Curia

http://dbpedia.org/resource/Curia an entity of type: Thing

Die Kurien waren ursprünglich 30 Abteilungen, in welche die drei Stämme der altrömischen Vollbürger oder Patrizier (die , und ) sich gliederten. Jede derselben enthielt eine Anzahl Geschlechter, und sie bildeten die Grundlage der ältesten und bis auf Servius Tullius zurückgehenden, einzigen Art der Volksversammlungen, den comitia curiata, in denen nach Kurien abgestimmt wurde. Jede derselben hatte ihren Vorsteher, Curio genannt, und alle zusammen einen Obervorsteher, Curio maximus, und von diesen Kurionen wurden mit Hilfe eines Opferpriesters (Flamen curialis) auch die besonderen gottesdienstlichen Handlungen (sacra) verwaltet, die jeder Kurie oblagen. rdf:langString
Kuria (latinez: Curia) Erromako lehen hiru leinuen azpiko giza erakundea izan zen. Gero, metonimiaz, patrizioen ordezkariak, eta geroago senatariak biltzen ziren lekua; hedaduraz Senatua bera. rdf:langString
Il termine curia ai primordi della monarchia romana era una suddivisione della sua popolazione (vale a dire le tribù che ne componevano la società), e che fu in seguito utilizzata per significare il luogo dove le tribù si radunavano per discutere degli affari dello stato. rdf:langString
クリア(ラテン語: curiae、英語: curia、民団)は、古代ローマにおける市民団区分の一つ。男子集会所(メンズハウス)に起源を持つ、きわめて古い社会団体の遺制と考えられる。 rdf:langString
Curia lub kuria – w starożytnym Rzymie najstarsza jednostka podziału obywateli oparta na związkach rodowych. rdf:langString
Cúria, na Roma Antiga, era a parte da estrutura social que era composta pela reunião de algumas famílias, como nas fratrias da Grécia, caracterizadas pela existência de um chefe, denominado curião. Cada cúria possuía seu altar de adoração a um deus protetor, tal como nas famílias e nas tribos, no qual eram realizados banquetes fúnebres. Cabia ao curião, essencialmente, presidir aos sacrifícios. Cúria era mais poderosa que o Senado. rdf:langString
Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues. Generalment era adjacent al fòrum o àgora, era quadrangular, quadrat o rectangular. A Roma la cúria era la seu del senat. Les cúries o edificis polítics principals de Roma eren tres, la Cúria Hostília, la Júlia i la Pompeiana. El lloc de culte de cada cúria es deia també Cúria i primer era només un altar, després un sacellum i finalment un edifici on es discutia de política, diners o religió. rdf:langString
Curia (Latin plural curiae) in ancient Rome referred to one of the original groupings of the citizenry, eventually numbering 30, and later every Roman citizen was presumed to belong to one. While they originally likely had wider powers, they came to meet for only a few purposes by the end of the Republic: to confirm the election of magistrates with imperium, to witness the installation of priests, the making of wills, and to carry out certain adoptions. rdf:langString
Una curia, en los tiempos de la Antigua Roma, era una subdivisión del pueblo, más o menos identificada con una tribu. Esta estratificación de la sociedad en las tres tribus originales de Roma fueron: Ramnenses, cuyo nombre deriva de Rómulo, Titienses, que traen el suyo de Tito Tacio, y Luceres, de los cuales se ignora el origen y el porqué de su denominación. La primera tribu estaba formada por los latinos, la segunda por los sabinos y la última por los etruscos, pueblo de procedencia desconocida y que en principio dominó a los otros. Cada una de las tres tribus estaba formada por diez curias y cada una de estas por un determinado número de Gens. rdf:langString
Dans la Rome antique, le mot curia (curie en français), désigne un groupe d'hommes, ou le lieu où ils se réunissent. Le terme désignait ainsi des subdivisions civiques à Rome à l'époque de la monarchie et dans les cités de droit latin. À Rome, la Curie désigne le bâtiment où se réunissait le Sénat romain. rdf:langString
