Deductive reasoning

http://dbpedia.org/resource/Deductive_reasoning an entity of type: Thing

Dedukce (lat. deductio – odvození) je proces usuzování, ve kterém se od předpokladů (premis) dochází k z těchto předpokladů vyplývajícímu, přičemž odvozování je jisté, nikoliv jen pravděpodobné. Jde tedy o základní postup při dokazování. rdf:langString
الاستنباط هو انتقال الذهن من قضية أو عدة قضايا (المقدّمات) إلى قضية أخرى (النتيجة) وفق قواعد المنطق، وليس بالضرورة أن يكون انتقالاً من العام إلى الخاص أو من الكلي إلى الجزئي؛ ومن أوضح صوره البرهنة الرياضية. الاستنباط هو تصميم من نوع أعلى أسفل، وهو أحد أشكال الاستنتاج، ويمكن قياس الجدل عندما تعتمد صحة البرهان على منطقية الفرضية العامة أو المبدئية. والمنهج الاستنباطي ضربان، حملي إذا كانت مقدماته مسلَّمٌ بصدقها بصفة نهائية، وفرضي إذا سلِّم بصدقها بصفة مؤقتة. rdf:langString
Arrazoibide deduktiboa edo besterik gabe dedukzioa baieztapen baten edo horren aldeko argudioa da, premisa batzuetatik batera helduz, logikaren arauetan oinarrituta. Aristotelesek silogismoetan oinarritu zen bereziki argudio deduktiboak emateko. rdf:langString
En logique, la déduction est une inférence menant d'une affirmation générale à une conclusion particulière. rdf:langString
연역적 추론(演繹的推論, deductive reasoning)은 논리학 용어로, 이미 알고 있는 판단을 근거로 새로운 판단을 유도하는 추론이다. 여기서 이미 알고 있는 판단은 전제, 새로운 판단은 결론이다. 진리가 될 수 있는 가능성을 따지는 귀납 추론과는 달리, 명제들 간의 관계와 논리적 타당성을 따진다. 즉, 연역 추론으로는 전제들로부터 절대적인 필연성을 가진 결론을 이끌어 낼 수 있다. rdf:langString
Il metodo deduttivo o deduzione è il procedimento razionale che fa derivare una certa conclusione da premesse più generiche, dentro cui quella conclusione è implicita. Il termine significa letteralmente «condurre da», perché proviene dal latino "de" (traducibile con da, preposizione indicante provenienza, o moto di discesa dall'alto verso il basso) e "ducere" (condurre). Questo metodo parte da postulati e princìpi primi e, attraverso una serie di rigorose concatenazioni logiche, procede verso determinazioni più particolari attinenti alla realtà tangibile. rdf:langString
演繹(えんえき、英: deduction)は、一般的・普遍的な前提から、より個別的・特殊的な結論を得る論理的推論の方法である。 帰納に於ける前提と結論の導出関係が「蓋然的」に正しいとされるのみであるのに対し、演繹の導出関係は、その前提を認めるなら、「絶対的」「必然的」に正しい。したがって理論上は、前提が間違っていたり適切でない前提が用いられたりした場合には、誤った結論が導き出されることになる。近代では、演繹法とは記号論理学によって記述できる論法の事を指す。 rdf:langString
Deductie is een methode in de filosofie en in de logica, waarbij een gevolgtrekking wordt gemaakt uit het algemene naar het bijzondere - van de algemene regel (major-premisse) naar de bijzondere regel (minor-premisse) of waar de verzameling van premissen en de negatie van de conclusie inconsistent zijn. rdf:langString
Dedukcja – rodzaj rozumowania logicznego, mającego na celu dojście do określonego wniosku na podstawie wcześniej założonego zbioru przesłanek. Rozumowanie dedukcyjne w odróżnieniu od rozumowania indukcyjnego jest w całości zawarte wewnątrz swoich założeń, to znaczy nie wymaga tworzenia nowych twierdzeń czy pojęć, lecz jest tylko prostym wyciąganiem wniosków. Jeśli jest przeprowadzone poprawnie, zaś zbiór przesłanek nie zawiera zdań fałszywych, to wnioski wyciągnięte w wyniku rozumowania dedukcyjnego są nieodparcie prawdziwe i nie można ich zasadnie zakwestionować. rdf:langString
演绎推理(英語:Deductive Reasoning)、正向推理在传统的亚里士多德逻辑中是「结论,可从叫做‘前提’的已知事实,‘必然地’得出的推理」。如果前提为真,则结论必然为真。这区别于溯因推理和归纳推理:它们的前提可以预测出高概率的结论,但是不确保结论为真。 “演绎推理”还可以定义为结论在普遍性上不大于前提的推理,或「结论在确定性上,同前提一样」的推理。 rdf:langString
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament inductiu, considera que la conclusió és implícita en les premisses; el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la . És a dir, que la conclusió no és nova, se segueix necessàriament de les premisses. Si un raonament deductiu és vàlid i les premisses són veritables, la conclusió només pot ser veritable. Respon al raonament deductiu que va ser descrit per primera vegada per filòsofs de l'antiga Grècia, especialment Aristòtil. La seva principal aplicació es realitza mitjançant el mètode d'extrapolació. rdf:langString
Παραγωγικός συλλογισμός (ή παραγωγική λογική) ονομάζεται η συλλογιστική διαδικασία κατά την οποία ένα λογικά ασφαλές συμπέρασμα προκύπτει από μια ή περισσότερες προτάσεις (προκείμενες). Κατά συνέπεια, το συμπέρασμα αποτελεί υποπερίπτωση ή εξειδίκευση μιας αρχικής θέσης που τίθεται ως γενικός κανόνας. Θεωρείται ο πιο σημαντικός και ασφαλής τρόπος επιχειρηματολογίας, καθώς είναι σχετικά εύκολο να ελεγχθεί η εγκυρότητα και η ορθότητά του. Γενική μορφή: Για κάθε Α ισχύει Β. Το Γ είναι Α. Άρα, για το Γ, ισχύει Β. rdf:langString
Dedukto estas la ago, fari konkludon el la tuto pri la partoj, el la specaro pri la specoj, el ĝenerala principo pri konsekvencoj. Ĝi estas logika esprimo. La dedukto okazas per difinitaj metodoj, per kiuj oni faras sintaksajn transformojn el certaj antaŭsupozoj. La rezulto estas konkludo. La plena indukto estas dedukto, sed aliaj induktoj ne.Ekzemploj: rdf:langString
