Dandy

http://dbpedia.org/resource/Dandy an entity of type: Thing

Dandy byl v historii sebestředný muž, který upřednostňoval svůj fyzický vzhled, zahálčivý a poživačný způsob života v luxusním prostředí. rdf:langString
El dandismo es la corriente que se asocia a la figura del dandi, término empleado para definir a aquella persona refinada en el vestir, con grandes conocimientos de moda,​ proveniente de la burguesía, con una fuerte personalidad y poseedora de nuevos valores como la sobriedad o el uso de los avances llevados por la Revolución Industrial, que acabaría convirtiéndose en un referente para su época.​​ rdf:langString
Dandismo (ingelesezko dandy hitzatik) modaren arabera janzten zen gizonaren estiloa zen, XIX. mendean. Moda mundutik beste esanahi batzuk hartu zituen ere bai; esaterako, norberaren estilo fin zaintzearen ondorioa den irudia. Dandiak burgesiatik sortu ziren eta dotoretasuna zen haien oinarri nagusia. Gustu estetiko baten adierazpide zen, besteengandik bereizteko eta, halaber, harritzeko. rdf:langString
Dandy XIX. mendearen lehen laurdenean Britainia Handian gizarte-maila goreneko gazteen artean izan zen talde bateko kidea da; talde horrek eragin handia izan zuen gustu-kontu guztietan, batez ere janzteari zegozkionetan. Dandyen mugimendua, hasieran, moda estetiko hutsa izan bazen ere, gerora jarrera orokorrago bihurtu zen, bizitzari buruzko filosofia alegia. Bilakaera horretan eskua izan zuten, besteak beste, , lord Byronek, , Baudelairek eta Oscar Wildek. rdf:langString
Un dandy est un homme se voulant élégant et raffiné, se réclamant du dandysme, courant de mode et de société venant de l'Angleterre de la fin du XVIIIe siècle, mais aussi d'une affectation de l'esprit et de l'impertinence. rdf:langString
댄디즘(dandyism)은 19세기 초반에 영국, 프랑스 상류층에서 일어났던 하나의 사조이다. 무게, 깊이를 고려하지 않고, 세련된 멋, 치장을 주로 고려함으로써 일반 계층의 사람들에게 과시하는 태도, 사조를 나타낸다. 이런 성향은 프랑스 문화에 영향을 미치게 되었고, 이를 통해 '예술가 자존심을 보여주는 정신적인 귀족주의'라는 뜻을 가지게 되었다. 문학 작품에서는 이러한 뜻을 자주 이용한다. rdf:langString
Dandyzm – wyszukana, niekiedy przesadna, elegancja w sposobie bycia. Charakteryzuje się szczegółową dbałością o strój i nienaganne maniery, kurtuazją, oryginalnością zarówno w wyglądzie, jak i zachowaniu. Dandyzm był w środowiskach artystycznych XIX wieku wyrazem buntu wobec mieszczańskiej rzeczywistości. Żywot dandysa prowadzili m.in. pierwszy dandys Beau Brummell, Zygmunt Krasiński, Alfred de Musset, George Gordon Byron, Charles Baudelaire, Juliusz Słowacki czy Oscar Wilde. rdf:langString
En dandy kom till på 1700-talet i London och Paris, med lite olika utföranden. I London är en "dandy" en man från medelklassen som försöker lura sin omgivning att han tillhör aristokratin med sin klädstil och elegans. På den tiden var det inte heller ovanligt att man ville verka lite ”fransk” och världsvan. En viss överdrivenhet i klädstilen och i sitt uppförande är ett typiskt kännetecken för en dandy. Dandy används ofta synonymt med snobb. rdf:langString
Де́нди (англ. dandy) — социально-культурный тип XIX века: мужчина, подчёркнуто следящий за эстетикой внешнего вида и поведения, изысканностью речи. rdf:langString
Де́нді (англ. dandy) — соціально-культурний тип кінця XVIII та XIX сторіччя: чоловік, що приділяє особливу увагу зовнішньому вигляду, вишуканим манерам, жестам та мові. Характерна мода та поведінка денді сформували естетику денди́зму. Денді належали до аристократії та середнього класу, вперше виникли у Лондоні та Парижі. rdf:langString
