Cradle of civilization

http://dbpedia.org/resource/Cradle_of_civilization an entity of type: Thing

Zibilizazioaren sorlekua zibilizazio baten edozein balizko agerlekua da. Ohi Kobre Aroko (Obeid Aroa, Badariar aroa) ematen zaio, bereziki Ilgora Emankorrean (Mediterraneo Ekialdea eta Mesopotamia. Anatolia eta Irango goi-ordokiko beste toki batzuei ere ematen zaie izena, Asiako beste haran batzuetan zehar egon ziren beste kultura batzuekin batera, Indo ibaikoa Indiako azpikontinentean eta Ibai Horikoa Txinan, baita Caral zibilizazioa andetar Hego Amerikan, eta olmekar eremu nuklearra Erdialdeko Amerikan. rdf:langString
Istilah "tunas peradaban" mengacu kepada tempat-tempat yang diyakini merupakan tempat munculnya peradaban berdasarkan data-data arkeologis yang tersedia saat ini. Saat ini para ahli sepakat bahwa tidak ada satu tempat yang menjadi "tunas" segala peradaban, tetapi beberapa peradaban mengalami perkembangan secara tersendiri. Tunas peradaban pertama muncul di Hilal Subur (Mesopotamia dan Mesir Kuno). Peradaban-peradaban lain berkembang di lembah sungai yang besar di Asia seperti Dataran Rendah Indus-Gangga dan daerah Sungai Kuning. Para ahli juga sepakat bahwa tunas peradaban di Mesoamerika (Meksiko modern) dan Norte Chico (di wilayah Peru modern) berkembang secara tersendiri dari tunas-tunas yang lain. rdf:langString
文明搖籃是指文明誕生的地方。新月沃土(古埃及和美索不達米亞)、古印度、古代中國,被視為世界上首先誕生出文明的地方,但他們之間有多緊密的關係尚未明朗。 學界現時已經接受中部美洲是另一個後來獨立產生出文明的地方,而且並不依賴於歐亞大陸的文明誕生。這文明主要由現今墨西哥伸延到秘魯中北部一帶的小北文明之處。 在20世紀,梁啓超等人曾經在把歐亞大陸首批文明誕生的地方形容成古文明祖國,並導致「四大文明古国」的說法盛行於東亞地區,但此說法未被學術界或國際社會所採納。 rdf:langString
مهد الحضارة، هو مصطلح يشير إلى الأماكن المشهود لها بأنها مولد الحضارة. في ثقافات أوروبا الغربية والشرق الأوسط استخدمت في الدلالة على العصر النحاسي للشرق الأدنى القديم (فترة العبيد ونقادة)، وخصوصًا في منطقة الهلال الخصيب (بلاد الرافدين وبلاد الشام)، ولكنها امتدت أيضًا لتشمل أماكن من أرمينيا، والهضبة الإيرانية. ومن بين الثقافات الواقعة على طول أودية النهر الطويل، ظهرت حضارات أخرى في آسيا أبرزها نهر السند في شبه القارة الهندية والنهر الأصفر في الصين. ظهرت أيضًا حضارات مستقلة في مصر ونورتي شيكو (Norte Chico) التي أصبحت تسمى بيرو، والأنديز ووسط أمريكا. إذا كانت الكتابة تعد مؤشرات على مدى التحضر، فإن أول «مهد» للكتابة هو سومر (جمدة نصر). rdf:langString
El terme «bressol de la civilització» es refereix als llocs on, segons les dades arqueològiques actuals, es creu que va aparèixer la civilització humana. El pensament actual és que no hi va haver un bressol únic, sinó que diverses civilitzacions es van desenvolupar independentment; d'aquestes, es creu que el Creixent Fèrtil (Mesopotàmia i l'antic Egipte) són les més antigues. Altres civilitzacions van aparèixer a l'Àsia, entre cultures situades al llarg de grans valls fluvials, com la plana Indogangètica a l'Índia i la plana Central de la Xina, al curs baix del riu Groc. Es disputa fins a quin punt hi va haver influències significatives entre les civilitzacions primerenques de l'Orient Pròxim i les de l'Àsia Oriental. Els acadèmics accepten que les civilitzacions de Mesoamèrica, principalm rdf:langString
