De materia medica

http://dbpedia.org/resource/De_materia_medica an entity of type: Thing

De materia medica (bahasa Latin untuk "Tentang Bahan Obat", bahasa Yunani Koine: Περὶ ὕλης ἰατρικῆς, Peri hulēs iatrikēs) merupakan sebuah buku yang berisikan daftar dan informasi mengenai bahan obat-obatan yang ditulis oleh dokter dan farmakolog Yunani, Pedanius Dioskorides, pada abad ke-1 M. Buku ini terdiri atas lima volume dan terus digunakan, disalin, dan diterjemahkan selama sekitar 1.500 tahun sejak terbitnya serta menjadi buku mengenai obat-obatan yang paling luas digunakan dan paling berpengaruh di Eropa dan Timur Tengah pada Abad Pertengahan. rdf:langString
Il De materia medica è un erbario medico (di erbe medicinali) del I secolo d.C., scritto in lingua greca da Dioscoride Pedanio, vissuto ai tempi di Nerone. Il manoscritto più antico è noto anche come Dioscoride di Vienna: Il testo contiene circa 400 miniature, ed espone oltre 600 tipi di piante ritenute avere proprietà curative. rdf:langString
《藥物論》(古希臘語:Περὶ ὕλης ἰατρικῆς,拉丁語:De materia medica),或譯作《藥材志》、《藥物志》,是古羅馬醫生迪奧斯科里德斯所作的藥用植物與藥理學著作。成書時間約在公元50年至70年之間。 rdf:langString
المقالات الخمس (أو كتاب الخمس مقالات أو كتاب الحشائش أو كتاب الحشائش والأدوية أو هيولى الطب أو كتاب ديسقوريدس في الأدوية المفردة) هو كتاب ألفه ديسقوريدوس اليوناني، وترجمه للعربية اسطفان بن باسيل ثم راجع الترجمة أستاذه حنين بن إسحاق، غير أنه احتوى على أسماء نباتات مستعجمة كثيرة، فقام بشرحه عدة أطباء منهم ابن الجزار القيرواني وابن البيطار المالقي (في كتابه تفسير كتاب دياسقوريدوس في الأدوية المفردة). نقل العرب هذا الكتاب إلى لغتهم في أيام المتوكل الخليفة العباسي المتوفى سنة 247 هجرية، وفي ذلك قال ابن أبي أصيبعة عن اسطفان بن باسيل: «كان يقارب حنين بن إسحاق في النقل إلا أن عبارة حنين أفصح وأحلى» rdf:langString
De materia medica o Περί ὕλης ἰατρικής en l'original en grec, «els materials de la medicina» en català, és una obra en cinc volums escrita per Dioscòrides i precursora de la farmacopea moderna, escrit al segle I. Va ser traduïda a l'àrab al segle IX per Ḥasday ben Šapruṭ, metge dels primers califes de Còrdova i en llatí el 1478. va traduir-la al castellà el 1555. La primera edició del llibre de Dioscòrides, parcialment depurada d'afegits medievals la va fer l'impressor de Venècia Aldo Manuzio el 1499. rdf:langString
De materia medica (latinský název pro řecký Περὶ ὕλης ἰατρικῆς, Peri hulēs iatrikēs, znamenající „O léčivech“) je lékopis léčivých rostlin a léčiv, které z nich lze získat. Jedná se o pětidílnou encyklopedii sepsanou mezi lety 50 až 70 řeckým lékařem a chirurgem římské armády Pedaniem Dioscoridem. Jako lékopis byla široce využívána následujících 1 500 let, až dokud ji v období renesance nenahradily herbáře léčivých rostlin, čímž se řadí k nejdéle používaným přírodopisným knihám všech dob. rdf:langString
De materia medica (Latin name for the Greek work Περὶ ὕλης ἰατρικῆς, Peri hulēs iatrikēs, both meaning "On Medical Material") is a pharmacopoeia of medicinal plants and the medicines that can be obtained from them. The five-volume work was written between 50 and 70 CE by Pedanius Dioscorides, a Greek physician in the Roman army. It was widely read for more than 1,500 years until supplanted by revised herbals in the Renaissance, making it one of the longest-lasting of all natural history and pharmacology books. rdf:langString
