English phonology

http://dbpedia.org/resource/English_phonology an entity of type: Thing

Com qualsevol llengua del món, l'anglès demostra una gran varietat dialectal en tots els territoris on es parla. És la llengua dominant de països com el Canadà, els Estats units, el Regne Unit, Irlanda, Austràlia, i Nova Zelanda, entre d'altres, i per tant és complicat descriure cada varietat individual que ha sorgit a causa de la seva gran expansió territorial en els darrers segles. Si més no, aquesta guia tractarà de descriure els dos dialectes estàndard més estesos, el general american (GA) i el received pronunciation (RP), que són els dialectes estàndards dels EUA i Gran Bretanya, respectivament. Tot i així s'ha de tenir present que moltes altres varietats existeixen, i que han evolucionat independentment dels dialectes de prestigi. rdf:langString
Fonologie angličtiny popisuje hlavní zásady výslovnosti v angličtině. Vzhledem k velkému rozšíření angličtiny je pochopitelné, že se výslovnost tohoto jazyka v jednotlivých zemích (i v rámci jednoho státu) značně liší. Navíc neexistuje regulační instituce, která by určovala jednotná pravidla. Není proto možné podat ucelený přehled v rámci jednoho článku. Tento článek se zaměřuje na dva nejvíce rozšířené a používané standardy anglické výslovnosti – britský a americký. rdf:langString
Fonologio de la angla Kiel multaj aliaj lingvoj, la angla havas larĝan varion laŭ sia prononcado. Ĝenerale, tamen, regionaj dialektoj dividas plejparte similan, sed ne identan, fonologian sistemon. rdf:langString
Die Aussprache der englischen Sprache bezeichnet die Phonetik und die Phonologie der englischen Sprache. Die Aussprache der englischen Sprache ist nicht überall dieselbe, denn es gibt diverse Varietäten, die zum Teil standardisiert wurden. Die wichtigsten Standardformen des Englischen sind Received Pronunciation (RP, Großbritannien), General American (GAm, Vereinigte Staaten von Amerika) und General Australian (GAu, Australien). In den meisten Belangen stimmt die Aussprache dieser Varietäten jedoch miteinander überein. rdf:langString
В этой статье описывается фонетика и фонология английского языка. Звуковой ряд современного английского языка. rdf:langString
无论是在时间层面还是空间层面,英语在发音上都有着巨大的变化。不过总体来说,世界各地英语口音彼此之间的音位學规则还是有规律可循的。例如,绝大多数英语口音在輕重讀音节会发生元音弱化现象,同时对于(如塞音、塞擦音及擦音等)的区分有着一套复杂的。 英语的大多数口音都保留了辅音/w/(拼作⟨w⟩),或者辅音/θ, ð/(拼作 ⟨th⟩),而其它大多数日耳曼语族成员都发生了从/w/到/v/以及从/θ, ð/到/t, d/的转变:试比较英语will(i/wɪl/)及then(i/ðɛn/)和德语will(意为英文“want”,[vɪl] ())及denn(意为英文“because”,[dɛn] ())。 英语的音系学研究主要集中于各地或标准口音的一个或几个,例如英格兰地区的标准英音、北美地区的通用美式英語,以及的澳大利亚英语。不过,世界范围内也有不少英语口音未受上述三大口音影响,例如各地的区域性方言。因此本条目中对上述标准口音的介绍对于整个“英语音系学”来说还只是很小的一部分。 rdf:langString
كالعديد من اللغات الأخرى، تمتاز اللغة الإنجليزية بتنوعها الواسع من حيث نطق الكلام، وذلك على الصعيد التاريخي والاختلاف بين اللهجات. بينما بشكل عام، فإن اللهجات الإقليمية للغة الإنجليزية تشترك فيما بينها بنظام صوتي ليس متطابق تمامًا بالرغم من تشابهه إلى حد كبير. بالإضافة إلى ذلك، من بين العديد من الأمور الأخرى، معظم اللهجات تحتوي على حروف مخففة في المقاطع الغير منبورة ومجموعة مركبة من المميزات الصوتية التي تميز بين الحروف الساكنة القوية والضعيفة (التوقفات، الأصوات الساكنة، الأصوات الاحتكاكية). كما أن معظم اللهجات في اللغة الإنجليزية تبقى على الحرف الساكن «الواو/دبل يو» (w) بنطقه /w/، والعديد على الحرف الساكن «الثاء أو الذال» / θ،ð/ بلفظه (th). في حين أن العديد من اللغات الألمانية قامت بتحويل هذه الحروف الساكنة إلى كلٍ من «الفاء ذو صوت» /v/ لصوت /w/ و «التاء أو الدال» /t ،d/ لصوتي / θ ،ð/. وم rdf:langString