El dandisme és el corrent que s'associa a la figura del dandi, terme emprat per a definir aquella persona refinada en el vestir, amb grans coneixements de moda, provinent de la burgesia, amb una forta personalitat i posseïdora de nous valors com la sobrietat o l'ús dels avenços portats per la Revolució Industrial, que acabaria convertint-se en un referent per a la seva època. Molts autors (entre ells ) consideren que el corrent va ser un fracàs, ja que realment el dandi, com a persona, no va existir realment, sinó que va ser fruit de la ficció literària. rdf:langString
Un dandi (de l'anglès: dandy) és un arquetip de persona molt refinada en el vestir, amb grans coneixements de moda, provinent de la burgesia, amb una forta personalitat i posseïdora de nous valors com la sobrietat o l'ús dels avanços portats per la Revolució Industrial, que acabaria convertint-se en un referent per a la seva època. rdf:langString
Dando estas viro, kiu malakceptas burĝajn valorojn, zorgas pri sia fizika aspekto, rafinas sian lingvaĵon, kultivas siajn ŝatokupojn. Dando imitas aristokratajn valorojn, ofte sen esti li mem aristokrato – tia dando estas snobo. Dandismo estis kontraŭ-kultura kutimo, kiu komenciĝis dum la revoluciaj 1790-aj jaroj kaj en Londono kaj en Parizo. Ne ekzistas “viraj modaĵoj”, kiuj meritas la nomon, post kiam Ludoviko la 16-a de Francio estis gilotinita.-- Steve Gustafson rdf:langString
A dandy is a man who places particular importance upon physical appearance, refined language, and leisurely hobbies, pursued with the appearance of nonchalance. A dandy could be a self-made man who strove to imitate an aristocratic lifestyle despite coming from a middle-class background, especially in late 18th- and early 19th-century Britain. rdf:langString
Un dandi o dandy (del inglés dandy)​​ es un arquetipo de persona muy refinada en el vestir, con grandes conocimientos de moda,​ proveniente de la burguesía, con una fuerte personalidad y poseedora de nuevos valores como la sobriedad o el uso de los avances traídos por la Revolución Industrial, que acabaría convirtiéndose en un referente para su época. rdf:langString
Der englische Begriff Dandy kam Mitte des 18. bis Anfang des 19. Jahrhunderts auf und bezeichnet nach Friedrich Kluges etymologischem Wörterbuch „junge Leute, die in auffälliger Bekleidung Kirche oder Jahrmarkt besuchen“. In Deutschland erfuhr der Dandyismus in den 1990er Jahren eine Aktualisierung durch Vertreter der Popliteratur wie Christian Kracht und Benjamin von Stuckrad-Barre. rdf:langString
Il dandismo è un comportamento diffusosi durante la Reggenza inglese e la Restaurazione francese. Proprio dei dandy, consiste in un'ostentazione di eleganza dei modi e nel vestire, caratterizzato da forme di individualismo esasperato, di ironico distacco dalla realtà e di rifiuto nei confronti della mediocrità borghese. Influì notevolmente sui movimenti culturali del XIX secolo, e in particolare sul Decadentismo. rdf:langString
ダンディ(英: dandy)は、身なり・巧みな言葉づかい・余裕ある趣味といったものを特に重視しながら、あくまで無頓着を装ってそれらを追求し、自らに陶酔する男や女の精神を指す。ダンディは、とりわけ18世紀後半から19世紀前半にかけての英国で自発的に生じ、中産階級の出自にかかわらず貴族のライフスタイルを模倣しようと励んだ。 ダンディに先行するものとしてプティ・メートルやが現れていたことは記録上はっきりしているものの、現在の意味でのダンディズムが最初に現れたのはフランス革命期にあたる1790年代のロンドンおよびパリである。ダンディは「慎み」について自問・批評を繰り返し洗練させていったが、行き着いた先は「シニシズム(en)」こそが「知的ダンディズム」であるとする作家ジョージ・メレディスの定義であった(なおメレディス自身はダンディではない)。もっとも、この時代を扱った『紅はこべ』のスカーレット・ピンパーネルは、文学史上でもかなりのダンディではある。先のものよりは手厳しくない定義として、トーマス・カーライルはダンディを単なる「着道楽」としている。オノレ・ド・バルザックは人間喜劇の1作『金色の眼の娘』(1835年)に、完全な俗人にして非情の人アンリ・ド・マルセーを登場させており、このマルセーははじめ完璧なダンディの要件を満たしていたが、憑りつかれたような恋愛の過程で激しく凶悪な嫉妬が姿を現していった。 rdf:langString