Peri Ylis Iatrikis ​ (Περί ὕλης ἰατρικής en el griego original), más conocida como De materia medica (Acerca de la materia medicinal en español), es una obra en cinco volúmenes escrita por Dioscórides y precursora de la farmacopea moderna. En el prefacio se describe el objetivo de la obra: "sobre la preparación, propiedades y pruebas de drogas". El texto describe unas 600 plantas medicinales, incluyendo la mandrágora, unos 90 minerales y alrededor de 30 sustancias de origen animal. A diferencia de otras obras clásicas, este libro tuvo una enorme difusión en la Edad Media tanto en su original griego como en otras lenguas, tales como el latín y el árabe. rdf:langString
Sobre Material Médico (em latim: De Materia Medica) é uma enciclopédia e farmacopeia sobre ervas e quais os medicamentos que se podem dali obter. A obra em cinco volumes descreve vários elementos conhecidos por serem eficazes, onde se inclui aconitum, aloe, , Colchicum, meimendro, ópio e Scilla. Ao todo, são referidas cerca de 600 plantas, alguns animais e substâncias minerais, e cerca de 1 000 medicamentos produzidos a partir deles. rdf:langString
rdf:langString المقالات الخمس
rdf:langString De materia medica
rdf:langString De Materia Medica
rdf:langString De materia medica
rdf:langString De materia medica
rdf:langString De materia medica
rdf:langString De materia medica
rdf:langString De materia medica
rdf:langString Sobre Material Médico
rdf:langString 藥物論
rdf:langString De materia medica
rdf:langString De materia medica
xsd:integer 42841555
xsd:integer 1092788509
rdf:langString Cover of an early printed version, Lyon, 1554
xsd:date 2015-04-10
xsd:integer 5
rdf:langString Medicinal plants, drugs
rdf:langString De Materia Medica
rdf:langString De materia medica (latinský název pro řecký Περὶ ὕλης ἰατρικῆς, Peri hulēs iatrikēs, znamenající „O léčivech“) je lékopis léčivých rostlin a léčiv, které z nich lze získat. Jedná se o pětidílnou encyklopedii sepsanou mezi lety 50 až 70 řeckým lékařem a chirurgem římské armády Pedaniem Dioscoridem. Jako lékopis byla široce využívána následujících 1 500 let, až dokud ji v období renesance nenahradily herbáře léčivých rostlin, čímž se řadí k nejdéle používaným přírodopisným knihám všech dob. Encyklopedie popisuje účinnost mnoha léků, včetně omějí, aloe, kolokvinty obecné, ocúnu, blínu, opia či urginey přímořské. Dohromady zmiňuje asi 600 druhů rostlin, dále některá zvířata a minerální látky, a asi 1000 léčivých přípravků z nich vyráběných. Ve středověku se kniha vyskytovala v latině, řečtině a arabštině, ve formě ručně ilustrovaných rukopisů. Od šestnáctého století byl text postupně překládán do italštiny, němčiny, španělštiny a francouzštiny, v roce 1655 pak do angličtiny. Kniha vytvořila základ pro tvorbu herbářů v těchto jazycích, vytvořených lidmi jako , , , , Carolus Clusius, či William Turner. Tyto publikace postupně zahrnovaly stále více přímých pozorování, jež doplňovaly a nakonec nahradily původní text. Dochovalo se několik manuskriptů a raných výtisků De materia medica, například řecký ilustrovaný rukopis ze 6. století, který Byzantinci používali pro léčebné účely přes tisíc let. Britský botanik spatřil ještě v roce 1934 na hoře Athos mnicha používajícího k určování rostlin kopii této knihy.
