Ecclesiastical Latin

http://dbpedia.org/resource/Ecclesiastical_Latin an entity of type: Thing

Bahasa Latin Gerejawi, juga disebut Latin Liturgi atau Latin Gereja, adalah bentuk Latin yang dipakai di ritus Roma dan ritus Latin lainnya dari Gereja Katolik serta di Gereja Anglikan, Lutheran dan Methodis, dan Ritus Barat dari Gereja Ortodoks Timur, untuk keperluan liturgi. Bahasa Latin Gerejawi adalah bahasa resmi Takhta Suci dan satu-satunya sosiolek yang masih ada dari bahasa Latin yang dipakai. rdf:langString
Het Kerklatijn is het Latijn zoals dat wordt gebruikt in de boeken van de Katholieke Kerk: de vertalingen in het Latijn van het Oude en het Nieuwe Testament, de gebedenboeken, de liturgische boeken en het canoniek recht. Het was tot het Tweede Vaticaans Concilie ook de enige taal die gebruikt werd in de liturgie en wordt ook nu nog veel in de liturgie gebruikt. rdf:langString
教会ラテン語(きょうかいラテンご、羅: Latina Ecclesiastica)は、カトリック教会で典礼言語およびバチカン公用語として用いられるラテン語である。 詳細は「中世ラテン語」を参照 rdf:langString
教會拉丁語(拉丁語:Latina ecclesiastica)是天主教會活動所用的說教式拉丁語。作為為了用傳統語言傳教而發展起來的晚期拉丁語、武加大聖經的編著語言,並用於傳教及教廷彌撒等宗教活動而頗具宗教色彩。如同阿奎那的神學大全及教宗若望·保祿二世的聖諭(Fides et Ratio)所用語言般,它經過人工改造而具有簡化的語法與詞彙。其風格也多有出入,在古代晚期及中世紀早期多取決於教徒或作者,而在當代行文佔了主導地位。另外,在語音方面,它大多採用意大利語的拼讀規則,而並不襲承仿古式發音。綜上,它與古典拉丁語有着較大的差異。 rdf:langString
اللاتينية الكنسية، وتسمى أيضًا لاتينية الكنيسة أو اللاتينية الليتورجية أو اللاتينية الإيطالية، هي شكل من أشكال اللغة اللاتينية تم تطويرها في البداية لمناقشة الفكر المسيحي واستخدمت لاحقًا كلغة تواصل مشتركة من قبل الطبقة العليا في العصور الوسطى والحقبة الحديثة المبكرة في أوروبا. وهي تتضمن كلمات من اللاتينية العامية واللاتينية الكلاسيكية (بالإضافة إلى اليونانية والعبرية) المعاد صياغتها بمعنى مسيحي. إنها أقل منمقة وأكثر صرامة في الشكل من اللاتينية الكلاسيكية، حيث تشارك معها المفردات والأشكال والنحو، بينما تتضمن في نفس الوقت عناصر غير رسمية كانت دائمًا مع اللغة ولكن تم استبعادها من قبل المؤلفين الأدبيين لللاتينية الكلاسيكية. rdf:langString
Llatí eclesiàstic (també anomenat Llatí litúrgic o Llatí de l'Església) és una denominació que es refereix a l'idioma llatí, tal com és usat en els documents de l'Església Catòlica i en la litúrgia llatina. Es distingeix del Llatí clàssic per algunes variacions en el lèxic, una sintaxi simplificada i una pronunciació italianitzada. La pronunciació del llatí eclesiàstic ha estat molt comuna, rere la caiguda de l'Imperi Romà alsegle iv. rdf:langString
Eklezia Latino, nomita ankaŭ Liturgia Latino aŭ Italia Latino, estas formo de Latino dekomence disvolvigita por studo de la kristana pensaro kaj poste uzata kiel lingvafrankao fare de la Mezepoka kaj frumoderna supra klaso de Eŭropo. Ĝi inkludas vortojn el la Vulgara latino kaj el Klasika Latino (same kiel de la greka kaj de la hebrea) re-uzita kun kristana signifo. Ĝi estas malpli stiligita kaj rigida ol formoj de klasika latina, kun kiu kunhavas vortotrezoron, formojn, kaj sintakson, kvankam samtempe aligis neformalajn elementojn kiuj ĉiam estis en la lingvo sed kiuj estis ekskluditaj fare de la literaturaj aŭtoroj de klasika Latino. rdf:langString
Ecclesiastical Latin, also called Church Latin or Liturgical Latin, is a form of Latin developed to discuss Christian thought in Late Antiquity and used in Christian liturgy, theology, and church administration down to the present day, especially in the Catholic Church. It includes words from Vulgar Latin and Classical Latin (as well as Greek and Hebrew) re-purposed with Christian meaning. It is less stylized and rigid in form than Classical Latin, sharing vocabulary, forms, and syntax, while at the same time incorporating informal elements which had always been with the language but which were excluded by the literary authors of Classical Latin. rdf:langString