Een dandy of dandyman is iemand, doorgaans een man, die vanuit zijn levensvisie veel aandacht besteedt aan zijn uiterlijk en voorkomen. Het dandyisme begon als een vorm van verzet tegen de Franse Revoluties rond 1790. Een criterium voor dandyisme is het kunnen relativeren van het eigen ik, waardoor het van snobisme kan onderscheiden worden. Het dandyisme manifesteert zich steeds als een paradoxaal fenomeen. De dandy moest kiezen tussen twee tegengestelde gedragingen: de kunst van het behagen en de kunst van het behagen door te ontstemmen. rdf:langString
Costumava-se denominar dândi, (em inglês, dandy) aquele homem de bom gosto e fantástico senso estético, mas que não necessariamente pertencia à nobreza. O dândi é o cavalheiro perfeito, um homem que escolhe viver a vida de maneira intensa. Como uma máscara, ou um símbolo, é uma subespécie de intelectual que dá um enorme valor e atenção ao esteticismo e à beleza dos pormenores. É um pensador, contudo diletante, ocupando o seu tempo com lazer, atividades lúdicas e ociosas. Tem uma obsessão pela classe e é um dissidente do vulgar. rdf:langString
rdf:langString Dandy
rdf:langString Dandi
rdf:langString Dandisme
rdf:langString Dandy
rdf:langString Dandy
rdf:langString Dando
rdf:langString Dandy
rdf:langString Dandi
rdf:langString Dandismo
rdf:langString Dandismo
rdf:langString Dandy
rdf:langString Dandismo
rdf:langString 댄디즘
rdf:langString ダンディ
rdf:langString Dandy
rdf:langString Dandyzm
rdf:langString Dândi
rdf:langString Денди
rdf:langString Dandy
rdf:langString Денді
xsd:integer 8859
xsd:integer 1121567850
xsd:date 2016-07-22
rdf:langString Un dandi (de l'anglès: dandy) és un arquetip de persona molt refinada en el vestir, amb grans coneixements de moda, provinent de la burgesia, amb una forta personalitat i posseïdora de nous valors com la sobrietat o l'ús dels avanços portats per la Revolució Industrial, que acabaria convertint-se en un referent per a la seva època. El corrent associat al dandi es denomina «dandisme», sense estar clar l'origen de la paraula ni si la seva procedència va ser més literària que real o a l'inrevés,[4] però va néixer en la societat anglesa i sobretot francesa de finals del segle xviii. Amb posterioritat s'aniria expandint a altres nacions portada per persones que havien residit a Londres i sobretot París. El dandisme es va convertir en un referent per a la moda masculina, per als valors i per als costums de les societats europees molt agitades per les diferents revolucions esdevingudes entre els segles XVIII, XIX i principis del xx. Aquest corrent va ser contestatari amb la societat de la seva època i amb moviments com el romanticisme del que pretenia separar-se.[5] Encara que fracassats vitalment, els seguidors del dandisme van contribuir a crear la moda masculina actual, així com el concepte de celebritat, el de drets d'imatge i el de tribu urbana.[6]
rdf:langString El dandisme és el corrent que s'associa a la figura del dandi, terme emprat per a definir aquella persona refinada en el vestir, amb grans coneixements de moda, provinent de la burgesia, amb una forta personalitat i posseïdora de nous valors com la sobrietat o l'ús dels avenços portats per la Revolució Industrial, que acabaria convertint-se en un referent per a la seva època. El dandisme sorgeix a finals del segle XVIII i principis del segle xix, tenint com a punt de partida el marc de la monarquia absoluta, a la qual tracta d'incomodar. És un corrent que s'expandeix ràpidament des d'Anglaterra a França i es desenvolupa al compàs de l'evolució de la incipient democràcia burgesa. El dandisme té el seu