Enrico De Nicola

http://dbpedia.org/resource/Enrico_De_Nicola an entity of type: Thing

Enrico De Nicola (9. listopadu 1877 – 1. října 1959) byl italský politik, novinář a právník. Byl historicky prvním prezidentem Itálie, úřad zastával v letech 1946–1948, když byl zvolen Ústavodárným shromážděním (Assemblea Costituente della Repubblica Italiana), jež vzniklo po pádu monarchie. V období 1920–1924 předsedal dolní komoře parlamentu, 1951–1952 Senátu, 1956–1957 Ústavnímu soudu. Byl představitelem . rdf:langString
إنريكو دي نيكولا (بالإيطالية: Enrico De Nicola) ـ (9 نوفمبر 1877 ـ 1 أكتوبر 1959) هو قانوني وصحفي وسياسي إيطالي، شغل منصب رئيس الجمهورية الإيطالية بصفة مؤقتة بين عامي 1946 و 1948. rdf:langString
Enrico DE NICOLA ([enriko denikola] ; naskiĝis la 9-an de novembro 1877 en Napolo, mortis la 1-an de oktobro 1959 en Torre del Greco) estis itala politikisto, ĵurnalisto kaj advokato. Kiel "provizora ŝtatestro" en 1946–48, li du jarojn estis fakte la unua prezidento de la Itala Respubliko. De la 26-a de junio 1920 ĝis la 26-a de januaro 1924 li estis prezidanto de la deputitaro kaj en 1951/52 prezidanto de la senato. De Nicola emis al modesteco, kio igis lin prudenta kaj hezitema pri decidoj. rdf:langString
Enrico De Nicola (* 9. November 1877 in Neapel; † 1. Oktober 1959 in Torre del Greco) war ein italienischer Jurist, Journalist und Politiker (PLI). rdf:langString
Enrico De Nicola, OMRI (Italian pronunciation: [enˈriːko de niˈkɔːla]; 9 November 1877 – 1 October 1959) was an Italian jurist, journalist, politician, and provisional head of state of republican Italy from 1946 to 1948. Afterwards, he became the first president of Italy on 1 January 1948. rdf:langString
Enrico De Nicola (Napoli, 1877ko azaroaren 9a - Torre del Greco, 1959ko urriaren 1a) Italiako lehenbiziko presidentea izan zen. Zuzenbidea ikasi zuen Napoliko Unibertsitatean. 1909an aukeratu zuten lehen aldiz diputatu, eta politikaria erretiratu zen faxismoa iritsi zenean. 1946ko ekainaren 28an Batzar Konstituziogileak behin-behineko estatuburu hautatu zuen. 1948ko urtarrilaren 1ean Italiako Errepublikako lehenbiziko presidentea izan zen baina ez zuen aurkeztu nahi izan maiatzeko hauteskunde presidentzialera. Ondoren, Senatuko eta Konstituzio Auzitegiko presidente hautatu zuten. rdf:langString
Enrico De Nicola, né le 9 novembre 1877 à Naples et mort le 1er octobre 1959 à Torre del Greco, près de Naples, en Italie, est un juriste, journaliste et homme d'État italien. Entre 1946 et 1948, il est le premier président de la République italienne. rdf:langString
Enrico Roberto De Nicola (Napoli, 9 November 1877 — Torre del Greco, 1 Oktober 1959) adalah pengacara, wartawan, politikus, dan Kepala Negara (Head of State) sementara pertama untuk pada 1946–1948. rdf:langString
エンリコ・デ・ニコラ(伊:Enrico De Nicola、1877年11月9日 - 1959年10月1日)は、イタリアの政治家。 rdf:langString
엔리코 데 니콜라(이탈리아어: Enrico De Nicola, 1877년 11월 9일 ~ 1959년 10월 1일)는 이탈리아의 변호사, 정치인, 저널리스트이다. 1946년부터 1948년까지 이탈리아의 임시 국가원수였으며 1948년 초 짧은 기간 동안 초대 대통령을 역임하였다. rdf:langString
Enrico De Nicola (Napels, 9 november 1877 – Torre del Greco, 1 oktober 1959) was een Italiaans liberaal politicus en eerste president van de republiek (1946-1948). rdf:langString
Enrico De Nicola (ur. 9 listopada 1877 w Neapolu, zm. 1 października 1959 w Torre del Greco) − włoski prawnik, polityk, pierwszy prezydent Republiki Włoskiej, prezes Sądu Konstytucyjnego i przewodniczący Senatu. rdf:langString
