Danse Macabre
http://dbpedia.org/resource/Danse_Macabre an entity of type: Thing
Tanec smrti (francouzsky danse macabre, německy Totentanz) je výtvarné téma, rozšířené v Evropě zejména na přelomu středověku a novověku. Znázorňuje Smrt v podobě kostry nebo umrlce, jak tančí s živými osobami různých společenských stavů a sociálních vrstev. Tance smrti měly divákům připomenout jejich konečnost v duchu výzvy memento mori i fakt, že nikdo, bez ohledu na své postavení, nemůže smrti uniknout. Výjev tak býval výzvou k pokání a obrácení a snad i způsobem, jak se vyrovnat s masivní úmrtností během morových ran.
rdf:langString
رقصة الموت (بالإنجليزية: Dance of death) هي لوحة رسمت عام 1493 من طرف الفنان ميكائيل فولغيمون. وللوحة أسماء عديدة أخرى: بالفرنسية: Dance macabre و بالإسبانية: Danza de la muerte و بالكاتالانية Dansa de la mort و بالإيطالية: Danza macabra و بالبرتغالية: Dança da morte و بالألمانية Totentanz و بالهولندية Dodendans.
rdf:langString
Der Totentanz oder Makabertanz (französisch Danse macabre) ist die im 14. Jahrhundert aufgekommene Darstellung des Einflusses und der Macht des Todes auf beziehungsweise über das Leben der Menschen. Dies erfolgt oft in allegorischen Gruppen, in denen die bildliche Darstellung von Tanz und Tod meist gleichzeitig zu finden sind.
rdf:langString
La Danza de la muerte o Danza macabra es un género artístico tardo-medieval cuyo tema es la universalidad de la muerte. Se trata de un diálogo en verso y por tanto representable, en que una personificación de la Muerte, como un esqueleto humano, llama a personas de distinta posición social o en diferentes etapas en la vida para bailar alrededor de una tumba. Estas figuras suelen ser el Papa, el Obispo, el Emperador, el Sacristán, el Labrador, etc. La Muerte les recuerda que los goces mundanos tienen su fin y que todos han de morir, al igual que el género de la vanitas en pintura. Se cree que las danzas macabras eran de hecho bailadas y representadas teatralmente en el siglo XIV.
rdf:langString
Téama coiteann in ealaín na Meánaoise déanaí, damhsa nó mórshiúl agus daoine beo is daoine marbha ag glacadh páirte ann le chéile. Rinne Holbein Óg sraith iomráiteach greanadóireacht adhmaid ar an téama (1538).
rdf:langString
Danse Macabre (dari bahasa Prancis), juga disebut Tarian Kematian', adalah sebuah genre artistik dari alegori Abad Pertengahan Akhir tentang alam kematian. Danse Macabre terdiri dari orang mati atau personifikasi kematian yang menampilkan para perwakilan dari seluruh jalan kehidupan sedang berdansa di sekitaran makam, biasanya dengan Paus, kaisar, raja, anak-anak dan tenaga kerja.
rdf:langString
( 생상스의 교향시에 대해서는 죽음의 무도 (생상스) 문서를 참고하십시오.) 《죽음의 무도》(-舞蹈, 프랑스어: Danse Macabre, 영어: Dance of Death, 스페인어: Danza de la Muerte, 이탈리아어: Danza Macabra, 포르투갈어: Dança da Morte, 독일어: Totentanz, 네덜란드어: Dodendans, 에스토니아어: Surmatants, 카탈루냐어: Dansa de la Mort)란 중세 말기에 유행한, 죽음의 보편성에 대한 알레고리를 묘사하는 미술 장르이다. 죽음의 무도는 시체들 또는 의인화된 죽음이 살아 있는 모든 자들을 대표하는 산 자들, 즉 교황·황제·국왕·어린이·노동자 등과 만나거나, 또는 무덤 주위에서 덩실덩실 춤을 추는 것으로 이루어져 있다. 그리하여 생명이 얼마나 허무한지, 현세의 삶의 영광이 얼마나 헛된 것인지를 보는 이에게 일깨우려 하는 것이다.
rdf:langString
La danza macabra è un tema iconografico tardo medievale nel quale è rappresentata una danza fra uomini e scheletri.