Kolébka civilizace je pojem užívaný zejména ve starším dějepisectví a archeologii. Označuje území, kde vznikly nejstarší civilizace na Zemi (definované písmem, městy, třídně stratifikovanou společností, chovem zvěře, zemědělstvím, zpracováním kovů a rozvinutou architekturou). Pojem je protějškem pojmů kolébka lidstva a kolébka života. Za kolébku civilizace byl původně označován především tzv. úrodný půlměsíc, v němž vznikly starověké civilizace Egypta, Mezopotámie (Sumeru, Babylonu), starého Izraele a Asýrie. Dnes se však pojmy kolébka civilizace a úrodný půlměsíc za synonymické nepovažují. Pojmu se užívá spíše ve významu "kolébky civilizace" a zahrnují se do něj i oblasti kolem řeky Indu (starověká indická civilizace) a kolem Žluté řeky a řeky Jang-c’-ťiang v Číně (starověká Čína). Někdy rdf:langString
Lulilo de Civilizacio estas termino referencante al lokoj kie, laŭ la nuna arkeologia informo, civilizacio ŝajne estis aperinta. Nuna pensaro estas ke ne estis ununura "lulilo", sed male kelkaj civilizacioj disvolviĝis sendepende, el kiuj estus la unuaj la Proksimorienta Neolitiko, Mezopotamio kaj Egipto. Aliaj civilizacioj aperis en Azio inter kulturoj situantaj apud grandaj rivervaloj, ĉefe la Indus-rivero en la Hindia Subkontinento kaj la Flava Rivero en Ĉinio. La etendo laŭ kiu estis grava influo inter la komencaj civilizoj de la Fekunda Duonluno kaj tiuj de Orienta Azio estas pridisputata. Tamen fakuloj akceptas ke civilizacioj de Norte Chico [ĈIko] en nuntempa Peruo kaj tiuj de Mezameriko aperis sendepende el tiuj de Eŭrazio. rdf:langString
A cradle of civilization is a location and a culture where civilization was created by mankind independent of other civilizations in other locations. The formation of urban settlements (cities) is the primary characteristic of a society that can be characterized as "civilized". Other characteristics of civilization include a sedentary non-nomadic population, monumental architecture, the existence of social classes and inequality, and the creation of a writing system for communication. The transition from simpler societies to the complex society of a civilization is gradual. rdf:langString
El término cuna de la civilización se refiere a los lugares donde, según los datos arqueológicos actuales, se entiende que la civilización ha surgido. El pensamiento actual es que no había una sola "cuna", sino varias civilizaciones que se desarrollaron de forma independiente, con el Creciente Fértil (Mesopotamia y el antiguo Egipto) como las más antiguas.​ Otras civilizaciones surgieron en Asia entre las culturas situadas a lo largo de los valles de los ríos grandes, como Llanura indogangética en el subcontinente indio​ y el río Amarillo en China. Se discute la medida en que hubo una influencia significativa entre las primeras civilizaciones del Cercano Oriente y las de Asia oriental. Los eruditos aceptan que la civilización caral del Perú actual, y las civilizaciones de Mesoamérica, prin rdf:langString
Le berceau de la civilisation est une expression faisant référence à des régions du monde où l'on considère que les premières civilisations humaines virent le jour. La théorie dominante est qu'il n'y a pas qu'un seul berceau, mais que plusieurs civilisations se sont développées de manière indépendante. Celles du Croissant fertile, de la période d'Obeïd en Mésopotamie et de la culture de Nagada en Égypte, sont considérées comme les plus anciennes. D'autres civilisations ont vu le jour en Asie, le long de vallées fluviales, celles des civilisations de l'Indus (Inde) et du fleuve Jaune (Chine). rdf:langString