Энрико де Никола (итал. Enrico De Nicola; 9 ноября 1877 года, Неаполь — 1 октября 1959 года, Торре-дель-Греко) — итальянский юрист, журналист, государственный деятель, первый президент Итальянской Республики в 1948 году. rdf:langString
Енріко де Нікола (італ. Enrico De Nicola; 9 листопада 1877, Неаполь — 1 жовтня 1959, Торре-дель-Греко) — італійський юрист, журналіст, політик, перший президент Італійської Республіки в 1948 році. rdf:langString
恩里科·德尼科拉(Enrico De Nicola (義大利語發音:[enˈriːko de niˈkɔːla];1877年11月9日-1959年10月1日) 意大利法官、记者、政治家,从1946年到1948年任首任意大利总统。 rdf:langString
Enrico De Nicola (Nàpols, 9 de novembre de 1877 - Torre del Greco, Nàpols, 1 d'octubre de 1959) fou un jurista, periodista i polític del Partit Liberal Italià. Va ser president provisional d'Itàlia entre 1946 i 1948 i primer president de la República italiana des de l'1 de gener de 1948 fins a l'11 de maig d'aquest mateix any. rdf:langString
Ο Ενρίκο Ντε Νίκολα (ιταλικά: Enrico De Nicola) ήταν ένας Ιταλός νομικός, δημοσιογράφος, πολιτικός και ως προσωρινός ανώτατος άρχοντας της Ιταλίας, υπήρξε ο πρώτος Πρόεδρος της Ιταλικής Δημοκρατίας. Γεννήθηκε στη Νάπολη στις 9 Νοεμβρίου 1877. Σπούδασε στο Πανεπιστήμιο της Νάπολης, αποφοιτώντας το 1896, και έγινε ένας από τους σπουδαιότερους δικηγόρους της Ιταλίας. Το 1909 εξελέγη για πρώτη φορά βουλευτής και την περίοδο 1913-1921 υπηρέτησε σε μικρές κυβερνητικές θέσεις, ωστόσο με την έλευση του φασισμού αποσύρθηκε από την πολιτική ζωή. Στις 26 Ιουνίου 1920 εξελέγη Πρόεδρος της Βουλής των Αντιπροσώπων, αξίωμα που διατήρησε μέχρι τον Ιανουάριο του 1924. Το 1929 διορίστηκε γερουσιαστής από το Βασιλιά Βίκτωρα Εμμανουήλ Γ΄, όμως αρνήθηκε να αναλάβει τα καθήκοντά του και δεν έλαβε ποτέ μέρος στι rdf:langString
Enrico De Nicola (Nápoles, 9 de noviembre de 1877 - Torre del Greco, Nápoles, 1 de octubre de 1959) fue un jurista, periodista y político liberal italiano. Fue presidente provisional de Italia entre 1946 y 1948 y primer presidente (constitucional) de la República Italiana desde el 1 de enero de 1948 hasta el 11 de mayo de ese mismo año. La Asamblea Constitucional, desaparecida la monarquía tras la celebración de un referéndum, le eligió como jefe de Estado provisional el 28 de junio de 1946 con un 80% de los votos, nominación que De Nicola dudó en aceptar. rdf:langString
Enrico De Nicola (Napoli, 9 novembre 1877 – Torre del Greco, 1º ottobre 1959) è stato un politico e avvocato italiano, primo presidente della Repubblica Italiana.Fu eletto capo provvisorio dello Stato dall'Assemblea Costituente il 28 giugno 1946 e ricoprì tale carica dal 1º luglio dello stesso anno al 31 dicembre 1947. Il 1º gennaio 1948, a norma della prima disposizione transitoria e finale della Costituzione della Repubblica Italiana, esercitò le attribuzioni e assunse il titolo di Presidente della Repubblica Italiana, mantenendoli fino al successivo 12 maggio. rdf:langString
Enrico De Nicola (Nápoles, 9 de novembro de 1877 — Torre del Greco, 1 de outubro de 1959) foi um advogado e político italiano. Foi o 1° presidente da República Italiana, cargo para o qual foi eleito por uma assembleia constituinte do Estado. Nesse momento até 1º de janeiro de 1948, em que foi publicada uma nova constituição republicana, que lhe atribuía de forma provisória a presidência da República, até o dia 12 de maio de 1948. Antes desse momento, era presidente da Câmara dos Deputados, entre 26 de junho de 1920 até 25 de janeiro de 1924. rdf:langString
