Dentofacial deformity
http://dbpedia.org/resource/Dentofacial_deformity
Es calcula que gairebé el 30% de la població general presenta maloclusions que necessiten tractament ortodòntic. Tanmateix, el terme deformitat dentofacial descriu una sèrie d'anomalies dentals i maxil·lomandibulars que sovint presenten una maloclusió no susceptible al tractament ortodòntic sol; el tractament definitiu requereix l'alineació quirúrgica dels maxil·lars superior, inferior, o tots dos (cirurgia ortognàtica). Les persones amb deformitats dentofacials sovint tenen una menor qualitat de vida i funcions compromeses relacionades amb la respiració, la deglució, la masticació, l'articulació de la parla i el tancament i postura dels llavis. Es calcula que un 5% de la població general presenta malformacions dentofacials que no són susceptibles a ser corregides mitjançant només el tract
rdf:langString
It is estimated that nearly 30% of the general population present with malocclusions that are in great need of orthodontic treatment. However, the term dentofacial deformity describes an array of dental and maxillo-mandibular abnormalities, often presenting with a malocclusion, which is not amenable to orthodontic treatment alone and definitive treatment needs surgical alignment of upper/lower jaws or both (orthognathic surgery). Individuals with dentofacial deformities often present with lower quality of life and compromised functions with respect to breathing, swallowing, chewing, speech articulation, and lip closure/posture. It is estimated that about 5% of general population present with dentofacial deformities that are not amenable to orthodontic treatment only.
rdf:langString
El término deformidad dentofacial describe una serie de anormalidades dentales y maxilomandibulares, que a menudo se presentan con una maloclusión, que no es susceptible al tratamiento de ortodoncia solo y el tratamiento definitivo necesita alineación quirúrgica de las mandíbulas superiores/inferiores o ambas (cirugía ortognática). Las personas con deformidades dentofaciales a menudo presentan una calidad de vida más baja y funciones comprometidas con respecto a la respiración, la deglución, la masticación, la articulación del habla y el cierre/postura de los labios. Se estima que alrededor del 5% de la población general presenta deformidades dentofaciales que no son susceptibles de tratamiento de ortodoncia solamente.
rdf:langString
rdf:langString
Deformació dentofacial
rdf:langString
Deformidad dentofacial
rdf:langString
Dentofacial deformity
xsd:integer
60746859
xsd:integer
1101896817
rdf:langString
Es calcula que gairebé el 30% de la població general presenta maloclusions que necessiten tractament ortodòntic. Tanmateix, el terme deformitat dentofacial descriu una sèrie d'anomalies dentals i maxil·lomandibulars que sovint presenten una maloclusió no susceptible al tractament ortodòntic sol; el tractament definitiu requereix l'alineació quirúrgica dels maxil·lars superior, inferior, o tots dos (cirurgia ortognàtica). Les persones amb deformitats dentofacials sovint tenen una menor qualitat de vida i funcions compromeses relacionades amb la respiració, la deglució, la masticació, l'articulació de la parla i el tancament i postura dels llavis. Es calcula que un 5% de la població general presenta malformacions dentofacials que no són susceptibles a ser corregides mitjançant només el tractament ortodòntic. La deformitat esquelètica facial pot presentar-se en forma de prognatisme o retrognatisme maxil·lar (maxil·lar superior avançat respecte a l'inferior o deficient, respectivament); prognatisme o retrognatisme mandibular (mandíbula desenvolupada en excés o subdesenvolupada, respectivament); oclusió oberta (manca de contacte entre les dents frontals superiors i inferiors tot i haver serrat les dents); discrepàncies transversals i asimetria dels maxil·lars (maxil·lars superior o inferior massa estrets o massa amples, desplaçament del maxil·lar superior o inferior cap a un costat); i cares llargues o curtes. Als EUA, el cirurgià general S. R. Hullihan va començar la correcció quirúrgica de les deformitats dentofacials cap al 1849, però les seves intervencions es limitaven a la correcció de la mandíbula (prognatisme). No va ser fins a més tard, cap a principis del segle xx, que va néixer la cirurgia ortognàtica a St. Louis, quan Edward Angle (ortodontista) i Vilray Blair (cirurgià) van començar a treballar junts. Blair va destacar la importància de la col·laboració entre cirurgià i ortodontista. Tot i això, la cirurgia ortognàtica moderna es va desenvolupar a països de l'Europa central per part de cirurgians com R. Trauner (Graz, Àustria), Martin Wassmund (Berlín, Alemanya), Heinz Köle (Graz) i Hugo Obwegeser (Zuric, Suïssa).