Deductive reasoning is the mental process of drawing deductive inferences. An inference is deductively valid if its conclusion follows logically from its premises, i.e. if it is impossible for the premises to be true and the conclusion to be false. For example, the inference from the premises "all men are mortal" and "Socrates is a man" to the conclusion "Socrates is mortal" is deductively valid. An argument is sound if it is valid and all its premises are true. Some theorists define deduction in terms of the intentions of the author: they have to intend for the premises to offer deductive support to the conclusion. With the help of this modification, it is possible to distinguish valid from invalid deductive reasoning: it is invalid if the author's belief about the deductive support is fa rdf:langString
Die Deduktion (lateinisch deductio‚ Abführen, Fortführen, Ableitung), auch deduktive Methode oder deduktiver Schluss, ist der Prozess des Ziehens logisch zwingender Schlussfolgerungen. Eine Schlussfolgerung ist zwingend oder deduktiv gültig, wenn ihre Konklusion logisch aus den Prämissen folgt. Die Wahrheit der Prämissen (auch Annahmen, Voraussetzungen) muss daher hinreichend für die Wahrheit des deduktiv Gefolgerten (der Konklusion) sein. Die Auseinandersetzung mit der Deduktion spielt für die Logik und die Wissenschaftstheorie des 20. Jahrhunderts eine zentrale Rolle. rdf:langString
El razonamiento deductivo o deducción es el proceso de sacar inferencias deductivas. Una inferencia es deductivamente válida si su conclusión se sigue lógicamente de sus premisas, es decir, si es imposible que las premisas sean verdaderas y la conclusión falsa. Por ejemplo, la inferencia de las premisas "todos los hombres son mortales" y "Sócrates es hombre" a la conclusión "Sócrates es mortal" es deductivamente válida. Un argumento es sólido (sound) si es válido y todas sus premisas son verdaderas. Algunos teóricos definen la deducción en términos de las intenciones del autor para facilitar la distinción entre el razonamiento deductivo válido y el inválido. rdf:langString
Deduksi berarti penarikan kesimpulan dari keadaan yang umum atau penemuan yang khusus dari yang umum. Dengan demikian, metode deduksi (atau penalaran deduktif, logika deduktif, deduksi logis atau logika "atas-bawah") adalah proses penalaran dari satu atau lebih pernyataan umum (premis) untuk mencapai kesimpulan logis tertentu. Metode deduksi akan membuktikan suatu kebenaran baru berasal dari kebenaran-kebenaran yang sudah ada dan diketahui sebelumnya (berkesinambungan). Metode deduksi umumnya dipakai pada bidang matematika untuk membuat turunan-turunan rumus yang lebih simpel. rdf:langString
Método dedutivo o raciocínio dedutivo é a maneira de tirar inferências dedutivas. Uma inferência é dedutivamente válida se sua conclusão segue logicamente de suas premissas, ou seja, se é impossível que as premissas sejam verdadeiras e a conclusão falsa. Por exemplo, a inferência das premissas "todos os homens são mortais" e "Sócrates é um homem" para a conclusão "Sócrates é mortal" é dedutivamente válida. Um argumento é sólido se é válido e todas as suas premissas são verdadeiras. Alguns teóricos definem a dedução em termos das intenções do autor: tem que ter a intenção de que as premissas ofereçam apoio dedutivo à conclusão. Com a ajuda desta modificação, é possível distinguir o raciocínio dedutivo válido do inválido: é inválido se a crença do autor sobre o apoio dedutivo é falsa, mas me rdf:langString
Деду́кция (лат. deductio «выведение», также дедукти́вное умозаключе́ние, силлоги́зм) — вывод по правилам логики; цепь умозаключений (рассуждение), звенья которой (высказывания) связаны отношением логического следования. В дедукции вывод строится от общих положений к частным случаям. Началом (посылками) дедукции являются аксиомы, постулаты или просто гипотезы, имеющие характер общих утверждений (общее), а концом — следствия из посылок, теоремы (частное). Если посылки дедукции истинны, то истинны и её следствия. Дедукция — основное средство доказательства. rdf:langString
Deduktion (vetenskapliga bevis) är generellt identiskt med härledning av slutsatser från givna premisser. Deduktiva slutledningar karakteriseras av att det råder ett hypotetiskt förhållande mellan premisser och slutsats, det vill säga ett förhållande av typen: Om P, så S. Ett formellt deduktivt system består av ett antal axiom och minst en slutledningsregel. Hos skolastikerna, och bland andra Descartes, betyder ordet deduktion ibland en slutledning från det allmänna till det enskilda. rdf:langString