origen en la inquietud cultural i estètica en els principis del corrent artístic conegut com a romanticisme, i per això, pot arribar a considerar-se que la mateixa identitat del dandi és una obra d'art. El dandisme com corrent defensa l'artificial sobre el natural, la premeditació és el substitut de l'espontaneïtat, adoptant un esperit crític amb què es tracta de desemmascarar els artificis d'una societat (la jerarquitzada de finals del segle xviii i principis del XIX), que ha volgut convertir en natural el seu statu quo. Es pot dir que el dandisme utilitza una lògica brechtiana. I es defineix com un corrent urbà, nascuda a les ciutats d'aquesta època, en les que s'expandeix amb gran força una nova burgesia que exigeix i espera canvis socials de gran importància en l'economia i política dels seus països. Bé podria dir-se que el dandisme és sinònim d'inconformisme. El dandisme té dos requisits: conèixer perfectament les normes d'urbanitat, i no tenir cap inconvenient a trencar-les lliurement. Al mateix temps, el dandisme és seguit per unes figures singulars que, entre altres coses, no tenen ofici, no els dona suport cap institució, són uns marginals, en el sentit de trobar-se al marge d'una classe social que els permet viure de rendes i fama, a la qual, alhora menyspreen i critiquen obertament. El dandisme s'associa a l'elegància, la qual en el dandi es caracteritzaria per l'ús de certes peces de vestir i la precisió en els colors i formes d'aquestes. A més el dandisme és sobri, en les formes, en els teixits, en les maneres. Tots aquests conceptes eren manifestats en la forma de vestir, per això el dandisme s'associa a la moda. Cal destacar l'existència de l'anomenat "dandisme negre", el qual ha transcendit èpoques i fronteres. Poden trobar-dandis negres des del segle xviii fins als anys quaranta del segle XX; des de Londres a Harlem (destacant el furor del moviment durant l'era màgica de l'apogeu del jazz en plena II Guerra Mundial), passant pels Sapeurs (nombre que ve de l'associació SAPE "Le Societe des Ambianceurs et des Personnes Elegants" -Societat d'Ambientadors i de Persones Elegants- que va donar lloc a una escola: la Sapologie; en alguns llocs s'anomenaren a ells mateixos "els parisencs") de Brazzaville i de Kinshasa. Molts autors (entre ells ) consideren que el corrent va ser un fracàs, ja que realment el dandi, com a persona, no va existir realment, sinó que va ser fruit de la ficció literària.
rdf:langString Dandy byl v historii sebestředný muž, který upřednostňoval svůj fyzický vzhled, zahálčivý a poživačný způsob života v luxusním prostředí.
rdf:langString Der englische Begriff Dandy kam Mitte des 18. bis Anfang des 19. Jahrhunderts auf und bezeichnet nach Friedrich Kluges etymologischem Wörterbuch „junge Leute, die in auffälliger Bekleidung Kirche oder Jahrmarkt besuchen“. Berühmte Vertreter waren Beau Brummell, Beau Nash, Charles Baudelaire, Alfred d’Orsay, Lord Byron, Giacomo Casanova, der Fürst Hermann von Pückler-Muskau, Benjamin Disraeli, später auch die Vertreter des Ästhetizismus wie Oscar Wilde, Aubrey Beardsley, James McNeill Whistler und Max Beerbohm. Einer der bekanntesten Dandys des 20. Jahrhunderts war der Prince of Wales (kurzzeitig König Eduard VIII.), späterer Herzog von Windsor. Auch der US-amerikanische Schriftsteller Tom Wolfe trat mit seinen typischen weißen Anzügen als moderner Dandy auf. In Deutschland erfuhr der Dandyismus in den 1990er Jahren eine Aktualisierung durch Vertreter der Popliteratur wie Christian Kracht und Benjamin von Stuckrad-Barre.