Enrico Roberto De Nicola, född 9 november 1877 i Neapel, död 1 oktober 1959 i Torre del Greco, var republiken Italiens provisoriska statsöverhuvud från 1946 till 1947 och dess förste president under 1948. Förutom politiker var han även jurist och journalist. De Nicola föddes i Neapel och utbildade sig till advokat vid innan han blev invald i italienska underhuset 1909. Mellan 1920 och 1926 var han det italienska underhusets talman. Av kung Victor Emmanuel III tillsatt som senator 1926. rdf:langString
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString إنريكو دي نيكولا
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Ενρίκο Ντε Νίκολα
rdf:langString Enrico de Nicola
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString エンリコ・デ・ニコラ
rdf:langString 엔리코 데 니콜라
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Никола, Энрико де
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Енріко де Нікола
rdf:langString 恩里科·德尼科拉
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString Torre del Greco, Campania, Italy
xsd:date 1959-10-01
xsd:date 1877-11-09
xsd:integer 142118
xsd:integer 1115834929
rdf:langString Enrico De Nicola signature.svg
xsd:date 1877-11-09
rdf:langString Official portrait, 1948
xsd:date 1959-10-01
rdf:langString Alcide De Gasperi
rdf:langString Position established
rdf:langString Position abolished
xsd:date 1924-01-25
xsd:date 1948-01-01
xsd:date 1948-05-12
xsd:date 1952-06-24
xsd:date 1957-03-26
xsd:date 1920-06-26
xsd:date 1946-06-28
xsd:date 1948-01-01
xsd:date 1951-04-28
xsd:date 1956-01-23
rdf:langString Enrico De Nicola
rdf:langString style="background:#eee;
xsd:integer 1920 1946 1948 1951 1956
rdf:langString Enrico De Nicola (Nàpols, 9 de novembre de 1877 - Torre del Greco, Nàpols, 1 d'octubre de 1959) fou un jurista, periodista i polític del Partit Liberal Italià. Va ser president provisional d'Itàlia entre 1946 i 1948 i primer president de la República italiana des de l'1 de gener de 1948 fins a l'11 de maig d'aquest mateix any. De Nicola, penalista de reconegut prestigi, va ser elegit diputat per primera vegada el 1909 i va ocupar diversos càrrecs governamentals de segon nivell fins a l'arribada del feixisme, moment que va optar per retirar-se de la vida política a pesar d'haver estat nomenat senador pel rei Víctor Manuel III d'Itàlia el 1926 (mai va arribar a prendre part en els treballs de la Càmera). Després de 1943, amb la caiguda del feixisme, és molt probable que Enrico De Nicola exercís un paper determinant en el nomenament del príncep Humbert, hereu del tron, com a "Lloctinent del Regne", càrrec que va convertir el príncep en cap d'estat de facto. Desapareguda la monarquia després de la celebració d'un referèndum, l'Assemblea Constituent el va triar com cap d'estat provisional el 28 de juny de 1946 amb un 80% dels vots, nominació que De Nicola va dubtar a acceptar. El 25 de juny de 1947 va presentar la seva renúncia a la més alta magistratura de l'Estat, però va ser reelegit l'endemà per l'Assemblea Constituent "pels signes de noblesa i humanitat expressats en els seus actes". Després de l'aprovació de la Constitució Italiana, l'1 de gener de 1948 va ser nomenat "President de la República Italiana", com estava prescrit en el text constitucional. Enrico De Nicola va renunciar a presentar-se com candidat a la primera elecció constitucional que va tenir lloc al maig d'aquell any i en la qual va resultar elegit Luigi Einaudi. De Nicola es va convertir en senador vitalici, tal com la constitució preveu per als antics caps d'estat). Posteriorment va ser elegit president del Senat italià i del Tribunal Constitucional.
