English National Opera

http://dbpedia.org/resource/English_National_Opera an entity of type: Thing

Die English National Opera (ENO) ist eines der beiden großen Opernhäuser in London. Im Gegensatz zum Royal Opera House (Covent Garden) präsentiert die ENO alle Aufführungen in englischer Sprache und ist für günstigere Eintrittspreise bekannt. rdf:langString
L'English National Opera (ENO) est une compagnie d'opéra établie à Londres et résidant au London Coliseum dans St. Martin's Lane. Avec le Royal Opera House, c'est une des deux principales compagnies lyriques. Toutes ses productions sont en anglais, et la compagnie est connue pour ses productions modernes et ses billets à bas prix. rdf:langString
イングリッシュ・ナショナル・オペラ(英語: English National Opera)は、ロンドンを拠点とするイギリスのオペラ・カンパニー。 rdf:langString
De English National Opera (ENO) is de nationale opera van Engeland, en samen met de Royal Opera een van de twee operagezelschappen in Londen. Het gezelschap stond vroeger vooral bekend om zijn Engelstalig gezongen operaproducties, de theatrale stijl waarop opera’s gepresenteerd werden en de lagere prijzen voor toegangskaarten. Tegenwoordig is het verschil met de Royal Opera minder groot, hoewel ENO in het algemeen minder bekende zangers cast en vaker moderne producties brengt. Het huistheater van ENO is het London Coliseum rdf:langString
La English National Opera (ENO) és una companyia d'òpera londinenca que té el seu origen en la que va ser la primera companyia operística anglesa a temps complet, la del Sadler's Wells Theatre, fundada per el 1931 en aquest teatre del nord de Londres Entre els estrenes cal destacar el de Peter Grimes de Britten, que va tenir lloc el 1945 i va contribuir decisivament al renaixement de l'òpera anglesa. El 1968 la Sadler's Wells Opera es va traslladar al Teatre Coliseum, molt més gran i al cor del West End londinenc, i sis anys després va rebre el nom d'English National Opera. rdf:langString
Anglická národní opera (English National Opera, ENO) je operní společnost se sídlem v londýnském Coliseu. Společně s je hlavním londýnským operním celkem. Představení ENO jsou převážně v angličtině. Počátky Anglické národní opery bychom hledali na konci 19. století, kdy filantropka , později ve spolupráci se svou neteří Lilian Baylis, začala pořádat divadelní a operní představení v Old Vic, drsné části Londýna, ve prospěch místních lidí. Z těchto začátků vybudovala Bailis operní a činoherní soubor, později se přidal i balet. Z těchto souborů vznikly dnešní Anglická národní opera, (Royal National Theatre) a (The Royal Ballet). rdf:langString
English National Opera (ENO) is an opera company based in London, resident at the London Coliseum in St Martin's Lane. It is one of the two principal opera companies in London, along with The Royal Opera. ENO's productions are sung in English. rdf:langString
La Ópera Nacional Inglesa (English National Opera, o ENO) es una compañía de ópera con sede en Londres, en el London Coliseum, en St. Martin's Lane (distrito de Westminster). Es una de las dos principales compañías de ópera de la capital inglesa, junto con la Royal Opera House. Todas las producciones de la ENO se cantan en inglés. rdf:langString
English National Opera (ENO) è una compagnia operistica con sede a Londra, nel London Coliseum in St. Martin's Lane. È una delle due principali compagnie operistiche di Londra, assieme alla Royal Opera House, Covent Garden. Le produzioni di ENO sono cantate in inglese. rdf:langString
English National Opera (ENO) é uma companhia de ópera radicada até 2023 em Londres, localizada no London Coliseum, em St. Martin's Lane. É uma das duas principais companhias de ópera da Inglaterra, juntamente com a Royal Opera, Covent Garden. As produções da ENO são cantadas em inglês. De 2023 a 2026 vai estar radicada em Manchester. rdf:langString
Английская национальная опера (англ. English National Opera) — один из крупнейших оперных театров Великобритании, домашней сценой которого является театр Вест-Энда Лондонский Колизеум (англ. London Coliseum). Основан в 1931 году как оперный театр «Сэдлерс-Уэллс» (по названию театра, в помещении которого проходили спектакли). С 1958 года труппа выступает в лондонском «Колизее» (2360 мест) (точнее: в Лондонском Колизеуме 2359 мест). Современное название театр получил в 1974 году. rdf:langString
Англійська національна опера (англ. English National Opera) — один з найбільших оперних театрів Британії, домашньою сценою якого є (London Coliseum). Заснований в 1931 році як оперний театр «Седлерс Веллс» (за назвою театру, у приміщенні якого проходили спектаклі). З 1958 року трупа виступає в лондонському «Колізеумі» (2360 місць). Сучасну назву театр одержав у 1974 році. rdf:langString
rdf:langString English National Opera
rdf:langString Anglická národní opera
rdf:langString English National Opera
rdf:langString English National Opera
rdf:langString English National Opera
rdf:langString English National Opera
rdf:langString English National Opera
rdf:langString イングリッシュ・ナショナル・オペラ
rdf:langString English National Opera
rdf:langString English National Opera
rdf:langString Английская национальная опера
rdf:langString Англійська національна опера
xsd:integer 275915
xsd:integer 1124882962
rdf:langString true
rdf:langString right
rdf:langString #F5F9FC
xsd:integer 24
rdf:langString n
rdf:langString Operagoers want to hear great singing and orchestral playing presented in the context of a work's ethos rather than in some form only comprehended by the director.
