Electronic waste

rdf:langString Residu electrònic

rdf:langString Els residus electrònics (en anglès e-waste) o segons la nomenclatura europea residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) són residus d'aparells trencats, irreparables o obsolets. Han assolit una xifra important a conseqüència de la ràpida proliferació de dispositius elèctrics i electrònics en tot els àmbits de l'activitat humana. A més l'obsolescència ràpida o planificada –pel progrés tecnològic o per mera voluntat d'accelerar-ne el consum i ergo el profit a curt termini– crea un problema major de gestió i costs mediambientals. Són residus que llençats sense tractament en un abocador es descomponen a poc a poc i que contaminen els aqüífers. Cremats en abocadors descontralats dispersen molts gasos tòxics o a efecte d'hivernacle. Contenen elements rars amb valor econòmic significatiu i tòxic alhora. El volum de RAEE s'estimava el 2016 a 50 milions de tones al món amb un augment anual de 4 a 5%. El 2019 ja eren 53,6 milions de tones o bé una mitjana de 7,3 kg per habitant, una augmentació de 21% en cinc anys. El 2018, Espanya en va produir 320.622 tones, un creixement d'11,6% en un any. Segons l'informe de la Universitat de les Nacions Unides, el 2019, només 17% d'aquest volum de deixalles s'han registrat com recollits de manera correcte, del restant no se sap on va acabar, alhora que només 78 països que representen junts 71% de la població mundial sobre 180 tenien una forma de reglamentació, el 2014 eren 61 països i 44% de la població. En molts països la iniciativa política encara es limita a estratègies només programàtiques, voluntàries i legalment no vinculants. Sota la pressió dels consumidors, de les organitzacions de protecció del medi ambient, els problemes del canvi climàtic, a molts països el legislador intervé per fomentar la reducció del volum de RAEE, facilitar-ne el reciclatge i la reparació, augmentar la responsabilitat dels productors, minvar l'ús de components tòxics, evitar l'exportació vers països amb normes laxes o sense recursos per al tractament, millorar les condicions dels treballadors a la producció i al moment del tractament dels residus etc. A la Unió Europea, la prioritat és la prevenció de residus, la recuperació de primeres matèries i la preparació la reutilització. Per tal d'atènyer aquest objectiu, la normativa preveu entre d'altres, que els consumidors privats han de poder evacuar els residus sense cost i en llocs controlats. Cada estat membre ha de fixar per cada any els objectius de recollida selectiva. Aquesta recollida és la responsabilitat de les empreses que poden actuar individualment o participar en una organització de responsabilitat de productor en col·laboració amb altres empreses.