 한다. 방정식의 해는 없을 수도 있고, 여러 개일 수도 있고, 모든 값일 수도 있다. 전자의 경우는 불능이라고 하고, 중자의 경우는 방정식, 후자의 경우는 항등식(부정)이라 한다. 예를 들어 은 문자 가 어떤 값이든 항상 등호가 성립하므로 항등식인 반면, 은 방정식이고, 그 해는 와 이다. 또한, 은 가 어떤 값이든 항상 등호가 성립하지 못하므로, 이 경우는 방정식 중에서도 불능의 경우이다. 방정식의 방정(方程)은 고대 중국의 산학서인 구장산술의 여덟 번째 장의 제목인 方程에서 유래하였다. 여기서 方은 연립방정식의 계수를 직사각형 모양으로 배열한다는 뜻이고, 程은 이렇게 배열한 계수를 조작하여 해를 구하는 과정을 뜻한다. 이 해법은 약 1500년 뒤에 등장하는 가우스 소거법에 해당한다. 고대 중국의 수학자들은 이 과정에서 음수의 계산도 자유자재로 할 수 있었다. rdf:langString
Na matemática, uma equação é uma igualdade envolvendo uma ou mais incógnitas (valores desconhecidos). São exemplos de equações as seguintes igualdades: Nesses exemplos, as letras e são as incógnitas das equações. As incógnitas de uma equação são números desconhecidos que se quer descobrir. A equação pode ser interpretada como uma pergunta: "qual o número que somado com 8 dá 15?". Não é necessário nenhum método ou fórmula para encontrar o valor de nesse caso: basta pensar um pouco para se chegar ao resultado . Uma solução da equação pode ser compreendida como a raiz de uma função. rdf:langString
Een vergelijking in de wiskunde is een betrekking waarin twee uitdrukkingen (het linker- en rechterlid van de vergelijking), waarin onbekenden voorkomen, aan elkaar gelijk worden gesteld. De gelijkstelling gebeurt met een gelijkheidsteken, (=), zoals in de vergelijking waarin de uitdrukking , met daarin de onbekende , gelijkgesteld wordt aan de uitdrukking 5. De onbekende grootheden worden vaak aangeduid met letters die aan het einde van het alfabet voorkomen, zoals en . Letters die in het begin van het alfabet voorkomen, bijvoorbeeld en , gebruikt men om de coëfficiënten weer te geven. rdf:langString
Рівняння — аналітичний запис задачі знаходження аргументів, при яких дві задані функції рівні між собою. , де та — деякі задані функції, які називають лівою та правою частинами рівняння, x — елемент множини, на якій визначені функції f та g. Аргументи функцій рівняння називають невідомими (величинами); значення невідомих, за яких рівняння стає рівністю — коренями рівняння. Рівняння може мати один, кілька або нескінченно багато коренів, а може не мати кореня взагалі. Нормальна форма запису рівняння має вигляд: . rdf:langString
rdf:langString Equation
rdf:langString معادلة رياضية
rdf:langString Equació
rdf:langString Rovnice
rdf:langString Gleichung
rdf:langString Εξίσωση
rdf:langString Ekvacio
rdf:langString Ecuación
rdf:langString Ekuazio
rdf:langString Cothromóid
rdf:langString Persamaan
rdf:langString Équation
rdf:langString Equazione
rdf:langString 방정식
rdf:langString 方程式
rdf:langString Vergelijking (wiskunde)
rdf:langString Równanie
rdf:langString Equação
rdf:langString Ekvation
rdf:langString Уравнение
rdf:langString Рівняння
rdf:langString 方程
xsd:integer 9284
xsd:integer 1122879972
rdf:langString المعادلة الرياضية في الرياضيات، هي عبارة مؤلفة من رموز رياضية، تنص على مساواة تعبيرين رياضيين. ويعبر عن هذه المساواة عن طريق علامة التساوي (=) كما يلي: تسمى المعادلة التي تأخذ الشكل ax + b = 0 حيث: a و b عددان حقيقيان معلومان، معادلة من الدرجة الأولى بمجهول واحد. في هذه المعادلة x هو المجهول الذي ينبغي إيجاده أثناء حل المعادلة.