Das Kirchenlatein ist die im Kontext der abendländischen Kirche entwickelte, syntaktisch vereinfachte und mit Neologismen angereicherte Form des Lateins, das nach 500 entstand und bis heute in Gebrauch ist, unter anderem als Amtssprache für kirchliche Dokumente. Das Lateinische blieb nach dem Untergang des Römischen Reiches in dessen Nachfolgestaaten die gebräuchliche Sprache im Schriftverkehr. Es hielt sich in der lateinischen Kirche, während im Gebiet der Ostkirchen weiterhin das Griechische als verbindende Sprache gepflegt wurde. rdf:langString
Latín eclesiástico es la denominación que se da al latín tal como es usado en los documentos de la Iglesia católica, en la liturgia latina y en los escritos teológicos escritos en latín. Las principales diferencias respecto al latín clásico se encuentra en su pronunciación, en la introducción de neologísmos, y en el significado peculiar (idiotismos) que se da a algunos términos latinos, especialmente lo que hacen referencia a las ceremonias religiosas de la Antigua Roma.​ rdf:langString
Le latin ecclésiastique (parfois appelé latin d'Église) est la forme du latin qui est utilisée dans les documents de l'Église catholique romaine et dans sa liturgie. La prononciation du latin utilisée dans le chant grégorien et dans la liturgie romaine n'est pas tout à fait celle du latin classique. Elle n'a été fixée que sous Charlemagne, avec l'ars bene loquendi (la partie du Trivium Quadrivium qui formalise la grammaire et la prononciation du latin, en particulier la place de l'accent). rdf:langString
La lingua latina ecclesiastica è la forma della lingua latina utilizzata nel rito romano dalla Chiesa cattolica per scopi liturgici. Si distingue dal latino classico per alcune variazioni lessicali, una sintassi semplificata e pronuncia all'italiana. rdf:langString
O latim eclesiástico (algumas vezes denominado latim da Igreja ou latinório) é o latim usado pela Igreja Católica Romana em todos os períodos para propósitos eclesiásticos. Pode ser distinguido do latim clássico por algumas variações léxicas, uma sintaxe simplificada em alguns casos e, comumente, uma pronúncia à italiana. Surge em diversos contextos, incluindo obras teológicas, ritos litúrgicos e proclamações dogmáticas, e em diversas formas: tão sintaticamente simples como na Bíblia Vulgata e na hierática como no Cânone Romano da Missa do Rito Romano, técnica como na Suma Teológica de São Tomás de Aquino, e cicerônica como na encíclica do Papa João Paulo II Fides et Ratio. Na antiguidade e na Idade Média a audiência alvo ou uso determinava o estilo utilizado pelo escritor eclesiástico; no rdf:langString
rdf:langString لاتينية كنسية
rdf:langString Llatí eclesiàstic
rdf:langString Ecclesiastical Latin
rdf:langString Kirchenlatein
rdf:langString Eklezia Latino
rdf:langString Latín eclesiástico
rdf:langString Bahasa Latin Gerejawi
rdf:langString Latin ecclésiastique
rdf:langString Lingua latina ecclesiastica
rdf:langString 教会ラテン語
rdf:langString 교회 라틴어
rdf:langString Kerklatijn
rdf:langString Latim eclesiástico
rdf:langString Церковная латынь
rdf:langString 教会拉丁语
rdf:langString Ecclesiastical Latin
rdf:langString Ecclesiastical Latin
xsd:integer 631821
xsd:integer 1124791648
rdf:langString Church Latin, Liturgical Latin
rdf:langString Still used for many purposes, mostly as a liturgical language of the Roman Rite of the Catholic Church, as well as in the Anglican Churches, Lutheran Churches, and Methodist Churches. Also used in the Western Orthodox Rite of the Eastern Orthodox Church.
