Distributive justice

http://dbpedia.org/resource/Distributive_justice an entity of type: Thing

La justícia distributiva és el concepte que intenta destriar com es reparteixen els béns socials, entre qui i d'acord amb quins principis, de forma que el resultat sigui just i per tant considerat acceptable moralment. Va néixer amb Aristòtil. Els principis de la justícia distributiva són dissenyats per a guiar l'assignació dels beneficis i les càrregues de l'activitat econòmica. Sovint se'l contrasta amb la justícia retributiva, la qual es concentra en la proporcionalitat dels resultats i les conseqüències, i amb la la qual té a veure amb la justícia dels processos, tals com en l'administració de la llei. El teòric contemporani més prominent de la justícia distributiva és el filòsof John Rawls. rdf:langString
分配正義是指资源分配領域中涉及的社會正義,即政策制定者根据文化、经济条件、歷史等因素制定偏向於弱勢群體的法律和政策,以保证一个相对公平的结果。人們經常把分配正義與程序正义進行对比,分配正義侧重于结果,程序正义側重於過程。在社会心理学中,分配正義被定义为群体成员能否感受到有公平的待遇。 例如,当一些工人工作时间更长但與其他人工资一樣时,這些工人可能会觉得不公平。 以工作為例,研究發現分配正義對於薪資滿意度與工作滿意度的影響更大,而程序正義對於組織認同感與下屬對上司的評價的影響更大。 rdf:langString
العدالة الاجتماعية مهتمة بالتوزيع العادل اجتماعياً للبضائع. وهو بالعادة متعارض مع العدالة الإجرائية، والتي تهتم بإدارة القانون، بينما تركز العدالة التوزيعية على المخرجات. هذا الموضوع لقي اهتماماً كبيراً في كل من الفلسفة والعلوم الاجتماعية. العدالة التوزيعية تعد أساسية للتعاليم الاجتماعية في الكنيسة الكاثلوكية، والتي أبهرت العديد من الشخصيات العظيمة مثل دوروثي دان و بوب جون بال الثاني. لتحديد ما إذا كان هناك عدالة توزيعية، ينظر الأفراد للسلوكيات المتوقعة داخل المجموعة التي ينتمون لها. إذا كانت الجوائز والتكاليف موزعة للجميع حسب قواعد التوزيع التي حددتها المجموعة، فالعدالة الاجتماعية موجودة. rdf:langString
Verteilungs- oder Ergebnisgerechtigkeit, auch distributive Gerechtigkeit (lateinisch iustitia distributiva), bezeichnet die Bewertung der Art und Weise, wie die Menge der in einer Sozialen Gruppe vorhandenen Güter auf deren Mitglieder verteilt wurde. Sie ist Teil der Sozialen Gerechtigkeit und Voraussetzung für die Soziale Gleichheit: Fehlende Verteilungsgerechtigkeit bestimmt in modernen Staaten die Spanne zwischen Armut und Reichtum. rdf:langString
Distributive justice concerns the socially just allocation of resources. Often contrasted with just process, which is concerned with the administration of law, distributive justice concentrates on outcomes. This subject has been given considerable attention in philosophy and the social sciences. rdf:langString
La justicia distributiva es, para Aristóteles, lo justo o correcto respecto a la asignación de bienes en una sociedad. Los principios de la justicia distributiva son principios normativos diseñados para guiar la asignación de los beneficios y las cargas de la actividad económica. A menudo se le contrasta con la justicia retributiva, en la administración de la ley. El teórico contemporáneo más prominente de la justicia distributiva natural, propia del individuo como autoridad lícita de sí, es el filósofo Robert Nozick. rdf:langString