rdf:langString En matemàtiques una equació és una igualtat entre dues expressions algebraiques que només és certa per alguns valors de les lletres. Resoldre l'equació consisteix a determinar els valors que pot prendre la variable (o les variables) per tal de fer verdadera la igualtat. La variable també s'anomena desconeguda o incògnita i els valors per als quals la igualtat es verifica s'anomenen solucions. A diferència d'una identitat, una equació és una igualtat que no és necessàriament verdadera per a tots els valors possibles de la variable. Les equacions poden ser de naturalesa diversa i apareixen en diferents branques de les matemàtiques. Les tècniques associades al seu tractament difereixen segons el tipus d'equacions. L'àlgebra estudia sobretot dues famílies d'equacions: les equacions polinòmiques i les equacions lineals. Les equacions polinòmiques són de la forma P(X) = 0, en què P és un polinomi. Els mètodes de transformacions i de canvi de variable permeten resoldre les més simples. Les equacions lineals són de la forma a(x) + b = 0, en què a és una aplicació lineal i b un vector. Per a resoldre-les, es fan servir tècniques algorísmiques o geomètriques, sorgides de l'àlgebra lineal o de l'anàlisi matemàtica. Si es modifica el conjunt en què està definida la variable pot canviar considerablement la naturalesa de l'equació. L'àlgebra estudia també les equacions diofàntiques, unes equacions en les quals els coeficients i les solucions són enters. Les tècniques utilitzades són diferents i essencialment procedents de l'aritmètica modular. Aquestes equacions són, en general, difícils; sovint, tan sols s'intenta determinar l'existència o l'absència de solucions i, si n'existeixen, el seu nombre. La geometria fa servir les equacions per a caracteritzar les figures. En relació als casos anteriors, l'objectiu és diferent; l'equació es fa servir per a posar en evidència propietats geomètriques. En aquest context, hi ha dues grans famílies d'equacions: les i les paramètriques. L'anàlisi estudia equacions del tipus f(x) = 0, en què f és una funció que té certes propietats com la continuïtat, la derivabilitat o, fins i tot, el fet de ser . Hi ha tècniques que permeten construir successions que convergeixen cap a una solució de l'equació. L'objectiu és poder aproximar la solució amb tanta precisió com sigui possible. Un sistema dinàmic és el que evoluciona al llarg del temps. Es defineix per una equació en què les solucions són, o bé successions –que indiquen els valors de l'estat del sistema en cada un dels instants discrets del temps–, o bé funcions d'una variable (per exemple, el temps), o bé de diverses variables (el temps i d'altres com, per exemple, les coordenades cartesianes dels punts de l'espai). Existeixen dues qüestions centrals: l'"estat inicial" i el "comportament asimptòtic". Per a cada estat inicial admissible –per exemple, el valor de la successió o de la funció en zero–, l'equació admet una única solució. De vegades, una petita modificació de l'estat inicial en modifica poc la solució. No és sempre aquest el cas; aquesta sensibilitat a la condició inicial és l'objecte de la primera qüestió. El comportament límit o també asimptòtic d'una solució correspon a la forma de la solució quan la variable (el temps) tendeix cap a l'infinit; aquest comportament és l'objecte de la segona qüestió. Si no divergeix, pot tendir cap a un valor donat, o bé apropar-se a un comportament cíclic –una funció periòdica o una successió que recorre sempre un mateix conjunt finit de valors i en el mateix ordre–, o bé tenir un comportament caòtic. En aquest últim cas, sembla que evolucioni per atzar, fins i tot si la solució és, per definició, determinista.
rdf:langString Uvažujme dvě funkce , které jsou definovány na nějaké množině , pak nalezení všech , která splňují rovnost se nazývá rovnicí o jedné neznámé . Funkce se nazývá levá strana rovnice a se nazývá pravá strana rovnice.
rdf:langString Εξίσωση στα μαθηματικά ονομάζεται κάθε ισότητα που συνδέει γνωστές ποσότητες με άγνωστες, τις οποίες θέλουμε να προσδιορίσουμε. Η εξίσωση λοιπόν είναι μια μαθηματική δήλωση που βεβαιώνει την ισότητα των δύο εκφράσεων. Στη σύγχρονη σημειογραφία, αυτό γράφεται τοποθετώντας εκφράσεις και στις δύο πλευρές από το σύμβολο ίσον, για παράδειγμα βεβαιώνει ότι είναι ίσο με το . Το σύμβολο της ισότητας επινοήθηκε από τον Ρόμπερτ Ρέκορντ (1512-1558), ο οποίος θεώρησε ότι τίποτα δεν μπορεί να είναι πιο ίσο από τις παράλληλες ευθείες γραμμές με το ίδιο μήκος. Λύση μιας εξίσωσης με x αγνώστους είναι μία x-άδα (αριθμών, συναρτήσεων) που επαληθεύει την εξίσωση: αντικαθιστώντας τους άγνωστους στην εξίσωση με το αντίστοιχο στοιχείο της x-άδας, η ισότητα γίνεται αληθής. Μια εξίσωση που δεν έχει καμία λύση λέγεται αδύνατη. Μια εξίσωση που έχει για λύση κάθε δυνατή x-άδα (όλες δηλαδή) λέγεται ταυτότητα. Για παράδειγμα: 0x=0, όπου για κάθε τιμή του x η εξίσωση αληθεύει. Ειδικές περιπτώσεις εξισώσεων είναι οι , οι διαφορικές εξισώσεις, οι .
