Council of Troubles
http://dbpedia.org/resource/Council_of_Troubles an entity of type: WikicatCourts
Rada Zaburzeń (Krwawa Rada; niderl. Raad van Beroerten, hiszp. Tribunal de los Tumultos) – sąd wyjątkowy działający w latach 1567-1574 w Antwerpii, powołany przez hiszpańskiego namiestnika Niderlandów księcia Albę do zwalczania oporu ludności przeciw rządom hiszpańskim. Z wyroku Rady stracono jednego z przywódców powstania antyhiszpańskiego Lamorala Egmonta.
rdf:langString
De Raad van Beroerten (Frans: Conseil des Troubles; Spaans: Tribunal de los Tumultos) was een uitzonderingsrechtbank waarmee koning Filips II en zijn landvoogd Alva de opstandige edelen en de ketterij in de Spaanse Nederlanden bestreden aan het begin van de Tachtigjarige Oorlog. Het orgaan, dat bestond van 1567 tot 1576, functioneerde naast de Collaterale Raden en de Grote Raad van Mechelen, wars van constitutionele privileges of gewestelijke jurisdictie. Vanwege het grote aantal uitgesproken doodvonnissen sprak het volk ook wel van de Bloedraad.
rdf:langString
El Tribunal dels Tumults va ser un jutjat d'excepció instaurat el 5 de setembre de 1567 a Brussel·les als Països Baixos espanyols per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba, instigat per Felip II d'Espanya, per perseguir els oponents al règim espanyol i assegurar els interessos del rei. És conegut a Bèlgica i els Països Baixos amb el nom de Bloedraad (tribunal de la sang), que prové del fet que durant el govern d'Alba s'hi van condemnar a mort almenys 1073 persones i desterrar 11.130 dissidents. Els béns dels condemnats eren confiscats i esqueien a la Corona d'Espanya. En una carta a Felip II, Juan de Vargas, dominic i jutge del tribunal, va estimar els ingressos dels béns confiscats a 20 milions de tàlers per any.
rdf:langString
Als Blutrat wird in der Regel der sogenannte Rat der Unruhen (Raad van beroerten, Conseil des troubles) bezeichnet, der von 1567 bis 1573 in den Niederlanden unter dem spanischen Herzog von Alba zahlreiche Menschen hinrichten ließ. Angaben zur Anzahl der Opfer reichen von 1073 bis zu „mehrere Tausend“.
rdf:langString
The Council of Troubles (usual English translation of Dutch: Raad van Beroerten, or Spanish: Tribunal de los Tumultos, or French: Conseil des Troubles) was the special tribunal instituted on 9 September 1567 by Fernando Álvarez de Toledo, 3rd Duke of Alba, governor-general of the Habsburg Netherlands on the orders of Philip II of Spain to punish the ringleaders of the recent political and religious troubles in the Netherlands. Due to the many death sentences pronounced by the tribunal, it also became known as the Council of Blood (Bloedraad in Dutch and Conseil de Sang in French). The tribunal would be abolished by Alba's successor Luis de Zúñiga y Requesens on 7 June 1574 in exchange for a subsidy from the States-General of the Netherlands, but in practice it remained in session until the
rdf:langString
El Tribunal de los Tumultos (neerlandés: de Raad van Beroerten, francés: le Conseil des Troubles), conocido popularmente por los neerlandeses, belgas e ingleses como Tribunal de Sangre o Tribunal Sangriento (neerlandés: de Bloedraad), fue un tribunal instaurado por Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, III duque de Alba de Tormes, en Bruselas, el 5 de septiembre de 1567, con aprobación del rey Felipe II de España, para encontrar y castigar a los enemigos de la Monarquía Hispánica que juzgó a los culpables de la rebelión en los Países Bajos Españoles que se produjo con la iconoclasia ocurrida entre agosto y octubre de 1566, en la que los calvinistas asaltaron las iglesias católicas y quemaron las imágenes de los santos.
rdf:langString
Le Conseil des troubles (en néerlandais : Raad van Beroerten ; en espagnol : Tribunal de los Tumultos) est un tribunal d'exception mis en place par le duc d'Albe, nommé gouverneur général des Pays-Bas par Philippe II en 1567, afin de réprimer les troubles survenus depuis 1566 à la suite de la révolte des Gueux et de la crise iconoclaste, événements qui sont à l'origine du soulèvement des Pays-Bas contre Philippe II, qui allait aboutir à l'indépendance des Provinces-Unies.