La justice distributive est, selon Aristote, la « première espèce de la justice particulière qui s'exerce dans la distribution des honneurs ou des richesses ou des autres avantages qui peuvent être répartis entre les membres d'une communauté politique. » Aujourd’hui, la justice distributive désigne couramment la notion de justice sociale qui a pour but de réduire les inégalités matérielles. L’exemple de référence est le suivant : rdf:langString
Sprawiedliwość dystrybutywna – sprawiedliwość odnoszona do podziału dóbr. Arystoteles uważał, że koncepcja sprawiedliwości jest różna w wielu społeczeństwach, ale ważne jest, aby każde społeczeństwo miało własną koncepcję sprawiedliwości dystrybutywnej przy użyciu ustanowionej konstytucji i praw, w tym pojęcia praw własności. Jego zdaniem demokracja będzie sprzyjać równemu podziałowi bogactwa w przeciwieństwie do arystokracji (preferowanej przez Arystotelesa), która czynić to będzie zgodnie z cnotami różnych klas. Według tej koncepcji sprawiedliwe jest to, że arystokraci uzyskują nierówny udział w bogactwie, ponieważ używają go do bardziej wartościowych celów niż inni. rdf:langString
A justiça distributiva foi formulada pelo filósofo Aristóteles, que a considerava como uma forma de estabelecimento da igualdade proporcionalmente, ou seja, baseando-se no mérito do indivíduo, diferenciando-se da justiça corretiva, que prevê a igualdade absoluta. rdf:langString
rdf:langString العدالة التوزيعية
rdf:langString Justícia distributiva
rdf:langString Verteilungsgerechtigkeit
rdf:langString Justicia distributiva
rdf:langString Distributive justice
rdf:langString Justice distributive
rdf:langString Sprawiedliwość dystrybutywna
rdf:langString Justiça distributiva
rdf:langString 分配正義
xsd:integer 125907
xsd:integer 1123203875
rdf:langString La justícia distributiva és el concepte que intenta destriar com es reparteixen els béns socials, entre qui i d'acord amb quins principis, de forma que el resultat sigui just i per tant considerat acceptable moralment. Va néixer amb Aristòtil. Els principis de la justícia distributiva són dissenyats per a guiar l'assignació dels beneficis i les càrregues de l'activitat econòmica. Sovint se'l contrasta amb la justícia retributiva, la qual es concentra en la proporcionalitat dels resultats i les conseqüències, i amb la la qual té a veure amb la justícia dels processos, tals com en l'administració de la llei. El teòric contemporani més prominent de la justícia distributiva és el filòsof John Rawls.
rdf:langString العدالة الاجتماعية مهتمة بالتوزيع العادل اجتماعياً للبضائع. وهو بالعادة متعارض مع العدالة الإجرائية، والتي تهتم بإدارة القانون، بينما تركز العدالة التوزيعية على المخرجات. هذا الموضوع لقي اهتماماً كبيراً في كل من الفلسفة والعلوم الاجتماعية. العدالة التوزيعية تعد أساسية للتعاليم الاجتماعية في الكنيسة الكاثلوكية، والتي أبهرت العديد من الشخصيات العظيمة مثل دوروثي دان و بوب جون بال الثاني. في علم النفس الاجتماعي، يتم تعريف العدالة التوزيعية على أنها عدالة الكيفية التي يتم فيها مشاركة وتوزيع الجوائز والتكاليف بين أعضاء المجموعة كما يتصورها الناس. على سبيل المثال، حين يعمل بعض العاملين ساعات أكثر ويحصلون على نفس المردود المادي، ربما يشعر بعض أعضاء المجموعة أن العدالة التوزيعية غير موجودة. لتحديد ما إذا كان هناك عدالة توزيعية، ينظر الأفراد للسلوكيات المتوقعة داخل المجموعة التي ينتمون لها. إذا كانت الجوائز والتكاليف موزعة للجميع حسب قواعد التوزيع التي حددتها المجموعة، فالعدالة الاجتماعية موجودة.