rdf:langString
Taniec śmierci (z fr. danse macabre, wym. [dɑ̃s ma.kabʁ]) – alegoryczny taniec, którego przedstawianie rozwinęło się w kulturze późnego średniowiecza (XIV i XV wiek), korowód ludzi wszystkich stanów z kościotrupem na czele, wyrażający równość wszystkich ludzi w obliczu śmierci.
rdf:langString
死の舞踏（しのぶとう）とは、中世末期の14世紀から15世紀のヨーロッパで流布した寓話、およびそれをもとにした一連の絵画や彫刻の様式である。La Danse Macabre（フランス語）Dance of death（英語）、 La Danza Macabra （イタリア語）、Totentanz（ドイツ語）と多数の言語による呼び方が存在する。
rdf:langString
Dança macabra ou Dança da Morte (em francês Danse macabries, em alemão Totentanz), é uma alegoria artístico-literária do final da Idade Média sobre a universalidade da morte, que expressa a ideia de que não importa o estatuto de uma pessoa em vida, a dança da morte une a todos. Há representações de Danças macabras na literatura, pintura, escultura, gravura e música.
rdf:langString
Танок смерті (фр. Danse macabre, італ. Danza macabra, англ. Dance of Death, ісп. Danza de la muerte) — поширений мотив у західноєвропейській культурі, спочатку у девізах і літературі, згодом у фресках, живописі та серіях гравюр від 14 до 20 ст. а також у музиці й театрі.
rdf:langString
死亡之舞（法語：Danse Macabre）是欧洲中世纪后期出现的一种艺术体裁，是Memento mori的一种，见于各类绘画作品中。其常见的主题是拟人化的死亡（如骷髅），寓意着生命的脆弱和世间众生注定死亡的命运。现存最早的死亡之舞艺术作品见于巴黎的壁画（1424-25）。
rdf:langString
La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al segle xiv. Aquest macabre espectacle es va desenvolupar en tota la literatura europea, procedent de França. El tema de la mort va dominar la baixa edat mitjana, contra la qual no hi havia resignació cristiana, sinó terror davant la pèrdua dels . Presenta, d'una banda, una intenció religiosa: recordar que els gaudis del món són caducs i que cal estar preparat per a morir cristianament; d'altra banda, té una intenció satírica en fer que tots caiguin morts, amb independència de l'edat o de la posició social, pel poder igualador de la mort.
rdf:langString
La Mortodanco estas hispanlingva mezepoka teksto laŭkrede ludita kaj dancita en la 14a jarcento. La kastilia "Mortodanco" estas de komenco de la 15a jarcento. Konserviĝas en manuskripto de la . Ĝi enhavas pli da sescent versojn kaj en ĝi, Morto alvokas unu post alia diversajn rolulojn, kiel Papo, Episkopo, Imperiestro, Sakristiano, Kamparano, ktp., samtempe ĝi memorigas ilin ke la mondaj ĝuoj havas finon kaj ke ĉiuj devos morti. Ĉiuj falas en ĝiaj brakoj. Tiu temo havis ankaŭ pentran esprimon, kie elstaras la gravuraĵoj kiujn faris Hans Holbein, la Maljuna.
rdf:langString
The Danse Macabre (/dɑːns məˈkɑːb(rə)/; French pronunciation: [dɑ̃s ma.kabʁ]) (from the French language), also called the Dance of Death, is an artistic genre of allegory of the Late Middle Ages on the universality of death.
rdf:langString
Heriotzaren dantza, edota frantsesetik eratorria den dantza makabroa, Goi Erdi Aroan jatorria duen eta heriotzaren unibersalitatea gaitzat duen arte generoa da. Bere mezua bakarra eta argia da: norberaren jatorri edo maila sozialak ez du garrantzirik, heriotzaren dantzak batu edo berdintzen baigaitu. Alegia, gizaki guztiak inongo salbuespenik gabe hilobian amaituko dugula.
rdf:langString
La Danse macabre est un motif artistique populaire à la fois présent dans le folklore européen et élaboré à la fin du Moyen Âge. Elle est un élément, le plus achevé, de l'art macabre du Moyen Âge, du XIVe au XVIe siècle. Cette forme d'expression est le résultat d'une prise de conscience et d'une réflexion sur la vie et la mort, dans une période où celle-ci est devenue plus présente et plus traumatisante. Les guerres — surtout la guerre de Cent Ans — les famines et la peste, que représentent souvent les Quatre Cavaliers de l'Apocalypse, ont décimé les populations.