rdf:langString De materia medica o Περί ὕλης ἰατρικής en l'original en grec, «els materials de la medicina» en català, és una obra en cinc volums escrita per Dioscòrides i precursora de la farmacopea moderna, escrit al segle I. Al prefaci Dioscòrides resumeix el seu objectiu de fer un inventari: «sobre la preparació, propietats i proves de medicines». Descriu unes sis-cents plantes medicinals, incloent la mandràgora, uns noranta minerals i al voltant de trenta substàncies d'origen animal. A diferència d'altres obres clàssiques, l'original en grec va tenir una gran difusió a l'època medieval en grec així com les traduccions cap al llatí i l'àrab. Dioscòrides va adquirir el seu coneixement en acompanyar l'exèrcit romà tot arreu l'imperi. El còdex més antic que es conserva és del segle vi i va ser copiat per a Anícia Juliana, filla de l'emperador romà Anici Olibri. Aquest manuscrit consta de 491 folis i gairebé 400 il·lustracions. Es coneix com a Codex Vindobonensis com el «Dioscòrides de Viena». Va ser adquirit el 1569 per l'emperador Maximilia II (1527-1576) per a la bibilioteca imperial de Viena, antecessora de la Biblioteca Nacional de Viena. Va ser traduïda a l'àrab al segle IX per Ḥasday ben Šapruṭ, metge dels primers califes de Còrdova i en llatí el 1478. va traduir-la al castellà el 1555. La primera edició del llibre de Dioscòrides, parcialment depurada d'afegits medievals la va fer l'impressor de Venècia Aldo Manuzio el 1499. Pius Font i Quer publicà un conegut llibre de botànica Plantas medicinales: el Dioscórides renovado (Plantes medicinals. Dioscòrides renovat) publicat el 1962 encara obligatòriament en castellà. Es basa parcialment en la traducció feta per Andres de Laguna i l'obra va ser il·lustrada per .
rdf:langString المقالات الخمس (أو كتاب الخمس مقالات أو كتاب الحشائش أو كتاب الحشائش والأدوية أو هيولى الطب أو كتاب ديسقوريدس في الأدوية المفردة) هو كتاب ألفه ديسقوريدوس اليوناني، وترجمه للعربية اسطفان بن باسيل ثم راجع الترجمة أستاذه حنين بن إسحاق، غير أنه احتوى على أسماء نباتات مستعجمة كثيرة، فقام بشرحه عدة أطباء منهم ابن الجزار القيرواني وابن البيطار المالقي (في كتابه تفسير كتاب دياسقوريدوس في الأدوية المفردة). نقل العرب هذا الكتاب إلى لغتهم في أيام المتوكل الخليفة العباسي المتوفى سنة 247 هجرية، وفي ذلك قال ابن أبي أصيبعة عن اسطفان بن باسيل: «كان يقارب حنين بن إسحاق في النقل إلا أن عبارة حنين أفصح وأحلى» نقل أسطفان هذا الكتاب من اليونانية إلى العربية ثم قرأ حنين بن إسحاق الترجمة فصححها وأجازها. وكان أسطفان إذا علم ما يقابل بالعربية الأسماء اليونانية ذكره، وإذا لم يعلم ترك اللفظ اليوناني على حاله «اتكالاً» منه على أن يبعث الله بعده من يعرف ذلك ويفسره باللسان العربي. وحمل هذا الكتاب إلى الأندلس فيما حمل إليها من تآليف المشارقة أو ترجماتهم فانتفع به الأطباء، إلا أن ألفاظاً كثيرة باليونانية ظلت غير مفهومة لعدم ذكر ما يقابلها بالعربية حتى كانت أيام عبد الرحمن بن محمد الناصر وهو يومئذ صاحب الأندلس فكاتبه رومانوس الثاني ملك القسطنطينية في سنة سبع وثلاثين وثلاثمائة وهاداه بهدايا لها قدر عظيم منها كتاب ديسقوريدس مصوَّر الحشائش بالتصوير الرومي العجيب، وكان الكتاب مكتوباً بالإغريقي أي باليوناني القديم ومما جاء في كتاب رومانوس إلى الملك الناصر: «إن كتاب ديسقوريدس لا تجتنى فائدته إلا برجل يحسن العبارة باللسان اليوناني ويعرف أشخاص تلك الأدوية. فإن كان في بلدك من يحسن