rdf:langString
Il Consiglio dei torbidi (in olandese: Raad van Beroerten; in spagnolo: Tribunal de los Tumultos; in francese: Conseil des Troubles) era un tribunale speciale istituito il 9 settembre 1567 da Fernando Álvarez de Toledo, terzo duca d'Alba, governatore generale dei Paesi Bassi asburgici, su ordine di Filippo II di Spagna, per punire i leader dei "torbidi" politici e religiosi nei Paesi Bassi. A causa delle molte sentenze di morte pronunciate, il Consiglio fu chiamato anche Tribunale di sangue (Bloedraad in olandese e Conseil de Sang in francese). Il tribunale fu abolito dal successore del duca d'Alba, Luis de Zúñiga y Requesens, il 7 giugno 1574, in cambio di un sussidio versato dagli Stati Generali dei Paesi Bassi, ma in pratica rimase in funzione fino alla rivolta popolare scoppiata a Brux
rdf:langString
Кровавый совет (исп. Tribunal de los Tumultos, нидерл. de Bloedraad) — утвердившееся в нидерландской историографии название так называемого «Совета по делам беспорядков» («Raad van beroerte», «Conseil des troubles»), существовавшего с 1567 по 1573 годы в Испанских Нидерландах. Совет был учреждён 6 сентября 1567 года испанским наместником герцогом Альбой и генеральным прокурором Якобом Гессельсом, по приказу короля Филиппа II — как орудие подавления гражданских и религиозных свобод. Основным местом заседаний Совета был город Мехелен. За свою беспрецедентную в местной истории жестокость «Совет по делам беспорядков» был вскоре же прозван «Кровавый советом».
rdf:langString
Blodsrådet, blodsdomstolen eller Conseil des troubles var en nederländsk historisk domstol, vilken hertigen av Alba organiserade 1567. Hertigen av Alba organiserade blodsrådet vid sin ankomst till Nederländerna för att kväsa upproret och kalvinisterna där. Dess officiella namn var "upprorsrådet". Till en början var det sammansatt av 12 personer som dömde oberoende av landets lagar och kommit att karaktäriseras som en civil krigsrätt. Majoriteten av medlemmarna bestod av spanska jurister, en av de mest framträdande var . Under åren fram till Nederländernas uppror 1572 for den fram med stor energi och hårdhet. De mest kända bland dess offer var de nederländska adelsmännen Lamoraal Egmont och Philippe II de Montmorency-Nivelle, greve av Hoorn. Antalet avrättade efter blodsrådets utslag överst
rdf:langString
rdf:langString
Tribunal dels Tumults
rdf:langString
Blutrat
rdf:langString
Tribunal de los Tumultos
rdf:langString
Council of Troubles
rdf:langString
Consiglio dei torbidi
rdf:langString
Conseil des troubles
rdf:langString
Raad van Beroerten
rdf:langString
Rada Zaburzeń
rdf:langString
Кровавый совет
rdf:langString
Blodsrådet
xsd:integer
2928413
xsd:integer
1116011028
rdf:langString
El Tribunal dels Tumults va ser un jutjat d'excepció instaurat el 5 de setembre de 1567 a Brussel·les als Països Baixos espanyols per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba, instigat per Felip II d'Espanya, per perseguir els oponents al règim espanyol i assegurar els interessos del rei. És conegut a Bèlgica i els Països Baixos amb el nom de Bloedraad (tribunal de la sang), que prové del fet que durant el govern d'Alba s'hi van condemnar a mort almenys 1073 persones i desterrar 11.130 dissidents. Els béns dels condemnats eren confiscats i esqueien a la Corona d'Espanya. En una carta a Felip II, Juan de Vargas, dominic i jutge del tribunal, va estimar els ingressos dels béns confiscats a 20 milions de tàlers per any. Amb la missió oficial de combatre el moviment calvinista vituperat pels catòlics com heretgia i de protegir la fe i les possessions de l'Església catòlica, de fet instal·lava un règim de terror per sotmetre la població i confiscar un màxim de béns. Dues de les víctimes més conegudes del tribunal van ser els comtes Lamoral d'Egmont i Filip van Montmorency-Nivelle, comte d'Horn, tot i ser reialistes, nobles, catòlics i proespanyols. Amb aquest assassinat el 1568, Alba volia imposar el seu poder i intimidar la població en mostrar que ningú era a cobert de la «justícia», ni els càrrecs més alts. Aquests fets històrics van inspirar una tragèdia de Goethe i una obertura de Beethoven. Com a conseqüència, en la literatura neerlandesa, el duc d'Alba va ser descrit com un tirà cruel i bàrbar i Felip II com un rei incompetent i cobejós. Tot i això, la repressió no va ser efectiva, sinó que va augmentar els greuges de la població. És considerat com una de les causes majors de la Guerra dels Vuitanta Anys, com que els moderats i una gran part de la noblesa catòlica proespanyola van canviar de camp. Així, la rebel·lió va rebrotar el 1572 quan Guillem d'Orange va aconseguir el suport d'Anglaterra i els hugonots francesos. Frísia, Drenthe, els comtats d'Holanda i Zelanda van ser conquerides pels rebels. El successor d'Alba, Lluís de Requesens que va ser governador del 1573 al 1576 va assajar una política de conciliació (amnistia general, abolició dels impostos sobre les vendes), però va fracassar en la pacificació del país, en part per la fallida financera de la monarquia espanyola i el refús de Felip II de qualsevol concessió a les altres exigències dels rebels, com ara la llibertat de culte. El Tribunal va continuar la seva activitat sota Requesens, però ja no va dictaminar cap sentència de mort ni confiscació. El Consell dels Estats va abolir el Tribunal dels tumults el 14 de maig del 1576 i uns jutges van ser empresonats breument. La majoria dels arxius del tribunal va ser destruïda, en aplicació del tractat conegut com a Pacificació de Gant signat el 8 de novembre del 1576. Amb el Plakkaat van Verlatinghe del 1581 la part septentrional de les disset Províncies va ser la primera colònia de Castella que va independitzar-se.