rdf:langString Ekvacio estas , enhavanta almenaŭ unu nekonatan grandon. Depende de la variabloj ĝi povas esti unuvariabla, duvariabla ktp. La radiko de unuvariabla ekvacio estas tiu valoro de la variablo, kiu transformas ekvacion al vera egalaĵo. Ekz. la radiko de la ekvacio 3x - 1 = 2x + 5 estas la nombro 6, ĉar 3 · 6 - 1 = 2 · 6 + 5. La aro de la radikoj de iu ekvacio povas esti finia, malplena aŭ nefinia. Ekz. la aro de la radikoj de la ekvacio 5x + 3 = 5x estas malplena (t.e. ĝi ne havas radikon); por la ekvacio (x+2)(x-3)=0, ĝi estas {-2; 3}, kaj por la ekvacio |x| = x, ĝi estas [0; +∞). Rimarko: funkcio |x| nomiĝas modulo de x kaj difineblas jene: |a|=a, se a>=0 kaj |a|=-a, se a<0. Solvi ekvacion signifas trovi la aron de ĝiaj radikoj (solvoj). Ekvacioj estas ekvivalentaj, se ili havas la samajn solvojn. Ĝenerale, ĉiu unuvariabla ekvacio povas esti prezentita kiel f(x)=0 kaj la aro de ĝiaj solvoj estas aro de abscisoj de la punktoj, rezultitaj pro la intersekco de la grafiko y=f(x) kun OX akso. Oni konas sekvajn ekvaciojn en matematiko: * Algebra ekvacio - ekvacio egaliganta polinomon al nulo. * - * - entenanta la kvadraton (duagradon) de la serĉata nombro aŭ kvanto - . * Kuba ekvacio - entenanta la kubon (triagradon) de la serĉata nombro aŭ kvanto. * : * Diferenciala ekvacio - ekvacio enhavanta derivaĵojn. * Diofanta ekvacio La finia aro de ekvacioj, kiuj enhavas la samajn variablojn, estas nomata ekvaciaro aŭ sistemo de ekvacioj. La solvo de la ekvaciaro estas la komuna solvo de ĉiu ekvacioj de la sistemo. Depende de la kvanto de solvoj, sistemo povas esti solvohava (unusolva aŭ plursolva) kaj sensolva.
rdf:langString Unter einer Gleichung versteht man in der Mathematik eine Aussage über die Gleichheit zweier Terme, die mit Hilfe des Gleichheitszeichens („=“) symbolisiert wird. Formal hat eine Gleichung die Gestalt , wobei der Term die linke Seite und der Term die rechte Seite der Gleichung genannt wird. Gleichungen sind entweder wahr beziehungsweise erfüllt (beispielsweise ) oder falsch (beispielsweise ). Wenn zumindest einer der Terme von Variablen abhängig ist, liegt nur eine Aussageform vor; ob die Gleichung wahr oder falsch ist, hängt dann von den konkreten eingesetzten Werten ab. Die Werte der Variablen, für die die Gleichung erfüllt ist, heißen Lösungen der Gleichung. Sind zwei oder mehr Gleichungen angegeben, spricht man auch von einem Gleichungssystem, eine Lösung desselben muss alle Gleichungen gleichzeitig erfüllen.
rdf:langString In mathematics, an equation is a formula that expresses the equality of two expressions, by connecting them with the equals sign =. The word equation and its cognates in other languages may have subtly different meanings; for example, in French an équation is defined as containing one or more variables, while in English, any well-formed formula consisting of two expressions related with an equals sign is an equation. Solving an equation containing variables consists of determining which values of the variables make the equality true. The variables for which the equation has to be solved are also called unknowns, and the values of the unknowns that satisfy the equality are called solutions of the equation. There are two kinds of equations: identities and conditional equations. An identity is true for all values of the variables. A conditional equation is only true for particular values of the variables. An equation is written as two expressions, connected by an equals sign ("="). The expressions on the two sides of the equals sign are called the "left-hand side" and "right-hand side" of the equation. Very often the right-hand side of an equation is assumed to be zero. Assuming this does not reduce the generality, as this can be realized by subtracting the right-hand side from both sides. The most common type of equation is a polynomial equation (commonly called also an algebraic equation) in which the two sides are polynomials.The sides of a polynomial equation contain one or more terms. For example, the equation has left-hand side , which has four terms, and right-hand side , consisting of just one term. The names of the variables suggest that x and y are unknowns, and that A, B, and C are parameters, but this is normally fixed by the context (in some contexts, y may be a parameter, or A, B, and C may be ordinary variables). An equation is analogous to a scale into which weights are placed. When equal weights of something (e.g., grain) are placed into the two pans, the two weights cause the scale to be in balance and are said to be equal. If a quantity of grain is removed from one pan of the balance, an equal amount of grain must be removed from the other pan to keep the scale in balance. More generally, an equation remains in balance if the same operation is performed on its both sides. In Cartesian geometry, equations are used to describe geometric figures. As the equations that are considered, such as implicit equations or parametric equations, have infinitely many solutions, the objective is now different: instead of giving the solutions explicitly or counting them, which is impossible, one uses equations for studying properties of figures. This is the starting idea of algebraic geometry, an important area of mathematics. Algebra studies two main families of equations: polynomial equations and, among them, the special case of linear equations. When there is only one variable, polynomial equations have the form P(x) = 0, where P is a polynomial, and linear equations have the form ax + b = 0, where a and b are parameters. To solve equations from either family, one uses algorithmic or geometric techniques that originate from linear algebra or mathematical analysis. Algebra also studies Diophantine equations where the coefficients and solutions are integers. The techniques used are different and come from number theory. These equations are difficult in general; one often searches just to find the existence or absence of a solution, and, if they exist, to count the number of solutions. Differential equations are equations that involve one or more functions and their derivatives. They are solved by finding an expression for the function that does not involve derivatives. Differential equations are used to model processes that involve the rates of change of the variable, and are used in areas such as physics, chemistry, biology, and economics. The "=" symbol, which appears in every equation, was invented in 1557 by Robert Recorde, who considered that nothing could be more equal than parallel straight lines with the same length.