rdf:langString Verteilungs- oder Ergebnisgerechtigkeit, auch distributive Gerechtigkeit (lateinisch iustitia distributiva), bezeichnet die Bewertung der Art und Weise, wie die Menge der in einer Sozialen Gruppe vorhandenen Güter auf deren Mitglieder verteilt wurde. Sie ist Teil der Sozialen Gerechtigkeit und Voraussetzung für die Soziale Gleichheit: Fehlende Verteilungsgerechtigkeit bestimmt in modernen Staaten die Spanne zwischen Armut und Reichtum. Die Ergebnisgerechtigkeit ist ein Gerechtigkeitskonzept, das im Sinne der internationalen Gemeinschaft solche Zustände einer Gesellschaft als gerecht definiert, in denen allen Mitgliedern der Gesellschaft der Nutzen aus der Gesellschaft („Ergebnis“) in grundsätzlich gleichem Maße zukommt. Als Gegensatz zur Ergebnisgerechtigkeit wird die Regelgerechtigkeit angesehen, die die zugrund liegenden Verteilungsregeln bewertet. Urform und Vorbild für die Verteilungsgerechtigkeit ist die Egalitäre Gesellschaft nichtstaatlicher, traditioneller Menschengruppen, die in der Menschheitsgeschichte sehr lange Zeit die vorherrschende Form des Zusammenlebens bildete. Die gerechte Verteilung wurde durch fehlende Machtstrukturen, große Verbundenheit in „Face-to-Face-Communities“, schwach ausgeprägte Eigentumsvorstellungen bei wenigen exklusiven Gütern, sowie einem nicht an Geld und Profit orientierten Prinzip von „sozial ausgewogenem“ Tausch (Reziprozität) gewährleistet. Bestrebungen zur Wiederherstellung sozialer Gleichheit und Gerechtigkeit werden als Egalitarismus bezeichnet. Ein Ansatz, die kapitalistische Marktwirtschaft dahingehend zu reformieren, ist u. a. die Gemeinwohl-Ökonomie. Die aktuelle Ergebnisgerechtigkeit in Bezug auf die Vermögensverteilung ergibt nach den Werten der abgebildeten Weltkarte und der Liste der Länder nach Vermögen pro Kopf eine Spanne von Staatsangehörigen, die 2019 rechnerisch auf unter 1000 USD Vermögensanteil kommen (u. a. Haiti, Sudan, Zentralafrikanische Republik, Burundi, Sierra Leone), bis hin zu Werten über 250.000 USD (u. a. Schweiz, Hongkong, Vereinigte Staaten, Australien, Island). Betrachtet man dabei noch den Unterschied zwischen durchschnittlichem und mittlerem Vermögen, wird erkennbar, dass es auch innerhalb der Staaten erhebliche Ungleichheiten gibt, die vom ca. Doppelten (u. a. Osttimor, Belgien, Rumänien) bis zum über siebenfachen (u. a. Belarus, Niederlande, Russland) reichen. Dieser Vergleich weist darauf hin, dass ein Land besonders reiche Bürger hat, deren Vermögen entsprechend weit über dem Durchschnitt liegt.
rdf:langString Distributive justice concerns the socially just allocation of resources. Often contrasted with just process, which is concerned with the administration of law, distributive justice concentrates on outcomes. This subject has been given considerable attention in philosophy and the social sciences. In social psychology, distributive justice is defined as perceived fairness of how rewards and costs are shared by (distributed across) group members. For example, when some workers work more hours but receive the same pay, group members may feel that distributive justice has not occurred. To determine whether distributive justice has taken place, individuals often turn to the behavioral expectations of their group. If rewards and costs are allocated according to the designated distributive norms of the group, distributive justice has occurred.
rdf:langString La justicia distributiva es, para Aristóteles, lo justo o correcto respecto a la asignación de bienes en una sociedad. Los principios de la justicia distributiva son principios normativos diseñados para guiar la asignación de los beneficios y las cargas de la actividad económica. A menudo se le contrasta con la justicia retributiva, en la administración de la ley. Atendiendo al principio de realidad, por el que solo el individuo que piensa y siente es real, pero no son reales los colectivos imaginados; así como al principio de que es sólo el individuo real el lícito depositario de derechos reales y, por último, al principio de no agresión, por el que las relaciones sociales deben ser voluntarias, o lo serían de dependencia o esclavitud, son sólo y por tanto los individuos quienes tienen la potestad natural de establecer sus pactos de justicia en mutuo acuerdo. El teórico contemporáneo más prominente de la justicia distributiva natural, propia del individuo como autoridad lícita de sí, es el filósofo Robert Nozick. El teórico contemporáneo más prominente de la justicia distributiva impuestas desde una autoridad abstracta, que se auto-atribuye el rol de líder colectivo, es el filósofo John Rawls.