rdf:langString The aim must be to create a new audience that does not see opera as a middle class trophy art form: an audience that Payne was beginning to attract to the Coliseum.
rdf:langString right
xsd:gMonthDay --07-19
rdf:langString Director Tim Albery and colleagues, The Times, 18 July 2002
<perCent> 33.0
rdf:langString La English National Opera (ENO) és una companyia d'òpera londinenca que té el seu origen en la que va ser la primera companyia operística anglesa a temps complet, la del Sadler's Wells Theatre, fundada per el 1931 en aquest teatre del nord de Londres Entre els estrenes cal destacar el de Peter Grimes de Britten, que va tenir lloc el 1945 i va contribuir decisivament al renaixement de l'òpera anglesa. El 1968 la Sadler's Wells Opera es va traslladar al Teatre Coliseum, molt més gran i al cor del West End londinenc, i sis anys després va rebre el nom d'English National Opera. En contraposició a la cèlebre , l'ENO té un caràcter més popular -els seus preus són menors i ofereix sempre les obres en versió anglesa- i davant del conservadorisme i la desfilada de divos del Covent Garden, aposta per dramatúrgies modernes i visions diferents de les obres de repertori. Això li ha merescut el suport d'un públic jove i inquiet però també fortes crítiques de part de la premsa a alguns muntatges. Aquest va ser el cas del Don Giovanni de Bieito, una coproducció de la ENO, l'Òpera de Frankfurt i el Liceu del 30 de novembre de 2002. Així, el Don Giovanni de Bieito i el seu Ballo in maschera, una altra coproducció entre els dos teatres, fou un dels motius de la dimissió del fins llavors director artístic de la ENO, Nicholas Payne, encara que aquesta es va deure principalment a la certa crisi de públic que l'ENO patia des de feia algun temps i que li deixà un fort dèficit econòmic.
rdf:langString Anglická národní opera (English National Opera, ENO) je operní společnost se sídlem v londýnském Coliseu. Společně s je hlavním londýnským operním celkem. Představení ENO jsou převážně v angličtině. Počátky Anglické národní opery bychom hledali na konci 19. století, kdy filantropka , později ve spolupráci se svou neteří Lilian Baylis, začala pořádat divadelní a operní představení v Old Vic, drsné části Londýna, ve prospěch místních lidí. Z těchto začátků vybudovala Bailis operní a činoherní soubor, později se přidal i balet. Z těchto souborů vznikly dnešní Anglická národní opera, (Royal National Theatre) a (The Royal Ballet). Později se tato společnost přestěhoval z nevhodných prostor na Old Vic do většího divadla na severu Londýna, které Bailis koupila a přestavěla. Zde Anglická národní opera působila až do roku 1930, ale během druhé světové války bylo divadlo uzavřeno. Po válce bylo opět otevřeno a roku 1974 přijalo své současné jméno. Mezitím, roku 1968, se společnost opět přestěhovala, a to do londýnského Colisea, kde sídlí dodnes. Mezi osobnosti Anglické národní opery patřili Colin Davis, , Charles Mackerras, nebo .
rdf:langString Die English National Opera (ENO) ist eines der beiden großen Opernhäuser in London. Im Gegensatz zum Royal Opera House (Covent Garden) präsentiert die ENO alle Aufführungen in englischer Sprache und ist für günstigere Eintrittspreise bekannt.