Деду́кція (лат. deductio, від deduco — «низводжу, відводжу») — процес виведення висновку, що гарантовано слідує, якщо вихідні припущення істинні, то висновок на їх підставі є чинним (див. правильність). Висновок повинен базуватись винятково на основі попередньо наведених доказів та не повинен містити нової інформації про предмет, що досліджується. Дедукція була вперше описана у працях давньогрецьких філософів, таких як Арістотель.Процес виведення дедуктивно правильний тоді і лише тоді, коли з точки зору логіки за умови істинності вихідних припущень висновки також істинні; або, логічно неможливі хибні висновки за правильних припущень. rdf:langString
rdf:langString Deductive reasoning
rdf:langString استنباط
rdf:langString Raonament deductiu
rdf:langString Dedukce
rdf:langString Deduktion
rdf:langString Παραγωγικός συλλογισμός
rdf:langString Dedukto
rdf:langString Razonamiento deductivo
rdf:langString Arrazoibide deduktibo
rdf:langString Metode deduksi
rdf:langString Raisonnement déductif
rdf:langString Deduzione
rdf:langString 演繹
rdf:langString 연역
rdf:langString Deductie
rdf:langString Rozumowanie dedukcyjne
rdf:langString Método dedutivo
rdf:langString Raciocinio dedutivo
rdf:langString Дедуктивное умозаключение
rdf:langString Deduktion
rdf:langString 演绎推理
rdf:langString Дедукція
xsd:integer 61093
xsd:integer 1114315708
rdf:langString El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament inductiu, considera que la conclusió és implícita en les premisses; el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la . És a dir, que la conclusió no és nova, se segueix necessàriament de les premisses. Si un raonament deductiu és vàlid i les premisses són veritables, la conclusió només pot ser veritable. Respon al raonament deductiu que va ser descrit per primera vegada per filòsofs de l'antiga Grècia, especialment Aristòtil. La seva principal aplicació es realitza mitjançant el mètode d'extrapolació. El pensament deductiu parteix de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars. Es parla de raonament inductiu quan observant una cosa moltes vegades es declama que es veu en totes les coses de la mateixa espècie. En raonament deductiu, en canvi, per tal que un raonament sigui vàlid la conclusió ha de poder derivar necessàriament de les premisses, i n'ha de derivar aplicant a aquestes premisses algunes de les regles d'inferència segons les regles de transformació d'un sistema deductiu o càlcul lògic. Aquestes regles constitueixen una que defineix el significat de les relacions entre conceptes, no la validesa dels conceptes en si. Cada regla expressa una tautologia i, per tant una veritat necessària i universal, en ser aplicada a les premisses com a cas concret permet considerar la inferència de la conclusió com un cas de raonament deductiu. Per exemple, una regla podria si saps que sempre que passa una cosa en passa una altra, i a més saps que passa la primera cosa, pots concloure que passa l'altra. Això és sempre veritat independentment de quines coses parlis (perquè aquesta regla no parla tant de la realitat, com de què vol dir "sempre que passa"), per tant pots separar la verificació dels fets (és realment cert que sempre, sempre, sempre quan passa una cosa passa l'altra ? és realment cert que està passant la primera cosa ?) de la construcció lògica de l'argument que constitueix el raonament deductiu. Dit d'una altra manera, la conjunció o producte de totes les premisses quan és veritable, és a dir, totes i cada una de les premisses són vertaderes, llavors implica la veritat de la conclusió. Això funciona així per a cada regla, i per tant funciona també per qualsevol encadenament de regles en què la conclusió d'una regla s'utilitza com a premissa d'altres. Per mitjà d'un raonament d'aquestes característiques es concedeix la màxima solidesa a la conclusió, les premisses impliquen lògicament la conclusió. I la conclusió és una conseqüència lògica de les premisses. Oposadament al raonament inductiu en el qual es formulen lleis a partir de fets observats, el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la . S'acostuma a dividir en: * Mètode deductiu directe de conclusió immediata: S'obté el judici d'una sola premissa, és a dir que s'arriba a una conclusió directa sense intermediaris. * Mètode deductiu indirecte o de conclusió mediata: La premissa major conté la proposició universal, la premissa menor conté la proposició particular, de la seva comparació és la conclusió. Utilitza sil·logismes.
rdf:langString Dedukce (lat. deductio – odvození) je proces usuzování, ve kterém se od předpokladů (premis) dochází k z těchto předpokladů vyplývajícímu, přičemž odvozování je jisté, nikoliv jen pravděpodobné. Jde tedy o základní postup při dokazování.