쿠리아(라틴어: Curia, 복수형: 쿠리아이(Curiae))는 고대 로마의 시민단 단위 가운데 하나이다. 고대 로마의 가문별 공동체로서 고대 그리스의 에 해당한다. 쿠리아는 고대 로마의 발전과 함께 고대 로마의 여러 지역에 거주하는 여러 부족(트리부스, Tribus)을 대표하는 단위로 여겨졌으며 하부에는 여러 씨족(겐스, Gens)을 대표하는 단위를 두었다. 또한 민회 소집, 행정 단위 형성, 제례·의식 행사의 기능도 가졌다. 고전에 따르면 고대 로마를 건설한 로물루스가 고대 로마의 부족인 트리부스(Tribus)를 람네스(Ramnes), 티티에스(Tities), 루케레스(Luceres) 3개 단위로 나누었다고 전해진다. 하나의 트리부스는 10개의 쿠리아로 구성되었고 하나의 쿠리아는 10개의 겐스로 구성되었다고 전해진다. 쿠리아는 원래부터 징병 기관을 제공한 것으로 추정되며 방위 조직 가입, 토지 소유 감독을 행사하고 에 대한 군사 직무 위탁을 승인했다. 쿠리아는 모두 공통적인 공공 제례를 위한 국가적인 제도였으나 겐스는 각각 별도의 제례와 수호신을 갖춘 국가 외적인 조직이었다. rdf:langString
Een curia was een bestuurslaag in Rome. In het oudste Rome waren er oorspronkelijk drie patricische stammen of tribus, die samen de oude stadstaat Rome vormden, de , de en de . Elk van deze etnische tribus was onderverdeeld in tien curiae: de eerste civitas Romana telde er aldus dertig. De curia was in de eerste plaats een religieuze vereniging, met een eigen vergaderlokaal (de curia), eigen religieuze plechtigheden en een eigen priester (de curio). Ook het leger was op deze basis samengesteld. rdf:langString
Ку́рия (лат. cūria, от co — «вместе» и vir — «муж», «взрослый мужчина») — подразделение населения (древне-латинских общин) Древнего Рима, совокупность нескольких родов (gentes), где было 30 патрицианских курий, каждая в 10 родов. rdf:langString
Kurian (latin curia) motsvarar Heliga stolens regering och centrala förvaltning. Genom detta är kurian näst påven det mest inflytelserika organet inom Romersk-katolska kyrkan. Beteckningen "kuria" uppkom mot slutet av 1000-talet som namn på den påvliga hovstaten. Sin nuvarande form har kurian givits av påven Johannes Paulus II 1988 genom den apostoliska konstitutionen . Ordet kuria antas komma av gammallatinets coviria, en församling av män. rdf:langString
rdf:langString Curia
rdf:langString Cúria romana
rdf:langString Kurie (Römisches Reich)
rdf:langString Κουρία
rdf:langString Kuria
rdf:langString Curia
rdf:langString Curie (Rome antique)
rdf:langString Curia (storia romana)
rdf:langString クリア (古代ローマ)
rdf:langString 쿠리아
rdf:langString Curia (bestuurlijke indeling)
rdf:langString Curia
rdf:langString Cúria
rdf:langString Курия (Древний Рим)
rdf:langString Kurian
xsd:integer 180386
xsd:integer 1062647882
rdf:langString Curia
rdf:langString yes
rdf:langString Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues. Generalment era adjacent al fòrum o àgora, era quadrangular, quadrat o rectangular. A Roma la cúria era la seu del senat. Les cúries o edificis polítics principals de Roma eren tres, la Cúria Hostília, la Júlia i la Pompeiana. El poble romà es dividia també en cúries. Les tres tribus originals de Ramnes, Títies i Luceres es van dividir en deu cúries cadascuna el que va donar un total de trenta cúries. Els curials eren tots patricis i els comicis de cúria aviat van esdevenir importants als primers temps de la república fins que la divisió per centúries els va relegar. El lloc de culte de cada cúria es deia també Cúria i primer era només un altar, després un sacellum i finalment un edifici on es discutia de política, diners o religió. El sacerdot o cap encarregat era el Curió assistit per un flamen curialis. Les trenta cúries portaven noms diferents que derivarien en part de les dones sabines portades a Roma (entre els noms coneguts hi ha les cúries Títia, Fàucia, Calabra, Foriensis, Rapta, Veliensis, i Tifata). Els edificis també rebien noms com cúria Hostília, cúria Júlia, cúria Marcelli, cúria Pompeii, cúria Octaviae, etc. Un curial (o decurió) era un membre d'una cúria, és a dir del consell municipal d'una ciutat, a l'antiga Roma. Cúria derivava de co viria (reunió d'homes). Com que el senat es reunia sempre en una cúria, fora de la capital no es deia "el senat de Roma" sinó "la Cúria de Roma".