rdf:langString
El término deformidad dentofacial describe una serie de anormalidades dentales y maxilomandibulares, que a menudo se presentan con una maloclusión, que no es susceptible al tratamiento de ortodoncia solo y el tratamiento definitivo necesita alineación quirúrgica de las mandíbulas superiores/inferiores o ambas (cirugía ortognática). Las personas con deformidades dentofaciales a menudo presentan una calidad de vida más baja y funciones comprometidas con respecto a la respiración, la deglución, la masticación, la articulación del habla y el cierre/postura de los labios. Se estima que alrededor del 5% de la población general presenta deformidades dentofaciales que no son susceptibles de tratamiento de ortodoncia solamente. La deformidad esquelética facial puede ser en forma de prognatismo/retrognatismo maxilar (mandíbula superior expulsada o deficiente), prognatismo/retrognatismo mandibular (mandíbula inferior o mandíbula inferior deficiente/retraída), mordida abierta (los dientes frontales superior e inferior no se encuentran), discrepancias transversales y asimetría de las mandíbulas (mandíbulas superiores o estrechas muy estrechas / anchas, mandíbulas superiores/inferiores desplazadas hacia el lado derecho/izquierdo) y caras largas/cortas. La corrección quirúrgica de las deformidades dentofaciales comenzó alrededor de 1849 en los EE. UU. por S. R. Hullihan, un cirujano general, y se limitó a la corrección de la mandíbula (prognatismo). Más tarde, a principios del siglo XX, nació la cirugía ortognática temprana, cuando en St. Louis Edward Angle (ortodoncista) y Vilray Blair (cirujano) comenzaron a trabajar juntos y Blair enfatizó la importancia de la colaboración entre el cirujano y el ortodoncista. Sin embargo, la cirugía ortognática moderna comenzó a desarrollarse en Europa central por cirujanos como R. Trauner (Graz), Martin Wassmund (Berlín), Heinz Köle (Graz) y Hugo Obwegeser (Zúrich).
rdf:langString
It is estimated that nearly 30% of the general population present with malocclusions that are in great need of orthodontic treatment. However, the term dentofacial deformity describes an array of dental and maxillo-mandibular abnormalities, often presenting with a malocclusion, which is not amenable to orthodontic treatment alone and definitive treatment needs surgical alignment of upper/lower jaws or both (orthognathic surgery). Individuals with dentofacial deformities often present with lower quality of life and compromised functions with respect to breathing, swallowing, chewing, speech articulation, and lip closure/posture. It is estimated that about 5% of general population present with dentofacial deformities that are not amenable to orthodontic treatment only. Facial skeletal deformity can be in the form of maxillary prognathism/retrognathism (pushed out or deficient upper jaw), mandibular prognathism/retrognathism (pushed out or deficient lower jaw/receding chin), open bite (upper and lower front teeth do not meet), transverse discrepancies and asymmetry of the Jaws (very narrow/wide upper or lower jaws, shifting upper/lower jaws to right/left side), and long/short faces. Surgical correction of dentofacial deformities started around 1849 in the USA by S. R. Hullihan, a general surgeon, and was limited to the correction of the mandible (prognathism). Later on, around the turn of the twentieth century, early orthognathic surgery was born, when in St. Louis Edward Angle (orthodontist) and Vilray Blair (surgeon) started to work together and Blair stressed the importance of collaboration between surgeon and orthodontist. However, modern orthognathic surgery started to develop in central Europe by surgeons such as R. Trauner (Graz), Martin Wassmund (Berlin), Heinz Köle (Graz) and Hugo Obwegeser (Zurich).
xsd:nonNegativeInteger
5623