rdf:langString Ecclesiastical Latin
rdf:langString Never spoken as a native language; other uses vary widely by period and location
rdf:langString yes
rdf:langString Llatí eclesiàstic (també anomenat Llatí litúrgic o Llatí de l'Església) és una denominació que es refereix a l'idioma llatí, tal com és usat en els documents de l'Església Catòlica i en la litúrgia llatina. Es distingeix del Llatí clàssic per algunes variacions en el lèxic, una sintaxi simplificada i una pronunciació italianitzada. El llatí eclesiàstic usat en obres teològiques, ritus litúrgics i proclamacions dogmàtiques varia en estil: és sintàcticament simple en la Bíblia Vulgata, hieràtic en el de la Missa, ters i tècnic en l'obra de Tomà d'Aquino Summa Theologica, i Ciceronià en l'encíclica del Papa Joan Pau II. El llatí eclesiàstic és l'idioma oficial de la Santa Seu i l'únic sociolecte que sobreviu del llatí parlat. La pronunciació del llatí eclesiàstic ha estat molt comuna, rere la caiguda de l'Imperi Romà alsegle iv.
rdf:langString اللاتينية الكنسية، وتسمى أيضًا لاتينية الكنيسة أو اللاتينية الليتورجية أو اللاتينية الإيطالية، هي شكل من أشكال اللغة اللاتينية تم تطويرها في البداية لمناقشة الفكر المسيحي واستخدمت لاحقًا كلغة تواصل مشتركة من قبل الطبقة العليا في العصور الوسطى والحقبة الحديثة المبكرة في أوروبا. وهي تتضمن كلمات من اللاتينية العامية واللاتينية الكلاسيكية (بالإضافة إلى اليونانية والعبرية) المعاد صياغتها بمعنى مسيحي. إنها أقل منمقة وأكثر صرامة في الشكل من اللاتينية الكلاسيكية، حيث تشارك معها المفردات والأشكال والنحو، بينما تتضمن في نفس الوقت عناصر غير رسمية كانت دائمًا مع اللغة ولكن تم استبعادها من قبل المؤلفين الأدبيين لللاتينية الكلاسيكية. تم توحيد نطقها جزئيًا في أواخر القرن الثامن خلال عصر النهضة الكارولنجية كجزء من الإصلاحات التعليمية لشارلمان، وتم اعتماد هذا النطق الجديد حرفًا بحرف، المستخدم في فرنسا وإنجلترا، وفي إيبيريا وإيطاليا بعد قرنين من الزمان. مع مرور الوقت، تباعد النطق اعتمادًا على اللغة المحلية المحلية، مما أدى إلى ظهور أشكال شديدة الاختلاف مثل النطق الإنجليزي التقليدي للغة اللاتينية، والتي تم التخلي عنها الآن إلى حد كبير لقراءة النصوص اللاتينية. داخل الكنيسة الكاثوليكية وفي بعض الكنائس البروتستانتية، مثل الكنيسة الأنجليكانية، أصبح النطق المُستند إلى علم الأصوات الإيطالي الحديث شائعًا خلال القرن العشرين. كانت اللغة اللاتينية الكنسية هي لغة الطقوس الليتورجية في الكنيسة الرومانية الكاثوليكية وكذلك الكنيسة الأنجليكانية والكنيسة اللوثرية والكنيسة الميثودية والطقوس الغربية للكنيسة الأرثوذكسية