Le culle della civiltà sono le prime aree del pianeta in cui ebbe fine la civiltà neolitica, con il verificarsi della rivoluzione urbana; il sorgere delle prime città fu presto accompagnato da altre fondamentali modifiche del modo di vivere: l'invenzione della scrittura, lo sviluppo di strutture sociali complesse, imperniate su un sistema a classi, la costituzione dei primi stati, lo sviluppo delle architetture monumentali e la nascita delle scienze esatte. rdf:langString
Um berço da civilização é um local onde a civilização teria surgido. O pensamento atual é que não houve um "berço" único, mas várias civilizações que se desenvolveram independentemente, sendo o Crescente Fértil (Egito Antigo, Mesopotâmia), a Índia Antiga e a China Antiga as mais antigas. A extensão em que houve influência significativa entre as primeiras civilizações do Oriente Próximo e as do Leste Asiático é disputada. Estudiosos admitem que as civilizações da Mesoamérica, principalmente no México moderno, e do Norte Chico, na região costeira norte-central do Peru, surgiram independentemente das da Eurásia. rdf:langString
De term wieg van de beschaving verwijst naar locaties waar volgens de huidige archeologische gegevens de beschaving is ontstaan. Vandaag gaat men ervan uit dat er geen enkele "wieg" was, maar verschillende beschavingen die onafhankelijk van elkaar ontstonden. De Vruchtbare Sikkel (Mesopotamië en het Oude Egypte) als de vroegste. Andere beschavingen ontstonden in Azië gelegen langs grote rivierdalen, zoals de Indus-Gangesvlakte op het Indisch subcontinent en de Gele Rivier in China. De mate waarin er sprake was van significante invloed tussen de vroege beschavingen van het Nabije Oosten en die van Oost-Azië wordt betwist. Geleerden accepteren dat de Precolumbiaanse beschavingen van Meso-Amerika, Mexico, en Peru, onafhankelijk zijn ontstaan van die in Eurazië. rdf:langString
Колыбель цивилизации — возможное место зарождения цивилизации. Обычно этот термин применяют к культурам эпохи медного века, зародившимся на древнем Ближнем Востоке — это, в частности, Эль-Обейдская культура и Накадская культура, давшие начало шумерской и древнеегипетской цивилизациям соответственно. Территории Плодородного полумесяца (Месопотамия и Левант), Армении, Иранского нагорья (древние Элам и Аратта), Центральной и Восточной Анатолии в целом считаются первой колыбелью цивилизации. rdf:langString
Колиска цивілізації — будь-яке можливе місце зародження цивілізації. Зазвичай цей термін застосовують до культур епохи мідної доби, що зародилися на стародавньому Близькому Сході — це, зокрема, Убейдська культура і Накадська культура, що дали початок шумерської та давньоєгипетської цивілізаціям відповідно. Території Родючого півмісяця (Межиріччя та Левант), Вірменії, Іранського нагір'я (стародавні Елам і Аратта), Центральної та Східної Анатолій в цілому вважаються першою колискою цивілізації. rdf:langString
rdf:langString Cradle of civilization
rdf:langString مهد الحضارة
rdf:langString Bressol de la civilització
rdf:langString Kolébka civilizace
rdf:langString Lulilo de Civilizacio
rdf:langString Cuna de la civilización
rdf:langString Zibilizazioaren sorleku
rdf:langString Tunas peradaban
rdf:langString Culla della civiltà
rdf:langString Berceau de la civilisation
rdf:langString Wieg van de beschaving
rdf:langString Колыбель цивилизации
rdf:langString Berço da civilização
rdf:langString Колиска цивілізації
rdf:langString 文明摇篮
xsd:integer 710778
xsd:integer 1121379846
rdf:langString The Colosseum and the Acropolis, symbols of the Greco-Roman world. Via the Roman Empire, Greek culture spread throughout Europe.
