Duchy of Cantabria

http://dbpedia.org/resource/Duchy_of_Cantabria an entity of type: Person

Kantabriako dukerria (gaztelaniaz: Ducado de Cantabria; kantabrieraz: Ducau de Cantabria) Hispaniako iparraldean bisigodoek sortutako marka izan zen. Bertan marka sortzearen helburua baskoiak eta kantabriak zelatatzea zen. rdf:langString
Kadipaten Cantabria (bahasa Spanyol: Ducado de Cantabria, : Ducáu de Cantabria) merupakan sebuah yang dibuat oleh Visigoth di Spanyol utara untuk mengawasi perbatasan mereka dengan dan Basque. rdf:langString
Het hertogdom Cantabrië werd door de Visigoten gecreëerd in het noorden van Spanje. Het was een mark die tot doel had de grenzen met de Cantabrische en Baskische volken te bewaken. De juiste afbakening is onduidelijk gebleven maar allicht bevatte het hertogdom volledig het huidige Cantabrië en grensgebieden van alle aangrenzende regio's. rdf:langString
O Ducado da Cantábria (en cántabro Ducau de Cantabria) foi criado durante o reinado do rei visigodo Ervígio (680-687 d.C.), na tentativa de conseguir alguma autonomia e paz no norte da Península Ibérica. rdf:langString
Герцогство Кантабрія (ісп. Ducado de Cantabria, Ducáu de Cantabria) — марка, створена вестготами в північній Іберії для охорони кордону з кантабрами та басками. Точні його межі невідомі, але, мабуть, воно включало Кантабрію, частини Північної Кастилії, Ла-Ріоху та, можливо, західні райони Біскайї та Алави. rdf:langString
坎塔布里亚公国(约581-768)由西班牙北部的西哥特人创建。其在不同时期的确切延伸范围尚不清楚,但似乎可能包括坎塔布里亚、北卡斯蒂利亚的部分地区、拉里奥哈,以及可能的比斯开和阿拉瓦西部地区。 在被哥特人征服之前,坎塔布里亚的两个主要城镇是阿马亚(位于布尔戈斯北部)和坎塔布里亚市,位于现代洛格罗尼奥附近。这两个城镇都在 574 年被柳维吉尔德摧毁。 * 西哥特人 * 坎塔布里 * 坎塔布里亚 rdf:langString
El Ducat de Cantàbria (en càntabre Ducáu de Cantabria) va ser creat durant el regnat del rei visigot Ervigi, amb la finalitat de donar certa autonomia i per garantir la pau al nord de la península Ibèrica. L'aparició documental del Ducat data de l'any 883 quan apareix en la crònica Albendense en tractar Alfons I d'Astúries dient: iste Petri Cantabriae ducis filius fuit, és a dir: fill del duc Pere de Cantàbria, rdf:langString
La Duklando Kantabrio estis kreita dum la regado de la visigota reĝo Ervigio (680-687) por doni kelkan aŭtonomecon al la nordo de la Ibera Duoninsulo kaj tiel pacigi ĝin. Ties teritorio estis iom pli granda ol la nuna provinco Kantabrio kaj ĝia ĉefurbo estis Amaya, en la suda ekstremo de la duklando, hodiaŭ en la provinco Burgoso. La duklandon estris duko elektita de la kantabraj klanestroj; la unua Duko de Kantabrio estis Favila. rdf:langString
The Duchy of Cantabria was created by the Visigoths in northern Spain. Its precise extension is unclear in the different periods, but it seems likely that it included Cantabria, parts of Northern Castile, La Rioja, and probably western areas of Biscay and Álava. rdf:langString
El ducado de Cantabria o provincia de Cantabria fue una región administrativa o militar del reino visigodo de Toledo, surgida como consecuencia de la anexión de las tierras del norte de Burgos hasta la costa cantábrica por el rey Leovigildo, completada hacia 581. Las evidencias documentales disponibles, como el acta conciliar del XIII Concilio de Toledo, o los apuntes del Anónimo de Rávena, a pesar de ser unos indicios claros de la existencia de este ducado, no son pruebas irrebatibles, y frente a los historiadores que mantienen la legitimidad de esta división, otros sostienen que la dignidad de dux conferida a Pedro de Cantabria era más honorífica que material. Sus límites hipotéticos siguen sin estar del todo claros hoy en día. Para Martínez Diez, sus límites aproximados​ estaban fijados rdf:langString