Like many other languages, English has wide variation in pronunciation, both historically and from dialect to dialect. In general, however, the regional dialects of English share a largely similar (but not identical) phonological system. Among other things, most dialects have vowel reduction in unstressed syllables and a complex set of phonological features that distinguish fortis and lenis consonants (stops, affricates, and fricatives). rdf:langString
La prononciation de l'anglais est une théorie linguistique visant à regrouper toutes les propriétés phonologiques communes à la langue anglaise. Elle se caractérise par les phonèmes, les allophones ainsi que les règles qui permettent de les utiliser et de les combiner pour former des mots et des phrases. rdf:langString
Aunque hay muchos, los siguientes dialectos son los más usados como acentos normales o de prestigio: Received Pronunciation (RP) para el inglés británico, General American (GA) para el estadounidense y General Australian para el australiano. Una tabla que muestra las posiciones de los monoptongos tónicos del acento californiano sureño​ se muestra abajo. Es digna de mención la ausencia de /ɔ/ en thought y de /ɒ/ en lot, que se han fundido con la /ɑ/ de father en este acento a través de la fusión «father-bother» y de la fusión «cot-caught». rdf:langString
이 문서는 영어 음운론을 설명한다. 다른 언어들처럼 영어의 발음은 역사적으로도 크게 변해 왔고 사투리에 따라서도 많은 차이가 난다. 그러나 다양한 지역에서 쓰이는 영어 사투리들은 일반적으로 비슷한 음운 체계를 지녔다. 예를 들어 대부분의 방언은 강세 없는 음절에서 가 일어난다. 대부분의 영어 방언은 자음 /w/(철자 ⟨w⟩로 씀)을 보존했으며 많은 방언이 자음 /, /(철자 ⟨th⟩로 씀)을 보존하고 있지만, 다른 게르만어파 언어 대부분은 이 소리들을 각각 /v/와 /t, d/로 바꾸었다. 영어 will i/wɪl/과 then i/ðɛn/의 발음을 독일어 will [vɪl](‘원하다’)과 denn [dɛn](‘왜냐하면’)의 발음과 비교해 보라. rdf:langString
La fonologia della lingua inglese riguarda l'inventario di fonemi e allofoni della lingua inglese e le regole che permettono di usarli e combinarli per formare parole e frasi. Come altre lingue, la lingua inglese varia largamente nella sua fonologia sia in differenti epoche storiche che nei diversi dialetti. Queste variazioni sono particolarmente salienti nell'inglese, dato che viene utilizzato in un ampio territorio, essendo la lingua predominante in Australia, Canada, Irlanda, Nuova Zelanda, Regno Unito, Stati Uniti, molti paesi africani e isole caraibiche, oltre a essere usata come seconda lingua in molti paesi di ogni continente. In assenza di standard conclusivi e riconosciuti internazionalmente, persino l'inglese parlato in paesi differenti può occasionalmente essere di impedimento a rdf:langString
Fonologia i fonetyka języka angielskiego – zjawiska fonetyczne i fonologiczne zachodzące we współczesnym języku angielskim. Język ten jest bogaty w samogłoski oraz dysponuje porównywalną z innymi językami indoeuropejskimi liczbą spółgłosek. Większość samogłosek ma charakter swoisty dla angielszczyzny, w przypadku niektórych trudno znaleźć ich dokładne odpowiedniki w innych językach. Bardziej przystępny dla cudzoziemców jest system spółgłoskowy, choć istnieją również spółgłoski realizowane w nieco odmienny sposób. rdf:langString