rdf:langString Matematikan, ekuazioa ezezagun bat edo gehiago dituen berdintza aljebraikoa da, adibidez ekuazio bat da, non bi adierazpen matematiko berdintzen diren eta ezezaguna den. Zenbakizko berdintzetan (2+3=5, esaterako) ez bezala, ekuazioa ez da orohar egiazkoa ezezagunaren edozein baliotarako (aurreko ekuazioan adibidez, ).Horrela, ekuazioa ebaztea berdintza betetzen duten ezezagunen balioak aurkitzea da, ezezaguna aurkitzea alegia, ekuazioa identitate edo zenbakizko berdintza bihurtzeko (aurreko ekuazioan, ). Horrela, bakandu edo askatu egin dela esaten da. Oro har, ezezagunak x, y, z, etab. hizkiez adierazten dira, eta konstanteak alfabetoko lehenengo hizkiez (a, b, c, eta abar). Alfabeto-egiunez finkatzeko ideia, ezezagunak konstanteetatik desberdintzeko, François Viète matematikari frantziarrarena izan zen. François Viètek erabili zituen kontsonanteak aldagaietarako eta bokalak konstanteetarako.
rdf:langString Una ecuación es una igualdad matemática entre dos expresiones, denominadas miembros y separadas por el signo igual, en las que aparecen elementos conocidos y datos desconocidos o incógnitas, relacionados mediante operaciones matemáticas. Los valores conocidos pueden ser números, coeficientes o constantes; también variables o incluso objetos complejos como funciones o vectores, los elementos desconocidos pueden ser establecidos mediante otras ecuaciones de un sistema, o algún otro procedimiento de resolución de ecuaciones.​ Las incógnitas, representadas generalmente por letras, constituyen los valores que se pretende hallar (en ecuaciones complejas en lugar de valores numéricos podría tratarse de elementos de un cierto conjunto abstracto, como sucede en las ecuaciones diferenciales). Por ejemplo, en la ecuación algebraica siguiente: la variable representa la incógnita, mientras que el coeficiente 3 y los números 1 y 9 son constantes conocidas. La igualdad planteada por una ecuación será cierta o falsa dependiendo de los valores numéricos que tomen las incógnitas; se puede afirmar entonces que una ecuación es una igualdad condicional, en la que solo ciertos valores de las variables (incógnitas) la hacen cierta. Se llama solución de una ecuación a cualquier valor individual de dichas variables que la satisface. Para el caso dado, la solución es: En el caso de que todo valor posible de la incógnita haga cumplir la igualdad, la expresión se llama identidad. Si en lugar de una igualdad se trata de una desigualdad entre dos expresiones matemáticas, se denominará inecuación. El símbolo «=», que aparece en cada ecuación, fue inventado en 1557 por Robert Recorde, quien consideró que no había nada más igual que dos líneas rectas paralelas de la misma longitud.​ Una ecuación se escribe como dos expresiones , conectadas por un signo igual ("=").​​​ Las expresiones en los dos lados del signo igual se denominan "lado izquierdo" y "lado derecho" de la ecuación. Muy a menudo se supone que el lado derecho de una ecuación es cero. Suponiendo que esto no reduce la generalidad, ya que esto se puede realizar restando el lado derecho de ambos lados. El tipo más común de ecuación es una ecuación polinomial (comúnmente llamada también ecuación algebraica ) en la que los dos lados son polinomios. Los lados de una ecuación polinomial contienen uno o más términos . Por ejemplo, la ecuación tiene el lado izquierdo , que tiene cuatro términos, y el lado derecho , que consta de un solo término. Los nombres de las variables sugieren que x e y son incógnitas, y que A, B, y C son parámetros, pero esto es normalmente fijado por el contexto (en algunos contextos, y puede ser un parámetro, o A, B, y C pueden ser variables ordinarias). Una ecuación es análoga a una balanza en la que se colocan pesos. Cuando se colocan pesos iguales de algo (por ejemplo, grano) en los dos platillos, los dos pesos hacen que la balanza esté en equilibrio y se dice que son iguales. Si se retira una cantidad de grano de uno de los platillos de la balanza, debe retirarse una cantidad igual de grano del otro platillo para que la balanza siga en equilibrio. Más generalmente, una ecuación permanece en equilibrio si se realiza la misma operación en sus dos lados. En geometría cartesiana, las ecuaciones se utilizan para describir figuras geométricas. Puesto que las ecuaciones que se plantean, como las ecuaciones implícitas o las ecuaciones paramétricas, tienen infinitas soluciones, el objetivo es ahora diferente: en lugar de dar las soluciones explícitamente o contarlas, lo que es imposible, se utilizan las ecuaciones para estudiar las propiedades de las figuras. Esta es la idea de partida de la geometría algebraica, una importante área de las matemáticas. El Álgebra estudia dos grandes familias de ecuaciones: ecuaciones polinómicas y, entre ellas, el caso especial de las ecuaciones lineales. Cuando hay una sola variable, las ecuaciones polinómicas tienen la forma P(x) = 0, donde P es un polinomio, y las ecuaciones lineales tienen la forma ax + b = 0, donde a y b son parámetros. Para resolver ecuaciones de cualquiera de las dos familias, se utilizan técnicas algorítmicas o geométricas que provienen del álgebra lineal o del análisis matemático. El álgebra también estudia las ecuaciones diofantinas en las que los coeficientes y las soluciones son números enteros. Las técnicas utilizadas son diferentes y provienen de la teoría de números. Estas ecuaciones son difíciles en general; a menudo se busca sólo encontrar la existencia o ausencia de una solución y, si existe una o varias, hallar el número de soluciones. Las ecuaciones diferenciales son ecuaciones que involucran una o más funciones y sus derivadas. Se resuelven encontrando una expresión para la función que no implique derivadas. Las ecuaciones diferenciales se utilizan para modelar procesos que implican las tasas de cambio de la variable,y se utilizan en áreas como la física, la química, la biología y la economía.