xsd:integer 480 1062
rdf:langString Acropolis of Athens 01361.JPG
rdf:langString Lightmatter colosseum.jpg
xsd:integer 350
xsd:integer 720 1740
rdf:langString مهد الحضارة، هو مصطلح يشير إلى الأماكن المشهود لها بأنها مولد الحضارة. في ثقافات أوروبا الغربية والشرق الأوسط استخدمت في الدلالة على العصر النحاسي للشرق الأدنى القديم (فترة العبيد ونقادة)، وخصوصًا في منطقة الهلال الخصيب (بلاد الرافدين وبلاد الشام)، ولكنها امتدت أيضًا لتشمل أماكن من أرمينيا، والهضبة الإيرانية. ومن بين الثقافات الواقعة على طول أودية النهر الطويل، ظهرت حضارات أخرى في آسيا أبرزها نهر السند في شبه القارة الهندية والنهر الأصفر في الصين. ظهرت أيضًا حضارات مستقلة في مصر ونورتي شيكو (Norte Chico) التي أصبحت تسمى بيرو، والأنديز ووسط أمريكا. إذا كانت الكتابة تعد مؤشرات على مدى التحضر، فإن أول «مهد» للكتابة هو سومر (جمدة نصر). وعرف العلماء الحضارة بأنها تقوم على الزراعة والمنشآت الحضرية، وعلى هذا فإنها تعد نتيجة للثورة الزراعية. هناك توجه حالي إلى أنه لم يكن "مهدًا واحدًا، بل عدة حضارات، تطورت باستقلالية، أولها العصر الحجري للشرق الأدنى. وهناك محل نزاع حول مدى أهمية التأثير بين الحضارات الأولى في الهلال الخصيب وفي شرق آسيا. ويقر العلماء بأن حضارة نورتي شيكو التي أصبحت تسمى بيرو وحضارة وسط أمريكا ظهرتا كل على حدة من حضارة أوراسيا.
rdf:langString El terme «bressol de la civilització» es refereix als llocs on, segons les dades arqueològiques actuals, es creu que va aparèixer la civilització humana. El pensament actual és que no hi va haver un bressol únic, sinó que diverses civilitzacions es van desenvolupar independentment; d'aquestes, es creu que el Creixent Fèrtil (Mesopotàmia i l'antic Egipte) són les més antigues. Altres civilitzacions van aparèixer a l'Àsia, entre cultures situades al llarg de grans valls fluvials, com la plana Indogangètica a l'Índia i la plana Central de la Xina, al curs baix del riu Groc. Es disputa fins a quin punt hi va haver influències significatives entre les civilitzacions primerenques de l'Orient Pròxim i les de l'Àsia Oriental. Els acadèmics accepten que les civilitzacions de Mesoamèrica, principalment a l'actual Mèxic, i Norte Chico al Perú d'avui dia van emergir independentment de les d'Euràsia. Els erudits han definit la civilització fent servir criteris diversos, com l'ús de l'escriptura, les ciutats, una societat basada en un sistema de classes, l'agricultura, la ramaderia, edificis públics, la metal·lúrgia o l'arquitectura monumental. El terme bressol de la civilització sovint s'ha aplicat a una gran varietat de cultures i àrees, particularment a les calcolítiques de l'Antic Orient Pròxim (període d'Obeid) i al Creixent Fèrtil, a l'antiga Índia i a l'antiga Xina. També s'ha aplicat a l'antiga Anatòlia, al Llevant i a l'altiplà Iranià, i també per referir-se a predecessors culturals —com l'antiga Grècia com a predecessora de la civilització occidental—, fins i tot quan aquests indrets no s'entenen com un desenvolupament independent de la civilització.