rdf:langString English phonology
rdf:langString علم الأصوات للغة الإنجليزية
rdf:langString Fonologia de l'anglès
rdf:langString Fonologie angličtiny
rdf:langString Aussprache der englischen Sprache
rdf:langString Fonologio de la angla
rdf:langString Fonología del inglés
rdf:langString Prononciation de l'anglais
rdf:langString Fonologia della lingua inglese
rdf:langString 영어 음운론
rdf:langString Fonologia i fonetyka języka angielskiego
rdf:langString Фонология английского языка
rdf:langString 英語音系學
xsd:integer 947774
xsd:integer 1124175832
rdf:langString Com qualsevol llengua del món, l'anglès demostra una gran varietat dialectal en tots els territoris on es parla. És la llengua dominant de països com el Canadà, els Estats units, el Regne Unit, Irlanda, Austràlia, i Nova Zelanda, entre d'altres, i per tant és complicat descriure cada varietat individual que ha sorgit a causa de la seva gran expansió territorial en els darrers segles. Si més no, aquesta guia tractarà de descriure els dos dialectes estàndard més estesos, el general american (GA) i el received pronunciation (RP), que són els dialectes estàndards dels EUA i Gran Bretanya, respectivament. Tot i així s'ha de tenir present que moltes altres varietats existeixen, i que han evolucionat independentment dels dialectes de prestigi.
rdf:langString Fonologie angličtiny popisuje hlavní zásady výslovnosti v angličtině. Vzhledem k velkému rozšíření angličtiny je pochopitelné, že se výslovnost tohoto jazyka v jednotlivých zemích (i v rámci jednoho státu) značně liší. Navíc neexistuje regulační instituce, která by určovala jednotná pravidla. Není proto možné podat ucelený přehled v rámci jednoho článku. Tento článek se zaměřuje na dva nejvíce rozšířené a používané standardy anglické výslovnosti – britský a americký.
rdf:langString كالعديد من اللغات الأخرى، تمتاز اللغة الإنجليزية بتنوعها الواسع من حيث نطق الكلام، وذلك على الصعيد التاريخي والاختلاف بين اللهجات. بينما بشكل عام، فإن اللهجات الإقليمية للغة الإنجليزية تشترك فيما بينها بنظام صوتي ليس متطابق تمامًا بالرغم من تشابهه إلى حد كبير. بالإضافة إلى ذلك، من بين العديد من الأمور الأخرى، معظم اللهجات تحتوي على حروف مخففة في المقاطع الغير منبورة ومجموعة مركبة من المميزات الصوتية التي تميز بين الحروف الساكنة القوية والضعيفة (التوقفات، الأصوات الساكنة، الأصوات الاحتكاكية). كما أن معظم اللهجات في اللغة الإنجليزية تبقى على الحرف الساكن «الواو/دبل يو» (w) بنطقه /w/، والعديد على الحرف الساكن «الثاء أو الذال» / θ،ð/ بلفظه (th). في حين أن العديد من اللغات الألمانية قامت بتحويل هذه الحروف الساكنة إلى كلٍ من «الفاء ذو صوت» /v/ لصوت /w/ و «التاء أو الدال» /t ،d/ لصوتي / θ ،ð/. ومثالاً على ذلك كمقارنة بسيطة نوضح بها اختلاف النطق في الحروف الساكنة لكلٍ من اللغة الإنجليزية والألمانية في (will ،then): الكلمتان باللغة الإنجليزية: /will /wɪl (سوف) و /then /ðɛn (ثم). الكلمتان باللغة الألمانية: /will /vɪl (أريد) و /denn /dɛn (لأنّ أو بسبب). التحليل الصوتي في اللغة الإنجليزية يعتمد إلى حد كبير على اللهجات السائدة والمعروفة مثل اللهجة البريطانية واللهجة الأمريكية واللهجة الأسترالية٬ لكن هذه اللهجات تعمل كدليل محدود بسبب وجود الكثير من اللكنات الإقليمية التي تندرج تحت هذه اللهجات السائدة لكن لم تتم دراستها حتى الآن وهي مسألة تحتاج إلى توسع أكبر وتحليل أعمق لمعرفة الفوارق الصوتية بين هذه اللكنات.