rdf:langString La Ópera Nacional Inglesa (English National Opera, o ENO) es una compañía de ópera con sede en Londres, en el London Coliseum, en St. Martin's Lane (distrito de Westminster). Es una de las dos principales compañías de ópera de la capital inglesa, junto con la Royal Opera House. Todas las producciones de la ENO se cantan en inglés. Sus orígenes se remontan al siglo XIX, cuando la filántropa , luego asistida por su sobrina Lilian Baylis promovió la creación de una temporada de teatro y ópera en el Old Vic, principalmente enfocada al público del barrio de Lambeth, donde se ubica. Posteriormente se añadió una compañía de ballet. A partir de 1925, Baylis adquirió y reformó el teatro Sadler's Wells, en el norte de Londres, más grande y mejor equipado para las representaciones operísticas que el Old Vic. Durante los años 30, la compañía creció, y constituyó un elenco permanente de artistas. Al comenzar la Segunda Guerra Mundial, el teatró se cerró, y la compañía comenzó a actuar en gira por diferentes ciudades del Reino Unido. Al terminar la guerra la compañía regresó a su sede, y continuó su crecimiento, haciéndose pronto evidente la necesidad de trasladarse a un teatro más grande. Finalmente, en 1968, la compañía se trasladó al London Coliseum, en el corazón de Londres. En 1974 adoptó el nombre actual de English National Opera. Entre los directores de orquesta que han estado asociados a la compañía destacan Colin Davis, Reginald Goodall, Charles Mackerras, Mark Elder y . La ENO es reconocida por poner énfasis en los aspectos dramatúrgicos de sus producciones operísticas, que a menudo han sido controvertidas, con directores como , Jonathan Miller, , y Calixto Bieito. Junto al repertorio operístico más tradicional, la ENO ha presentado un amplio abanico de óperas, desde las más tempranas de Claudio Monteverdi a nuevos encargos a compositores actuales, opereta y musicales de Broadway.
rdf:langString English National Opera (ENO) is an opera company based in London, resident at the London Coliseum in St Martin's Lane. It is one of the two principal opera companies in London, along with The Royal Opera. ENO's productions are sung in English. The company's origins were in the late 19th century, when the philanthropist Emma Cons, later assisted by her niece Lilian Baylis, presented theatrical and operatic performances at the Old Vic, for the benefit of local people. Baylis subsequently built up both the opera and the theatre companies, and later added a ballet company; these evolved into the ENO, the Royal National Theatre and The Royal Ballet, respectively. Baylis acquired and rebuilt the Sadler's Wells theatre in north London, a larger house, better suited to opera than the Old Vic. The opera company grew there into a permanent ensemble in the 1930s. During the Second World War, the theatre was closed and the company toured British towns and cities. After the war, the company returned to its home, but it continued to expand and improve. By the 1960s, a larger theatre was needed. In 1968, the company moved to the London Coliseum and adopted its present name in 1974. Among the conductors associated with the company have been Colin Davis, Reginald Goodall, Charles Mackerras, Mark Elder and Edward Gardner. The current music director of the ENO is Martyn Brabbins. Noted directors who have staged productions at the ENO have included David Pountney, Jonathan Miller, Nicholas Hytner, Phyllida Lloyd and Calixto Bieito. The ENO's current artistic director is Annilese Miskimmon. In addition to the core operatic repertoire, the company has presented a wide range of works, from early operas by Monteverdi to new commissions, operetta and Broadway shows.
rdf:langString L'English National Opera (ENO) est une compagnie d'opéra établie à Londres et résidant au London Coliseum dans St. Martin's Lane. Avec le Royal Opera House, c'est une des deux principales compagnies lyriques. Toutes ses productions sont en anglais, et la compagnie est connue pour ses productions modernes et ses billets à bas prix.