rdf:langString الاستنباط هو انتقال الذهن من قضية أو عدة قضايا (المقدّمات) إلى قضية أخرى (النتيجة) وفق قواعد المنطق، وليس بالضرورة أن يكون انتقالاً من العام إلى الخاص أو من الكلي إلى الجزئي؛ ومن أوضح صوره البرهنة الرياضية. الاستنباط هو تصميم من نوع أعلى أسفل، وهو أحد أشكال الاستنتاج، ويمكن قياس الجدل عندما تعتمد صحة البرهان على منطقية الفرضية العامة أو المبدئية. والمنهج الاستنباطي ضربان، حملي إذا كانت مقدماته مسلَّمٌ بصدقها بصفة نهائية، وفرضي إذا سلِّم بصدقها بصفة مؤقتة.
rdf:langString Παραγωγικός συλλογισμός (ή παραγωγική λογική) ονομάζεται η συλλογιστική διαδικασία κατά την οποία ένα λογικά ασφαλές συμπέρασμα προκύπτει από μια ή περισσότερες προτάσεις (προκείμενες). Κατά συνέπεια, το συμπέρασμα αποτελεί υποπερίπτωση ή εξειδίκευση μιας αρχικής θέσης που τίθεται ως γενικός κανόνας. Θεωρείται ο πιο σημαντικός και ασφαλής τρόπος επιχειρηματολογίας, καθώς είναι σχετικά εύκολο να ελεγχθεί η εγκυρότητα και η ορθότητά του. Γενική μορφή: Για κάθε Α ισχύει Β. Το Γ είναι Α. Άρα, για το Γ, ισχύει Β. Κατά κανόνα η υπόθεση είναι πιο ισχυρή από το συμπέρασμα. Οι παραγωγικοί συλλογισμοί μπορεί να είναι πολύ στοιχειώδεις και να αποτελούν μέρος αποδεικτικών μεθόδων.
rdf:langString Dedukto estas la ago, fari konkludon el la tuto pri la partoj, el la specaro pri la specoj, el ĝenerala principo pri konsekvencoj. Ĝi estas logika esprimo. La dedukto okazas per difinitaj metodoj, per kiuj oni faras sintaksajn transformojn el certaj antaŭsupozoj. La rezulto estas konkludo. La plena indukto estas dedukto, sed aliaj induktoj ne.Ekzemploj: Se mia premiso estas tiu universala aserto, ke „Ĉiu homo mortos”, tiam - laŭ la reguloj de la klasika duvalora logiko - mi povas dedukti tiun unikan aserton, ke „Sokrato mortos”. Tiu dedukto estas pruvigaĵo, kiu dependas de vereco de la ĝenerala aserto. Samtempe, se mi havas difinite kalkuleblajn unikajn asertojn: „Sokrato mortos”, „Russell mortos”, „Nietzsche mortos” ktp., el tio mi ne povas ĝeneraligi teorie, ke „ĉiu homo mortos”, la konkludo ne estas dedukto, ĉar laŭ la dedukta logiko tio ne estas certe pruvigebla.
rdf:langString Deductive reasoning is the mental process of drawing deductive inferences. An inference is deductively valid if its conclusion follows logically from its premises, i.e. if it is impossible for the premises to be true and the conclusion to be false. For example, the inference from the premises "all men are mortal" and "Socrates is a man" to the conclusion "Socrates is mortal" is deductively valid. An argument is sound if it is valid and all its premises are true. Some theorists define deduction in terms of the intentions of the author: they have to intend for the premises to offer deductive support to the conclusion. With the help of this modification, it is possible to distinguish valid from invalid deductive reasoning: it is invalid if the author's belief about the deductive support is false, but even invalid deductive reasoning is a form of deductive reasoning. Psychology is interested in deductive reasoning as a psychological process, i.e. how people actually draw inferences. Logic, on the other hand, focuses on the deductive relation of logical consequence between the premises and the conclusion or how people should draw inferences. There are different ways of conceptualizing this relation. According to the semantic approach, an argument is deductively valid if and only if there is no possible interpretation of this argument where its premises are true and its conclusion is false. The syntactic approach, on the other hand, holds that an argument is deductively valid if and only if its conclusion can be deduced from its premises using a valid rule of inference. A rule of inference is a schema of drawing a conclusion from a set of premises based only on their logical form. There are various rules of inference, like the modus ponens and the modus tollens. Invalid deductive arguments, which do not follow a rule of inference, are called formal fallacies. Rules of inference are definitory rules and contrast to strategic rules, which specify what inferences one needs to draw in order to arrive at an intended conclusion. Deductive reasoning contrasts with non-deductive or ampliative reasoning. For ampliative arguments, like inductive or abductive arguments, the premises offer weaker support to their conclusion: they make it more likely but they do not guarantee its truth. They make up for this drawback by being able to provide genuinely new information not already found in the premises, unlike deductive arguments. Cognitive psychology investigates the mental processes responsible for deductive reasoning. One of its topics concerns the factors determining whether people draw valid or invalid deductive inferences. One factor is the form of the argument: for example, people are more successful for arguments of the form modus ponens than for modus tollens. Another is the content of the arguments: people are more likely to believe that an argument is valid if the claim made in its conclusion is plausible. A general finding is that people tend to perform better for realistic and concrete cases than for abstract cases. Psychological theories of deductive reasoning aim to explain these findings by providing an account of the underlying psychological processes. Mental logic theories hold that deductive reasoning is a language-like process that happens through the manipulation of representations using rules of inference. Mental model theories, on the other hand, claim that deductive reasoning involves models of possible states of the world without the medium of language or rules of inference. According to dual-process theories of reasoning, there are two qualitatively different cognitive systems responsible for reasoning. The problem of deductive reasoning is relevant to various fields and issues. Epistemology tries to understand how justification is transferred from the belief in the premises to the belief in the conclusion in the process of deductive reasoning. Probability logic studies how the probability of the premises of an inference affects the probability of its conclusion. The controversial thesis of deductivism denies that there are other correct forms of inference besides deduction. Natural deduction is a type of proof system based on simple and self-evident rules of inference. In philosophy, the geometrical method is a way of philosophizing that starts from a small set of self-evident axioms and tries to build a comprehensive logical system using deductive reasoning.