rdf:langString Kolébka civilizace je pojem užívaný zejména ve starším dějepisectví a archeologii. Označuje území, kde vznikly nejstarší civilizace na Zemi (definované písmem, městy, třídně stratifikovanou společností, chovem zvěře, zemědělstvím, zpracováním kovů a rozvinutou architekturou). Pojem je protějškem pojmů kolébka lidstva a kolébka života. Za kolébku civilizace byl původně označován především tzv. úrodný půlměsíc, v němž vznikly starověké civilizace Egypta, Mezopotámie (Sumeru, Babylonu), starého Izraele a Asýrie. Dnes se však pojmy kolébka civilizace a úrodný půlměsíc za synonymické nepovažují. Pojmu se užívá spíše ve významu "kolébky civilizace" a zahrnují se do něj i oblasti kolem řeky Indu (starověká indická civilizace) a kolem Žluté řeky a řeky Jang-c’-ťiang v Číně (starověká Čína). Někdy se uvažuje dokonce o vzájemném kontaktu a ovlivnění těchto kulturotvorných center v Euroasii, jindy je to zpochybňováno. Do pojmu bývá zahrnováno i epicentrum mezoamerických starých civilizací na území dnešního Mexika a Peru. U něj se považuje za takřka jisté, že se vyvíjelo zcela nezávisle na Euroasii. Občas se pojmu užije ještě v jiném významu (spojí se například s pojmem neolitická revoluce či s pojmem "historický čas"), s jinými hranicemi území (úrodný půlměsíc se například vymezí šířeji jako Levanta, jež zahrnuje i oblast Sýrie a Íránu, nebo Blízký východ, který je pojmem ještě širším) či se do něj zahrnou ještě další oblasti, jako je Malá Asie, což může mít někdy spíše nacionální důvody. Běžné též je, že pojmu se užívá v nacionálním mysticismu (Indie, Tchaj-wan), v turistickém marketingu a často též v pseudovědě (např. teorie o kolébce civilizace v Británii apod.) První pojmu užil patrně anglický spisovatel Edmund Spenser roku 1590. V historiografii to byl zřejmě francouzský historik v knize z roku 1734, Rollin tak označoval území Egypta.
rdf:langString Lulilo de Civilizacio estas termino referencante al lokoj kie, laŭ la nuna arkeologia informo, civilizacio ŝajne estis aperinta. Nuna pensaro estas ke ne estis ununura "lulilo", sed male kelkaj civilizacioj disvolviĝis sendepende, el kiuj estus la unuaj la Proksimorienta Neolitiko, Mezopotamio kaj Egipto. Aliaj civilizacioj aperis en Azio inter kulturoj situantaj apud grandaj rivervaloj, ĉefe la Indus-rivero en la Hindia Subkontinento kaj la Flava Rivero en Ĉinio. La etendo laŭ kiu estis grava influo inter la komencaj civilizoj de la Fekunda Duonluno kaj tiuj de Orienta Azio estas pridisputata. Tamen fakuloj akceptas ke civilizacioj de Norte Chico [ĈIko] en nuntempa Peruo kaj tiuj de Mezameriko aperis sendepende el tiuj de Eŭrazio. Fakuloj difinis civilizacion uzante variajn kriteriojn kiaj la uzado de skribado, ekzisto de urboj, klas-bazita socio, agrikulturo, animalbredado, publikaj konstruaĵoj, metalurgio, kaj monumenta arkitekturo. La termino lulilo de civilizacio estis ofte aplikita al vario de kulturoj kaj areoj, partikulare de Proksimorienta Ĥalkolitiko (Ubaida periodo) kaj Fekunda Duonluno, antikva Suda Azio kaj Antikva Ĉinio (nome antaŭaĵo de orientazia civilizacio). Ĝi estis ankaŭ aplikita al antikva Anatolio, al Levantenio kaj Irano, kaj uzita por referenci al kulturaj antaŭuloj — kiaj Antikva Grekio kiel antaŭaĵo de — eĉ kiam tiaj lokoj ne estas komprenataj kiel sendependa disvolvigo de civilizacio, same kiel ene de nacia retoriko.
rdf:langString A cradle of civilization is a location and a culture where civilization was created by mankind independent of other civilizations in other locations. The formation of urban settlements (cities) is the primary characteristic of a society that can be characterized as "civilized". Other characteristics of civilization include a sedentary non-nomadic population, monumental architecture, the existence of social classes and inequality, and the creation of a writing system for communication. The transition from simpler societies to the complex society of a civilization is gradual. Scholars generally acknowledge six cradles of civilization. Mesopotamia, Ancient Egypt, Ancient India, and Ancient China are believed to be the earliest in the Old World. Cradles of civilization in the New World are the Caral-Supe civilization of coastal Peru and the Olmec civilization of Mexico. All of the cradles of civilization depended upon agriculture for subsistence (except possibly Caral-Supe which may have depended initially on marine resources). All depended upon farmers producing an agricultural surplus to support the centralized government, political leaders, priests, and public works of the urban centers of the civilization. The term "cradle of civilization" is often used to refer to other historic civilizations, most notably Greece which has been called the "cradle of Western civilization".