rdf:langString
Als Blutrat wird in der Regel der sogenannte Rat der Unruhen (Raad van beroerten, Conseil des troubles) bezeichnet, der von 1567 bis 1573 in den Niederlanden unter dem spanischen Herzog von Alba zahlreiche Menschen hinrichten ließ. Angaben zur Anzahl der Opfer reichen von 1073 bis zu „mehrere Tausend“. Der spanische König Philipp II. (1527–1598) entsandte 1567 den Herzog von Alba, Fernando Álvarez de Toledo, als Statthalter mit spanischen Truppen zu einer Strafexpedition in die Niederlande, um den unbotmäßigen Adel zu entmachten und seine eigenen politischen und religiösen Vorstellungen zu verwirklichen. Albas Aufgaben waren klar umrissen: 1. Bestrafung der Aufständischen, 2. Stärkung der königlichen Macht, 3. Reform des Steuersystems zugunsten des Landesherrn. Der Herzog von Alba setzte bereits eine Woche nach seinem Eintreffen den Rat der Unruhen ein, der jede Person laden und verurteilen konnte, unabhängig von Rang, Stand und Privilegien. Dem Rat standen außer dem Herzog von Alba selbst der Spanier vor. Als Beisitzer waren der Graf von Aremberg, und Charles de Berlaymont eingesetzt, ohne am Rat der Unruhen jedoch jemals teilzunehmen.Außer diesen waren es , Kanzler von Geldern; und , Präsidenten von Artois und Flandern; und , Räte von Gent; , katholischer Doktor der Theologie und geborener Spanier; , Oberanwalt des Königs, und , Schreiber des Gerichts. Dieser „Rat der Unruhen“, vom Volk wegen der vielen Hinrichtungen schon bald Blutrat genannt, ersetzte de facto die vorherige Gerichtsbarkeit; die Beratungen hatten nur formellen Charakter. Wegen der religiösen Einseitigkeit verließen die Adeligen den Rat bald wieder, so dass er unter dem Herzog von Alba ohne weitere Beratungen fortgesetzt wurde. Von dem Rat der Zwölf fand keine Revision der Prozesse und keine Berufung statt. Seine Urteile waren unwiderruflich und durch keine andere Autorität gebunden. Die bekanntesten Opfer des Blutrats, später von Goethe literarisch verewigt, waren die Grafen Egmont und Philippe van Hoorn, die am 5. Juni 1568 in Brüssel hingerichtet wurden. Weitere zu Tode gekommene holländische Edelleute waren die Gebrüder und , , und . Einige andere wie der spätere Wassergeusenführer Lenaert Jansz de Graeff konnte sich durch eine Flucht nach Brügge in Sicherheit bringen. Die brutale Unterdrückung durch die spanische Schreckensherrschaft unter Herzog Alba löste eine Flüchtlingswelle bislang ungekannten Ausmaßes, in der Folge den Achtzigjährigen Krieg und den Abfall der Niederlande von Spanien aus. Erst 1573 wurde Alba von dem neuen spanischen Statthalter Luis de Zúñiga y Requesens abgelöst, der den Blutrat umgehend aufhob.