rdf:langString Die Deduktion (lateinisch deductio‚ Abführen, Fortführen, Ableitung), auch deduktive Methode oder deduktiver Schluss, ist der Prozess des Ziehens logisch zwingender Schlussfolgerungen. Eine Schlussfolgerung ist zwingend oder deduktiv gültig, wenn ihre Konklusion logisch aus den Prämissen folgt. Die Wahrheit der Prämissen (auch Annahmen, Voraussetzungen) muss daher hinreichend für die Wahrheit des deduktiv Gefolgerten (der Konklusion) sein. In der Aristotelischen Logik wurde Deduktion traditionell zunächst nur als „Schluss vom Allgemeinen auf das Besondere“, d. h. der Vererbung der Eigenschaften, die alle Elemente einer Gruppe teilen, auf echte Untermengen und einzelne Elemente verstanden. Dem stellte Aristoteles die Induktion (Gewinnung von allgemeinen Aussagen aus der Betrachtung mehrerer Einzelfälle) und die Abduktion oder Apagoge (die Feststellung, dass bestimmte Einzelfälle unter eine gegebene oder noch zu entdeckende allgemeine Regel fallen) gegenüber. Mit der Entwicklung der modernen Logik hat sich jedoch ein Verständnis der Deduktion als formaler Beziehung zwischen logischen Aussagen etabliert. Ein Schluss heißt gültig, wenn es keinen möglichen Fall gibt, in dem die Prämissen wahr und zugleich die Konklusion falsch sein kann. Die Gültigkeit der Ableitung gemäß klarer Schlussregel macht im modernen Verständnis das Wesen der Deduktion aus. Deduktive Schlussfolgerungen werden in der Logik, der Psychologie und den Kognitionswissenschaften untersucht. Einige Theoretiker betonen in ihrer Definition den Unterschied zwischen diesen Bereichen. Nach dieser Auffassung untersucht die Psychologie das deduktive Denken als einen empirischen mentalen Prozess, d. h. sie untersucht, was passiert, wenn Menschen Schlussfolgerungen ziehen. Aber die deskriptive Frage, wie das Schlussfolgern tatsächlich abläuft, unterscheidet sich von der normativen Frage, wie es ablaufen sollte oder was korrektes deduktives Schließen ausmacht, welches von der Logik untersucht wird. Dies wird manchmal dadurch ausgedrückt, dass die Logik streng genommen nicht das deduktive Denken untersucht, sondern die deduktive Beziehung zwischen den Prämissen und einer Konklusion, die als logische Konsequenz bezeichnet wird. Diese Unterscheidung wird in der wissenschaftlichen Literatur jedoch nicht immer genau eingehalten. Ein wichtiger Aspekt dieses Unterschieds ist, dass die Logik sich nicht dafür interessiert, ob die Konklusion eines Arguments sinnvoll ist. So kann man aus der Prämisse „der Drucker hat Tinte“ die wenig hilfreiche Konklusion „der Drucker hat Tinte und der Drucker hat Tinte und der Drucker hat Tinte“ ziehen, die aus psychologischer Sicht wenig relevant ist. Stattdessen versuchen tatsächliche Denker normalerweise, redundante oder irrelevante Informationen zu entfernen und die relevanten Informationen deutlicher zu machen. Die psychologische Untersuchung des deduktiven Schließens befasst sich auch mit der Frage, wie gut Menschen darin sind, deduktive Schlüsse zu ziehen, und mit den Faktoren, die ihre Leistung bestimmen. Deduktive Schlüsse finden sich sowohl in der natürlichen Sprache als auch in formalen logischen Systemen, wie der Aussagenlogik. Die Auseinandersetzung mit der Deduktion spielt für die Logik und die Wissenschaftstheorie des 20. Jahrhunderts eine zentrale Rolle.
rdf:langString Arrazoibide deduktiboa edo besterik gabe dedukzioa baieztapen baten edo horren aldeko argudioa da, premisa batzuetatik batera helduz, logikaren arauetan oinarrituta. Aristotelesek silogismoetan oinarritu zen bereziki argudio deduktiboak emateko.
