County of Gorizia

rdf:langString Comtat de Gorízia

rdf:langString El comtat de Gorízia (alemany: Grafschaft Görz; italià: Contea di Gorizia; eslovè: Goriška grofija; friulà: Contee di Gurize) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al voltant de la ciutat de Görz, en l'actual Friül-Venècia Júlia, al nord-est d'Itàlia. El comte Meinard, un descendent de la família noble bavaresa dels Meinardins, amb possessions prop de Lienz al Tirol, s'esmenta ja el 1107 com a vogt del Patriarcat d'Aquileia i va rebre en feu extenses terres i propietats a l'antiga marca de Friül, incloent la ciutat de Görz (Gorizia en italià), i des de 1127 es va titular comte de Gorizia (Gorízia). Les fronteres del comtat van canviar sovint als següents quatre segles, a causa de les freqüents guerres amb el patriarcat d'Aquileia i altres comtats, però, pel que fa a la subdivisió del territori es van mantenir dos nuclis principals: un al voltant del Drava superior prop de Lienz, l'altre centrat en Gorizia mateixa. Descendent de Meinard, fou Meinard III, un seguidor de l'emperador Frederic II de Hohenstaufen, que va ser nomenat administrador d'Estíria el 1248. Va fer campanya al ducat de Caríntia, però va ser derrotat per les tropes del duc Bernat de Sponheim i el seu fill Felip arquebisbe de Salzburg, a la batalla de el 1252. No obstant això, el comtat va arribar al cim del seu poder, quan Meinard III va heretar el comtat de Tirol (com Meinard I de Gorízia-Tirol), del seu sogre Albert IV de Tirol, un any més tard. El comte Meinard I de Gorízia-Tirol va morir el 1258, els seus fills, al principi van governar en comú fins que en 1271 es van repartir la seva herència: Mentre Meinard II va rebre les terres del Tirol a l'oest de la Val Pusteria, el seu germà Albert va conservar les terres hereditàries al voltant de Gorizia/Görz. Els comtes també van controlar la (Marca Trevigiana) i les restes de la al voltant de Pazin, encara que per poc temps. Després de la mort dd'Enric III, fill d'Albert, assassinat el 1323, el comtat va ser repartit en el nou comtat de Gorízia Interior a Görz i el comtat de Gorízia Exterior a Lienz. El 1365 el comte Meinhard VII de Gorízia, va ser nomenat "príncep" per l'emperador Carles IV de Luxemburg, i el comtat va ser anomenat llavors Gefürstete Grafschaft Görz (Principat-comtat de Görz o Gorízia). Els Meinardins van patir posteriorment una forta decadència a causa dels seus poderosos veïns, la República de Venècia i les terres austríaques de la dinastia dels Habsburg. En 1429 el comtat va ser reunificada sota el govern únic del comte Enric V. L'últim comte de Gorízia, Leonard, va morir el 1500 i tot i les reclamacions plantejades per Venècia, d'acord amb un contracte d'herència del comtat, aquest va passar a Maximilià I d'Habsburg. Fins a 1747 Gorízia va formar un Estat Imperial del Sacre Imperi Romanogermànic governat pels arxiducs austríacs d'Àustria Interior com a part del Cercle d'Àustria, que hi delegaven un Capitano. El seu territori incloïa la vall superior del riu Isonzo a Aquileia, l'àrea de Cormons i Duino, i l'antiga fortalesa veneciana de conquerida per les tropes imperials el 1511. El 1647 l'emperador Frederic III d'Habsburgo va separar de la Província de Gorízia la comarca de Gradisca per al seu cortesà Johann Anton von Eggenberg, fins que tots dos territoris es van fondre de nou el 1747 per formar el Principat-comtat de .