rdf:langString
De dodendans of danse macabre is een thema dat al eeuwenlang voorkomt in de westerse cultuur (met name de schilderkunst) en dat waarschijnlijk zijn oorsprong vond in Frankrijk. De dood was in de late Middeleeuwen sterk in het bewustzijn van de mensen aanwezig maar het danse-macabre-thema lijkt vrij plotseling te ontstaan en is waarschijnlijk ontstaan als gevolg van de zwarte dood. Deze voorstelling had vaak een didactisch doel, waarbij gewezen werd op het zinloze van onderscheidingen van sociale rang in het aangezicht van de dood, en mensen voorgehouden werd dat ze zich tijdens hun drukke wereldse bezigheden bewust dienden te blijven van de onvermijdelijkheid van de dood. Van oorsprong is de dodendans veertiende-eeuws. Het motief bereikte in beeldende kunst en literatuur een hoogtepunt in
rdf:langString
Dödsdans (latin: chorea macchabæorum, franska: danse macabre, tyska: Totentanz) kallas i konsthistorien en bildlig framställning av döden, bortförande antingen enskilda personer eller hela grupper, eller personifiering av mänskliga laster (högmod, lättja med mera). Dessa framställningars syfte är att visa fåfängan hos det jordiska—hur människor av alla åldrar och stånd måste böja sig för dödens allt jämnande makt. Bortförandet försinnligas ibland genom bilden av en dans som anförs av benrangelsmannen eller till vilken denne spelar musiken. (Därav kommer troligen namnet dödsdans eller döddans, vilket dock även kan betyda de dödas dans.) Man känner inte med säkerhet till vid vilken tid dödsdanserna först framträdde eller vad som närmast gav konstnärerna anledning till denna framställningsfor
rdf:langString
Пляска смерти (др.-греч. Χορὸς τοῦ Θανάτου; лат. Mortis Saltatio; нем. Totentanz, англ. Dance of Death,исп. Danza de la muerte), Макабр (галл. от фр. Danse macabre, итал. Danza macabra) — аллегорический сюжет живописи и словесности Средневековья, представляющий собой один из вариантов европейской иконографии бренности человеческого бытия: персонифицированная Смерть ведёт к могиле пляшущих представителей всех слоёв общества — знать, духовенство, купцов, крестьян, мужчин, женщин, детей.
rdf:langString
rdf:langString
Danse Macabre
rdf:langString
رقصة الموت
rdf:langString
Dansa de la Mort
rdf:langString
Tanec smrti
rdf:langString
Totentanz
rdf:langString
Mortodanco
rdf:langString
Danza de la Muerte
rdf:langString
Heriotzaren dantza
rdf:langString
Damhsa an bháis
rdf:langString
Danse Macabre
rdf:langString
Danse macabre
rdf:langString
Danza macabra
rdf:langString
死の舞踏 (美術)
rdf:langString
죽음의 무도
rdf:langString
Dodendans (kunst)
rdf:langString
Taniec śmierci
rdf:langString
Dança macabra
rdf:langString
Пляска смерти
rdf:langString
Dödsdans
rdf:langString
Танок смерті (мотив)
rdf:langString
死亡之舞 (艺术类型)
rdf:langString
Danse Macabre
rdf:langString
The Dance of Death
rdf:langString
The Dance of Death
xsd:integer
8884
xsd:integer
1124702793
rdf:langString
Example of a woodcut from the book.[The Abbott]
rdf:langString
England
rdf:langString
Allegory, satire, woodcuts and death.
xsd:integer
1538
rdf:langString
Danse Macabre
rdf:langString
Tanec smrti (francouzsky danse macabre, německy Totentanz) je výtvarné téma, rozšířené v Evropě zejména na přelomu středověku a novověku. Znázorňuje Smrt v podobě kostry nebo umrlce, jak tančí s živými osobami různých společenských stavů a sociálních vrstev. Tance smrti měly divákům připomenout jejich konečnost v duchu výzvy memento mori i fakt, že nikdo, bez ohledu na své postavení, nemůže smrti uniknout. Výjev tak býval výzvou k pokání a obrácení a snad i způsobem, jak se vyrovnat s masivní úmrtností během morových ran.