الشرقية. اليوم، تُستخدم اللاتينية الكنسية بشكل أساسي في الوثائق الرسمية للكنيسة الكاثوليكية، وفي قداس ترايدنت، ولا يزال رجال الدين يتعلمونها. تختلف اللغة اللاتينية الكنسية المستخدمة في الأعمال اللاهوتية والطقوس الليتورجية والإعلانات العقائدية من حيث الأسلوب: فهي بسيطة نحويًا في نسخة الكتاب المقدس فولغاتا، وهيراطيقية (مقيدة للغاية) في القانون الروماني للقداس، ومقتضبة وتقنية في كتاب الخلاصة اللاهوتية لتوما الأكويني، ومؤلفا شيشرون. ومعقدة نحويًا في الرسالة العامة للبابا يوحنا بولس الثاني فيدس ات راتيو.
rdf:langString Eklezia Latino, nomita ankaŭ Liturgia Latino aŭ Italia Latino, estas formo de Latino dekomence disvolvigita por studo de la kristana pensaro kaj poste uzata kiel lingvafrankao fare de la Mezepoka kaj frumoderna supra klaso de Eŭropo. Ĝi inkludas vortojn el la Vulgara latino kaj el Klasika Latino (same kiel de la greka kaj de la hebrea) re-uzita kun kristana signifo. Ĝi estas malpli stiligita kaj rigida ol formoj de klasika latina, kun kiu kunhavas vortotrezoron, formojn, kaj sintakson, kvankam samtempe aligis neformalajn elementojn kiuj ĉiam estis en la lingvo sed kiuj estis ekskluditaj fare de la literaturaj aŭtoroj de klasika Latino. La plej granda organizo kiu retenas Latinon en oficialaj kaj preskaŭ-oficialaj kuntekstoj estas la Katolika Eklezio. La Katolika Eklezio diris, ke la meso ne nepre devas esti dirita en Latino en la koncilio de 1962-1965. Latino restas la lingvo de la Roma rito; la Trenta meso estas dirita en Latino. Kvankam la meso de papo Paŭlo la 6-a estas kutime dirita en la loka lingvo, ĝi povas esti kaj ofte estas dirita en Latino, ĉu parte ĉu tute, speciale por multlingva publiko. Ĝi estas la oficiala lingvo de la Sankta Seĝo, la ĉefa lingvo de ties oficiala gazeto, nome Acta Apostolicae Sedis, kaj la laborlingvo de la Tribunalo de la Roma Rota. Vatikanurbo estas hejmo ankaŭ de la nura bankaŭtomato kiu donas instrukciojn en Latino. En la Pontifikaj Universitatoj postgradigaj kursoj de Kanona juro estas instruitaj en Latino, kaj artikoloj estas verkitaj en la sama lingvo. En la Anglikana Eklezio, post la publikigo de la Book of Common Prayer de 1559, latinlingva eldono estis publikigita en 1560 por ties uzado en universitatoj kiel Oksfordo kaj la ĉefaj "public schools" (anglaj privataj akademioj), kie la liturgio estis ankoraŭ permesita en Latino. Estis kelkaj latinlingvaj tradukoj ekde tiam, kiel Latina eldono de 1979 fare de USA Anglican Book of Common Prayer.