rdf:langString El razonamiento deductivo o deducción es el proceso de sacar inferencias deductivas. Una inferencia es deductivamente válida si su conclusión se sigue lógicamente de sus premisas, es decir, si es imposible que las premisas sean verdaderas y la conclusión falsa. Por ejemplo, la inferencia de las premisas "todos los hombres son mortales" y "Sócrates es hombre" a la conclusión "Sócrates es mortal" es deductivamente válida. Un argumento es sólido (sound) si es válido y todas sus premisas son verdaderas. Algunos teóricos definen la deducción en términos de las intenciones del autor para facilitar la distinción entre el razonamiento deductivo válido y el inválido. La psicología se interesa por el razonamiento deductivo como un proceso psicológico, es decir, por la forma en que las personas realmente sacan inferencias. La lógica, por otro lado, se centra en la relación deductiva de consecuencia lógica entre las premisas y la conclusión o en cómo la gente debe sacar inferencias. Algunos entienden esta relación en términos de los posibles valores de verdad de interpretaciones. Otros, en cambio, se centran en las reglas de inferencia válidas. Una regla de inferencia es un esquema para sacar una conclusión de un conjunto de premisas basándose únicamente en su forma lógica. Hay varias reglas de inferencia, como el modus ponens y el modus tollens. Los argumentos deductivos inválidos, que no siguen una regla de inferencia, se llaman falacias formales. Las reglas de inferencia son reglas definitorias y contrastan con las reglas estratégicas, que especifican qué inferencias hay que sacar para llegar a una conclusión prevista. El razonamiento deductivo contrasta con el razonamiento no deductivo o ampliativo. Para los argumentos ampliativos, como los argumentos inductivos o abductivos, las premisas ofrecen un apoyo más débil a su conclusión: la hacen más probable, pero no garantizan su verdad. Compensan este inconveniente al poder proporcionar información genuinamente nueva que no se encuentra ya en las premisas, a diferencia de los argumentos deductivos. La psicología cognitiva investiga los procesos mentales responsables del razonamiento deductivo. Uno de sus temas se refiere a los factores que determinan si las personas saquen inferencias deductivas válidas o inválidas. Un factor es la forma del argumento: por ejemplo, las personas tienen más éxito con los argumentos de la forma modus ponens que con el modus tollens. Otro es el contenido de los argumentos: es más probable que la gente crea que un argumento es válido si la afirmación hecha en su conclusión es plausible. Un hallazgo general es que las personas tienden a obtener mejores resultados en casos realistas y concretos que en casos abstractos. Las teorías psicológicas del razonamiento deductivo pretenden explicar estos resultados proporcionando una explicación de los procesos psicológicos subyacentes. Las teorías más conocidas son la teoría de la lógica mental, la teoría de los modelos mentales y la teoría del proceso dual. El problema del razonamiento deductivo es relevante para varios campos y cuestiones. La epistemología trata de comprender cómo la justificación se transfiere de la creencia en las premisas a la creencia en la conclusión en el proceso de razonamiento deductivo. La controvertida tesis del deductivismo niega que haya otras formas correctas de inferencia además de la deducción. La deducción natural es un tipo de sistema de prueba basado en reglas de inferencia simples y evidentes. En filosofía, el método geométrico es una forma de filosofar que parte de un pequeño conjunto de axiomas evidentes y trata de construir un sistema lógico integral utilizando el razonamiento deductivo.
rdf:langString En logique, la déduction est une inférence menant d'une affirmation générale à une conclusion particulière.
rdf:langString Deduksi berarti penarikan kesimpulan dari keadaan yang umum atau penemuan yang khusus dari yang umum. Dengan demikian, metode deduksi (atau penalaran deduktif, logika deduktif, deduksi logis atau logika "atas-bawah") adalah proses penalaran dari satu atau lebih pernyataan umum (premis) untuk mencapai kesimpulan logis tertentu. Metode deduksi akan membuktikan suatu kebenaran baru berasal dari kebenaran-kebenaran yang sudah ada dan diketahui sebelumnya (berkesinambungan). Metode deduksi umumnya dipakai pada bidang matematika untuk membuat turunan-turunan rumus yang lebih simpel. Penalaran deduktif menghubungkan premis-premis dengan kesimpulan. Jika semua premi benar, istilah jelas, dan aturan logika deduktif ditaati, maka kesimpulan ini tentu benar.
rdf:langString 연역적 추론(演繹的推論, deductive reasoning)은 논리학 용어로, 이미 알고 있는 판단을 근거로 새로운 판단을 유도하는 추론이다. 여기서 이미 알고 있는 판단은 전제, 새로운 판단은 결론이다. 진리가 될 수 있는 가능성을 따지는 귀납 추론과는 달리, 명제들 간의 관계와 논리적 타당성을 따진다. 즉, 연역 추론으로는 전제들로부터 절대적인 필연성을 가진 결론을 이끌어 낼 수 있다.
rdf:langString Il metodo deduttivo o deduzione è il procedimento razionale che fa derivare una certa conclusione da premesse più generiche, dentro cui quella conclusione è implicita. Il termine significa letteralmente «condurre da», perché proviene dal latino "de" (traducibile con da, preposizione indicante provenienza, o moto di discesa dall'alto verso il basso) e "ducere" (condurre). Questo metodo parte da postulati e princìpi primi e, attraverso una serie di rigorose concatenazioni logiche, procede verso determinazioni più particolari attinenti alla realtà tangibile.