rdf:langString Fonologio de la angla Kiel multaj aliaj lingvoj, la angla havas larĝan varion laŭ sia prononcado. Ĝenerale, tamen, regionaj dialektoj dividas plejparte similan, sed ne identan, fonologian sistemon.
rdf:langString Like many other languages, English has wide variation in pronunciation, both historically and from dialect to dialect. In general, however, the regional dialects of English share a largely similar (but not identical) phonological system. Among other things, most dialects have vowel reduction in unstressed syllables and a complex set of phonological features that distinguish fortis and lenis consonants (stops, affricates, and fricatives). Phonological analysis of English often concentrates on or uses, as a reference point, one or more of the prestige or standard accents, such as Received Pronunciation for England, General American for the United States, and General Australian for Australia. Nevertheless, many other dialects of English are spoken, which have developed independently from these standardized accents, particularly regional dialects. Information about these standardized accents functions only as a limited guide to all of English phonology, which one can later expand upon once one becomes more familiar with some of the many other dialects of English that are spoken.
rdf:langString Die Aussprache der englischen Sprache bezeichnet die Phonetik und die Phonologie der englischen Sprache. Die Aussprache der englischen Sprache ist nicht überall dieselbe, denn es gibt diverse Varietäten, die zum Teil standardisiert wurden. Die wichtigsten Standardformen des Englischen sind Received Pronunciation (RP, Großbritannien), General American (GAm, Vereinigte Staaten von Amerika) und General Australian (GAu, Australien). In den meisten Belangen stimmt die Aussprache dieser Varietäten jedoch miteinander überein.
rdf:langString Aunque hay muchos, los siguientes dialectos son los más usados como acentos normales o de prestigio: Received Pronunciation (RP) para el inglés británico, General American (GA) para el estadounidense y General Australian para el australiano. El número de sonidos alofónicos varía de un dialecto a otro y cualquier cantidad depende principalmente de la interpretación del investigador que la hace. El Longman Pronunciation Dictionary de John C. Wells, que se vale del Alfabeto Fonético Internacional, considera 24 consonantes y 23 vocales en la RP, y 2 consonantes y 4 vocales adicionales en palabras extranjeras solamente. Para GA, cuenta 25 consonantes y 19 vocales, con 1 consonante y 3 vocales adicionales para palabras extranjeras. El American Heritage Dictionary sugiere 25 consonantes y 18 vocales (incluyendo vocales con «r-coloreada») para el GA, más 1 consonante y 5 vocales para términos no ingleses [1]. Una tabla que muestra las posiciones de los monoptongos tónicos del acento californiano sureño​ se muestra abajo. Es digna de mención la ausencia de /ɔ/ en thought y de /ɒ/ en lot, que se han fundido con la /ɑ/ de father en este acento a través de la fusión «father-bother» y de la fusión «cot-caught».