rdf:langString Die Kurien waren ursprünglich 30 Abteilungen, in welche die drei Stämme der altrömischen Vollbürger oder Patrizier (die , und ) sich gliederten. Jede derselben enthielt eine Anzahl Geschlechter, und sie bildeten die Grundlage der ältesten und bis auf Servius Tullius zurückgehenden, einzigen Art der Volksversammlungen, den comitia curiata, in denen nach Kurien abgestimmt wurde. Jede derselben hatte ihren Vorsteher, Curio genannt, und alle zusammen einen Obervorsteher, Curio maximus, und von diesen Kurionen wurden mit Hilfe eines Opferpriesters (Flamen curialis) auch die besonderen gottesdienstlichen Handlungen (sacra) verwaltet, die jeder Kurie oblagen.
rdf:langString Curia (Latin plural curiae) in ancient Rome referred to one of the original groupings of the citizenry, eventually numbering 30, and later every Roman citizen was presumed to belong to one. While they originally likely had wider powers, they came to meet for only a few purposes by the end of the Republic: to confirm the election of magistrates with imperium, to witness the installation of priests, the making of wills, and to carry out certain adoptions. The term is more broadly used to designate an assembly, council, or court, in which public, official, or religious issues are discussed and decided. Lesser curiae existed for other purposes. The word curia also came to denote the places of assembly, especially of the senate. Similar institutions existed in other towns and cities of Italy. In medieval times, a king's council was often referred to as a curia. Today, the most famous curia is the Curia of the Roman Catholic Church, which assists the Roman Pontiff in the hierarchical government of the Church.
rdf:langString Kuria (latinez: Curia) Erromako lehen hiru leinuen azpiko giza erakundea izan zen. Gero, metonimiaz, patrizioen ordezkariak, eta geroago senatariak biltzen ziren lekua; hedaduraz Senatua bera.