rdf:langString
La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al segle xiv. Aquest macabre espectacle es va desenvolupar en tota la literatura europea, procedent de França. El tema de la mort va dominar la baixa edat mitjana, contra la qual no hi havia resignació cristiana, sinó terror davant la pèrdua dels . Presenta, d'una banda, una intenció religiosa: recordar que els gaudis del món són caducs i que cal estar preparat per a morir cristianament; d'altra banda, té una intenció satírica en fer que tots caiguin morts, amb independència de l'edat o de la posició social, pel poder igualador de la mort. També va tenir expressió pictòrica. Mereixen destacar-se els gravats que en va fer el Vell.
rdf:langString
رقصة الموت (بالإنجليزية: Dance of death) هي لوحة رسمت عام 1493 من طرف الفنان ميكائيل فولغيمون. وللوحة أسماء عديدة أخرى: بالفرنسية: Dance macabre و بالإسبانية: Danza de la muerte و بالكاتالانية Dansa de la mort و بالإيطالية: Danza macabra و بالبرتغالية: Dança da morte و بالألمانية Totentanz و بالهولندية Dodendans.
rdf:langString
La Mortodanco estas hispanlingva mezepoka teksto laŭkrede ludita kaj dancita en la 14a jarcento. La kastilia "Mortodanco" estas de komenco de la 15a jarcento. Konserviĝas en manuskripto de la . Ĝi enhavas pli da sescent versojn kaj en ĝi, Morto alvokas unu post alia diversajn rolulojn, kiel Papo, Episkopo, Imperiestro, Sakristiano, Kamparano, ktp., samtempe ĝi memorigas ilin ke la mondaj ĝuoj havas finon kaj ke ĉiuj devos morti. Ĉiuj falas en ĝiaj brakoj. Tiu makabra spektaklo disvolviĝis en la tuta eŭropa literaturo, devene de Francio. La temo de morto hegemoniis en la Malsupra Mezepoko, kaj antaŭ tiu ne eblis kristana akcepto, sed teruro antaŭ la perdo de la surteraj plezuroj. Ĝi prezentas, unuflanke, religian intencon: rememorigi ke la mondaj ĝuoj estas finaj kaj oni devas esti preparita por morti kristane; aliflanke, estas intenco satira ĉar ĉiuj falas mortaj, sendepende de aĝo aŭ socia situo, pro la egaliga povo de la morto. Tiu temo havis ankaŭ pentran esprimon, kie elstaras la gravuraĵoj kiujn faris Hans Holbein, la Maljuna. Ĝia influo ludis sur postaj hispanlingvaj aŭtoroj kaj verkoj, kiel ĉe la Barca de la Gloria, de Gil Vicente, Diálogo de Mercurio y Carón de , Farsa llamada Danza de la Muerte de Juan de Pedraza, La farsa de la Muerte de , Las Cortes de la Muerte de kaj la Coloquio de la Muerte con todas las edades y estados, de Sebastián de Horozco. En la 11a ĉapitro de la dua parto de La Kiĥoto, Don Quijote kaj Sancho trafas teatran grupon kiu iras de vilaĝo al vilaĝo por ludi Mortodancon. Fine, en la Baroko estas la lastaj referencoj en la religiaj dramoj de Calderón de la Barca kaj en la Sueños (1627) de Quevedo.
rdf:langString
The Danse Macabre (/dɑːns məˈkɑːb(rə)/; French pronunciation: [dɑ̃s ma.kabʁ]) (from the French language), also called the Dance of Death, is an artistic genre of allegory of the Late Middle Ages on the universality of death. The Danse Macabre consists of the dead, or a personification of death, summoning representatives from all walks of life to dance along to the grave, typically with a pope, emperor, king, child, and laborer. The effect was both frivolous, and terrifying; beseeching its audience to react emotionally. It was produced as memento mori, to remind people of the fragility of their lives, and how vain were the glories of earthly life. Its origins are postulated from illustrated sermon texts; the earliest recorded visual scheme was a now-lost mural at Holy Innocents' Cemetery in Paris dating from 1424 to 1425.
rdf:langString
Der Totentanz oder Makabertanz (französisch Danse macabre) ist die im 14. Jahrhundert aufgekommene Darstellung des Einflusses und der Macht des Todes auf beziehungsweise über das Leben der Menschen. Dies erfolgt oft in allegorischen Gruppen, in denen die bildliche Darstellung von Tanz und Tod meist gleichzeitig zu finden sind.