rdf:langString La prononciation de l'anglais est une théorie linguistique visant à regrouper toutes les propriétés phonologiques communes à la langue anglaise. Elle se caractérise par les phonèmes, les allophones ainsi que les règles qui permettent de les utiliser et de les combiner pour former des mots et des phrases. Comme d'autres langues, l'anglais varie considérablement dans sa phonologie, principalement en raison de son histoire, à travers différentes périodes historiques distinctes, et de son expansion géographique. Néanmoins, la variation de la prononciation de l'anglais peut se catégoriser en quatre principaux groupes, le premier en fonction de son histoire (vieil anglais, moyen anglais, anglais moderne naissant et anglais moderne) ; le second, de sa géographie (anglais britannique, anglais américain ainsi que d'autres variétés régionales) ; le troisième, de caractéristiques sociologiques, par exemple, l'âge, le genre, le groupe social, la prononciation anglaise des langues étrangères — notamment étudiée par Snježana Kordić en croate ou la prononciation de l'anglais par des locuteurs non natifs — notamment étudiée par en allemand et en bosnien, croate et serbe — ; et le quatrième en fonction des situations et des circonstances, dans lesquelles se trouve le locuteur, qui modifient le degré de formalité, le respect des règles, des normes ou des coûtumes en matière de communication, par exemple l'utilisation de jargon et de l'argot. La langue anglaise ne possède pas de modèle de prononciation uniforme qui puisse être considéré comme « correcte », mais la prononciation reçue (Received Pronunciation, anglais britannique normalisé au Royaume-Uni) et l' (en) (General American, anglais normalisé aux États-Unis) sont les plus souvent mentionnés comme des standards, en particulier dans l'apprentissage de la langue. En dehors de ces formes d'anglais normalisées, il existe de nombreuses formes de prononciation différentes mutuellement compréhensibles. Le nombre de sons utilisés en anglais parlé varie d'un dialecte à un autre, et dépend également du linguiste qui les « compte ». Par exemple, le Longman Pronunciation Dictionary de John C. Wells, utilisant les symboles de l'alphabet phonétique international, met en évidence 24 consonnes et 23 voyelles utilisées dans la prononciation reçue, plus deux consonnes et quatre voyelles supplémentaires utilisées exclusivement dans des mots étrangers. L'American Heritage Dictionary, quant à lui, suggère 25 consonnes et 18 voyelles (y compris voyelles rotacées) pour l'anglais américain, ainsi qu'une consonne et cinq voyelles pour les mots non anglais. La prononciation anglaise est également dite prosodique, phonotactique et tonique. Chacune de ces caractéristiques modifie le signifié et le signifiant, c'est-à-dire le sens du message ainsi que sa forme transmise. Des écrivains et poètes, notamment francophones comme Stéphane Mallarmé selon et Michael Edwards, décrivent l'anglais comme une « langue structurellement moderne » qui sonne, poétique et permet de « jouer avec la langue avec génie ».
rdf:langString 이 문서는 영어 음운론을 설명한다. 다른 언어들처럼 영어의 발음은 역사적으로도 크게 변해 왔고 사투리에 따라서도 많은 차이가 난다. 그러나 다양한 지역에서 쓰이는 영어 사투리들은 일반적으로 비슷한 음운 체계를 지녔다. 예를 들어 대부분의 방언은 강세 없는 음절에서 가 일어난다. 대부분의 영어 방언은 자음 /w/(철자 ⟨w⟩로 씀)을 보존했으며 많은 방언이 자음 /, /(철자 ⟨th⟩로 씀)을 보존하고 있지만, 다른 게르만어파 언어 대부분은 이 소리들을 각각 /v/와 /t, d/로 바꾸었다. 영어 will i/wɪl/과 then i/ðɛn/의 발음을 독일어 will [vɪl](‘원하다’)과 denn [dɛn](‘왜냐하면’)의 발음과 비교해 보라. 영어 음운론 분석은 방언이나 표준 방언에 집중하거나 이러한 방언을 기준점으로 사용하는 경우가 많다. 이러한 방언의 예로는 잉글랜드의 , 미국의 , 오스트레일리아의 등이 있다. 그러나 그 밖에도 표준화된 방언들과 별개로 발달해 온 수많은 영어 방언들이 존재한다. 따라서 표준 방언들에 관한 정보는 영어 음운론의 전체를 담지는 못하며, 영어의 다른 방언들을 이해하는 데 도움이 되는 길라잡이 정도로 여길 수 있다.