rdf:langString Ráiteas go bhfuil slonn amháin matamaiticiúil cothrom le ceann eile. Is féidir go mbeidh cothromóid fíor i gcónaí, agus tugtar céannacht ar a leithéid: mar shamplaí, 2 + 2 = 4, x + y = y + x, (x -1)(x + 1) = x2 - 1. Nó is féidir go mbeidh sí fíor do luachanna ar leith de na hathróga. Is féidir go mbeidh níos mó ná athróg amháin i gcothromóid. Rangaítear cothromóidí le hathróg amháin de réir céim na hathróige sin. Tugtar cothromóidí líneacha ar chothromóidí de chéim a haon, cosúil le ax = b, agus is é an réiteach x = b/a, más a ≠ 0. Bíonn cothromóidí de chéim a dó, cothromóidí cearnacha, sa bhfoirm a x2 + bx + c = 0, agus a ≠ 0, agus réitigh acu mar seo: x = [-b ± √(b2 - 4 ac)]/(2a). Is réaduimhreacha na réitigh seo más (b2 - 4 ac) ≥ 0. Sa 16ú céad d'aimsigh an matamaiticeoir Iodálach Nicola Brescia bealach chun cothromóidí de chéim 3, cothromóidí ciúbacha, a réiteach. Níos déanaí thaispeáin Cardan is Ferrari bealach chun cothromóidí ginearálta de chéim 3 is 4 a réiteach. Rinne matamaiticeoirí iarrachtaí in aisce thar na céadta bliain réiteach ginearálta a aimsiú ar chothromóid de chéim 5, ach i 1824 chruthaigh Abel nárbh fhéidir réiteach mar sin a fháil. I gcothromóid iltéarmach bíonn suim cumhachtaí athróige — x, abair —mar seo: a0 xn + a1 xn-1 + a2 xn-2 = 0, agus a0 ≠ 0. Is é n an chumhacht is mó den athróg, agus tugtar céim an iltéarmaigh air sin. Baintear feidhm as cothromóidí sa gheoiméadracht anailíseach chun cur síos ar chuair. Mar shampla, cuireann an chothromóid x2 + y2 = 1 síos ar chiorcal le lár ag an mbunús agus ga 1. Le forbairt ríomhairí tugadh spreagadh don iarracht garmheastacháin chomhleantacha ar réitigh a aimsiú do chothromóidí, cothromóidí neamhailgéabracha go háirithe, cosúil le x = e-kx.
rdf:langString Une équation est, en mathématiques, une relation (en général une égalité) contenant une ou plusieurs variables. Résoudre l'équation consiste à déterminer les valeurs que peut prendre la variable pour rendre l'égalité vraie. La variable est aussi appelée inconnue et les valeurs pour lesquelles l'égalité est vérifiée solutions. À la différence d'une identité, une équation est une égalité qui n'est pas nécessairement vraie pour toutes les valeurs possibles que peut prendre la variable. Les équations peuvent être de natures diverses, on les trouve dans des branches différentes des mathématiques ; les techniques associées à leur traitement diffèrent selon leur type. L'algèbre étudie surtout deux familles d'équations : les équations polynomiales et parmi elles les équations linéaires. Les équations polynomiales sont de la forme P(X) = 0, où P est un polynôme. Des méthodes de transformation et de changement de variable permettent de venir à bout des plus simples. Les équations linéaires sont de la forme a(x) + b = 0, où a est une application linéaire et b un vecteur. On utilise pour les résoudre des techniques algorithmiques ou géométriques, issues de l'algèbre linéaire ou de l'analyse. Modifier le domaine de définition de la variable peut changer considérablement la nature de l'équation. L'algèbre étudie également les équations diophantiennes, équations dont les coefficients et les solutions sont des entiers. Les techniques utilisées sont différentes et essentiellement issues de l'arithmétique. Ces équations sont en général difficiles, on cherche souvent uniquement à déterminer l'existence ou l'absence de solution et, si elles existent, leur nombre. La géométrie utilise les équations pour décrire et caractériser des figures. L'objectif est encore différent des cas précédents, l'équation est utilisée pour mettre en évidence des propriétés géométriques. Il existe, dans ce contexte, deux grandes familles d'équations, les cartésiennes et les paramétriques. L'analyse étudie des équations du type f(x) = 0, où f est une fonction ayant certaines propriétés comme la continuité, la dérivabilité ou encore le fait d'être contractante. Des techniques permettent de construire des suites convergeant vers une solution de l'équation. L'objectif est de pouvoir approcher la solution aussi précisément que possible. Un système dynamique est défini par une équation dont les solutions sont, soit des suites, soit des fonctions d'une ou plusieurs variables. Il existe deux questions centrales : l'état initial et le comportement asymptotique. Pour chaque état initial admissible, par exemple la valeur de la suite ou de la fonction en zéro, l'équation admet une unique solution. Parfois, une petite modification de l'état initial modifie peu la solution. Ce n'est pas toujours le cas, cette sensibilité à la condition initiale est l'objet de la première question. Le comportement limite ou encore asymptotique d'une solution correspond à la forme de la solution quand la variable tend vers l'infini, ce comportement est l'objet de la deuxième question. S'il ne diverge pas, il peut, soit tendre vers une valeur donnée, soit s'approcher d'un comportement cyclique (une fonction périodique ou une suite parcourant toujours un même ensemble fini de valeurs et dans le même ordre), soit avoir un comportement chaotique, semblant évoluer au gré du hasard, même si la solution est par définition déterministe. Remarque : Le terme inéquation correspond à une définition différente. Si dans certains cas particuliers les sujets sont connexes, dans le cas général ils sont suffisamment éloignés pour mériter des traitements distincts. Les inéquations sont en conséquence traitées dans un article séparé.