rdf:langString Ecclesiastical Latin, also called Church Latin or Liturgical Latin, is a form of Latin developed to discuss Christian thought in Late Antiquity and used in Christian liturgy, theology, and church administration down to the present day, especially in the Catholic Church. It includes words from Vulgar Latin and Classical Latin (as well as Greek and Hebrew) re-purposed with Christian meaning. It is less stylized and rigid in form than Classical Latin, sharing vocabulary, forms, and syntax, while at the same time incorporating informal elements which had always been with the language but which were excluded by the literary authors of Classical Latin. Its pronunciation was partly standardized in the late 8th century during the Carolingian Renaissance as part of Charlemagne's educational reforms, and this new letter-by-letter pronunciation, used in France and England, was adopted in Iberia and Italy a couple of centuries afterwards. As time passed, pronunciation diverged depending on the local vernacular language, giving rise to even highly divergent forms such as the traditional English pronunciation of Latin, which has now been largely abandoned for reading Latin texts. Within the Catholic Church and in certain Protestant churches, such as the Anglican Church, a pronunciation based on modern Italian phonology, known as Italianate Latin, became common by the 20th century. Ecclesiastical Latin was the language of liturgical rites in the Latin Church, as well as the Anglican Church, Lutheran Church, Methodist Church, and in the Western Rite of the Eastern Orthodox Church. Today, ecclesiastical Latin is primarily used in official documents of the Catholic Church, in the Tridentine Mass, and it is still learned by clergy. The Ecclesiastical Latin that is used in theological works, liturgical rites and dogmatic proclamations varies in style: syntactically simple in the Vulgate Bible, hieratic (very restrained) in the Roman Canon of the Mass, terse and technical in Thomas Aquinas's Summa Theologica, and Ciceronian (syntactically complex) in Pope John Paul II's encyclical letter Fides et Ratio.
rdf:langString Das Kirchenlatein ist die im Kontext der abendländischen Kirche entwickelte, syntaktisch vereinfachte und mit Neologismen angereicherte Form des Lateins, das nach 500 entstand und bis heute in Gebrauch ist, unter anderem als Amtssprache für kirchliche Dokumente. Das Lateinische blieb nach dem Untergang des Römischen Reiches in dessen Nachfolgestaaten die gebräuchliche Sprache im Schriftverkehr. Es hielt sich in der lateinischen Kirche, während im Gebiet der Ostkirchen weiterhin das Griechische als verbindende Sprache gepflegt wurde. Weil das Lateinische für viele, die es verwendeten, nur eine Zweitsprache und Schriftsprache war, wurde es gegenüber dem klassischen Latein vereinfacht. Das aus diesen Bedürfnissen entstehende sogenannte Kirchenlatein lehnt sich an die nüchterne, einfache Sprache Cäsars an, dessen Schrift De Bello Gallico bis heute im Lateinunterricht verwendet wird. Cäsars Schrift diente auch dazu, vielen auszubildenden Priestern den Zugang zur Liturgie zu erleichtern. Im westlichen Europa des Mittelalters war das Kirchenlatein die Schriftsprache aller kirchlichen und weltlichen Urkunden beziehungsweise der Diplomatie – im Schriftverkehr der katholischen Kirche teilweise bis in die 1960er Jahre. So ist zum Beispiel die Originalsprache aller Dokumente des Zweiten Vatikanischen Konzils 1962–1965 eine klare, relativ anspruchsvolle Form des Kirchenlateins. Ein zum modernen Gebrauch geeignetes Latein ist seit 1992 im Lexicon recentis latinitatis nachzuschlagen, das im Auftrag der römischen Kurie herausgegeben wird. Als Sprache der Schulbildung und später der Universitäten hielt sich das Kirchenlatein, während sich die gesprochenen Sprachen, die sich aus dem Vulgärlatein entwickelten (Romanische Sprachen), stärker veränderten. Das Kirchenlatein wurde nicht nur vom Klerus, sondern auch von Theologen, Philosophen, Juristen und Medizinern gebraucht. Als Sprache der Gelehrten wurde das Kirchenlatein in der Renaissance vom humanistischen Latein abgelöst, blieb jedoch im Bereich der katholischen Kirche bestehen, wo es als Amtssprache der Vatikanstadt wie auch in der Liturgie Verwendung findet. Der Neuhumanismus des 18./19. Jahrhunderts mit seinem Beginn einer modernen Philologie verurteilte das Kirchenlatein aufs Neue, das sich in manchen Lebensbereichen, etwa in der Gerichts- und Amtssprache (siehe Latein im Recht) oder der Terminologie der Chemie und der Medizin, in Fragmenten erhalten hatte. Im Volksmund bezeichnete man dieses ältere, für humanistisch Gebildete ungepflegt wirkende Latein als „Kirchen- und Küchenlatein“. Eines der berühmtesten Werke des frühen Kirchenlateins ist die Vita Sancti Severini von Eugippius. Sie ist auch für Historiker eine Fundgrube von Details aus den politischen Wirren am Ende der Völkerwanderung.
