Council of Agde

http://dbpedia.org/resource/Council_of_Agde an entity of type: Person

Die Synode von Agde (lateinisch Concilium Agathense) wurde durch Bischof Caesarius von Arles nach Agde (lat. Agatha) in Septimanien einberufen. Sie fand am 10. September 506 statt und wurde von 35 Bischöfen aus dem südlichen Gallien besucht. Südwestfrankreich und die Provence waren zu dieser Zeit Teil des Westgotenreichs unter Alarich II. Die Westgoten hingen dem Arianismus an, der Großteil der romanischen Mehrheitsbevölkerung jedoch dem Katholizismus. Die Synode diente dem Ziel, die katholischen Diözesen des Gebietes auch gegenüber der arianischen Obrigkeit enger zusammenzuschließen und die Kirchendisziplin aufrechtzuerhalten. rdf:langString
Le concile d’Agde s’est tenu à l'église Saint-André de la ville d’Agde en 506, du temps du règne d'Alaric II qui, de religion arienne, autorisa la réunion de cette assemblée catholique. La ville fut choisie pour sa situation géographique centrale entre les diocèses de Provence et ceux du sud-ouest. Il réunissait 24 évêques catholiques du royaume wisigothique, plus dix délégués de prélats empêchés de se rendre à ce synode. Sous la présidence de l'archevêque d'Arles, saint Césaire, qui en a préparé les travaux et suggéré les décisions, son but était de régler dans le royaume wisigothique le statut disciplinaire et temporel de l'Église orthodoxe. Au moment de se séparer, les pères décidèrent de se réunir de nouveau l’an suivant à Toulouse. À l'issue du concile, 49 canons furent rédigés. rdf:langString
Het Concilie van Agde vond in 506 plaats in Agde in de Languedoc, onder het voorzitterschap van Caesarius van Arles. Het werd bijgewoond door 35 bisschoppen uit Gallische gebied bezet door Visigoten, en de 47 gaan over de kerkelijke discipline. De 7de canon verbiedt geestelijken om kerkelijke bezittingen, waaruit ze hun inkomen betrekken, te verkopen of te vervreemden. In het algemeen werpen de canons licht op de morele situatie van geestelijken en leken in het zuiden van Frankrijk, bij het begin van de overgang van de Romeinse sociale orde naar die van de nieuwe barbaarse veroveraars. rdf:langString
El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II. Va reunir a 24 bisbes del regne visigot i deu delegats d'altres bisbes que no hi podien assistir (entre els quals el de Narbona Caprari, que fou representat per Anili, Òptim, diaca enviat per Lleonci de Gavaldà, i un representant del ), sota presidència l'arquebisbe Cesari d'Arle, segurament vicari papal. Els bisbes venien de Turena, les tres províncies d'Aquitània (entre els quals els metropolitans de Bordeus, Eauze i Bourges, i el bisbe Sabí d'Albi), la Narbonesa, i la Provença, i d'Avinyó i algunes viles de l'esquerra del Roine que Teodoric el Gran en la seva condició de rei d'Itàlia havia cedit als visigots després d'haver rdf:langString
Η Σύνοδος της Αγάθης ήταν μια περιφερειακή εκκλησιαστική σύνοδος, η οποία συνήλθε τον Σεπτέμβριο του 506 στην Αγάθη, στην ακτή της Μεσογείου ανατολικά της Ναρμπόν, στην Σεπτιμανία του Βησιγοτθικού Βασιλείου, κατόπιν αδείας του Βησιγότθου Βασιλιά Αλάριχου Β΄. Στην σύνοδο συμμετείχαν 35 επίσκοποι υπό την προεδρία του Καισαρίου Αρελάτης. Επίσης απαγορεύτηκε ο γάμος μεταξύ εξαδέρφων. rdf:langString
The Council of Agde was a regional synod held in September 506 at Agatha or Agde, on the Mediterranean coast east of Narbonne, in the Septimania region of the Visigothic Kingdom, with the permission of the Visigothic King Alaric II. The Council met under the presidency of Bishop Caesarius of Arles. It was attended by 35 bishops: ‡ represented by a priest.‡‡ represented by a deacon. Marriage between cousins was also forbidden. rdf:langString