rdf:langString Enrico De Nicola (9. listopadu 1877 – 1. října 1959) byl italský politik, novinář a právník. Byl historicky prvním prezidentem Itálie, úřad zastával v letech 1946–1948, když byl zvolen Ústavodárným shromážděním (Assemblea Costituente della Repubblica Italiana), jež vzniklo po pádu monarchie. V období 1920–1924 předsedal dolní komoře parlamentu, 1951–1952 Senátu, 1956–1957 Ústavnímu soudu. Byl představitelem .
rdf:langString إنريكو دي نيكولا (بالإيطالية: Enrico De Nicola) ـ (9 نوفمبر 1877 ـ 1 أكتوبر 1959) هو قانوني وصحفي وسياسي إيطالي، شغل منصب رئيس الجمهورية الإيطالية بصفة مؤقتة بين عامي 1946 و 1948.
rdf:langString Ο Ενρίκο Ντε Νίκολα (ιταλικά: Enrico De Nicola) ήταν ένας Ιταλός νομικός, δημοσιογράφος, πολιτικός και ως προσωρινός ανώτατος άρχοντας της Ιταλίας, υπήρξε ο πρώτος Πρόεδρος της Ιταλικής Δημοκρατίας. Γεννήθηκε στη Νάπολη στις 9 Νοεμβρίου 1877. Σπούδασε στο Πανεπιστήμιο της Νάπολης, αποφοιτώντας το 1896, και έγινε ένας από τους σπουδαιότερους δικηγόρους της Ιταλίας. Το 1909 εξελέγη για πρώτη φορά βουλευτής και την περίοδο 1913-1921 υπηρέτησε σε μικρές κυβερνητικές θέσεις, ωστόσο με την έλευση του φασισμού αποσύρθηκε από την πολιτική ζωή. Στις 26 Ιουνίου 1920 εξελέγη Πρόεδρος της Βουλής των Αντιπροσώπων, αξίωμα που διατήρησε μέχρι τον Ιανουάριο του 1924. Το 1929 διορίστηκε γερουσιαστής από το Βασιλιά Βίκτωρα Εμμανουήλ Γ΄, όμως αρνήθηκε να αναλάβει τα καθήκοντά του και δεν έλαβε ποτέ μέρος στις εργασίες της Συνέλευσης. Απασχολημένος με τη δικηγορική του καριέρα, έδειξε ενδιαφέρον για την πολιτική μετά την πτώση του ιταλικού φασισμού. Καθώς η χώρα είχε καταργήσει τη μοναρχία, ο Ντε Νίκολα εξελέγη στις 28 Ιουνίου 1946 από τη Συντακτική Εθνοσυνέλευση της Ιταλίας στη θέση του προσωρινού ανώτατου άρχοντα, με ποσοστό 80% των ψήφων. Με την εκλογή του αντικαθιστούσε τον Αλτσίντε ντε Γκάσπερι. Στις 25 Ιουνίου 1947 ο Ντε Νίκολα παραιτήθηκε από τη θέση του, επικαλούμενος λόγους υγείας, αλλά η Συντακτική Εθνοσυνέλευση αμέσως τον επανεξέλεξε την επόμενη μέρα, καθώς αναγνώρισε στην πράξη του σημάδια ευγένειας και ταπεινότητας. Όταν το ιταλικό Σύνταγμα τέθηκε σε ισχύ, την 1η Ιανουαρίου 1948, ονομάστηκε "Πρόεδρος της Ιταλικής Δημοκρατίας". Τελικά αρνήθηκε να είναι υποψήφιος για τις εκλογές του επόμενου Μαΐου, στις οποίες εξελέγη Πρόεδρος ο Λουίτζι Εϊνάουντι. Το 1956 ονομάστηκε δια βίου γερουσιαστής ως πρώην αρχηγός του κράτους, και αργότερα εξελέγη Πρόεδρος της Γερουσία της Δημοκρατίας και του Συνταγματικού Δικαστηρίου. Πέθανε στις 1 Οκτωβρίου 1959 στο Τόρρε ντελ Γκρέκο της επαρχίας της Νάπολης.