rdf:langString
La Danza de la muerte o Danza macabra es un género artístico tardo-medieval cuyo tema es la universalidad de la muerte. Se trata de un diálogo en verso y por tanto representable, en que una personificación de la Muerte, como un esqueleto humano, llama a personas de distinta posición social o en diferentes etapas en la vida para bailar alrededor de una tumba. Estas figuras suelen ser el Papa, el Obispo, el Emperador, el Sacristán, el Labrador, etc. La Muerte les recuerda que los goces mundanos tienen su fin y que todos han de morir, al igual que el género de la vanitas en pintura. Se cree que las danzas macabras eran de hecho bailadas y representadas teatralmente en el siglo XIV.
rdf:langString
Heriotzaren dantza, edota frantsesetik eratorria den dantza makabroa, Goi Erdi Aroan jatorria duen eta heriotzaren unibersalitatea gaitzat duen arte generoa da. Bere mezua bakarra eta argia da: norberaren jatorri edo maila sozialak ez du garrantzirik, heriotzaren dantzak batu edo berdintzen baigaitu. Alegia, gizaki guztiak inongo salbuespenik gabe hilobian amaituko dugula. Heriotzaren dantzan Heriotza beraren pertsonifikazio edo irudikapena agertzen da, giza hezurdura baten itxuraz, honek maila sozial eta adin guztietako gizakiak bere aurrera azaldu eta hilobi baten inguruan dantza egin dezaten deitzen die. Usadioz, heriotzarekin dantzatzen diren kargu edo maila sozialak Aitasantua, Artzapezpikua, Enperadorea, Sakristaua, Nekazari edo Baserritarra, eta abar ziren. Heriotzak gizakiei bizitzaren gozamen eta gauza onak ez direla betirako eta amaiera dutela, eta denoi heriotzaren unea iritsi eta hilko direla oroitarazten die. Garaiko arten, bai margolaritzan nahiz antzerki eta arkitekturan maiz irudikatu izan den gaia da.
rdf:langString
Téama coiteann in ealaín na Meánaoise déanaí, damhsa nó mórshiúl agus daoine beo is daoine marbha ag glacadh páirte ann le chéile. Rinne Holbein Óg sraith iomráiteach greanadóireacht adhmaid ar an téama (1538).
rdf:langString
La Danse macabre est un motif artistique populaire à la fois présent dans le folklore européen et élaboré à la fin du Moyen Âge. Elle est un élément, le plus achevé, de l'art macabre du Moyen Âge, du XIVe au XVIe siècle. La première Danse macabre semble être réalisée à Paris, au Charnier des Saint-Innocents en 1424. Elle se nourrit des inquiétudes des temps de crise en y répondant par la force de l'imaginaire. Par cette sarabande qui mêle morts et vivants, la Danse macabre souligne la vanité des distinctions sociales, dont se moque le destin, fauchant le pape comme le pauvre prêtre, l'empereur comme le lansquenet. C'est une leçon morale adressée aux vivants afin de réfléchir à notre condition : elle console les plus pauvres et apprend aux plus grands que personne n'est au-dessus des lois. Sa composition se fait de manière hiérarchique : elle fait d'abord entrer les « grands » (pape, empereur, roi, cardinal ou patriarche) puis descend l'échelle sociale en faisant entrer les « petits » (laboureur, enfant, cordelier, ermite). Les vivants sont donc des personnages représentant les différentes strates sociales et les morts sont squelettiques, dansent, font des cabrioles, se moquent et entraînent vers la mort les vivants, en s'affublant de leurs attributs (couronne, épée, instruments de musique). Tout au long du XVe siècle et au début du XVIe, ce thème est peint sur les murs des églises, dans les cimetières d'Europe du Nord, sur les murs extérieurs des cloîtres, les charniers, les ossuaires. Au-dessus ou au-dessous de l'illustration sont peints des vers par lesquels la mort s'adresse à la victime, souvent sur un ton sarcastique et empreint de cynisme. Il est diffusé à travers l'Europe par les textes poétiques colportés par les troupes de théâtre de rues. Cette forme d'expression est le résultat d'une prise de conscience et d'une réflexion sur la vie et la mort, dans une période où celle-ci est devenue plus présente et plus traumatisante. Les guerres — surtout la guerre de Cent Ans — les famines et la peste, que représentent souvent les Quatre Cavaliers de l'Apocalypse, ont décimé les populations. Le thème traverse les époques. De nombreux peintres (Hans Holbein le Jeune), poètes (Baudelaire, Verlaine, Cazalis…), auteurs (Flaubert), musiciens (Liszt, Saint-Saëns, Benjamin Britten, Honegger, Hugo Distler), cinéastes (Fellini, Bergman…) s'emparent de celui-ci et permettent de redécouvrir ces œuvres tombées dans l'oubli.