rdf:langString Persamaan adalah suatu pernyataan matematika dalam bentuk yang menyatakan bahwa dua hal adalah persis sama. Persamaan ditulis dengan tanda sama dengan (=), seperti berikut: x + 3 = 5, yang menyatakan bahwa nilai x = 2.2x + 3 = 5, yang menyatakan bahwa nilai x = 1. Pernyataan di atas adalah suatu kesamaan. Persamaan dapat digunakan untuk menyatakan kesamaan dua ekspresi yang terdiri dari satu atau lebih variabel. Sebagai contoh, untuk x anggota , persamaan berikut selalu benar: x(x - 1) = x2 − x. Persamaan di atas adalah contoh dari identitas: persamaan yang selalu benar, tak peduli berapa pun nilai variabel yang ada di dalamnya. Persamaan berikut bukanlah suatu identitas: x2 - x = 0. Persamaan di atas adalah salah untuk sejumlah tak hingga x, dan hanya benar untuk satu nilai; nilai unik dari persamaan, x=1. Karenanya, jika suatu persamaan diketahui bernilai benar, persamaan tersebut membawa informasi mengenai nilai x. Secara umum, nilai variabel di mana suatu persamaan menjadi benar disebut dengan solusi atau penyelesaian. Menyelesaikan suatu persamaan berarti menemukan solusinya. Banyak pengarang yang menggunakan istilah persamaan untuk kesamaan yang bukan identitas. Perbedaan antara kedua konsep tersebut kadang sulit dibedakan; sebagai contoh, (x + 1)2 = x2 + 2x + 1 adalah identitas, sedangkan (x + 1)2 = 2x2 + x + 1 adalah persamaan yang memiliki akar x=0 dan x=1. Apakah suatu pernyataan dimaksudkan sebagai suatu identitas atau suatu persamaan, menentukan informasi mengenai variabelnya sering dapat ditentukan berdasarkan konteksnya. Huruf-huruf awal alfabet seperti a, b, c, ... sering kali digunakan sebagai konstanta, dan huruf-huruf di akhir alfabet, seperti x, y, z, umumnya digunakan sebagai lambang variabel.
rdf:langString Un'equazione (dal latino aequatio) è una uguaglianza matematica tra due espressioni contenenti una o più variabili, dette incognite. L'uso del termine risale almeno al Liber abbaci del Fibonacci (1228). Se un'equazione ha incognite, allora ogni -upla (ordinata) di elementi che sostituiti alle corrispondenti incognite rendono vera l'uguaglianza è una soluzione dell'equazione. Risolvere un'equazione significa individuare l'insieme di tutte le sue soluzioni.
rdf:langString 数学において方程式(ほうていしき、英: equation)とは、まだわかっていない数(未知数)を表す文字を含む等式である。等式を成り立たせる未知数の値を方程式の解(かい、英: solution)といい、解を求めることを方程式を解く(とく、英: solve)という。多くは連立方程式を用いられる。 方程式には様々な種類があり、数学のすべての分野において目にする。方程式を調べるために使われる方法は方程式の種類に応じて異なる。 代数学は特に2種類の方程式を研究する:多項式の方程式と、中でも一次方程式である。多項式方程式は、P をある多項式として、P(X) = 0 の形である。線型方程式は、a を線型写像、b をベクトルとして、a(x) + b = 0 の形である。それらを解くために、線型代数学や解析学から来る、アルゴリズム的あるいは幾何学的手法を用いる。変数の動く範囲を変えることにより方程式の性質が大幅に変わり得る。代数学はディオファントス方程式、すなわち係数と解が整数の方程式も研究する。用いられる手法は異なり、本質的に数論のものである。これらの方程式は一般に難しい。しばしば解の存在あるいは非存在を決定し、存在するときはその個数を調べるだけである。 幾何学は図形を記述するために方程式を利用する。目的はやはり前の場合とは異なり、方程式は幾何学的性質を調べるために利用される。この文脈では方程式の種類に2つの大きなものがある。直交座標系における方程式とパラメトリック方程式である。 解析学は f(x) = 0 の形の方程式を研究する。ここで f は、連続、微分可能、収縮、といったある種の性質を持った関数である。解析学の手法では方程式の解に収束する列を構成できる。目的はできるだけ正確に解を求められるようにすることである。 微分方程式は1つ以上の関数とその導関数を含む方程式である。導関数を含まない関数の表示を見つけることによって解かれる。微分方程式は連続的に変化し得る対象のダイナミクスを調べるためにしばしば利用される。微分方程式によって特徴づけられる連続的な数理モデルは、物理学、化学、生物学、経済学など様々な分野において、それぞれの対象に対し用いられる。 