rdf:langString Enrico DE NICOLA ([enriko denikola] ; naskiĝis la 9-an de novembro 1877 en Napolo, mortis la 1-an de oktobro 1959 en Torre del Greco) estis itala politikisto, ĵurnalisto kaj advokato. Kiel "provizora ŝtatestro" en 1946–48, li du jarojn estis fakte la unua prezidento de la Itala Respubliko. De la 26-a de junio 1920 ĝis la 26-a de januaro 1924 li estis prezidanto de la deputitaro kaj en 1951/52 prezidanto de la senato. De Nicola emis al modesteco, kio igis lin prudenta kaj hezitema pri decidoj.
rdf:langString Enrico De Nicola (* 9. November 1877 in Neapel; † 1. Oktober 1959 in Torre del Greco) war ein italienischer Jurist, Journalist und Politiker (PLI).
rdf:langString Enrico De Nicola, OMRI (Italian pronunciation: [enˈriːko de niˈkɔːla]; 9 November 1877 – 1 October 1959) was an Italian jurist, journalist, politician, and provisional head of state of republican Italy from 1946 to 1948. Afterwards, he became the first president of Italy on 1 January 1948.
rdf:langString Enrico De Nicola (Napoli, 1877ko azaroaren 9a - Torre del Greco, 1959ko urriaren 1a) Italiako lehenbiziko presidentea izan zen. Zuzenbidea ikasi zuen Napoliko Unibertsitatean. 1909an aukeratu zuten lehen aldiz diputatu, eta politikaria erretiratu zen faxismoa iritsi zenean. 1946ko ekainaren 28an Batzar Konstituziogileak behin-behineko estatuburu hautatu zuen. 1948ko urtarrilaren 1ean Italiako Errepublikako lehenbiziko presidentea izan zen baina ez zuen aurkeztu nahi izan maiatzeko hauteskunde presidentzialera. Ondoren, Senatuko eta Konstituzio Auzitegiko presidente hautatu zuten.