rdf:langString
Danse Macabre (dari bahasa Prancis), juga disebut Tarian Kematian', adalah sebuah genre artistik dari alegori Abad Pertengahan Akhir tentang alam kematian. Danse Macabre terdiri dari orang mati atau personifikasi kematian yang menampilkan para perwakilan dari seluruh jalan kehidupan sedang berdansa di sekitaran makam, biasanya dengan Paus, kaisar, raja, anak-anak dan tenaga kerja.
rdf:langString
( 생상스의 교향시에 대해서는 죽음의 무도 (생상스) 문서를 참고하십시오.) 《죽음의 무도》(-舞蹈, 프랑스어: Danse Macabre, 영어: Dance of Death, 스페인어: Danza de la Muerte, 이탈리아어: Danza Macabra, 포르투갈어: Dança da Morte, 독일어: Totentanz, 네덜란드어: Dodendans, 에스토니아어: Surmatants, 카탈루냐어: Dansa de la Mort)란 중세 말기에 유행한, 죽음의 보편성에 대한 알레고리를 묘사하는 미술 장르이다. 죽음의 무도는 시체들 또는 의인화된 죽음이 살아 있는 모든 자들을 대표하는 산 자들, 즉 교황·황제·국왕·어린이·노동자 등과 만나거나, 또는 무덤 주위에서 덩실덩실 춤을 추는 것으로 이루어져 있다. 그리하여 생명이 얼마나 허무한지, 현세의 삶의 영광이 얼마나 헛된 것인지를 보는 이에게 일깨우려 하는 것이다.
rdf:langString
La danza macabra è un tema iconografico tardo medievale nel quale è rappresentata una danza fra uomini e scheletri.
rdf:langString
Taniec śmierci (z fr. danse macabre, wym. [dɑ̃s ma.kabʁ]) – alegoryczny taniec, którego przedstawianie rozwinęło się w kulturze późnego średniowiecza (XIV i XV wiek), korowód ludzi wszystkich stanów z kościotrupem na czele, wyrażający równość wszystkich ludzi w obliczu śmierci.
rdf:langString
死の舞踏（しのぶとう）とは、中世末期の14世紀から15世紀のヨーロッパで流布した寓話、およびそれをもとにした一連の絵画や彫刻の様式である。La Danse Macabre（フランス語）Dance of death（英語）、 La Danza Macabra （イタリア語）、Totentanz（ドイツ語）と多数の言語による呼び方が存在する。
rdf:langString
De dodendans of danse macabre is een thema dat al eeuwenlang voorkomt in de westerse cultuur (met name de schilderkunst) en dat waarschijnlijk zijn oorsprong vond in Frankrijk. De dood was in de late Middeleeuwen sterk in het bewustzijn van de mensen aanwezig maar het danse-macabre-thema lijkt vrij plotseling te ontstaan en is waarschijnlijk ontstaan als gevolg van de zwarte dood. Deze voorstelling had vaak een didactisch doel, waarbij gewezen werd op het zinloze van onderscheidingen van sociale rang in het aangezicht van de dood, en mensen voorgehouden werd dat ze zich tijdens hun drukke wereldse bezigheden bewust dienden te blijven van de onvermijdelijkheid van de dood. Van oorsprong is de dodendans veertiende-eeuws. Het motief bereikte in beeldende kunst en literatuur een hoogtepunt in de vijftiende eeuw.