rdf:langString Dando estas viro, kiu malakceptas burĝajn valorojn, zorgas pri sia fizika aspekto, rafinas sian lingvaĵon, kultivas siajn ŝatokupojn. Dando imitas aristokratajn valorojn, ofte sen esti li mem aristokrato – tia dando estas snobo. Dandismo estis kontraŭ-kultura kutimo, kiu komenciĝis dum la revoluciaj 1790-aj jaroj kaj en Londono kaj en Parizo. Ne ekzistas “viraj modaĵoj”, kiuj meritas la nomon, post kiam Ludoviko la 16-a de Francio estis gilotinita.-- Steve Gustafson La vorto “dando”, de origino nekonata, estis laŭmoda dum la militoj de Napoleono. La pratipo de la dando en brita societo estis (1778-1840), kunulo de Georgo la 4-a de Britio : ne pudrita, ne parfumita, perfekte banita kaj razita, vestita en simpla blua palto, perfekte brosita, kiu perfekte taŭgas, li estis frua famulo precipe pro sia lakonaj spritaĵoj kaj sia vasta vestaro. Brummell heredis grandan riĉaĵon de tridek mil pundoj, kiujn li elspezis por kostumoj kaj bonvivo, ĝis li trafis la tipan sorton de la dando, kaj fuĝis de siaj kreditoroj en Francion, kaj fine mortis en frenezulejo. Fakte, la nova Plena Ilustrita Vortaro enhavas la vortojn fordandi kaj tradandi, kiuj volas diri perdi pro dandado. La vortaro donas kiel ekzemplo la Zamenhofa frazon tradandi sian monon. Dum lia apogeo, la diktaĵoj de Brummell pri modo kaj etiketo superregadis. Oni tre imitis la kutimojn de Brummell pri vestoj kaj stilo, precipe en Francio, kie ili iĝis furoro en la bohemaj kvartaloj. Personoj pli lertaj ol Brummell ankaŭ adoptis la stilon; Lord Byron foje sin vestis kiel dando, kaj helpis konatigi la krispan “ĉemizon de la poetoj”, kun puntaj manumoj kaj kolumo. Li farigis sian portreton, vestita en kostumo de albana kamparano. Granda dando en la 1840-aj jaroj estis , grafo d’Orsay, kiu estis amiko de Byron kaj moviĝis en la alta londona societo. La granda dando de la literaturo estas la Ruĝa Anagalo, heroo de fikcia romano de 1905 pri la Franca Revolucio. En Francio, la stilo nomiĝis dandyisme. La dando kreis sin mem. La poeto Charles Baudelaire skribis, ke aspiranta dando ne devus havi “neniun profesion alian ol eleganteco. . . neniun statuson alian ol kultivi la ideon de beleco en si mem. . . . La dando devas aspiri esti sublima seninterrompe; li devas vivi kaj dormi antaŭ spegulo." verkis eseon pri La Anatomio de Dandismo, kiu esploris la karieron de Beau Brummell. Pro sia prizorgado pri sia kostumo, francaj bohemaj dandoj, kiel siaj malpli bone vestitaj fratoj, volis komuniki sian malestimon por - kaj pliboneco antaŭ - burĝa societo per sia vestmaniero kaj vivmaniero. Ne estas mirinde, ke francaj dandoj akiru reputacion pro dekadenco. Ilia ornamite vestita bohemio grave influis simbolismon en franclingva literaturo en la fino de la 19-a jarcento.
rdf:langString A dandy is a man who places particular importance upon physical appearance, refined language, and leisurely hobbies, pursued with the appearance of nonchalance. A dandy could be a self-made man who strove to imitate an aristocratic lifestyle despite coming from a middle-class background, especially in late 18th- and early 19th-century Britain. Previous manifestations of the petit-maître (French for "small master") and the Muscadin have been noted by John C. Prevost, but the modern practice of dandyism first appeared in the revolutionary 1790s, both in London and in Paris. The dandy cultivated cynical reserve, yet to such extremes that novelist George Meredith, himself no dandy, once defined cynicism as "intellectual dandyism". Some took a more benign view; Thomas Carlyle wrote in Sartor Resartus that a dandy was no more than "a clothes-wearing man". Honoré de Balzac introduced the perfectly worldly and unmoved Henri de Marsay in La fille aux yeux d'or (1835), a part of La Comédie Humaine, who fulfils at first the model of a perfect dandy, until an obsessive love-pursuit unravels him in passionate and murderous jealousy. Charles Baudelaire defined the dandy, in the later "metaphysical" phase of dandyism, as one who elevates aesthetics to a living religion, that the dandy's mere existence reproaches the responsible citizen of the middle class: "Dandyism in certain respects comes close to spirituality and to stoicism" and "These beings have no other status, but that of cultivating the idea of beauty in their own persons, of satisfying their passions, of feeling and thinking . . . Dandyism is a form of Romanticism. Contrary to what many thoughtless people seem to believe, dandyism is not even an excessive delight in clothes and material elegance. For the perfect dandy, these things are no more than the symbol of the aristocratic superiority of mind." The linkage of clothing with political protest had become a particularly English characteristic during the 18th century. Given these connotations, dandyism can be seen as a political protest against the levelling effect of egalitarian principles, often including nostalgic adherence to feudal or pre-industrial values, such as the ideals of "the perfect gentleman" or "the autonomous aristocrat". Paradoxically, the dandy required an audience, as Susann Schmid observed in examining the "successfully marketed lives" of Oscar Wilde and Lord Byron, who exemplify the dandy's roles in the public sphere, both as writers and as personae providing sources of gossip and scandal. Nigel Rodgers in The Dandy: Peacock or Enigma? questions Wilde's status as a genuine dandy, seeing him as someone who only assumed a dandified stance in passing, not a man dedicated to the exacting ideals of dandyism.