rdf:langString
The Council of Troubles (usual English translation of Dutch: Raad van Beroerten, or Spanish: Tribunal de los Tumultos, or French: Conseil des Troubles) was the special tribunal instituted on 9 September 1567 by Fernando Álvarez de Toledo, 3rd Duke of Alba, governor-general of the Habsburg Netherlands on the orders of Philip II of Spain to punish the ringleaders of the recent political and religious troubles in the Netherlands. Due to the many death sentences pronounced by the tribunal, it also became known as the Council of Blood (Bloedraad in Dutch and Conseil de Sang in French). The tribunal would be abolished by Alba's successor Luis de Zúñiga y Requesens on 7 June 1574 in exchange for a subsidy from the States-General of the Netherlands, but in practice it remained in session until the popular revolution in Brussels of the summer of 1576.
rdf:langString
El Tribunal de los Tumultos (neerlandés: de Raad van Beroerten, francés: le Conseil des Troubles), conocido popularmente por los neerlandeses, belgas e ingleses como Tribunal de Sangre o Tribunal Sangriento (neerlandés: de Bloedraad), fue un tribunal instaurado por Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, III duque de Alba de Tormes, en Bruselas, el 5 de septiembre de 1567, con aprobación del rey Felipe II de España, para encontrar y castigar a los enemigos de la Monarquía Hispánica que juzgó a los culpables de la rebelión en los Países Bajos Españoles que se produjo con la iconoclasia ocurrida entre agosto y octubre de 1566, en la que los calvinistas asaltaron las iglesias católicas y quemaron las imágenes de los santos. La Tormenta de las imágenes o Asalto a las imágenes, (neerlandés: Beeldenstorm), ocurrida durante los meses de agosto y octubre de 1566, fue una iconoclasia perpetrada por los calvinistas, opuestos a la Iglesia católica y las imágenes a las que consideraban que contradecían al segundo mandamiento, que arremetieron contra las iglesias y los monasterios y destruyeron cientos de estatuas. El Tribunal de los Tumultos condenó a un total de 8.957 personas entre 1567 y 1576 de las cuales fueron ejecutadas 1.083 y desterradas 20. Esta cifra se debió a que, antes de la llegada de Alba, se había producido un éxodo por parte de la población flamenca que, atemorizada, se anticipó a su arribo y huyó. El Tribunal de los Tumultos condenó a muerte a los condes de Egmont y Horn, dos de los principales nobles flamencos, decapitados en Bruselas y cuyas cabezas estuvieron expuestas tres horas. También fue detenido Floris de Montmorency, que estaba en Madrid como negociador. Condenado por el tribunal, su sentencia fue enviada a España por el duque y ejecutado en 1570. Además el Tribunal de los Tumultos confiscó las propiedades de los condenados. La represión ejercida por el Tribunal de los Tumultos y el duque de Alba, al que los neerlandeses llamaban “el duque de hierro”, creó un profundo resentimiento en los Países Bajos de los Habsburgo contra el rey Felipe II de España, el duque y los españoles, provocando su sustitución por en 1573 por Luis de Requesens, que promulgó una amnistía general y abolió la Décima. En el resto de Europa se alzaron voces en contra de la represión, principalmente de los príncipes protestantes alemanes, que presionaron a los embajadores españoles pidiendo menos rigor en las penas. La política del Tribunal se resumía en la cita de su secretario: haeretici frexentur templa, boni nihil fecerunt contra; ergo debent omnes patibulari - Los templos fueron quemados por los herejes, los buenos [católicos] no hicieron nada en contra, por lo tanto deben ir todos al patíbulo.
rdf:langString
Le Conseil des troubles (en néerlandais : Raad van Beroerten ; en espagnol : Tribunal de los Tumultos) est un tribunal d'exception mis en place par le duc d'Albe, nommé gouverneur général des Pays-Bas par Philippe II en 1567, afin de réprimer les troubles survenus depuis 1566 à la suite de la révolte des Gueux et de la crise iconoclaste, événements qui sont à l'origine du soulèvement des Pays-Bas contre Philippe II, qui allait aboutir à l'indépendance des Provinces-Unies. En raison des nombreuses condamnations à mort prononcées dès les premiers mois, celles notamment les comtes d'Egmont et de Horn, ce tribunal a été surnommé le Conseil du sang (Bloedraad). Le Conseil des troubles a fonctionné sous les gouvernements du duc d'Albe et de son successeur, Luis de Requesens, et a été aboli le 14 mai 1576 par le Conseil d'État des Pays-Bas, dépositaire du pouvoir de gouvernement après la mort de Requesens (5 mars), non remplacé.