rdf:langString La justice distributive est, selon Aristote, la « première espèce de la justice particulière qui s'exerce dans la distribution des honneurs ou des richesses ou des autres avantages qui peuvent être répartis entre les membres d'une communauté politique. » À l'inverse de la justice commutative qui établit une égalité arithmétique (en grec ancien ἴσον / ison, « égal »), la justice distributive repose sur l’égalité proportionnelle — ou égalité géométrique — (en grec ἀνάλογον, / analogon, « proportionnel »). Elle distribue selon le mérite, faisant cas des inégalités entre les personnes. Si A est à B dans la proportion de 2 à 1, dans une juste répartition les choses C ou D données à A ou à B seront dans la même proportion l’une par rapport à l’autre. Aux personnes inégales, des parts inégales. L'on retrouve la cristallisation de cette conception dans une formulation bien connue, d’abord évoquée par Platon dans La République, puis perpétuée par l'adage du jurisconsulte romain Ulpien : suum cuique tribuere, « rendre à chacun son dû ». La mesure du mérite est fonction des régimes politiques et donc des valeurs auxquelles ils sont attachés. Saint Thomas attribue la vertu à l’aristocratie, la richesse à l’oligarchie, la liberté à la démocratie, sans exhaustivité. Les droits, obligations, charges et avantages, sont répartis dans le respect des critères de mérite. Dans l’Antiquité, à chacun son rang, ses mérites, ses besoins et ses actions. Aujourd’hui, la justice distributive désigne couramment la notion de justice sociale qui a pour but de réduire les inégalités matérielles. La notion de justice distributive renvoie également au principe d’égalité mathématique. Laquelle est libre de toutes les ambiguïtés relatives à la subjectivité inhérente aux partages des honneurs ou des richesses selon le précepte antique « à chacun son dû ». Elle exprime, comme une équation, l’idée que pour des individus distincts aux volontés ou aux besoins différents, auquel chaque volonté ou besoin sont définis comme unique, ces dernières sont comprises comme égales entre elles. Ce principe illustre l’idée de justice et d’égalité selon le principe : à chacun selon ses besoins. L’exemple de référence est le suivant : « Les personnes A, B, C sont dans un restaurant. Chaque personne peut choisir un ou plusieurs plats pour un montant déterminé qui est le même pour tous. Si A, B et C ne choisissent pas les mêmes plats, ils seront égaux par le fait qu'ils payeront chacun la même somme. » Cet exemple met en perspective l’évidente concordance qui existe entre la justice distributive et la justice commutative à travers l’adage romain : « inequalibus aequalia addas, omnia erunt inaequalia »
rdf:langString A justiça distributiva foi formulada pelo filósofo Aristóteles, que a considerava como uma forma de estabelecimento da igualdade proporcionalmente, ou seja, baseando-se no mérito do indivíduo, diferenciando-se da justiça corretiva, que prevê a igualdade absoluta. Em 1967, John Rawls, filósofo estadunidense, apresenta um trabalho chamado "Distributive Justice", quando formula sua versão final do princípio da diferença, considerado o ponto central em sua concepção de justiça. Nela, ele trabalha o conceito de reciprocidade social, através da qual se expõe a ideia de igualitarismo democrático. Para ele, as instituições sociais devem ser estruturadas de modo que produzam um benefício maior aos menos favorecidos no longo prazo. Para isso, devem-se empregar arranjos institucionais alternativos, após confronto de projetos rivais. A teoria da justiça de Rawls pressupõe a liberdade, que queiramos uma sociedade em que as pessoas possam viver autonomamente. De acordo com a tradição Kantiana, o sujeito moral é o sujeito autônomo. Uma instituição política, para cumprir este papel, deve prover a liberdade a todos igualitariamente. Aí, há o pressuposto da tolerância para que uma sociedade seja justa, já que esta virtude permite que os