En la historia del catolicismo en Francia, el concilio de Agda se celebró el 10 de septiembre de 506 d. C. en Agatha o Agda en Languedoc, fue presidido por Cesáreo de Arlés y contó con la asistencia de treinta y cinco obispos. Sus cuarenta y siete cánones auténticos se ocupan de la disciplina eclesiástica. Uno de ellos (el séptimo), prohibía a los eclesiásticos vender o enajenar los bienes de la iglesia, a la cual consagraron su vida; esto parece ser el primer indicio del posterior sistema de beneficios. rdf:langString
Il Concilio di Agde fu tenuto il 10 settembre 506, appena fuori le mura della città portuale di Agde in Linguadoca, nella locale chiesa di Saint-André d'Agde e fu convocato e presieduto dal vescovo gallo Cesario, arcivescovo di Arles. Il suo fu un incarico affidato dal re visigoto Alarico II (che però non suggellò l'adesione sua e dei visigoti al cristianesimo cattolico, rimanendo ariani), che lo pensò come un concilio "nazionale" del suo regno e come momento di incontro e fusione fra clero gallo-romano e governo ostrogoto. Il concilio si situava sulla scia di una tradizione consolidata: proprio in Gallia, due secoli prima, vi fu il concilio d'Arles, il primo ad essere convocato da un imperatore. rdf:langString
rdf:langString Council of Agde
rdf:langString Concili d'Agde
rdf:langString Synode von Agde
rdf:langString Σύνοδος της Αγάθης
rdf:langString Concilio de Agda
rdf:langString Concilio di Agde
rdf:langString Concile d'Agde
rdf:langString Concilie van Agde
rdf:langString Concílio de Agde
xsd:integer 3731745
xsd:integer 1083963712
rdf:langString Thomas
rdf:langString Shahan
xsd:integer 1
rdf:langString Council of Agde
rdf:langString El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II. Va reunir a 24 bisbes del regne visigot i deu delegats d'altres bisbes que no hi podien assistir (entre els quals el de Narbona Caprari, que fou representat per Anili, Òptim, diaca enviat per Lleonci de Gavaldà, i un representant del ), sota presidència l'arquebisbe Cesari d'Arle, segurament vicari papal. Els bisbes venien de Turena, les tres províncies d'Aquitània (entre els quals els metropolitans de Bordeus, Eauze i Bourges, i el bisbe Sabí d'Albi), la Narbonesa, i la Provença, i d'Avinyó i algunes viles de l'esquerra del Roine que Teodoric el Gran en la seva condició de rei d'Itàlia havia cedit als visigots després d'haver-les conquerit als burgundis. Els bisbes de Septimània que hi van anar foren: Heracli de Tolosa, Sofroni d'Agde, Sedat de Nimes, Matern de Lodeva i Porbaci d'Uzès; Besiers potser tenia la seu vacant; un bisbe anomenat Pere de la seu de Palatio, no ha estat identificat, i Palatio és esmentada al segle xi com un lloc a la vora de Besiers, però molts autors suposen a Pere bisbe de Llemotges. Carcasona, Magalona i Elna no eren encara seus episcopals. El seu objectiu era regular al regne visigot l'estatut disciplinari i temporal de l'església catòlica. Els bisbes després de pregar pel rei, van prendre la decisió només començar, de fer un nou concili l'any següent a . Es van establir 47 cànons sobre disciplina eclesiàstica, ordenació de clergues, ordenació de bisbes, administració del baptisme als jueus convertits, prohibició d'assistir a les festes jueves i altres matèries. El casament entre cosins va ser prohibit.