力学系は、解が列あるいは1変数あるいは多変数の関数であるような方程式によって定義される。中心的な問題が2つある。始状態(しじょうたい、英: initial state)と漸近的挙動(ぜんきんてききょどう、英: asymptotic behaviour)である。各初期条件、例えば列あるいは関数の 0 での値、に対し方程式は一意な解を持つ。大抵の系について、始状態を少しだけ変更した場合、解もまた僅かだけ変化することが期待され、実際そのように振る舞う。しかしすべての場合でそうというわけではなく、ある始状態の近傍では解が著しく異なることがある。このような初期条件に関する鋭敏性は第一の問題の目的である。解の極限でのあるいは漸近的振る舞いは変数が無限大に行くときの解の形に対応し、この振る舞いが第二の問題の目的である。解が発散しなければ、次のいずれかとなる。1つの値に近づくか、あるいは、循環的な振る舞い(周期関数か、値が同じ有限集合を同じ回数ずっと動き続ける列)に近づくか、あるいは、解が定義により決定的であったとしてもランダムに進展するように見えるカオスな振る舞いをする。 "=" という記号はロバート・レコード (Robert Recorde, 1510–1558) によって発明された。同じ長さの平行な直線よりも等しかり得るものは存在しないと考えたのである。
rdf:langString ( 다른 뜻에 대해서는 방정식 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 방정식(方程式, 영어: equation)은 미지수가 포함된 식에서 그 미지수에 특정한 값을 주었을 때만 성립하는 등식이다. 이때, 방정식을 참이 되게 하는(성립하게 하는) 특정 문자의 값을 해 또는 근이라 한다. 방정식의 해는 없을 수도 있고, 여러 개일 수도 있고, 모든 값일 수도 있다. 전자의 경우는 불능이라고 하고, 중자의 경우는 방정식, 후자의 경우는 항등식(부정)이라 한다. 예를 들어 은 문자 가 어떤 값이든 항상 등호가 성립하므로 항등식인 반면, 은 방정식이고, 그 해는 와 이다. 또한, 은 가 어떤 값이든 항상 등호가 성립하지 못하므로, 이 경우는 방정식 중에서도 불능의 경우이다. 방정식의 방정(方程)은 고대 중국의 산학서인 구장산술의 여덟 번째 장의 제목인 方程에서 유래하였다. 여기서 方은 연립방정식의 계수를 직사각형 모양으로 배열한다는 뜻이고, 程은 이렇게 배열한 계수를 조작하여 해를 구하는 과정을 뜻한다. 이 해법은 약 1500년 뒤에 등장하는 가우스 소거법에 해당한다. 고대 중국의 수학자들은 이 과정에서 음수의 계산도 자유자재로 할 수 있었다. 방정식에서 해를 구하려는 문자, 즉 미지수로는 보통 를 사용한다. 미지수로 알파벳의 뒤쪽 문자 를 사용하는 것은 프랑스의 수학자겸 철학자인 데카르트로부터 비롯되었다.
rdf:langString Równanie – forma zdaniowa postaci gdzie są termami i przynajmniej jeden z nich zawiera pewną zmienną. Równanie jest więc formułą atomową z co najmniej jedną zmienną wolną. Term po lewej stronie znaku równości nazywa się lewą stroną równania, a term po prawej – prawą stroną równania. Szczególnym przypadkiem równania jest forma, w której jeden z termów jest stałą np. czyli gdy jest postaci Zmienne równania oznacza się zwykle symbolami literowymi i nazywa niewiadomymi.
rdf:langString Een vergelijking in de wiskunde is een betrekking waarin twee uitdrukkingen (het linker- en rechterlid van de vergelijking), waarin onbekenden voorkomen, aan elkaar gelijk worden gesteld. De gelijkstelling gebeurt met een gelijkheidsteken, (=), zoals in de vergelijking waarin de uitdrukking , met daarin de onbekende , gelijkgesteld wordt aan de uitdrukking 5. De onbekende grootheden worden vaak aangeduid met letters die aan het einde van het alfabet voorkomen, zoals en . Letters die in het begin van het alfabet voorkomen, bijvoorbeeld en , gebruikt men om de coëfficiënten weer te geven. Vergelijkingen kunnen een verschillend karakter hebben. Bevat de vergelijking slechts één onbekende, dan is eigenlijk altijd het doel om de vergelijking op te lossen. Dat wil zeggen dat men de waarde of waarden voor die onbekende bepaalt waarvoor het linkerlid en het rechterlid van de vergelijking dezelfde waarde aannemen. Is er echter sprake van meer onbekenden, dan zijn veelal een aantal van die onbekenden op te vatten als variabele of parameter, en behoort bij de vergelijking een grafiek, een kromme of een andere (meerdimensionale) meetkundige voorstelling. Een derde mogelijkheid is dat de vergelijking wordt gepresenteerd als algemeen geldige formule – de formule wordt dan een identiteit genoemd. Zo wordt de stelling van Pythagoras vaak aangeduid met de identiteit .