rdf:langString Zibilizazioaren sorlekua zibilizazio baten edozein balizko agerlekua da. Ohi Kobre Aroko (Obeid Aroa, Badariar aroa) ematen zaio, bereziki Ilgora Emankorrean (Mediterraneo Ekialdea eta Mesopotamia. Anatolia eta Irango goi-ordokiko beste toki batzuei ere ematen zaie izena, Asiako beste haran batzuetan zehar egon ziren beste kultura batzuekin batera, Indo ibaikoa Indiako azpikontinentean eta Ibai Horikoa Txinan, baita Caral zibilizazioa andetar Hego Amerikan, eta olmekar eremu nuklearra Erdialdeko Amerikan.
rdf:langString El término cuna de la civilización se refiere a los lugares donde, según los datos arqueológicos actuales, se entiende que la civilización ha surgido. El pensamiento actual es que no había una sola "cuna", sino varias civilizaciones que se desarrollaron de forma independiente, con el Creciente Fértil (Mesopotamia y el antiguo Egipto) como las más antiguas.​ Otras civilizaciones surgieron en Asia entre las culturas situadas a lo largo de los valles de los ríos grandes, como Llanura indogangética en el subcontinente indio​ y el río Amarillo en China. Se discute la medida en que hubo una influencia significativa entre las primeras civilizaciones del Cercano Oriente y las de Asia oriental. Los eruditos aceptan que la civilización caral del Perú actual, y las civilizaciones de Mesoamérica, principalmente en el México y Centroamérica moderno surgieron independientemente de las de Eurasia. Académicos han definido la civilización usando varios criterios, tales como el uso de la escritura, las ciudades, una sociedad basada en las clases, la agricultura, la cría de animales, los edificios públicos, la metalurgia y la arquitectura monumental, lo cual se establecen generalmente como una consecuencia de la Revolución Neolítica. El término se ha aplicado con frecuencia a una variedad de culturas y áreas, en particular, el antiguo calcolítico del Cercano Oriente (período de Ubaid) y la Medialuna Fértil, la antigua India y China. También se ha aplicado a la antigua Anatolia, el Levante y la meseta iraní, y se usa para referirse a predecesores de la cultura, como la Antigua Grecia como predecesora de la civilización occidental, incluso cuando tales sitios no se entienden como un desarrollo independiente de la civilización, así como dentro de la retórica nacional. Si la escritura se toma como un requisito previo para la civilización, la primera "cuna" es el Egipto dinástico temprano y Sumer (Jemdet Nasr).
rdf:langString Istilah "tunas peradaban" mengacu kepada tempat-tempat yang diyakini merupakan tempat munculnya peradaban berdasarkan data-data arkeologis yang tersedia saat ini. Saat ini para ahli sepakat bahwa tidak ada satu tempat yang menjadi "tunas" segala peradaban, tetapi beberapa peradaban mengalami perkembangan secara tersendiri. Tunas peradaban pertama muncul di Hilal Subur (Mesopotamia dan Mesir Kuno). Peradaban-peradaban lain berkembang di lembah sungai yang besar di Asia seperti Dataran Rendah Indus-Gangga dan daerah Sungai Kuning. Para ahli juga sepakat bahwa tunas peradaban di Mesoamerika (Meksiko modern) dan Norte Chico (di wilayah Peru modern) berkembang secara tersendiri dari tunas-tunas yang lain.