カンタブリア公国 (スペイン語: Ducado de Cantabria, : Ducáu de Cantabria) は、西ゴート王国がやバスク人と対抗するためにスペイン北西部に設置した辺境領。時代によって変動した領域の広がりを確定するのは難しいが、おそらくカンタブリア、カスティーリャ北部の一部、ラ・リオハ、西バスク()、アラバを含んでいたものと考えられている。 西ゴート人による征服以前のカンタブリアには、(ブルゴス県北部)と古カンタブリア市という2つの中心都市があった。後者は現在のログローニョ付近にあったと考えられている。しかしこの両市は574年に西ゴート王リウヴィギルドによって滅ぼされ、多くの住民が虐殺された。この事件は伝説となって長い間人々の記憶に残った。サラゴサ司教(590年 - 651年)は、彼の著作『聖ミジャン伝』の中で,、聖ミジャンがカンタブリ人の罪ゆえに彼らが滅ぼされるのを予言したことが記されている。ナバラのコデースにある修道院は、カンタブリア市から逃れて改宗した難民が創設されたと信じられている。 rdf:langString
Герцогство Кантабрия было создано вестготами на севере Пиренейского полуострова, чтобы защитить свою границу от кантабров и басков. Точные границы неизвестны, но наиболее вероятно, что герцогство включало в себя Кантабрию, часть Северной Кастилии и Ла-Риоху. Два главных города Кантабрии до готского завоевания: (севернее Бургоса) и город (около современного Логроньо). Оба города были разрушены в 574 году Леовигильдом, многие жители были уничтожены. Герцоги Кантабрии * Педро (702/710—730) * Альфонсо I Католик (730—739) rdf:langString
rdf:langString Ducat de Cantàbria
rdf:langString Duklando Kantabrio
rdf:langString Ducado de Cantabria
rdf:langString Kantabriako dukerria
rdf:langString Duchy of Cantabria
rdf:langString Kadipaten Cantabria
rdf:langString カンタブリア公国
rdf:langString Hertogdom Cantabrië
rdf:langString Ducado da Cantábria
rdf:langString Герцогство Кантабрия
rdf:langString 坎塔布里亚公国
rdf:langString Герцогство Кантабрія
xsd:integer 8155921
xsd:integer 1095915994
rdf:langString El Ducat de Cantàbria (en càntabre Ducáu de Cantabria) va ser creat durant el regnat del rei visigot Ervigi, amb la finalitat de donar certa autonomia i per garantir la pau al nord de la península Ibèrica. L'aparició documental del Ducat data de l'any 883 quan apareix en la crònica Albendense en tractar Alfons I d'Astúries dient: iste Petri Cantabriae ducis filius fuit, és a dir: fill del duc Pere de Cantàbria, Tot i que no existeixen cites de cap època que determinin l'extensió que pogués tenir el mateix ducat però que segons l'historiador Maza Solano era més o menys el mateix que el de la Cantàbria romana. Amaya n'era la seva capital, localitzada en l'extrem sud del ducat, en l'ara província de Burgos. Les cites sobre el Ducat tornen a trobar-se en les cròniques; així, la d'Alfons III diu: Adefonsus filius Petri Cantabrorum ducis i l'historiador Sánchez Barnús centra la fundació del Ducat de Cantàbria en l'últim segle de la història hispano-got quan aquest territori va deixar de ser un enemic i un perill per a la monarquia pel possible fet que durant aquesta època integrés un ducat regit per un Dux, delegat regi al país, triat entre els caps guerrers, establint-se com primer duc de Cantàbria a Fàfila, senyor de Liébana i del territori que delimitaven els rius Sella i Deba. Basant-se en aquestes i altres fonts històriques hispanes, titulen Duc de Cantàbria a Pere de Cantàbria (segon Dux de Cantàbria), pare del rei Alfons I el Catòlic, entre altres, les Cròniques dels Bisbes Rodrigo Ximènez de Rada Toledano (segle xiii); Lucas Tudense Eo tempore Adefonsus Catholiicus, Petri, Cantabriensis Ducis filius; la Crónica General d'Alfons X el Savi (any 1289, fonamentada en la Crònica Mundi de Lucas de Tui de l'any 1230), Firmiter omnes obtinui munitipnes, sucit a victoriosíssim Rege Domino Adefonso, Petri