rdf:langString
Rada Zaburzeń (Krwawa Rada; niderl. Raad van Beroerten, hiszp. Tribunal de los Tumultos) – sąd wyjątkowy działający w latach 1567-1574 w Antwerpii, powołany przez hiszpańskiego namiestnika Niderlandów księcia Albę do zwalczania oporu ludności przeciw rządom hiszpańskim. Z wyroku Rady stracono jednego z przywódców powstania antyhiszpańskiego Lamorala Egmonta.
rdf:langString
Il Consiglio dei torbidi (in olandese: Raad van Beroerten; in spagnolo: Tribunal de los Tumultos; in francese: Conseil des Troubles) era un tribunale speciale istituito il 9 settembre 1567 da Fernando Álvarez de Toledo, terzo duca d'Alba, governatore generale dei Paesi Bassi asburgici, su ordine di Filippo II di Spagna, per punire i leader dei "torbidi" politici e religiosi nei Paesi Bassi. A causa delle molte sentenze di morte pronunciate, il Consiglio fu chiamato anche Tribunale di sangue (Bloedraad in olandese e Conseil de Sang in francese). Il tribunale fu abolito dal successore del duca d'Alba, Luis de Zúñiga y Requesens, il 7 giugno 1574, in cambio di un sussidio versato dagli Stati Generali dei Paesi Bassi, ma in pratica rimase in funzione fino alla rivolta popolare scoppiata a Bruxelles nell'estate del 1576.
rdf:langString
Кровавый совет (исп. Tribunal de los Tumultos, нидерл. de Bloedraad) — утвердившееся в нидерландской историографии название так называемого «Совета по делам беспорядков» («Raad van beroerte», «Conseil des troubles»), существовавшего с 1567 по 1573 годы в Испанских Нидерландах. Совет был учреждён 6 сентября 1567 года испанским наместником герцогом Альбой и генеральным прокурором Якобом Гессельсом, по приказу короля Филиппа II — как орудие подавления гражданских и религиозных свобод. Основным местом заседаний Совета был город Мехелен. За свою беспрецедентную в местной истории жестокость «Совет по делам беспорядков» был вскоре же прозван «Кровавый советом». Испании владыка встал войной, Грозя цепями вольному народу! — писал о том времени граф А. К. Толстой. Совет приговорил к смерти графов Эгмонта и Горна — и ещё 8948 человек. По документированным данным, казнены были 1073 человека, в том числе 5 июня 1568 года в Брюсселе — вышеупомянутые графы Эгмонт и Горн. В том же 1568 году, в «зловещую среду», в Брюсселе были арестованы ночью 500 человек, увезены в тюрьму и приговорены к смертной казни. Кроме того, 11 130 человек были изгнаны. Заочно был приговорён к смерти принц Вильгельм Оранский. Однако, все эти расправы так и не смогли остановить национально-революционного движения, вскоре возглавленного принцем Вильгельмом Оранским. В декабре 1573 года Совет фактически прекратил своё существование. Формально упразднён кардиналом Реквезенсом 7 июня 1574 года.
rdf:langString
De Raad van Beroerten (Frans: Conseil des Troubles; Spaans: Tribunal de los Tumultos) was een uitzonderingsrechtbank waarmee koning Filips II en zijn landvoogd Alva de opstandige edelen en de ketterij in de Spaanse Nederlanden bestreden aan het begin van de Tachtigjarige Oorlog. Het orgaan, dat bestond van 1567 tot 1576, functioneerde naast de Collaterale Raden en de Grote Raad van Mechelen, wars van constitutionele privileges of gewestelijke jurisdictie. Vanwege het grote aantal uitgesproken doodvonnissen sprak het volk ook wel van de Bloedraad.
rdf:langString
Blodsrådet, blodsdomstolen eller Conseil des troubles var en nederländsk historisk domstol, vilken hertigen av Alba organiserade 1567. Hertigen av Alba organiserade blodsrådet vid sin ankomst till Nederländerna för att kväsa upproret och kalvinisterna där. Dess officiella namn var "upprorsrådet". Till en början var det sammansatt av 12 personer som dömde oberoende av landets lagar och kommit att karaktäriseras som en civil krigsrätt. Majoriteten av medlemmarna bestod av spanska jurister, en av de mest framträdande var . Under åren fram till Nederländernas uppror 1572 for den fram med stor energi och hårdhet. De mest kända bland dess offer var de nederländska adelsmännen Lamoraal Egmont och Philippe II de Montmorency-Nivelle, greve av Hoorn. Antalet avrättade efter blodsrådets utslag överstiger 1 500. Den skrämselpolitik som blodsrådet drev, lyckade dock inte hämma Nederländernas politiska och religiösa självständighetssträvanden.
xsd:nonNegativeInteger
16091