rdf:langString 演繹(えんえき、英: deduction)は、一般的・普遍的な前提から、より個別的・特殊的な結論を得る論理的推論の方法である。 帰納に於ける前提と結論の導出関係が「蓋然的」に正しいとされるのみであるのに対し、演繹の導出関係は、その前提を認めるなら、「絶対的」「必然的」に正しい。したがって理論上は、前提が間違っていたり適切でない前提が用いられたりした場合には、誤った結論が導き出されることになる。近代では、演繹法とは記号論理学によって記述できる論法の事を指す。
rdf:langString Deductie is een methode in de filosofie en in de logica, waarbij een gevolgtrekking wordt gemaakt uit het algemene naar het bijzondere - van de algemene regel (major-premisse) naar de bijzondere regel (minor-premisse) of waar de verzameling van premissen en de negatie van de conclusie inconsistent zijn.
rdf:langString Dedukcja – rodzaj rozumowania logicznego, mającego na celu dojście do określonego wniosku na podstawie wcześniej założonego zbioru przesłanek. Rozumowanie dedukcyjne w odróżnieniu od rozumowania indukcyjnego jest w całości zawarte wewnątrz swoich założeń, to znaczy nie wymaga tworzenia nowych twierdzeń czy pojęć, lecz jest tylko prostym wyciąganiem wniosków. Jeśli jest przeprowadzone poprawnie, zaś zbiór przesłanek nie zawiera zdań fałszywych, to wnioski wyciągnięte w wyniku rozumowania dedukcyjnego są nieodparcie prawdziwe i nie można ich zasadnie zakwestionować.
rdf:langString Деду́кция (лат. deductio «выведение», также дедукти́вное умозаключе́ние, силлоги́зм) — вывод по правилам логики; цепь умозаключений (рассуждение), звенья которой (высказывания) связаны отношением логического следования. В дедукции вывод строится от общих положений к частным случаям. Началом (посылками) дедукции являются аксиомы, постулаты или просто гипотезы, имеющие характер общих утверждений (общее), а концом — следствия из посылок, теоремы (частное). Если посылки дедукции истинны, то истинны и её следствия. Дедукция — основное средство доказательства. Аксиоматический метод — способ построения научной теории в виде системы аксиом (постулатов) и правил вывода (аксиоматики), позволяющих путем логической дедукции получать утверждения (теоремы) данной теории. См. также индукция. Таким образом, дедукция — метод мышления, следствием которого является логический вывод, истинность которого гарантируется истинностью посылок. Также может определяться логико-методологическая процедура, посредством которой осуществляется переход от общего к частному в процессе рассуждения. Пример простейшего дедуктивного умозаключения:
rdf:langString Deduktion (vetenskapliga bevis) är generellt identiskt med härledning av slutsatser från givna premisser. Deduktiva slutledningar karakteriseras av att det råder ett hypotetiskt förhållande mellan premisser och slutsats, det vill säga ett förhållande av typen: Om P, så S. Deduktion är i formella logiska system, som satslogik och predikatlogik ett syntaktiskt begrepp, vilket betyder att det är möjligt att med slutledningsreglerna kontrollera följdriktigheten av deduktionen. Man behöver således inte känna till meningen av, utan endast relationer mellan, de ord som uppträder i premisser och slutsats. Ett formellt deduktivt system består av ett antal axiom och minst en slutledningsregel. Metafysiska och kunskapsteoretiska resonemang har ofta en deduktiv karaktär. Argumentationen bygger vanligen på premisser, som antas vara självklara och slutledningsregler vilka oftast inte redovisas. Detta gäller för många av de stora namnen i filosofins historia som Leibniz, Spinoza, Kant, Hegel och Schopenhauer. Hos skolastikerna, och bland andra Descartes, betyder ordet deduktion ibland en slutledning från det allmänna till det enskilda.