Ducis filio i el cronista Assas en la seva Crònica General d'Espanya. Segons l'historiador Joaquín González Echegaray en la seva obra Cantabria Antigua, Pelai I (qui en qualitat de soldat professional va encapçalar la revolta inicial dels camperols nadius d'una zona del territori de la Cantàbria Occidental contra cert control exercit pel governador àrab d'Astúries, Munuza) és nomenat cap dels asturs, assoleix l'alliberament de part d'Astúries del domini cordovès i decideix segellar un pacte amb les altres zones independents del nord d'Espanya, que llavors controlava l'antic Duc de Cantàbria, Pere. Sota aquest pacte es concerta el matrimoni d'Ermessenda d'Astúries, filla de Pelai, amb Alfons I, fill del Duc Pere, consolidant d'aquesta forma la federació d'ambdós nuclis cristians de lluita contra l'islam. A la mort de Pelai el 737, és nomenat cap dels Asturs el seu fill Fàfila que dos anys després és mort per un os durant una cacera als Picos de Europa. És llavors el moment que el càntabre Alfons I és proclamat cap únic de tots els pobles revoltats per la seva doble vinculació amb el moviment càntabre-occidental a través de la seva esposa, i amb la resta del moviment càntabre per la seva filiació respecte al Duc Pere. Així s'establix una veritable unió permanent, el territori s'eixampla i Alfons, semblant-li desfasat i poc significatiu l'antic títol de Duc, decideix utilitzar per primera vegada el títol de rei: Rei dels càntabres-asturs.
rdf:langString La Duklando Kantabrio estis kreita dum la regado de la visigota reĝo Ervigio (680-687) por doni kelkan aŭtonomecon al la nordo de la Ibera Duoninsulo kaj tiel pacigi ĝin. Ties teritorio estis iom pli granda ol la nuna provinco Kantabrio kaj ĝia ĉefurbo estis Amaya, en la suda ekstremo de la duklando, hodiaŭ en la provinco Burgoso. La duklandon estris duko elektita de la kantabraj klanestroj; la unua Duko de Kantabrio estis Favila. Tiu ĉi duklando kaj precipe la familio de la duko (dua duko de Kantabrio) estis la ĝermo de la unua kristana kantabra-asturia reĝlando, kontrolita de la Kantabra Dinastio. El ĝi fontas diversaj asturiaj reĝoj, kiel , aŭ la nepoj de Petro de Kantabrio, inter ili , Duko de Kantabrio kaj unua Grafo de Kastilio.
rdf:langString The Duchy of Cantabria was created by the Visigoths in northern Spain. Its precise extension is unclear in the different periods, but it seems likely that it included Cantabria, parts of Northern Castile, La Rioja, and probably western areas of Biscay and Álava. The two main towns of Cantabria before its conquest by the Goths were Amaya (in northern Burgos) and the , believed to have been near modern Logroño. Both towns were destroyed in 574 by Liuvigild, who massacred many of their inhabitants. The legend of this destruction remained for long in the memory of the affected peoples. Bishop Braulio of Zaragoza (631-651) wrote in his Life of St. Emilianus how the saint prophesied the destruction of Cantabria because of their alleged sins. It is held in popular belief that the converted refugees from the City of Cantabria founded the monastery of Our Lady of Codés in Navarre. A Senate of Cantabria mentioned in the Saint Aemilianus' work bears witness to a local nobility and a governing diet that may have been of the last independent Hispano-Roman provincial authorities. Some names are provided too, such as autochthonous Sicorius or Tuentius, with no clear ethnic affiliation, and Latin names Honorius and Nepotianus.
