Desiccation

rdf:langString Dessecació

rdf:langString Dessecació és l'acció d'eliminar l'aigua d'una substància. Una substància dessecant és higroscòpica (atrau i manté l'aigua). Els agents dessecants són substàncies que treuen l'aigua o (més rarament) altres solvents. L'aigua pot estar enllaçada químicament, per exemple en l'àcid sulfúric, el clorur de calci o el , o l'assecament es pot obtenir per adsorció com passa en la bentonita. Es distingeix entre dessecació estàtica i dinàmica. En l'estàtica el material a ser dessecat l'agent dessecant és afegit i tret, mentre que en el dessecament dinàmic flueix a través de la substància líquida o gasosa que s'ha de dessecar. Els dessecants es fan servir a la indústria per protegir els productes de la humitat o com a agent químic a que indueix l'alliberament de l'aigua o de la condensació. El dessecant més utilitzat és l'aire. En laboratoris s'utilitza un estri anomenat dessecador, fet d'un contenidor de vidre gruixut o de plàstic que es fa servir per fer o mantenir petites quantitats de material molt seques. El material es col·loca en una plataforma, i un agent d'assecatge o dessecant, tal com el gel de sílice sec o hidròxid de sodi anhidre, es col·loca per sota de la plataforma. Sovint s'hi inclou algun tipus d'indicador d'humitat. El producte químic actiu dels indicadors és el clorur de cobalt(II) (CoCl₂). el clorur de cobalt anhidre és blau. Quan enllaça amb dues molècules d'aigua, (CoCl₂•2H₂O), es torna porpra. Més hidratat passa a ser clorur d'hexaaquacobalt(II) que és de color rosa [Co(H₂O)₆]2+. La dessecació també s'utilitza en la indústria alimentària per processos com la liofilització.