rdf:langString イングリッシュ・ナショナル・オペラ(英語: English National Opera)は、ロンドンを拠点とするイギリスのオペラ・カンパニー。
rdf:langString De English National Opera (ENO) is de nationale opera van Engeland, en samen met de Royal Opera een van de twee operagezelschappen in Londen. Het gezelschap stond vroeger vooral bekend om zijn Engelstalig gezongen operaproducties, de theatrale stijl waarop opera’s gepresenteerd werden en de lagere prijzen voor toegangskaarten. Tegenwoordig is het verschil met de Royal Opera minder groot, hoewel ENO in het algemeen minder bekende zangers cast en vaker moderne producties brengt. Het huistheater van ENO is het London Coliseum
rdf:langString English National Opera (ENO) è una compagnia operistica con sede a Londra, nel London Coliseum in St. Martin's Lane. È una delle due principali compagnie operistiche di Londra, assieme alla Royal Opera House, Covent Garden. Le produzioni di ENO sono cantate in inglese. Le origini della compagnia sono nel tardo XIX secolo, quando la filantropa Emma Cons, più tardi assistita da sua nipote Lilian Baylis, produsse rappresentazioni teatrali ed operistiche all'Old Vic in una difficile zona di Londra a beneficio della popolazione locale. Da quei primi inizi, la Baylis creò entrambe le compagnie teatrale ed operistica è più tardi aggiunse una compagnia di balletto; queste si svilupparono all'interno dell'ENO, il Royal National Theatre e il Royal Ballet. La Baylis acquistò e ricostruì il teatro Sadler's Wells nel nord di Londra, un ambiente più grande e più adatto per l'opera rispetto all'Old Vic. La Compagnia d'opera crebbe lì in uno stabile fisso nel 1930. Durante la seconda guerra mondiale il teatro fu chiuso e la compagnia fece un giro fra le città britanniche. Dopo la guerra, la compagnia tornò alla casa madre, ma continuando ad ampliarsi e a migliorare e dal 1960 divenne necessario un teatro più grande. Nel 1968 la compagnia si trasferisce al London Coliseum, nel cuore di Londra e adottò il suo nome attuale nel 1974. La compagnia riuscì a sopravvivere a diverse proposte di fondersi con la Royal Opera. Tra i vari direttori associati alla compagnia ci sono stati Colin Davis, , Charles Mackerras, Mark Elder ed Edward Gardner. Nel 2015 fu nominato direttore musicale. ENO è nota per la sua accentuazione dell'aspetto spettacolare dell'opera, con produzioni, a volte controverse, di direttori comprendenti , Jonathan Miller, Nicholas Hytner, Phyllida Lloyd e . Oltre al repertorio operistico di base, la compagnia ha presentato una vasta gamma di attività, dalle prime opere di Monteverdi a nuovi incarichi, operette e spettacoli di music-hall di Broadway.
rdf:langString Английская национальная опера (англ. English National Opera) — один из крупнейших оперных театров Великобритании, домашней сценой которого является театр Вест-Энда Лондонский Колизеум (англ. London Coliseum). Основан в 1931 году как оперный театр «Сэдлерс-Уэллс» (по названию театра, в помещении которого проходили спектакли). С 1958 года труппа выступает в лондонском «Колизее» (2360 мест) (точнее: в Лондонском Колизеуме 2359 мест). Современное название театр получил в 1974 году. Среди главных дирижёров театра Л. Коллингвуд, А. Гибсон, К. Дэвис, Ч. Маккеррас и другие. Репертуар театра включает произведения Моцарта, Вагнера (в том числе «Кольцо нибелунга»), Яначека (ряд произведений которого поставлен здесь впервые на английской сцене), Стравинского и многих других. В 1985-93 годах театр возглавлял П. Джонас (р. 1946). Труппа гастролировала в СССР (1990). Спектакли идут в основном на английском языке.
rdf:langString English National Opera (ENO) é uma companhia de ópera radicada até 2023 em Londres, localizada no London Coliseum, em St. Martin's Lane. É uma das duas principais companhias de ópera da Inglaterra, juntamente com a Royal Opera, Covent Garden. As produções da ENO são cantadas em inglês. As origens da companhia datam do final do século 19, quando a filantropa Emma Contras, depois ajudada por sua sobrinha Lilian Baylis, apresentava performances teatrais e operísticas no Old Vic em uma área próxima de Londres em prol das populações locais. A partir desse início, Baylis criou tanto a companhia de ópera como a de teatro, e depois acrescentou-se uma companhia de ballet; esses evoluíram para a ENO, o Royal National Theatre e o Royal Ballet. De 2023 a 2026 vai estar radicada em Manchester.
rdf:langString Англійська національна опера (англ. English National Opera) — один з найбільших оперних театрів Британії, домашньою сценою якого є (London Coliseum). Заснований в 1931 році як оперний театр «Седлерс Веллс» (за назвою театру, у приміщенні якого проходили спектаклі). З 1958 року трупа виступає в лондонському «Колізеумі» (2360 місць). Сучасну назву театр одержав у 1974 році. Серед головних диригентів театру Л. Коллінгвуд, А. Гібсон, Дейвіс, Маккерас й інші. Репертуар театру включає твори Моцарта, Вагнера (у тому числі «Кільце нибелунга»), Яначека (ряд творів якого поставлений тут уперше на англійській сцені), Стравінського й багатьох інших. В 1985-93 роках театр очолював П. Джонас (р. 1946). Трупа гастролювала в СРСР (1990). Спектаклі йдуть переважно англійською мовою.
xsd:nonNegativeInteger 95098

data from the linked data cloud