rdf:langString Fonologia i fonetyka języka angielskiego – zjawiska fonetyczne i fonologiczne zachodzące we współczesnym języku angielskim. Język ten jest bogaty w samogłoski oraz dysponuje porównywalną z innymi językami indoeuropejskimi liczbą spółgłosek. Większość samogłosek ma charakter swoisty dla angielszczyzny, w przypadku niektórych trudno znaleźć ich dokładne odpowiedniki w innych językach. Bardziej przystępny dla cudzoziemców jest system spółgłoskowy, choć istnieją również spółgłoski realizowane w nieco odmienny sposób. System dźwiękowy języka angielskiego składa się z samogłosek i spółgłosek. Choć angielski alfabet składa się z 26 liter, w mowie używa się co najmniej 44 dźwięków: samogłosek, spółgłosek i dyftongów. Angielskie samogłoski i spółgłoski rzadko występują w izolacji, a najczęściej znajdują się pod wpływem otaczających je dźwięków. Dochodzi do zjawisk związanych z łączeniem międzywyrazowym takich jak asymilacja (upodabnianie do sąsiednich dźwięków), osłabianie formy, ubezdźwięcznienie samogłosek, nazalizacja i inne. Choć są to głównie zjawiska czysto fonetyczne, niektóre mogą być fonemiczne, to znaczy produkować nowe fonemy. Język angielski jest bogaty w rozwiązania prozodyczne. Istnieje kilka wzorów intonacyjnych: intonacja wysoka opadająca, krótka (niska) opadająca, niska wznosząca, wysoka wznosząca, wreszcie hybrydy wznosząco-opadająca i opadająco-wznosząca. Każda z nich niesie inne wartości dodane do tekstu i potrafi przekazać co najmniej tyle samo co czysty przekaz tekstowy. Nie istnieje jednolity wzorzec wymowy języka angielskiego, który można by uznać za jedyny „poprawny”. Najczęściej jako standardowe, zwłaszcza w kontekście języka angielskiego jako obcego, wymienia się Received Pronunciation (RP) i General American (GA). Poza nimi istnieje mnogość odmian geograficznych i etnicznych języka, cechujących się zróżnicowanymi wzorcami fonetycznymi i normami wymowy.
rdf:langString La fonologia della lingua inglese riguarda l'inventario di fonemi e allofoni della lingua inglese e le regole che permettono di usarli e combinarli per formare parole e frasi. Come altre lingue, la lingua inglese varia largamente nella sua fonologia sia in differenti epoche storiche che nei diversi dialetti. Queste variazioni sono particolarmente salienti nell'inglese, dato che viene utilizzato in un ampio territorio, essendo la lingua predominante in Australia, Canada, Irlanda, Nuova Zelanda, Regno Unito, Stati Uniti, molti paesi africani e isole caraibiche, oltre a essere usata come seconda lingua in molti paesi di ogni continente. In assenza di standard conclusivi e riconosciuti internazionalmente, persino l'inglese parlato in paesi differenti può occasionalmente essere di impedimento alla comprensione, anche se solitamente le differenti varietà regionali sono mutuamente intelligibili. Il numero dei suoni utilizzati per l'inglese parlato varia da dialetto a dialetto e dipende anche dalle valutazioni del ricercatore che li "conta". Ad esempio il Longman Pronunciation Dictionary di John C. Wells, utilizzando simboli dell'alfabeto fonetico internazionale, mette in evidenza 24 consonanti e 23 vocali, inclusi i dittonghi, utilizzate nella Received Pronunciation, e in più due consonanti e quattro vocali aggiuntive utilizzate esclusivamente in parole straniere. Il General American utilizza 25 consonanti e 19 vocali, inclusi i 3 dittonghi principali, con una consonante e tre vocali aggiuntive per le parole straniere. L', d'altro canto, suggerisce 25 consonanti e 18 vocali (incluse le ) per l'inglese americano, oltre a una consonante e cinque vocali per parole non inglesi .
rdf:langString В этой статье описывается фонетика и фонология английского языка. Звуковой ряд современного английского языка.
rdf:langString 无论是在时间层面还是空间层面,英语在发音上都有着巨大的变化。不过总体来说,世界各地英语口音彼此之间的音位學规则还是有规律可循的。例如,绝大多数英语口音在輕重讀音节会发生元音弱化现象,同时对于(如塞音、塞擦音及擦音等)的区分有着一套复杂的。 英语的大多数口音都保留了辅音/w/(拼作⟨w⟩),或者辅音/θ, ð/(拼作 ⟨th⟩),而其它大多数日耳曼语族成员都发生了从/w/到/v/以及从/θ, ð/到/t, d/的转变:试比较英语will(i/wɪl/)及then(i/ðɛn/)和德语will(意为英文“want”,[vɪl] ())及denn(意为英文“because”,[dɛn] ())。 英语的音系学研究主要集中于各地或标准口音的一个或几个,例如英格兰地区的标准英音、北美地区的通用美式英語,以及的澳大利亚英语。不过,世界范围内也有不少英语口音未受上述三大口音影响,例如各地的区域性方言。因此本条目中对上述标准口音的介绍对于整个“英语音系学”来说还只是很小的一部分。
xsd:nonNegativeInteger 111366

data from the linked data cloud