ذلك فزت أيها الملك بفائدة الكتاب» قال ابن جلجل: «ولم يكن يومئذٍ بقرطبة من يقرأ اللسان الإغريقي فبقي كتاب ديسقوريدس في خزانة عبد الرحمن الناصر ولم يترجم إلى اللسان العربي. وبقي الكتاب بالأندلس الذي بين أيدي الناس بترجمة أسطفان الواردة من مدينة السلام بغداد، فلما جاوب الناصر رومانوس الملك سأله أن يبعث إليه برجل يتكلم بالإغريقي واللاتيني ليعلم له عبيداً يكونون مترجمين فبعث رومانوس إلى الناصر براهب يدعى نيقولا فوصل إلى قرطبة سنة أربعين وثلاثمائة. وكان يومئذ بقرطبة من الأطباء قوم لهم بحث وتفتيش وحرص على استخراج ما جهل من أسماء عقاقير كتاب ديسقوريدس بالعربية فصح ببحث هؤلاء النفر تصحيح الوقوف على أشخاص عقاقير كتاب ديسقوريدس بمدينة قرطبة ما أزال الشك فيها من القلوب، وتصحيح النطق بأسمائها بلا تصحيف إلا القليل منها الذي لا بال له ولا خطر وذلك في مثل عشرة أدوية» يفهم من هذا الكلام أن كتاب ديسقوريدس بقي على ترجمة اسطفان بن باسيل ولم يترجم ترجمة جديدة أندلسية بل أن الأطباء الأندلسيين استعانوا بالراهب نقولا على فهم معاني ألفاظ العقاقير ومعرفة أشخاصها وتصحيح النطق بأسمائها، وبقيت الترجمة الأسطفانية لا تنازعها ترجمة ثانية على أن الأندلسيين والمغاربة إذا كانوا لم ينقلوا الكتاب نقلاً جيداً إلى العربية فإنهم أكملوا النقل البغدادي بالشرح والتفسير.وقد وصل إلينا من مخطوطات ترجمة اسطفان بن باسيل على ما ذكر الدكتور صلاح الدين المنجد ما يلي: * مخطوطة أيا صوفيا بالآستانة. * مخطوطة المكتبة الوطنية بمدريد. * مخطوطة خدا بخش بتنه بالهند. يقع الكتاب الواقع في ستة أسفار ويحتوي على وصف ستمائة نبات طبي (عدة نباتات منها كانت مجهولة قبل ديسقوريدس) مع كيفية استعمالها وسرد الأمراض التي تشفى بها.
rdf:langString De materia medica (Latin name for the Greek work Περὶ ὕλης ἰατρικῆς, Peri hulēs iatrikēs, both meaning "On Medical Material") is a pharmacopoeia of medicinal plants and the medicines that can be obtained from them. The five-volume work was written between 50 and 70 CE by Pedanius Dioscorides, a Greek physician in the Roman army. It was widely read for more than 1,500 years until supplanted by revised herbals in the Renaissance, making it one of the longest-lasting of all natural history and pharmacology books. The work describes many drugs known to be effective, including aconite, aloes, colocynth, colchicum, henbane, opium and squill. In all, about 600 plants are covered, along with some animals and mineral substances, and around 1000 medicines made from them. De materia medica was circulated as illustrated manuscripts, copied by hand, in Greek, Latin and Arabic throughout the mediaeval period. From the 16th century on, Dioscorides' text was translated into Italian, German, Spanish, and French, and in 1655 into English. It formed the basis for herbals in these languages by men such as Leonhart Fuchs, Valerius Cordus, Lobelius, Rembert Dodoens, Carolus Clusius, John Gerard and William Turner. Gradually these herbals included more and more direct observations, supplementing and eventually supplanting the classical text. Several manuscripts and early printed versions of De materia medica survive, including the illustrated Vienna Dioscurides manuscript written in the original Greek in 6th-century Constantinople; it was used there by the Byzantines as a hospital text for just over a thousand years. Sir Arthur Hill saw a monk on Mount Athos still using a copy of Dioscorides to identify plants in 1934.
