Debra Paget

rdf:langString Debra Paget

rdf:langString Debralee Griffin, coneguda artísticament com a Debra Paget (Denver, 19 d'agost de 1933), és una actriu estatunidenca. Va créixer en una família immersa al món del xou-business, perquè la seva mare havia practicat el striptease i el seu germà i germanes es convertirien també en actors, professió en la qual Debra destacaria amb papers plens de sensual exotisme. Va començar la seva carrera cinematogràfica als 15 anys, quan va intervenir en El plor de la ciutat (1948), un títol de cinema negre dirigit per Robert Siodmak. Primers papers secundaris en esplèndides pel·lícules com a House of Strangers (1949) de Joseph L. Mankiewicz o (1949) de Lloyd Bacon, van fer que la bella presència de Debra Paget anés guanyant consistència en el star system de Hollywood. Altres títols en els quals se li atorga major protagonisme, com el western de Delmer Daves Fletxa trencada (1950), en el qual interpreta a una noia índia, l'especialitzarien en personatges històrics. La dona pirata (1951), pel·lícula de Jacques Tourneur, que Debra co-protagonitza al costat de Jean Peters, Ocell del paradís (1951) de Delmer Daves, una versió de l'obra Els Miserables de Victor Hugo titulada (1952), realitzada per Lewis Milestone, Demetri i els gladiadors (1954), de nou sota la direcció de Daves, El príncep valent (1954) de Henry Hathaway, (1954) de Harmon Jones, (1955) de o la superproducció bíblica de Cecil B. DeMille Els Deu Manaments (1956) serien algunes de les seves pel·lícules més destacades en la primera meitat de la dècada dels 50. Després del film dirigit per DeMille, Debra va protagonitzar el títol on va debutar Elvis Presley al cinema, Love Me Tender (1956), tot un èxit de taquilla per a ambdós, qui mantindrien fora del plató una bona i duradora amistat. A la segona meitat dels anys 50, Debra intervindria en noves pel·lícules en les quals la seva fràgil bellesa brillava en paratges llunyans, apareixent al costat de Cornel Wilde a Omar Khayyam (1957), un biopic sobre el famós escriptor dirigida per William Dieterle, i en dos títols de producció alemanya dirigits per Fritz Lang, Der Tiger von Eschnapur (1958) i (1959), en els quals Debra Paget realitza unes suggestives escenes de dansa. Al començament de la dècada dels 60 va intervenir en un film italià ambientat a Egipte, (1960), per a finalitzar la seva carrera cinematogràfica amb dues obres del productor i director Roger Corman, en sengles adaptacions de novel·les de l'escriptor Edgar Allan Poe, (1962) i El palau encantat (1963). Debra es va casar en tres ocasions. El seu primer marit, amb el qual va contraure matrimoni el 1958, va ser l'actor . Es divorciarien en menys d'un any. Més curt seria el seu enllaç amb el director Budd Boetticher, en un matrimoni apassionat que duraria menys d'un mes, entre finals de l'any 1960 i començaments de 1961. El seu últim matrimoni es va celebrar el 1964, casant-se amb un magnat del petroli d'origen xinès, Louis C. Kung. Després d'aquestes darreres noces es va retirar definitivament del cinema.