rdf:langString El dandismo es la corriente que se asocia a la figura del dandi, término empleado para definir a aquella persona refinada en el vestir, con grandes conocimientos de moda,​ proveniente de la burguesía, con una fuerte personalidad y poseedora de nuevos valores como la sobriedad o el uso de los avances llevados por la Revolución Industrial, que acabaría convirtiéndose en un referente para su época.​​
rdf:langString Dandismo (ingelesezko dandy hitzatik) modaren arabera janzten zen gizonaren estiloa zen, XIX. mendean. Moda mundutik beste esanahi batzuk hartu zituen ere bai; esaterako, norberaren estilo fin zaintzearen ondorioa den irudia. Dandiak burgesiatik sortu ziren eta dotoretasuna zen haien oinarri nagusia. Gustu estetiko baten adierazpide zen, besteengandik bereizteko eta, halaber, harritzeko.
rdf:langString Un dandi o dandy (del inglés dandy)​​ es un arquetipo de persona muy refinada en el vestir, con grandes conocimientos de moda,​ proveniente de la burguesía, con una fuerte personalidad y poseedora de nuevos valores como la sobriedad o el uso de los avances traídos por la Revolución Industrial, que acabaría convirtiéndose en un referente para su época. La corriente asociada al dandi se denomina «dandismo», sin estar claro el origen de la palabra ni si su procedencia fue más literaria que real o al revés,​ pero nació en la sociedad inglesa y sobre todo francesa de finales del siglo XVIII. Con posterioridad se iría expandiendo a otras naciones llevada por personas que habían residido en Londres y sobre todo París. El dandismo se convirtió en un referente para la moda masculina, para los valores y para las costumbres de las sociedades europeas muy agitadas por las distintas revoluciones acaecidas entre los siglos XVIII, XIX y principios del XX. Esta corriente fue contestataria con la sociedad de su época y con movimientos como el romanticismo del que pretendía separarse.​ Aunque fracasados vitalmente, los seguidores del dandismo contribuyeron a crear la moda masculina actual, así como el concepto de celebridad, el de derechos de imagen y el de tribu urbana.​ El final de los dandis es discutido, como también lo es su propia existencia. Para académicos como Félix de Azúa, este llega con la Guerra franco-prusiana y la Primera Guerra Mundial.​ Para autores como la figura del dandi volvió a surgir en el cine tras las dos guerras mundiales y puede considerarse que perdura de una forma u otra en nuestros días. Asimismo, las monografías existentes discuten si fue un movimiento meramente masculino o, por el contrario, debería mencionarse también a mujeres dandis.
rdf:langString Dandy XIX. mendearen lehen laurdenean Britainia Handian gizarte-maila goreneko gazteen artean izan zen talde bateko kidea da; talde horrek eragin handia izan zuen gustu-kontu guztietan, batez ere janzteari zegozkionetan. Dandyen mugimendua, hasieran, moda estetiko hutsa izan bazen ere, gerora jarrera orokorrago bihurtu zen, bizitzari buruzko filosofia alegia. Bilakaera horretan eskua izan zuten, besteak beste, , lord Byronek, , Baudelairek eta Oscar Wildek.
rdf:langString Un dandy est un homme se voulant élégant et raffiné, se réclamant du dandysme, courant de mode et de société venant de l'Angleterre de la fin du XVIIIe siècle, mais aussi d'une affectation de l'esprit et de l'impertinence.