sujeitos sejam autônomos. Para Rawls, a sociedade não é um ajuntamento, mas um empreendimento, o qual deve ser cooperativo. Aqui, as pessoas são livres para atuar sobre sua vida, mas também para organizar a própria sociedade. A justiça seria um bem social que deve ser buscado. A cooperação não precisa ser forçada, já que nesse processo todos os lados beneficiam-se. Vale lembrar que o autor defende que temos os mecanismos da escolha racional e desenha um clássico modelo de "escolhas sob incertezas", para o qual a situação levaria o indivíduo a adotar uma posição conservadora, de modo que não se expusesse a riscos, o que levaria à regra maximínima. Segundo esta teoria, dentre todos os resultados possíveis para a escolha do indivíduo, tende a ser escolhida a opção que geraria o maior benefício mínimo. Rawls abre mão da igualdade econômica quando aponta que ela ocorreria em função da cessão de privilégios por alguns indivíduos de modo a reduzir vantagens comparativas em relação a outros. Em um cenário de desigualdade, o lado menos favorecido pode encontrar-se em situação mais confortável do que em um contexto igualitário. O intelectual afirma que o real motivo para aqueles que são contra essa situação assumirem tal posição é a inveja, tida por ele como irracional. Ele prefere uma sociedade desigual, desde que ela se desenvolva em prol dos menos favorecidos. O norte-americano é criticado por aparentemente ser adepto à crença na meritocracia. Na verdade, ele reconhece que, de fato, nas sociedades realmente existentes, há muitos pontos de partida não merecidos, o que ele chama de fortuna, e um arranjo institucional deveria minimizar, atuar sobre os privilégios, e só assim haveria organização, segundo ele. Rawls afirma que há muitos discursos sobre a meritocracia que não descontam os pontos que não são méritos do indivíduo, mas sorte, fortunas. Do ponto de vista filosófico, no entanto, ele desconfia que seja possível separar um fato fruto do mérito de outro, fruto do acaso, dada a complexidade e a mistura de ambos. O que resta a fazer é estruturar uma dinâmica social que favoreça a todos, e esse seria o papel das instituições. Vale lembrar que ele escreve Uma Teoria da Justiça num período em que os EUA faziam a transição dos direitos civis, quando o país formalmente determinava segregações. Ele pensava, a partir do 'princípio da diferença, uma sociedade que pudesse usar o talento de todos em função do bem comum. O filósofo não tinha problemas com o enriquecimento de alguns, desde que, do ponto de vista macro e a longo prazo, aquilo viesse a beneficiar toda a sociedade. Lendo Aristóteles, Rawls inspira-se e conclui que é da natureza humana o desejo de aprimorar ao máximo nossa capacidade humana, o que exerce papel sobre o plano de vida das pessoas. Sentimos prazer também em ver realizações dos outros, já que isso nos motivaria a fazer o mesmo. Temos um espírito cooperativo, ele conclui. A justiça de que o intelectual trata é institucional, e não interpessoal. Segundo ele, uma coisa é justificar uma prática, ou instituição, e outra é justificar uma ação dentro dessa prática, desse âmbito. Ele debate também o papel do legislador, dizendo que há uma justiça aí, que não é só a virtude do juiz. Acredita-se que Rawls teria se inspirado em São Tomás de Aquino quando sugere que a justiça ocorreria em prol da sociedade como um todo, e não subordinada à mera subjetividade daquele que julga. É necessário, portanto, quando se discute justiça, fazer a distinção entre a crítica da desigualdade e a crítica da pobreza. Rawls faz bem essa distinção. Ele dizia que, à medida que os mais pobres ascendem, as desigualdades atenuam-se. O consumo torna-se mais comum e tendemos a não comparar nossa posição a outras, em grandes sociedades, já que vivemos em grupos. A desigualdade em plano macro, para ele, não é o mais importante. A grande questão é que a estrutura social e política esteja em benefício aos mais desfavorecidos.