rdf:langString Enrico De Nicola (Nápoles, 9 de noviembre de 1877 - Torre del Greco, Nápoles, 1 de octubre de 1959) fue un jurista, periodista y político liberal italiano. Fue presidente provisional de Italia entre 1946 y 1948 y primer presidente (constitucional) de la República Italiana desde el 1 de enero de 1948 hasta el 11 de mayo de ese mismo año. De Nicola, penalista de reconocido prestigio, fue elegido como diputado por primera vez en 1909 y ocupó diversos cargos gubernamentales de segundo nivel hasta la llegada del fascismo, momento en que optó por retirarse de la vida política a pesar de ser nombrado senador por el rey Víctor Manuel III en 1926 (nunca llegó a tomar parte en los trabajos de la Cámara). Después de 1943, con la caída del fascismo, es muy probable que Enrico De Nicola ejerciese un papel determinante en el nombramiento del príncipe Humberto, heredero del trono, como "Lugarteniente del Reino", cargo que convirtió al príncipe en jefe de Estado de facto. La Asamblea Constitucional, desaparecida la monarquía tras la celebración de un referéndum, le eligió como jefe de Estado provisional el 28 de junio de 1946 con un 80% de los votos, nominación que De Nicola dudó en aceptar. El 25 de junio de 1947, De Nicola presentó su renuncia la jefatura del Estado, pero fue reelegido al día siguiente por la Asamblea Constituyente “por los signos de nobleza y humanidad expresados en sus actos”. Después de la aprobación de la Constitución de la República Italiana, el 1 de enero de 1948, fue nombrado "Presidente de la República Italiana", como estaba prescrito en el texto constitucional. Enrico De Nicola, renunció a presentarse como candidato a la primera elección constitucional que tuvo lugar en mayo de aquel año y en la que resultó elegido Luigi Einaudi. De Nicola se convirtió en senador vitalicio (como antiguo jefe de Estado). Posteriormente fue elegido presidente del Senado italiano y del Tribunal Constitucional.
rdf:langString Enrico De Nicola, né le 9 novembre 1877 à Naples et mort le 1er octobre 1959 à Torre del Greco, près de Naples, en Italie, est un juriste, journaliste et homme d'État italien. Entre 1946 et 1948, il est le premier président de la République italienne.
rdf:langString Enrico Roberto De Nicola (Napoli, 9 November 1877 — Torre del Greco, 1 Oktober 1959) adalah pengacara, wartawan, politikus, dan Kepala Negara (Head of State) sementara pertama untuk pada 1946–1948.
rdf:langString エンリコ・デ・ニコラ(伊:Enrico De Nicola、1877年11月9日 - 1959年10月1日)は、イタリアの政治家。
rdf:langString 엔리코 데 니콜라(이탈리아어: Enrico De Nicola, 1877년 11월 9일 ~ 1959년 10월 1일)는 이탈리아의 변호사, 정치인, 저널리스트이다. 1946년부터 1948년까지 이탈리아의 임시 국가원수였으며 1948년 초 짧은 기간 동안 초대 대통령을 역임하였다.
rdf:langString Enrico De Nicola (Napoli, 9 novembre 1877 – Torre del Greco, 1º ottobre 1959) è stato un politico e avvocato italiano, primo presidente della Repubblica Italiana.Fu eletto capo provvisorio dello Stato dall'Assemblea Costituente il 28 giugno 1946 e ricoprì tale carica dal 1º luglio dello stesso anno al 31 dicembre 1947. Il 1º gennaio 1948, a norma della prima disposizione transitoria e finale della Costituzione della Repubblica Italiana, esercitò le attribuzioni e assunse il titolo di Presidente della Repubblica Italiana, mantenendoli fino al successivo 12 maggio. Da presidente della Repubblica Italiana conferì l'incarico a un solo presidente del Consiglio, Alcide De Gasperi. Non nominò alcun senatore a vita nel suo breve mandato. De Nicola ricoprì, inoltre, numerosi altri incarichi pubblici: in particolare, è l'unico ad aver ricoperto sia la carica di presidente del Senato della Repubblica sia quella di presidente della Camera dei deputati. Nella sua vita è stato anche il primo presidente della Corte costituzionale, trovandosi così ad aver ricoperto quattro delle cinque maggiori cariche dello Stato.
rdf:langString Enrico De Nicola (Napels, 9 november 1877 – Torre del Greco, 1 oktober 1959) was een Italiaans liberaal politicus en eerste president van de republiek (1946-1948).
rdf:langString Enrico De Nicola (ur. 9 listopada 1877 w Neapolu, zm. 1 października 1959 w Torre del Greco) − włoski prawnik, polityk, pierwszy prezydent Republiki Włoskiej, prezes Sądu Konstytucyjnego i przewodniczący Senatu.