rdf:langString Le berceau de la civilisation est une expression faisant référence à des régions du monde où l'on considère que les premières civilisations humaines virent le jour. La théorie dominante est qu'il n'y a pas qu'un seul berceau, mais que plusieurs civilisations se sont développées de manière indépendante. Celles du Croissant fertile, de la période d'Obeïd en Mésopotamie et de la culture de Nagada en Égypte, sont considérées comme les plus anciennes. D'autres civilisations ont vu le jour en Asie, le long de vallées fluviales, celles des civilisations de l'Indus (Inde) et du fleuve Jaune (Chine). En dehors de l'Eurasie, on reconnaît des berceaux de civilisation dans l'actuel Pérou (civilisation de Caral), dans les Andes et en Mésoamérique. Le terme a également été employé pour l'Asie Mineure ou Anatolie, l'Arménie et l'Élam, considérant que les civilisations correspondantes sont les ancêtres d'autres plus récentes, à l'instar de la Grèce antique, considérée comme précurseur de la civilisation occidentale. La notion de civilisation est définie par les chercheurs sur le fondement de critères tels que l'utilisation de l'écriture, l'existence de villes, une société organisée en classes sociales, la pratique de l'élevage, l'érection de bâtiments publics, la métallurgie et l'architecture monumentale.
rdf:langString Le culle della civiltà sono le prime aree del pianeta in cui ebbe fine la civiltà neolitica, con il verificarsi della rivoluzione urbana; il sorgere delle prime città fu presto accompagnato da altre fondamentali modifiche del modo di vivere: l'invenzione della scrittura, lo sviluppo di strutture sociali complesse, imperniate su un sistema a classi, la costituzione dei primi stati, lo sviluppo delle architetture monumentali e la nascita delle scienze esatte. In queste aree emersero quindi nuove forme di civiltà chiaramente diverse da quella neolitica. Nei luoghi considerati "culle della civiltà" il sorgere di queste innovazioni avvenne in maniera indipendente rispetto ad altre regioni del mondo. Sono abitualmente considerate "culle della civiltà" la Mesopotamia, l'Egitto, le valli del fiume Fiume Indo e del Fiume Giallo, il Mesoamerica e, secondo alcuni autori, anche la zona centrale della Cordigliera delle Ande, non sempre inserita in questa lista a causa del mancato uso della scrittura, caratteristico invece delle altre cinque regioni.
rdf:langString De term wieg van de beschaving verwijst naar locaties waar volgens de huidige archeologische gegevens de beschaving is ontstaan. Vandaag gaat men ervan uit dat er geen enkele "wieg" was, maar verschillende beschavingen die onafhankelijk van elkaar ontstonden. De Vruchtbare Sikkel (Mesopotamië en het Oude Egypte) als de vroegste. Andere beschavingen ontstonden in Azië gelegen langs grote rivierdalen, zoals de Indus-Gangesvlakte op het Indisch subcontinent en de Gele Rivier in China. De mate waarin er sprake was van significante invloed tussen de vroege beschavingen van het Nabije Oosten en die van Oost-Azië wordt betwist. Geleerden accepteren dat de Precolumbiaanse beschavingen van Meso-Amerika, Mexico, en Peru, onafhankelijk zijn ontstaan van die in Eurazië. Geleerden hebben de beschaving gedefinieerd aan de hand van verschillende criteria, zoals het gebruik van het schrift, steden, een klassenmaatschappij, landbouw, veeteelt, openbare gebouwen, metallurgie en monumentale architectuur.