rdf:langString Una curia, en los tiempos de la Antigua Roma, era una subdivisión del pueblo, más o menos identificada con una tribu. Esta estratificación de la sociedad en las tres tribus originales de Roma fueron: Ramnenses, cuyo nombre deriva de Rómulo, Titienses, que traen el suyo de Tito Tacio, y Luceres, de los cuales se ignora el origen y el porqué de su denominación. La primera tribu estaba formada por los latinos, la segunda por los sabinos y la última por los etruscos, pueblo de procedencia desconocida y que en principio dominó a los otros. Cada una de las tres tribus estaba formada por diez curias y cada una de estas por un determinado número de Gens. De esta manera, aportaban al ejército 100 infantes y 10 jinetes por cada curia. A su vez, las 30 curias juntas formaban los Comicios curiados. El término curia también indica el lugar donde la tribu discutía sus asuntos. La curia por antonomasia era la Curia Hostilia de Roma, el edificio donde el Senado Romano se reunía de forma más frecuente. El Senado, que inicialmente fue la reunión de los ancianos de todas las tribus de la ciudad (de ello su nombre, que procede del latín senex, que significa anciano), vio crecer sus poderes al tiempo que las conquistas romanas la llevaban a convertirse de un pueblo de orígenes modestos a la capital gobernante de la vasta República romana, si bien vio decrecer posteriormente estos poderes con la llegada del Imperio romano. Durante su expansión, los romanos exportaron el modelo de la curia a cada una de las ciudades que obtenían el estatus de municipium, de forma que estas tenían su propio senado y sus propios funcionarios encargados de la administración local, si bien estos frecuentemente no eran electos, sino nombrados por el gobierno central. El único lugar donde los funcionarios eran realmente elegidos por el pueblo era la misma Roma, y durante la época imperial incluso estas elecciones, conservadas por respeto a la tradición, no tenían mayor relevancia. Los propios senadores no eran electos desde los primeros tiempos de la República, habiéndose transformado en un rasgo nobiliario hereditario. Durante el periodo imperial, una curia pasó a ser cualquier edificio donde un gobierno local realizara sus funciones, por ejemplo, los procesos judiciales, las reuniones de gobierno o la burocracia. Pronto, el término empezó a ser utilizado también para referirse a las personas encargadas de la administración local.
rdf:langString Dans la Rome antique, le mot curia (curie en français), désigne un groupe d'hommes, ou le lieu où ils se réunissent. Le terme désignait ainsi des subdivisions civiques à Rome à l'époque de la monarchie et dans les cités de droit latin. À Rome, la Curie désigne le bâtiment où se réunissait le Sénat romain. Le bâtiment visible sur le forum romain aujourd'hui est nommé Curie Julia, car voulu par Jules César en remplacement d'un précédent bâtiment au même endroit, la Curie Hostilia, incendiée par les partisans de Clodius Pulcher.En attendant la reconstruction du bâtiment, les sénateurs se réunissaient à la Curie de Pompée, lieu de l'assassinat de César.
rdf:langString 쿠리아(라틴어: Curia, 복수형: 쿠리아이(Curiae))는 고대 로마의 시민단 단위 가운데 하나이다. 고대 로마의 가문별 공동체로서 고대 그리스의 에 해당한다. 쿠리아는 고대 로마의 발전과 함께 고대 로마의 여러 지역에 거주하는 여러 부족(트리부스, Tribus)을 대표하는 단위로 여겨졌으며 하부에는 여러 씨족(겐스, Gens)을 대표하는 단위를 두었다. 또한 민회 소집, 행정 단위 형성, 제례·의식 행사의 기능도 가졌다. 고전에 따르면 고대 로마를 건설한 로물루스가 고대 로마의 부족인 트리부스(Tribus)를 람네스(Ramnes), 티티에스(Tities), 루케레스(Luceres) 3개 단위로 나누었다고 전해진다. 하나의 트리부스는 10개의 쿠리아로 구성되었고 하나의 쿠리아는 10개의 겐스로 구성되었다고 전해진다. 쿠리아는 원래부터 징병 기관을 제공한 것으로 추정되며 방위 조직 가입, 토지 소유 감독을 행사하고 에 대한 군사 직무 위탁을 승인했다. 쿠리아는 모두 공통적인 공공 제례를 위한 국가적인 제도였으나 겐스는 각각 별도의 제례와 수호신을 갖춘 국가 외적인 조직이었다. 쿠리아라는 용어는 공공, 공직 또는 종교 문제가 논의되고 결정되는 숙고집회, 평의회 또는 법원을 가리키는 데에 보다 광범위하게 사용된다. 또한 다른 목적을 위해 보다 적은 쿠리아가 존재했다. 쿠리아라는 단어는 집회 장소, 특히 원로원을 가리키는 용어로 사용되었다. 오늘날 이탈리아의 여러 마을과 도시에도 쿠리아와 유사한 기관이 존재한다.