rdf:langString
Dödsdans (latin: chorea macchabæorum, franska: danse macabre, tyska: Totentanz) kallas i konsthistorien en bildlig framställning av döden, bortförande antingen enskilda personer eller hela grupper, eller personifiering av mänskliga laster (högmod, lättja med mera). Dessa framställningars syfte är att visa fåfängan hos det jordiska—hur människor av alla åldrar och stånd måste böja sig för dödens allt jämnande makt. Bortförandet försinnligas ibland genom bilden av en dans som anförs av benrangelsmannen eller till vilken denne spelar musiken. (Därav kommer troligen namnet dödsdans eller döddans, vilket dock även kan betyda de dödas dans.) Man känner inte med säkerhet till vid vilken tid dödsdanserna först framträdde eller vad som närmast gav konstnärerna anledning till denna framställningsform. Antagligen hämtade dessa sitt ämne från skaldernas bildspråk och populära predikanters stränga förmaningstal mot världens sedeslöshet. Dödsdanserna var under medeltiden mycket omtyckta konstföreteelser, och smaken för dem tilltog i synnerhet under mitten av 1300-talet, den hemska tid då pest, krig och andra landsplågor skaffade döden så rika skördar i Europa. Dödsdansen är en senmedeltida allegori om det universella i döden, och som återfinns i konstverk, musikkompositioner och skönlitteratur. Danse macabre föreställer den personifierade döden, vanligen i form av skelett, som leder människor i en långdans mot graven; personerna som följer Döden i dansen är ofta kejsare, ynglingar, unga damer - ofta men inte alltid skelett. Allegorin syftar till att påminna om jordelivets förgänglighet och fåfänglighet (så kallat vanitasmotiv). Bakgrunden till allegorin finns i predikotexter. Den äldsta kända dödsdansen är en väggmålning i klostret Klingenthal i Klein-Basel (en serie av 40 bilder, utförda 1312). Bland andra väggmålningar med detta ämne bör nämnas den berömda dödsdansen i Gross-Basel (en fri efterbildning av den förstnämnda, troligen utförd mellan 1436 och 1441 samt förstörd 1805; fragment förvaras i Basels universitetsbibliotek), vidare dödsdansmålningarna i gravkapellet i i Lübeck. Bland andra dödsdansmålningar bör nämnas en fresk från en gravplats i Paris från 1424. Ungefär samtida är samma motiv i träsnitt tecknade av Hans Holbein d.y. och skurna av . Motivets uppenbara popularitet kan möjligen förklaras i samtidens oroligheter, i form av svält, hundraårskriget, och digerdöden. Danse macabre manade till religiös bot och bättring, i likhet med mysteriespelen som också var populära. I Tyskland kallades motivet Totentanz, i Spanien la danza de la muerte; det franska namnet, danse macabre, härrör troligen från Andra Mackabeerboken, vilken handlar om en moders och hennes sju söners grymma död. Fresker med skelettmotiv har en äldre historia än danse macabre. Ett annat vanligt motiv är tre skelett som följer tre unga män och påminner dem: Quod fuimus, estis; quod sumus, vos eritis (Vad vi var, är ni, vad vi är, kommer ni att bli). Musikaliskt har motivet använts av Camille Saint-Saëns, Franz Liszt, Gustav Mahler, med flera, långt in i samtiden.
rdf:langString
Dança macabra ou Dança da Morte (em francês Danse macabries, em alemão Totentanz), é uma alegoria artístico-literária do final da Idade Média sobre a universalidade da morte, que expressa a ideia de que não importa o estatuto de uma pessoa em vida, a dança da morte une a todos. Há representações de Danças macabras na literatura, pintura, escultura, gravura e música.
rdf:langString
Танок смерті (фр. Danse macabre, італ. Danza macabra, англ. Dance of Death, ісп. Danza de la muerte) — поширений мотив у західноєвропейській культурі, спочатку у девізах і літературі, згодом у фресках, живописі та серіях гравюр від 14 до 20 ст. а також у музиці й театрі.
rdf:langString
Пляска смерти (др.-греч. Χορὸς τοῦ Θανάτου; лат. Mortis Saltatio; нем. Totentanz, англ. Dance of Death,исп. Danza de la muerte), Макабр (галл. от фр. Danse macabre, итал. Danza macabra) — аллегорический сюжет живописи и словесности Средневековья, представляющий собой один из вариантов европейской иконографии бренности человеческого бытия: персонифицированная Смерть ведёт к могиле пляшущих представителей всех слоёв общества — знать, духовенство, купцов, крестьян, мужчин, женщин, детей. Первые «Пляски смерти», появившиеся в 1370-х годах, представляли собой серии рифмованных девизов, служивших подписями к рисункам и живописным полотнам. Они создавались вплоть до XVI века, однако, архетипы их восходят к древней латинской традиции.
rdf:langString
死亡之舞（法語：Danse Macabre）是欧洲中世纪后期出现的一种艺术体裁，是Memento mori的一种，见于各类绘画作品中。其常见的主题是拟人化的死亡（如骷髅），寓意着生命的脆弱和世间众生注定死亡的命运。现存最早的死亡之舞艺术作品见于巴黎的壁画（1424-25）。
xsd:nonNegativeInteger
36172