rdf:langString Enrico Roberto De Nicola, född 9 november 1877 i Neapel, död 1 oktober 1959 i Torre del Greco, var republiken Italiens provisoriska statsöverhuvud från 1946 till 1947 och dess förste president under 1948. Förutom politiker var han även jurist och journalist. De Nicola föddes i Neapel och utbildade sig till advokat vid innan han blev invald i italienska underhuset 1909. Mellan 1920 och 1926 var han det italienska underhusets talman. Av kung Victor Emmanuel III tillsatt som senator 1926. När Italien blev republik efter andra världskriget valdes han till provisoriskt statsöverhuvud. Från och med 1 januari 1948, då den nya grundlagen blev gällande, var De Nicola republiken Italiens förste president. Han innehade ämbetet fram till det första presidentvalet i maj 1948, då Luigi Einaudi valdes till hans efterträdare. Han blev senare senator på livstid, och var senatens talman under 14 månader 1951–1952. Enrico De Nicola avled i Torre del Greco, i närheten av Neapel, i oktober 1959.
rdf:langString Энрико де Никола (итал. Enrico De Nicola; 9 ноября 1877 года, Неаполь — 1 октября 1959 года, Торре-дель-Греко) — итальянский юрист, журналист, государственный деятель, первый президент Итальянской Республики в 1948 году.
rdf:langString Enrico De Nicola (Nápoles, 9 de novembro de 1877 — Torre del Greco, 1 de outubro de 1959) foi um advogado e político italiano. Foi o 1° presidente da República Italiana, cargo para o qual foi eleito por uma assembleia constituinte do Estado. Nesse momento até 1º de janeiro de 1948, em que foi publicada uma nova constituição republicana, que lhe atribuía de forma provisória a presidência da República, até o dia 12 de maio de 1948. Antes desse momento, era presidente da Câmara dos Deputados, entre 26 de junho de 1920 até 25 de janeiro de 1924. Advogado, especializado na área Penal, de renome nacional, tinha como ideologia política, o liberalismo de Giovanni Giolitti, foi eleito deputado, pela primeira vez em 1909 pelo colégio eleitoral de Afrágola, e assim permaneceu até a XXVI Legislatura, interrompida pela Marcha sobre Roma organizada pelos fascistas em 1922. Enrico De Nicola, retorna mais tarde, e em 1924 vira presidente da Câmara dos Deputados. Sendo nomeado, em 1929 senador, do Reino da Itália. Era simpatizante da monarquia, e via a mesma como um meio de união nacional e pacificação. Em 1943, em função da sua conduta política, antes do fascismo, foi chamado para resolver a questão política da Itália, na queda do Fascismo, que acaba, por sua vez, terminando como presidente da República Italiana, em 1946, após a monarquia ter sido derrubada.
rdf:langString Енріко де Нікола (італ. Enrico De Nicola; 9 листопада 1877, Неаполь — 1 жовтня 1959, Торре-дель-Греко) — італійський юрист, журналіст, політик, перший президент Італійської Республіки в 1948 році.
rdf:langString 恩里科·德尼科拉(Enrico De Nicola (義大利語發音:[enˈriːko de niˈkɔːla];1877年11月9日-1959年10月1日) 意大利法官、记者、政治家,从1946年到1948年任首任意大利总统。
xsd:nonNegativeInteger 11561
xsd:date 1924-01-25
xsd:date 1948-01-01
xsd:date 1948-05-12
xsd:date 1952-06-24
xsd:date 1957-03-26
xsd:date 1920-06-26
xsd:date 1946-06-28
xsd:date 1948-01-01
xsd:date 1951-04-28
xsd:date 1956-01-23
xsd:string President of the Chamber of Deputies
xsd:string President of the Constitutional Court
xsd:string President of Italy
xsd:string President of the Senate of the Republic
xsd:string Provisional Head of State of Italy

data from the linked data cloud