rdf:langString Um berço da civilização é um local onde a civilização teria surgido. O pensamento atual é que não houve um "berço" único, mas várias civilizações que se desenvolveram independentemente, sendo o Crescente Fértil (Egito Antigo, Mesopotâmia), a Índia Antiga e a China Antiga as mais antigas. A extensão em que houve influência significativa entre as primeiras civilizações do Oriente Próximo e as do Leste Asiático é disputada. Estudiosos admitem que as civilizações da Mesoamérica, principalmente no México moderno, e do Norte Chico, na região costeira norte-central do Peru, surgiram independentemente das da Eurásia. Os historiadores definiram a civilização através de vários critérios, como o uso da escrita, cidades, classes sociais, agricultura, pecuária, edifícios públicos, metalurgia e arquitetura monumental. O termo "berço da civilização" tem sido frequentemente aplicado a uma variedade de culturas e áreas, em particular o Calcolítico do Antigo Oriente Próximo (Período de al-Ubaid) e Crescente Fértil, a Índia Antiga e a China Antiga. Ele também foi aplicado à antiga Anatólia, ao Levante e ao planalto iraniano, e usado para se referir a antecessores da cultura — como a Grécia Antiga como predecessora da civilização ocidental, bem como dentro da retórica nacional. Os primeiros sinais de um processo que leva à cultura sedentária podem ser vistos no Levante até 12 000 a.C., quando a cultura natufiana se tornou sedentária; evoluiu para uma sociedade agrícola em 10 000 a.C. A importância da água para salvaguardar o fornecimento abundante e estável de alimentos, devido a condições favoráveis para caça, pesca e coleta de recursos, incluindo cereais, proporcionou uma economia inicial de amplo espectro que desencadeou a criação de aldeias permanentes.
rdf:langString Колыбель цивилизации — возможное место зарождения цивилизации. Обычно этот термин применяют к культурам эпохи медного века, зародившимся на древнем Ближнем Востоке — это, в частности, Эль-Обейдская культура и Накадская культура, давшие начало шумерской и древнеегипетской цивилизациям соответственно. Территории Плодородного полумесяца (Месопотамия и Левант), Армении, Иранского нагорья (древние Элам и Аратта), Центральной и Восточной Анатолии в целом считаются первой колыбелью цивилизации. Кроме того, этот термин употребляют применительно к некоторым другим азиатским культурам, расположенным вдоль долин крупных рек, таких как река Инд (Индская цивилизация) на Индийском субконтиненте и Хуанхэ (династия Шан) в Китае, а также древнейшим культурам в других ранних очагах цивилизации: в Греции (Кикладская цивилизация, минойская цивилизация), Перу (культура Норте-Чико с городом Караль) и Мезоамерике (ольмекская цивилизация). Спекуляции вокруг «колыбели цивилизации» характерны для псевдоисторической и эзотерической литературы о «потерянных цивилизациях и континентах», иногда окрашенной в националистические тона (провозглашающей таковыми Тайвань, Аркаим, Триполье и т. д.).
rdf:langString 文明搖籃是指文明誕生的地方。新月沃土(古埃及和美索不達米亞)、古印度、古代中國,被視為世界上首先誕生出文明的地方,但他們之間有多緊密的關係尚未明朗。 學界現時已經接受中部美洲是另一個後來獨立產生出文明的地方,而且並不依賴於歐亞大陸的文明誕生。這文明主要由現今墨西哥伸延到秘魯中北部一帶的小北文明之處。 在20世紀,梁啓超等人曾經在把歐亞大陸首批文明誕生的地方形容成古文明祖國,並導致「四大文明古国」的說法盛行於東亞地區,但此說法未被學術界或國際社會所採納。
rdf:langString Колиска цивілізації — будь-яке можливе місце зародження цивілізації. Зазвичай цей термін застосовують до культур епохи мідної доби, що зародилися на стародавньому Близькому Сході — це, зокрема, Убейдська культура і Накадська культура, що дали початок шумерської та давньоєгипетської цивілізаціям відповідно. Території Родючого півмісяця (Межиріччя та Левант), Вірменії, Іранського нагір'я (стародавні Елам і Аратта), Центральної та Східної Анатолій в цілому вважаються першою колискою цивілізації. Крім того, цей термін вживають стосовно деяких інших азійських культур, розташованих вздовж долин великих річок, таких як річка Інд (Індська цивілізація) на Індійському субконтиненті і Хуанхе (династія Шан) в Китаї, а також найдавніших культур в інших ранніх вогнищах цивілізації: в Греції (кікладська цивілізація, мінойська цивілізація), Перу (культура Норте-Чико з містом Караль) і Мезоамериці (ольмекська цивілізація). Спекуляції навколо «колиски цивілізації» характерні для псевдоісторичної й езотеричної літератури про «загублені цивілізації і континенти».
xsd:nonNegativeInteger 111100

data from the linked data cloud