rdf:langString Il termine curia ai primordi della monarchia romana era una suddivisione della sua popolazione (vale a dire le tribù che ne componevano la società), e che fu in seguito utilizzata per significare il luogo dove le tribù si radunavano per discutere degli affari dello stato.
rdf:langString Een curia was een bestuurslaag in Rome. In het oudste Rome waren er oorspronkelijk drie patricische stammen of tribus, die samen de oude stadstaat Rome vormden, de , de en de . Elk van deze etnische tribus was onderverdeeld in tien curiae: de eerste civitas Romana telde er aldus dertig. De curia was in de eerste plaats een religieuze vereniging, met een eigen vergaderlokaal (de curia), eigen religieuze plechtigheden en een eigen priester (de curio). Daarnaast had de curia ook politieke betekenis, want het volk kwam in de comitia curiata bijeen curiatim, d.i. per curia, om wetten aan te nemen en de oude Senaat te kiezen. Elke curia had daarbij één stem. Ook het leger was op deze basis samengesteld.
rdf:langString クリア(ラテン語: curiae、英語: curia、民団)は、古代ローマにおける市民団区分の一つ。男子集会所(メンズハウス)に起源を持つ、きわめて古い社会団体の遺制と考えられる。
rdf:langString Curia lub kuria – w starożytnym Rzymie najstarsza jednostka podziału obywateli oparta na związkach rodowych.
rdf:langString Kurian (latin curia) motsvarar Heliga stolens regering och centrala förvaltning. Genom detta är kurian näst påven det mest inflytelserika organet inom Romersk-katolska kyrkan. Beteckningen "kuria" uppkom mot slutet av 1000-talet som namn på den påvliga hovstaten. Sin nuvarande form har kurian givits av påven Johannes Paulus II 1988 genom den apostoliska konstitutionen . Ordet kuria antas komma av gammallatinets coviria, en församling av män. Kurian omfattar statssekretariatet, ett antal kongregationer, främst troskongregationen och kongregationen för helgonförklaringsprocesser, vidare kongregationer för de orientaliska kyrkorna, för gudstjänsten, sakramenten, den kyrkliga disciplinen, helgonförklaringar, biskoparna, missionen, klerus, ordnarna och utbildningen. Dessutom finns en rad påvliga kommissioner för bland annat Latinamerika och för det konsthistoriska arvet. Sammanlagt ingår omkring 500 personer i kurians organisation. Tribunalerna är domstolar för olika ärenden, till exempel rörande äktenskap (Rota romana). Det finns ett antal påvliga råd för olika ändamål, bland annat för ekumeniken.
rdf:langString Cúria, na Roma Antiga, era a parte da estrutura social que era composta pela reunião de algumas famílias, como nas fratrias da Grécia, caracterizadas pela existência de um chefe, denominado curião. Cada cúria possuía seu altar de adoração a um deus protetor, tal como nas famílias e nas tribos, no qual eram realizados banquetes fúnebres. Cabia ao curião, essencialmente, presidir aos sacrifícios. Cúria era mais poderosa que o Senado.
rdf:langString Ку́рия (лат. cūria, от co — «вместе» и vir — «муж», «взрослый мужчина») — подразделение населения (древне-латинских общин) Древнего Рима, совокупность нескольких родов (gentes), где было 30 патрицианских курий, каждая в 10 родов. Во главе курии стоял курион, которого избирали сами куриалы. 30 курионов составляли коллегию, председателем которой в царский период, по всей вероятности, был римский царь, а в республиканское время — так называемый великий курион (curio maximus), избиравшийся из среды самих курионов. Покровительницей всех курий в совокупности являлась Юнона (Juno Curitis или Quiritis), и кроме этого каждая курия имела своих специальных богов (по одному на курию). Также, каждая курия имела свое особое помещение, которое тоже называлось «курией».
rdf:langString no
rdf:langString yes
rdf:langString yes
xsd:nonNegativeInteger 16908

data from the linked data cloud