rdf:langString Kantabriako dukerria (gaztelaniaz: Ducado de Cantabria; kantabrieraz: Ducau de Cantabria) Hispaniako iparraldean bisigodoek sortutako marka izan zen. Bertan marka sortzearen helburua baskoiak eta kantabriak zelatatzea zen.
rdf:langString El ducado de Cantabria o provincia de Cantabria fue una región administrativa o militar del reino visigodo de Toledo, surgida como consecuencia de la anexión de las tierras del norte de Burgos hasta la costa cantábrica por el rey Leovigildo, completada hacia 581. Las evidencias documentales disponibles, como el acta conciliar del XIII Concilio de Toledo, o los apuntes del Anónimo de Rávena, a pesar de ser unos indicios claros de la existencia de este ducado, no son pruebas irrebatibles, y frente a los historiadores que mantienen la legitimidad de esta división, otros sostienen que la dignidad de dux conferida a Pedro de Cantabria era más honorífica que material. Sus límites hipotéticos siguen sin estar del todo claros hoy en día. Para Martínez Diez, sus límites aproximados​ estaban fijados en el norte por la costa cantábrica, desde la Aquitania pirenaica a la bahía de Santander; desde aquí, y en dirección sur-sureste remontaban el valle del Pas hasta la confluencia con el Luena, y seguían hasta el puerto del Escudo, y desde aquí a Aguilar de Campoo; continuaban por el cauce del alto Pisuerga hasta las proximidades de Peña Amaya, donde se estableció la capital; continuaban en dirección este-sureste hasta Burgos para seguir las estribaciones de la sierra de la Demanda hasta Ágreda y dirigirse al norte-noreste, pasando por Sangüesa hasta los Pirineos.​Para González Echegaray, el ducado de Cantabria debía englobar los territorios de los antiguos cántabros, incidiendo en el hecho de que las fuentes clásicas mencionan el monte Hijedo, en la actual comunidad autónoma de Cantabria, como parte de esta provincia.​ De igual manera, considera que la extensión del ducado no solo incluiría el territorio de los cántabros, sino un área mucho más amplia que se adentra hasta La Rioja, no viendo lógico además que el nombre de Cantabria o la presencia de cántabros pudiera flotar sobre un territorio durante una época concreta.​ La creación de esta provincia, encomendada a un dux tenía como propósito asegurar la estabilidad del reino visigodo en el norte de la península ibérica, amenazada por las tribus vasconas. Tras el colapso de la monarquía visigoda con la invasión musulmana, el ducado fue sometido al hostigamiento de los invasores, que terminaron por conquistar y destruir la capital del ducado, Amaya en 714. La primera constancia documental del nombre de la provincia data del año 682, cuando San Julián refiere la estancia del rey Wamba en Cantabria.​ No hay que confundir el ducado de Cantabria con el territorio de las antiguas tribus cántabras, cuya área de influencia fue bastante menor y no completamente incluida en esta demarcación. La equivalencia entre la Cantabria romana, el ducado de Cantabria y la Cantabria actual ha sido objeto de debate.​
rdf:langString Kadipaten Cantabria (bahasa Spanyol: Ducado de Cantabria, : Ducáu de Cantabria) merupakan sebuah yang dibuat oleh Visigoth di Spanyol utara untuk mengawasi perbatasan mereka dengan dan Basque.