rdf:langString Peri Ylis Iatrikis ​ (Περί ὕλης ἰατρικής en el griego original), más conocida como De materia medica (Acerca de la materia medicinal en español), es una obra en cinco volúmenes escrita por Dioscórides y precursora de la farmacopea moderna. En el prefacio se describe el objetivo de la obra: "sobre la preparación, propiedades y pruebas de drogas". El texto describe unas 600 plantas medicinales, incluyendo la mandrágora, unos 90 minerales y alrededor de 30 sustancias de origen animal. A diferencia de otras obras clásicas, este libro tuvo una enorme difusión en la Edad Media tanto en su original griego como en otras lenguas, tales como el latín y el árabe. Escrita alrededor de 65 d. C.,​ el más antiguo códice que se conserva de la obra data de comienzos del siglo VI, y fue copiado para uso de la patricia romana Anicia Juliana, hija del emperador Anicio Olibrio. Este manuscrito tiene un total de 491 folios, y casi 400 ilustraciones a página completa. En 1569 fue adquirido por el emperador Maximiliano I, y se conserva en la Biblioteca Nacional de Austria. Es conocido como Codex Vindobonensis (Códice de Viena) o, simplemente, como el Dioscórides de Viena. La obra fue traducida por primera vez al árabe en el siglo IX, en el Bagdad abasí. En el siglo siguiente, el emperador bizantino Constantino Porfirogéneta envió el libro como presente al califa cordobés Abderramán III un ejemplar en griego, que fue traducido al árabe por un monje llamado Nicolás, con la ayuda del judío Hasdai ibn Shaprut. Se imprimió por primera vez, en latín, en 1478, en Colle di Val d'Elsa (Toscana) por Pedro Paduano. Fue traducido al español por Andrés Laguna. De materia medica fue conocida durante la Edad Media en griego, en latín y en árabe —que en ese entonces eran las tres lenguas utilizadas para los textos científicos—, lo que originó la aparición de múltiples copias en las que se agregaron cambios que corrompieron el texto original.​ La incorporación al mundo de la imprenta del texto de Dioscórides se hizo en dos etapas. Primero se imprimió en 1478 la que en algunos textos se ha considerado como su edición princeps, pero que en realidad es un compendio farmacológico redactado en la Escuela de Salerno, conocido como el Dyoscorides, que añadía al texto original algunos agregados de Galeno, Isidoro y otros con comentarios de Pietro d'Abano. La primera edición del libro de Dioscórides, ya parcialmente depurada de añadidos medievales, fue llevada a cabo por el impresor veneciano Aldo Manuzio en 1499.​
rdf:langString De materia medica (bahasa Latin untuk "Tentang Bahan Obat", bahasa Yunani Koine: Περὶ ὕλης ἰατρικῆς, Peri hulēs iatrikēs) merupakan sebuah buku yang berisikan daftar dan informasi mengenai bahan obat-obatan yang ditulis oleh dokter dan farmakolog Yunani, Pedanius Dioskorides, pada abad ke-1 M. Buku ini terdiri atas lima volume dan terus digunakan, disalin, dan diterjemahkan selama sekitar 1.500 tahun sejak terbitnya serta menjadi buku mengenai obat-obatan yang paling luas digunakan dan paling berpengaruh di Eropa dan Timur Tengah pada Abad Pertengahan.
rdf:langString Il De materia medica è un erbario medico (di erbe medicinali) del I secolo d.C., scritto in lingua greca da Dioscoride Pedanio, vissuto ai tempi di Nerone. Il manoscritto più antico è noto anche come Dioscoride di Vienna: Il testo contiene circa 400 miniature, ed espone oltre 600 tipi di piante ritenute avere proprietà curative.
rdf:langString Sobre Material Médico (em latim: De Materia Medica) é uma enciclopédia e farmacopeia sobre ervas e quais os medicamentos que se podem dali obter. A obra em cinco volumes descreve vários elementos conhecidos por serem eficazes, onde se inclui aconitum, aloe, , Colchicum, meimendro, ópio e Scilla. Ao todo, são referidas cerca de 600 plantas, alguns animais e substâncias minerais, e cerca de 1 000 medicamentos produzidos a partir deles. A obra foi escrita entre 50 e 70 por Pedânio Dioscórides, um médico romano de origem grega. Durante mais de 1 500 anos foi uma obra de referência até ser suplantado por herbários no Renascimento, fazendo dele um dos livros de história natural que mais tempo foi utilizado. De Materia Medica circulou na forma de manuscritos ilustrados, copiados à mão, em grego, latim e árabe durante o período medieval. Do século XVI em diante, o texto de Dioscórides foi traduzido para italiano, alemão, espanhol e francês, e, em 1655, para inglês. A obra serviu de base para a elaboração de herbários por autores como Leonhart Fuchs, , Lobelius, Rembert Dodoens, Carolus Clusius, John Gerard e William Turner. Aos poucos, aqueles herbários passaram a incluir cada vez mais observações feitas na prática, complementando, e mesmo substituindo, o texto clássico. Alguns manuscritos e primeiras versões impressas de De Materia Medica chegaram até à actualidade, incluindo o manuscrito ilustrado Dioscórides de Viena da Constantinopla do século XVI.
rdf:langString 《藥物論》(古希臘語:Περὶ ὕλης ἰατρικῆς,拉丁語:De materia medica),或譯作《藥材志》、《藥物志》,是古羅馬醫生迪奧斯科里德斯所作的藥用植物與藥理學著作。成書時間約在公元50年至70年之間。
xsd:nonNegativeInteger 33080
xsd:positiveInteger 5

data from the linked data cloud