rdf:langString Inom matematiken är uppställandet av en ekvation ett sätt att med symboler beskriva, att de kvantitativa värdena av två matematiska uttryck är lika. Uttrycken, som kallas led, skiljs åt med ett likhetstecken. Det som står till vänster kallas för vänsterledet och det som står till höger för högerledet. Ekvationer kan användas för att beskriva kända förhållanden, till exempel fysikaliska eller ekonomiska sådana. Att lösa en ekvation är att bestämma de värden på ekvationens variabler för vilka ekvationen är uppfylld. En annan typ av matematiskt påstående, är olikheten.
rdf:langString Na matemática, uma equação é uma igualdade envolvendo uma ou mais incógnitas (valores desconhecidos). São exemplos de equações as seguintes igualdades: Nesses exemplos, as letras e são as incógnitas das equações. As incógnitas de uma equação são números desconhecidos que se quer descobrir. A equação pode ser interpretada como uma pergunta: "qual o número que somado com 8 dá 15?". Não é necessário nenhum método ou fórmula para encontrar o valor de nesse caso: basta pensar um pouco para se chegar ao resultado . Resolver uma equação é encontrar todos os valores possíveis para a incógnita que tornem a igualdade verdadeira. As equações mostradas nos exemplos acima podem ser interpretadas e resolvidas facilmente: o número que subtraído de 10 é igual a 4 é ; o número que, ao ser multiplicado por 3, resulta em 18 é . Uma solução da equação pode ser compreendida como a raiz de uma função. Algumas equações matemáticas descrevem, na verdade, identidades matemáticas, isto é, afirmações que são verdadeiras para todos os valores de , como nos exemplos: Entretanto, uma equação pode ter apenas alguns valores para os quais ela se torna verdadeira. Nesse caso, ela deve ser resolvida para se encontrar os valores possíveis para as incógnitas.Por exemplo, considere a equação: Ela é satisfeita para exatamente dois valores de , a saber, e . Em geral, os matemáticos reservam a palavra equação exclusivamente para igualdades que não são identidades. A distinção entre esses dois conceitos pode ser bastante sutil. Por exemplo: é uma identidade, mas: é uma equação cujas soluções são e . Em geral, é possível perceber se se trata de uma identidade ou de uma equação pelo contexto em que a igualdade se encontra. Em alguns casos, na identidade, o sinal de igualdade (=) é trocado pelo sinal .
rdf:langString Рівняння — аналітичний запис задачі знаходження аргументів, при яких дві задані функції рівні між собою. , де та — деякі задані функції, які називають лівою та правою частинами рівняння, x — елемент множини, на якій визначені функції f та g. Аргументи функцій рівняння називають невідомими (величинами); значення невідомих, за яких рівняння стає рівністю — коренями рівняння. Рівняння може мати один, кілька або нескінченно багато коренів, а може не мати кореня взагалі. Іноді математична задача накладає обмеження на множину, якій повинні належати розв'язки рівняння, наприклад, діофантові рівняння вимагають тільки цілочисленного розв'язку. Існування та кількість коренів рівняння теж можуть залежати від множини: наприклад, рівняння не має дійсних розв'язків, однак має комплексні розв'язки. Нормальна форма запису рівняння має вигляд: . До неї можна перейти, перенісши праву частину рівняння наліво. Рівняння в такій формі називають однорідним. Для того, щоб розв'язати рівняння, потрібно знайти його розв'язки або довести, що їх не існує. Аргументами фунцій, а, отже, невідомими рівнянь можуть бути не тільки числа, а й складніші математичні об'єкти. Наприклад, в диференціальних рівняннях невідомими є функції, в операторних — оператори тощо.
rdf:langString Уравне́ние — равенство вида , где чаще всего в качестве выступают числовые функции, хотя на практике встречаются и более сложные случаи — например, уравнения для вектор-функций, функциональные уравнения и другие.
rdf:langString 数学中,方程(equation)可以简单的理解为含有未知数的等式,即含有一个以上的未知数并结合等号的数学公式(formula)。 例如以下的方程: 其中的為未知數。如果把数学当作语言,那么方程可以为人们提供一些用来描述他们所感兴趣的对象的语法,它可以把未知的元素包含到陈述句当中(比如用“相等”这个词来构成的陈述句),因此如果人们对某些未知的元素感兴趣,但是用数学语言去精确地表达那些确定未知元素的条件时需要用到未知元素本身,这时人们就常常用方程来描述那些条件,并且形成这样一个问题:能使这些条件满足的元素是什么?在某个集合内,能使方程中所描述的条件被满足的元素称为方程在这个集合中的解(比如代入某个數到含未知数的等式,使等式中等号左右两边相等)。 求出方程的解或说明方程无解这一过程叫做解方程。可以用方程的解的存在状况为方程分类,例如,恒等式即恒成立的方程,例如,在所指定的某个集合(比如复数集)中的全部元素都是它的解;矛盾式即矛盾的方程,如,在所指定的某个集合(比如复数集)中没有元素满足这个等式。 等式中的等號則是16世紀英國科學教育家羅伯特·雷科德發明。
xsd:nonNegativeInteger 33244

data from the linked data cloud