rdf:langString Le latin ecclésiastique (parfois appelé latin d'Église) est la forme du latin qui est utilisée dans les documents de l'Église catholique romaine et dans sa liturgie. La prononciation du latin utilisée dans le chant grégorien et dans la liturgie romaine n'est pas tout à fait celle du latin classique. Elle n'a été fixée que sous Charlemagne, avec l'ars bene loquendi (la partie du Trivium Quadrivium qui formalise la grammaire et la prononciation du latin, en particulier la place de l'accent). Comme ont montré les recherches modernes, effectuées essentiellement à l'abbaye de Solesmes, dès la seconde moitié du XIXe siècle, l'accent du texte latin est à la racine du rythme grégorien. Pour la bonne exécution du chant grégorien, c'est donc l'accent qui est prioritaire. La prononciation ecclésiastique est relativement secondaire, et une phonétique classique ne changerait pas la nature de la mélodie.
rdf:langString Latín eclesiástico es la denominación que se da al latín tal como es usado en los documentos de la Iglesia católica, en la liturgia latina y en los escritos teológicos escritos en latín. Las principales diferencias respecto al latín clásico se encuentra en su pronunciación, en la introducción de neologísmos, y en el significado peculiar (idiotismos) que se da a algunos términos latinos, especialmente lo que hacen referencia a las ceremonias religiosas de la Antigua Roma.​ * La pronunciación del latín eclesiástico sigue en términos generales el del latín vulgar hablado en Roma tras la caída del Imperio romano en el s. iv; de hecho coincide con la del italiano actual.​ Por ejemplo. * c que en latín clásico suele tener el valor fonético de [k] y en el latín eclesial: ante la e y la i el de [ʧ] –ch española–; ante las demás vocales mantiene e forma [k]. * g ante e y ante i tiene el valor del fonema [x], como en gente; con las demás vocales el valor [g], como en gato. * v que muchas veces en latín clásico corresponde al fonema u (i.e.: veritas en latín clásico suena "uéritas", mientras que en latín eclesiástico se pronuncia con v). * Los diptongos ae y oe, escritos frecuentemente como æ y œ tienen el sonido de ē (e larga). * Neologismos e idiotismos. * Incluye tanto palabras nuevas para significar realidades que no estaban presentes en la edad antigua, como conceptos introducidos para referirse a las verdades de la fe cristiana, o a su explicación teológica, para ello a veces latiniza términos griegos o hebreos.​ * Especialmente en los documentos pontificios, por ejemplo en las encíclicas, se utilizan términos latinos utilizados en el culto religioso de la antigua Roma, desligándolos de su significado original. Así, "auspicio" o "augurio" dejan de suponer el resultado de una adivinación religiosa para indicar meramente que se patrocinan unos hechos o el anuncio de unas circunstancias.​ *
rdf:langString Bahasa Latin Gerejawi, juga disebut Latin Liturgi atau Latin Gereja, adalah bentuk Latin yang dipakai di ritus Roma dan ritus Latin lainnya dari Gereja Katolik serta di Gereja Anglikan, Lutheran dan Methodis, dan Ritus Barat dari Gereja Ortodoks Timur, untuk keperluan liturgi. Bahasa Latin Gerejawi adalah bahasa resmi Takhta Suci dan satu-satunya sosiolek yang masih ada dari bahasa Latin yang dipakai.