rdf:langString Sprawiedliwość dystrybutywna – sprawiedliwość odnoszona do podziału dóbr. Arystoteles uważał, że koncepcja sprawiedliwości jest różna w wielu społeczeństwach, ale ważne jest, aby każde społeczeństwo miało własną koncepcję sprawiedliwości dystrybutywnej przy użyciu ustanowionej konstytucji i praw, w tym pojęcia praw własności. Jego zdaniem demokracja będzie sprzyjać równemu podziałowi bogactwa w przeciwieństwie do arystokracji (preferowanej przez Arystotelesa), która czynić to będzie zgodnie z cnotami różnych klas. Według tej koncepcji sprawiedliwe jest to, że arystokraci uzyskują nierówny udział w bogactwie, ponieważ używają go do bardziej wartościowych celów niż inni. Z arystotelesowskiej koncepcji równości demokratycznej można wyekscerpować wskazówki dla polityki sprawiedliwości redystrybutywnej, zgodnie z którą wartościowe aktywa społeczeństwa są cyklicznie redystrybuowane, tak aby osiągnąć mniej więcej równy podział własności. Ogólnie rzecz biorąc, tego rodzaju redystrybucja będzie sprzyjała biednym, a karała bogatych. Natomiast z arystotelesowskiego uznania nierówności arystokratycznej można wyprowadzić skrajnie przeciwną politykę sprawiedliwości redystrybutywnej, w wyniku której aktywa społeczeństwa byłyby cyklicznie przydzielane arystokratom. W stopniu, w jakim arystokraci i ludzie bogaci stanowią analogiczną grupę, podział własności promowałby bogatych, a karał biednych. W każdym przypadku tak rozumiane pojęcie sprawiedliwości dystrybutywnej sprawia, że roszczenia względem własności są tymczasowe, podobnie jak w utylitaryzmie, i w efekcie narażone jest na krytykę. Istnieje jeszcze inna szkoła myśli filozoficznej odnosząca się do sprawiedliwości dystrybutywnej i własności, podkreślająca sprawiedliwy proces definiowania i egzekwowania praw własności, a nie sprawiedliwy wynik lub końcowy rezultat podziału bogactwa płynącego z własności. Zgodnie z jedną z wersji teorii, każdy podział bogactwa jest sprawiedliwy, pod warunkiem że rozpoczyna się od sprawiedliwej pierwotnej dystrybucji zasobów, a ostateczny podział następuje za pomocą dobrowolnej wymiany. W praktyce oznacza to, że proces dobrowolnej wymiany rynkowej jest sprawiedliwy, a roszczenia względem własności są ustanowione i egzekwowane w sposób najbardziej sprawiedliwy na nieskrępowanym rynku, na którym istnieje wolna i doskonała konkurencja. Zgodnie ze znaną parafrazą stwierdzenia Marksa przez Nozicka: „Od każdego według tego, jak wybiera; każdemu według tego jak wybierają”. Jakikolwiek podział bogactwa ustali się w wyniku sprawiedliwego procesu, będzie on również sprawiedliwy. Dlatego zgodnie z tą teorią redystrybucja własności w celu rozpowszechnienia efektów konkurencji jest niesprawiedliwa.Sformułowano wiele krytycznych uwag na temat tak rozumianego pojęcia sprawiedliwości dystrybuowanej. Najbardziej znaczące wypowiedzi wskazują na to, że proces konkurencji może prowadzić do wielu wyników podziału, począwszy od takich, w których jednostki mają równy udział, do takich, w których pewna jednostka ma 99% własności, a do podziału między innych pozostaje 1%. Wszystkie wyniki są efektywne, ale jasne jest, że nie wszystkie są słuszne i sprawiedliwe. Pojęcie procesu konkurencyjnego jako sprawiedliwości dystrybutywnej nie jest wystarczającą wskazówką dla projektowania reguł prawa rzeczowego. Musi przynajmniej istnieć dodatkowy niezależny standard, na podstawie którego można oszacować różne początkowe zasoby własności.
rdf:langString 分配正義是指资源分配領域中涉及的社會正義,即政策制定者根据文化、经济条件、歷史等因素制定偏向於弱勢群體的法律和政策,以保证一个相对公平的结果。人們經常把分配正義與程序正义進行对比,分配正義侧重于结果,程序正义側重於過程。在社会心理学中,分配正義被定义为群体成员能否感受到有公平的待遇。 例如,当一些工人工作时间更长但與其他人工资一樣时,這些工人可能会觉得不公平。 以工作為例,研究發現分配正義對於薪資滿意度與工作滿意度的影響更大,而程序正義對於組織認同感與下屬對上司的評價的影響更大。
xsd:nonNegativeInteger 29874

data from the linked data cloud