rdf:langString ダンディ(英: dandy)は、身なり・巧みな言葉づかい・余裕ある趣味といったものを特に重視しながら、あくまで無頓着を装ってそれらを追求し、自らに陶酔する男や女の精神を指す。ダンディは、とりわけ18世紀後半から19世紀前半にかけての英国で自発的に生じ、中産階級の出自にかかわらず貴族のライフスタイルを模倣しようと励んだ。 ダンディに先行するものとしてプティ・メートルやが現れていたことは記録上はっきりしているものの、現在の意味でのダンディズムが最初に現れたのはフランス革命期にあたる1790年代のロンドンおよびパリである。ダンディは「慎み」について自問・批評を繰り返し洗練させていったが、行き着いた先は「シニシズム(en)」こそが「知的ダンディズム」であるとする作家ジョージ・メレディスの定義であった(なおメレディス自身はダンディではない)。もっとも、この時代を扱った『紅はこべ』のスカーレット・ピンパーネルは、文学史上でもかなりのダンディではある。先のものよりは手厳しくない定義として、トーマス・カーライルはダンディを単なる「着道楽」としている。オノレ・ド・バルザックは人間喜劇の1作『金色の眼の娘』(1835年)に、完全な俗人にして非情の人アンリ・ド・マルセーを登場させており、このマルセーははじめ完璧なダンディの要件を満たしていたが、憑りつかれたような恋愛の過程で激しく凶悪な嫉妬が姿を現していった。 シャルル・ボードレールは、ダンディズム後期の「形而上学的」段階にあってダンディを以下のように定義している。すなわち、ダンディとは美学を宗教にまで高め、それに則って生きる者のことであり、その宗教というのは、ただダンディが存在するだけで責任ある中産階級の市民への非難となる、というものである。「ある面で、ダンディズムは精神主義およびストイシズムに近づいてい」き、「[充分な資産を持ち労働を免れた]こうした存在は、自らにとっての美の観念の洗練、趣味の上での追求、感性と思索とに生きている状態に他ならない。(中略)ダンディズムはロマン主義の1形態である。考えの足りない世上の連中が信じているらしいこととは裏腹に、ダンディズムは着る物に大はしゃぎをしてみせたり道具立てが逸品であったりすることですらない。こうしたことは、完全なダンディにとっては精神における貴族的優越の象徴以上のものではない。」 「何を着るか」ということと政治的抗議との結びつきは、イングランドでは18世紀に至ってことに顕著となっており、このことを含み置くと、ダンディズムとはそれまでの貴族に代わって市民が社会を担う平等主義の時代の勃興に対する、貴族階級によるスタイルを通じた政治的異議申し立てとみなすこともできる。ダンディズムはしばしば封建社会や前工業社会の諸価値、たとえば「完璧なジェントルマン」や「自律せる貴族」といったものへの郷愁に執着したが、矛盾したことに、ダンディは観衆を必要とするものであった。オスカー・ワイルドとバイロン卿の「マーケティング的に成功した人生」を調査した Susann Schmid は、両者のうちに作家でありゴシップおよびスキャンダルの発生源・供給源であるという、ダンディというものの公共空間における役割をみてとっている。英国の作家 Nigel Rodgers (en)は、天才的なダンディであるというワイルドの地位に疑義を呈し、ワイルドは便宜としてダンディ風な構えをとっただけに過ぎず、求道者に苛烈な要求を課すダンディズムの理念に身を奉げたのではないとみている。
rdf:langString 댄디즘(dandyism)은 19세기 초반에 영국, 프랑스 상류층에서 일어났던 하나의 사조이다. 무게, 깊이를 고려하지 않고, 세련된 멋, 치장을 주로 고려함으로써 일반 계층의 사람들에게 과시하는 태도, 사조를 나타낸다. 이런 성향은 프랑스 문화에 영향을 미치게 되었고, 이를 통해 '예술가 자존심을 보여주는 정신적인 귀족주의'라는 뜻을 가지게 되었다. 문학 작품에서는 이러한 뜻을 자주 이용한다.
rdf:langString Een dandy of dandyman is iemand, doorgaans een man, die vanuit zijn levensvisie veel aandacht besteedt aan zijn uiterlijk en voorkomen. Het dandyisme begon als een vorm van verzet tegen de Franse Revoluties rond 1790. Een criterium voor dandyisme is het kunnen relativeren van het eigen ik, waardoor het van snobisme kan onderscheiden worden. Het dandyisme manifesteert zich steeds als een paradoxaal fenomeen. De dandy moest kiezen tussen twee tegengestelde gedragingen: de kunst van het behagen en de kunst van het behagen door te ontstemmen. De term dandy is het Engelse synoniem voor het Nederlandse 'fat' of 'pronker'. Het woord dandy is afkomstig uit India, waar het verwees naar de wandelstokken die de officieren van het Britse Rijk bij zich droegen. De last dandy standing, Sir Max Beerbohm, zou nog tot aan zijn dood in 1956 de levenswijze van de dandy in ere houden, maar ook hij noemde de dandy's van rond 1900: "a now extinct species, a lost relic of the eighteenth century and of the days before the great Reform Bill of 1832; a leisurely personage, attired with great elaboration, on his way to one of his many clubs; not necessarily interesting in himself; but fraught with external character and point; very satisfactory to those for whom the visible world exists."