rdf:langString La lingua latina ecclesiastica è la forma della lingua latina utilizzata nel rito romano dalla Chiesa cattolica per scopi liturgici. Si distingue dal latino classico per alcune variazioni lessicali, una sintassi semplificata e pronuncia all'italiana. Il latino ecclesiastico viene utilizzato in opere teologiche, riti liturgici e proclami dogmatici ed è comparso, nel tempo, in diversi stili: semplice nella sintassi della Vulgata editio, ieratico nel Canone romano della Messa, terso e tecnico nella Summa Theologiae di Tommaso d'Aquino e ciceroniano nella lettera enciclica Fides et Ratio di papa Giovanni Paolo II. La lingua latina ecclesiastica è la lingua ufficiale della Santa Sede, l'unico socioletto superstite del latino parlato.
rdf:langString Het Kerklatijn is het Latijn zoals dat wordt gebruikt in de boeken van de Katholieke Kerk: de vertalingen in het Latijn van het Oude en het Nieuwe Testament, de gebedenboeken, de liturgische boeken en het canoniek recht. Het was tot het Tweede Vaticaans Concilie ook de enige taal die gebruikt werd in de liturgie en wordt ook nu nog veel in de liturgie gebruikt.
rdf:langString 教会ラテン語(きょうかいラテンご、羅: Latina Ecclesiastica)は、カトリック教会で典礼言語およびバチカン公用語として用いられるラテン語である。 詳細は「中世ラテン語」を参照
rdf:langString O latim eclesiástico (algumas vezes denominado latim da Igreja ou latinório) é o latim usado pela Igreja Católica Romana em todos os períodos para propósitos eclesiásticos. Pode ser distinguido do latim clássico por algumas variações léxicas, uma sintaxe simplificada em alguns casos e, comumente, uma pronúncia à italiana. Surge em diversos contextos, incluindo obras teológicas, ritos litúrgicos e proclamações dogmáticas, e em diversas formas: tão sintaticamente simples como na Bíblia Vulgata e na hierática como no Cânone Romano da Missa do Rito Romano, técnica como na Suma Teológica de São Tomás de Aquino, e cicerônica como na encíclica do Papa João Paulo II Fides et Ratio. Na antiguidade e na Idade Média a audiência alvo ou uso determinava o estilo utilizado pelo escritor eclesiástico; nos dias de hoje, depende do contexto.
rdf:langString 教會拉丁語(拉丁語:Latina ecclesiastica)是天主教會活動所用的說教式拉丁語。作為為了用傳統語言傳教而發展起來的晚期拉丁語、武加大聖經的編著語言,並用於傳教及教廷彌撒等宗教活動而頗具宗教色彩。如同阿奎那的神學大全及教宗若望·保祿二世的聖諭(Fides et Ratio)所用語言般,它經過人工改造而具有簡化的語法與詞彙。其風格也多有出入,在古代晚期及中世紀早期多取決於教徒或作者,而在當代行文佔了主導地位。另外,在語音方面,它大多採用意大利語的拼讀規則,而並不襲承仿古式發音。綜上,它與古典拉丁語有着較大的差異。
rdf:langString no
rdf:langString Indo-European
rdf:langString none
rdf:langString la-VA
rdf:langString historical
rdf:langString IPA
rdf:langString yes
rdf:langString yes
xsd:nonNegativeInteger 26501

data from the linked data cloud