rdf:langString Método dedutivo o raciocínio dedutivo é a maneira de tirar inferências dedutivas. Uma inferência é dedutivamente válida se sua conclusão segue logicamente de suas premissas, ou seja, se é impossível que as premissas sejam verdadeiras e a conclusão falsa. Por exemplo, a inferência das premissas "todos os homens são mortais" e "Sócrates é um homem" para a conclusão "Sócrates é mortal" é dedutivamente válida. Um argumento é sólido se é válido e todas as suas premissas são verdadeiras. Alguns teóricos definem a dedução em termos das intenções do autor: tem que ter a intenção de que as premissas ofereçam apoio dedutivo à conclusão. Com a ajuda desta modificação, é possível distinguir o raciocínio dedutivo válido do inválido: é inválido se a crença do autor sobre o apoio dedutivo é falsa, mas mesmo o raciocínio dedutivo inválido é uma forma de raciocínio dedutivo. A psicologia está interessada no raciocínio dedutivo como um processo psicológico, ou seja, como as pessoas realmente tiram inferências. A lógica, por outro lado, concentra-se na relação dedutiva de consequência lógica entre as premissas e a conclusão ou como as pessoas devem tirar inferências. Existem diferentes maneiras de conceituar esta relação. De acordo com a abordagem semântica, um argumento é dedutivamente válido se e somente se não há uma interpretação possível deste argumento em que suas premissas são verdadeiras e sua conclusão falsa. A abordagem sintática, por outro lado, sustenta que um argumento é dedutivamente válido se e somente se sua conclusão pode ser deduzida de suas premissas usando uma regra de inferência válida. Uma regra de inferência é um esquema de tirar uma conclusão de um conjunto de premissas com base apenas em sua forma lógica. Há várias regras de inferência, como o modus ponens e o modus tollens. Os argumentos dedutivos inválidos, que não seguem uma regra de inferência, são chamados de falácias formais. As regras de inferência são regras definitórias e contrastam com as regras estratégicas, que especificam quais inferências se precisa tirar para chegar a uma conclusão pretendida. O raciocínio dedutivo contrasta com o raciocínio não dedutivo ou ampliativo. Para argumentos ampliativos, como argumentos indutivos ou abdutivos, as premissas oferecem um apoio mais fraco para sua conclusão: elas a tornam mais provável, mas não garantem sua verdade. Eles compensam essa desvantagem ao serem capazes de fornecer informações genuinamente novas ainda não encontradas nas premissas, ao contrário dos argumentos dedutivos. A psicologia cognitiva investiga os processos mentais responsáveis pelo raciocínio dedutivo. Um de seus tópicos diz respeito aos fatores que determinam se as pessoas tiram inferências dedutivas válidas ou inválidas. Um fator é a forma do argumento: por exemplo, as pessoas têm mais sucesso com argumentos da forma modus ponens do que com o modus tollens. Outro é o conteúdo dos argumentos: as pessoas são mais propensas a acreditar que um argumento é válido se a afirmação feita em sua conclusão é plausível. Uma descoberta geral é que as pessoas tendem a obter melhores resultados em casos realistas e concretos do que em casos abstratos. As teorias psicológicas do raciocínio dedutivo visam explicar essas descobertas fornecendo uma explicação dos processos psicológicos subjacentes. As teorias da lógica mental sustentam que o raciocínio dedutivo é um processo semelhante à linguagem que acontece através da manipulação de representações utilizando regras de inferência. As teorias dos modelos mentais, por outro lado, afirmam que o raciocínio dedutivo envolve modelos de possíveis estados do mundo sem o meio da linguagem ou das regras de inferência. De acordo com as teorias do processo dual do raciocínio, há dois sistemas cognitivos qualitativamente diferentes responsáveis pelo raciocínio. O problema do raciocínio dedutivo é relevante para vários campos e questões. A epistemologia tenta entender como a justificação é transferida da crença nas premissas para a crença na conclusão no processo de raciocínio dedutivo. A lógica probabilística estuda como a probabilidade das premissas de uma inferência afeta a probabilidade de sua conclusão. A controversa tese do dedutivismo nega que existam outras formas corretas de inferência além da dedução. A dedução natural é um tipo de sistema de prova baseado em regras de inferência simples e evidentes. Em filosofia, o método geométrico é uma forma de filosofar que parte de um pequeno conjunto de axiomas evidentes e tenta construir um sistema lógico abrangente utilizando o raciocínio dedutivo.
rdf:langString Деду́кція (лат. deductio, від deduco — «низводжу, відводжу») — процес виведення висновку, що гарантовано слідує, якщо вихідні припущення істинні, то висновок на їх підставі є чинним (див. правильність). Висновок повинен базуватись винятково на основі попередньо наведених доказів та не повинен містити нової інформації про предмет, що досліджується. Дедукція була вперше описана у працях давньогрецьких філософів, таких як Арістотель.Процес виведення дедуктивно правильний тоді і лише тоді, коли з точки зору логіки за умови істинності вихідних припущень висновки також істинні; або, логічно неможливі хибні висновки за правильних припущень. Дедуктивний, (англ. deductive, нім. deduktiv) — заснований на дедукції; дедуктивний метод — спосіб дослідження, при якому окремі положення логічно виводяться із загальних положень (аксіом, постулатів, законів). У логіці використовуються два загальних методи отримання висновків: дедукція та індукція. Головною відмінністю індукції є те що для її застосування не вимагається знати усі факти до того як зробити висновок. Оскільки на практиці неможливо все з'ясувати перед тим як робити умовивід, дедукція не має широкого застосування у реальному світі, окрім математики й природничих наук, які використовують . Індукція, натомість, оперує набором неповних фактів, та на їх основі робить висновок який напевно випливає, не даючи жодних гарантій щодо його істинності. Попри це, індукція дає можливість набувати нових знань, котрі не є очевидними при розгляді вихідних тверджень. Часто зустрічається помилкова думка, що дедукція рухається від загального до окремого та що індукція — це рух у зворотному напрямку.
rdf:langString 演绎推理(英語:Deductive Reasoning)、正向推理在传统的亚里士多德逻辑中是「结论,可从叫做‘前提’的已知事实,‘必然地’得出的推理」。如果前提为真,则结论必然为真。这区别于溯因推理和归纳推理:它们的前提可以预测出高概率的结论,但是不确保结论为真。 “演绎推理”还可以定义为结论在普遍性上不大于前提的推理,或「结论在确定性上,同前提一样」的推理。
xsd:nonNegativeInteger 75528

data from the linked data cloud