rdf:langString カンタブリア公国 (スペイン語: Ducado de Cantabria, : Ducáu de Cantabria) は、西ゴート王国がやバスク人と対抗するためにスペイン北西部に設置した辺境領。時代によって変動した領域の広がりを確定するのは難しいが、おそらくカンタブリア、カスティーリャ北部の一部、ラ・リオハ、西バスク()、アラバを含んでいたものと考えられている。 西ゴート人による征服以前のカンタブリアには、(ブルゴス県北部)と古カンタブリア市という2つの中心都市があった。後者は現在のログローニョ付近にあったと考えられている。しかしこの両市は574年に西ゴート王リウヴィギルドによって滅ぼされ、多くの住民が虐殺された。この事件は伝説となって長い間人々の記憶に残った。サラゴサ司教(590年 - 651年)は、彼の著作『聖ミジャン伝』の中で,、聖ミジャンがカンタブリ人の罪ゆえに彼らが滅ぼされるのを予言したことが記されている。ナバラのコデースにある修道院は、カンタブリア市から逃れて改宗した難民が創設されたと信じられている。 聖アエミリアヌスの著作にはカンタブリアに元老院が存在したことが言及されている。これはヒスパノ・ローマ人の最後の独立した政府機構であった可能性がある。また原住民の名として、民族的由来は不明なもののシコリウスやトゥエンティウスなどが知られているほか、ホノリウスやネポティアヌスなどラテン人的な名前も散見される。 581年、ボルドー伯ガラクトリウスがバスク人やカンタブリ人と戦っていたことがの詩の中で言及されている。一方で偽フレデガリウス年代記は、西ゴート王によるバスク・カンタブリア征服までフランシオというカンタブリア公が長くこの地を統治していたと伝えている。考古学的な研究の結果、千年紀の終わりごろにはピレネー山脈を越えてバスク地方に至る文化や経済、人の流れがあったことが確認されており、記録が無い時代にもここに何らかの人々を引き寄せる政権があったことをうかがわせている。 西ゴート時代末期にカンタブリア公国が緩衝地帯として設置されたことは、6世紀のカンタブリ人敗北の第二段階が過ぎた後も西ゴート人とバスク人が争っていたことを示している。670年、西ゴート王はバスク遠征中にセプティマニアでの反乱の報をうけている。数少ない名の知られたカンタブリア公にアストゥリアス王アルフォンソ1世の父がおり、彼は中の9世紀のアストゥリアス王国の文書で言及されている。
rdf:langString Het hertogdom Cantabrië werd door de Visigoten gecreëerd in het noorden van Spanje. Het was een mark die tot doel had de grenzen met de Cantabrische en Baskische volken te bewaken. De juiste afbakening is onduidelijk gebleven maar allicht bevatte het hertogdom volledig het huidige Cantabrië en grensgebieden van alle aangrenzende regio's.
rdf:langString O Ducado da Cantábria (en cántabro Ducau de Cantabria) foi criado durante o reinado do rei visigodo Ervígio (680-687 d.C.), na tentativa de conseguir alguma autonomia e paz no norte da Península Ibérica.
rdf:langString Герцогство Кантабрія (ісп. Ducado de Cantabria, Ducáu de Cantabria) — марка, створена вестготами в північній Іберії для охорони кордону з кантабрами та басками. Точні його межі невідомі, але, мабуть, воно включало Кантабрію, частини Північної Кастилії, Ла-Ріоху та, можливо, західні райони Біскайї та Алави.
rdf:langString 坎塔布里亚公国(约581-768)由西班牙北部的西哥特人创建。其在不同时期的确切延伸范围尚不清楚,但似乎可能包括坎塔布里亚、北卡斯蒂利亚的部分地区、拉里奥哈,以及可能的比斯开和阿拉瓦西部地区。 在被哥特人征服之前,坎塔布里亚的两个主要城镇是阿马亚(位于布尔戈斯北部)和坎塔布里亚市,位于现代洛格罗尼奥附近。这两个城镇都在 574 年被柳维吉尔德摧毁。 * 西哥特人 * 坎塔布里 * 坎塔布里亚
rdf:langString Герцогство Кантабрия было создано вестготами на севере Пиренейского полуострова, чтобы защитить свою границу от кантабров и басков. Точные границы неизвестны, но наиболее вероятно, что герцогство включало в себя Кантабрию, часть Северной Кастилии и Ла-Риоху. Два главных города Кантабрии до готского завоевания: (севернее Бургоса) и город (около современного Логроньо). Оба города были разрушены в 574 году Леовигильдом, многие жители были уничтожены. Легенда этого разрушения остались надолго в памяти пострадавших народов. Епископ Браулио Сарагосский сообщал в житии святого Эмилиана, что этот святой предсказал разрушение Кантабрии из-за грехов его жителей. Кроме того, существовало поверье, что беженцы из города Кантабрия основали монастырь Нуэстра-Сеньора-де-Кодес в Наварре. Герцоги Кантабрии * Педро (702/710—730) * Альфонсо I Католик (730—739)
xsd:nonNegativeInteger 2207

data from the linked data cloud