rdf:langString Il dandismo è un comportamento diffusosi durante la Reggenza inglese e la Restaurazione francese. Proprio dei dandy, consiste in un'ostentazione di eleganza dei modi e nel vestire, caratterizzato da forme di individualismo esasperato, di ironico distacco dalla realtà e di rifiuto nei confronti della mediocrità borghese. Influì notevolmente sui movimenti culturali del XIX secolo, e in particolare sul Decadentismo. Il fenomeno del dandismo è stato da alcuni interpretato come puramente superficiale e riguardante unicamente la moda. Thomas Carlyle nella sua opera Sartor Resartus (1833-1834) definisce il dandy come "un uomo il cui settore, ufficio e esistenza consiste nell'indossare abiti". Tale critica deriva tuttavia da una vera e propria reazione ai cambiamenti nella struttura sociale europea verificatasi nell'Ottocento. Col suo stile di vita, il suo atteggiamento e il suo modo di presentarsi, che va oltre la mera esibizione di eleganza nel vestiario, il dandy intende definire in modo inequivocabile i tratti che lo distinguono da una massa che disprezza e di cui rifiuta i principi egalitari.
rdf:langString Costumava-se denominar dândi, (em inglês, dandy) aquele homem de bom gosto e fantástico senso estético, mas que não necessariamente pertencia à nobreza. O dândi é o cavalheiro perfeito, um homem que escolhe viver a vida de maneira intensa. Como uma máscara, ou um símbolo, é uma subespécie de intelectual que dá um enorme valor e atenção ao esteticismo e à beleza dos pormenores. É um pensador, contudo diletante, ocupando o seu tempo com lazer, atividades lúdicas e ociosas. Tem uma obsessão pela classe e é um dissidente do vulgar. Este termo, atualmente, alterou semântica e deturpou-se em significado vulgar, dado àqueles que dão cuidados extremados às aparências. Segundo o Dicionário Houaiss da língua portuguesa: ''homem que tem preocupação exagerada com a aparência pessoal''. Significados modernos no meio artístico incluem a canção Dandy, de Belchior, A revolta dos dândis da banda Engenheiros do Hawaii, , da banda Metrô e "Tanto", do grupo Skank.
rdf:langString Dandyzm – wyszukana, niekiedy przesadna, elegancja w sposobie bycia. Charakteryzuje się szczegółową dbałością o strój i nienaganne maniery, kurtuazją, oryginalnością zarówno w wyglądzie, jak i zachowaniu. Dandyzm był w środowiskach artystycznych XIX wieku wyrazem buntu wobec mieszczańskiej rzeczywistości. Żywot dandysa prowadzili m.in. pierwszy dandys Beau Brummell, Zygmunt Krasiński, Alfred de Musset, George Gordon Byron, Charles Baudelaire, Juliusz Słowacki czy Oscar Wilde.
rdf:langString En dandy kom till på 1700-talet i London och Paris, med lite olika utföranden. I London är en "dandy" en man från medelklassen som försöker lura sin omgivning att han tillhör aristokratin med sin klädstil och elegans. På den tiden var det inte heller ovanligt att man ville verka lite ”fransk” och världsvan. En viss överdrivenhet i klädstilen och i sitt uppförande är ett typiskt kännetecken för en dandy. Dandy används ofta synonymt med snobb.
rdf:langString Де́нди (англ. dandy) — социально-культурный тип XIX века: мужчина, подчёркнуто следящий за эстетикой внешнего вида и поведения, изысканностью речи.
rdf:langString Де́нді (англ. dandy) — соціально-культурний тип кінця XVIII та XIX сторіччя: чоловік, що приділяє особливу увагу зовнішньому вигляду, вишуканим манерам, жестам та мові. Характерна мода та поведінка денді сформували естетику денди́зму. Денді належали до аристократії та середнього класу, вперше виникли у Лондоні та Парижі.
xsd:nonNegativeInteger 26772

data from the linked data cloud