rdf:langString Η Σύνοδος της Αγάθης ήταν μια περιφερειακή εκκλησιαστική σύνοδος, η οποία συνήλθε τον Σεπτέμβριο του 506 στην Αγάθη, στην ακτή της Μεσογείου ανατολικά της Ναρμπόν, στην Σεπτιμανία του Βησιγοτθικού Βασιλείου, κατόπιν αδείας του Βησιγότθου Βασιλιά Αλάριχου Β΄. Στην σύνοδο συμμετείχαν 35 επίσκοποι υπό την προεδρία του Καισαρίου Αρελάτης. Η σύνοδος εξέδωσε 47 κανόνες σχετικούς με την εκκλησιαστική πειθαρχία. Γενικά, οι κανόνες της αντανακλούν τις ηθικές συνθήκες του κλήρου και των λαϊκών στην ιστορική περιοχή της Σεπτιμανίας στην αρχή της μετάβασης από τη ρωμαϊκή κοινωνική δομή εντός της ρωμαϊκής επαρχίας της Ναρβωνικής Γαλατίας σε αυτή των επήλυδων Βησιγότθων. Έχουν επίσης κάποια σημασία για τη μελέτη ορισμένων πρώιμων εκκλησιαστικών θεσμών. Ο κανόνας 7, που απαγορεύει στους κληρικούς να πουλούν ή να ιδιοποιούνται την περιουσία της εκκλησίας από την οποία αντλούσαν τα προς το ζην, είναι η πρώτη ένδειξη του μεταγενέστερου συστήματος των ωφελημάτων. Στον Κανόνα 9, η σύνοδος αποφαίνεται ότι εάν παντρεμένοι διάκονοι ή ιερείς επιθυμούν να επιστρέψουν στις συζυγικές τους σχέσεις, θα πρέπει να στερηθούν όλες τις εκκλησιαστικές τους τιμές και αξιώματα. Όσοι, ωστόσο, αγνοούσαν την ύπαρξη αυτής της απαγόρευσης, θα μπορούσαν να διατηρήσουν το αξίωμά τους εάν απείχαν στο μέλλον. Στον κανόνα 10, απαγορεύτηκε στους κληρικούς να επισκέπτονται γυναίκες με τις οποίες δεν είχαν συγγένεια και μπορούσαν να έχουν στο σπίτι τους μόνο τη μητέρα, την αδελφή, την κόρη ή την ανιψιά τους. Διάκονος δεν επιτρεπόταν να χειροτονηθεί εάν δεν είχε ακόμη συμπληρώσει τα εικοσιπέντε έτη του. Για να χειροτονηθεί κάποιος ιερέας ή επίσκοπος, θα έπρεπε να είναι τουλάχιστον τριάντα ετών. Εάν ένας νέος παντρεμένος άνδρας ήθελε να χειροτονηθεί, απαιτούνταν η συγκατάθεση της γυναίκας του (κανόνας 16). Επίσης απαγορεύτηκε ο γάμος μεταξύ εξαδέρφων.
rdf:langString Die Synode von Agde (lateinisch Concilium Agathense) wurde durch Bischof Caesarius von Arles nach Agde (lat. Agatha) in Septimanien einberufen. Sie fand am 10. September 506 statt und wurde von 35 Bischöfen aus dem südlichen Gallien besucht. Südwestfrankreich und die Provence waren zu dieser Zeit Teil des Westgotenreichs unter Alarich II. Die Westgoten hingen dem Arianismus an, der Großteil der romanischen Mehrheitsbevölkerung jedoch dem Katholizismus. Die Synode diente dem Ziel, die katholischen Diözesen des Gebietes auch gegenüber der arianischen Obrigkeit enger zusammenzuschließen und die Kirchendisziplin aufrechtzuerhalten.
rdf:langString The Council of Agde was a regional synod held in September 506 at Agatha or Agde, on the Mediterranean coast east of Narbonne, in the Septimania region of the Visigothic Kingdom, with the permission of the Visigothic King Alaric II. The Council met under the presidency of Bishop Caesarius of Arles. It was attended by 35 bishops: * Caesarius of Arles * Cyprianus of Bordeaux * Clarus of Elusa * Tetradius of Bourges * Heraclianus of Toulouse * Sophronius of Agde * Sedatus of Nîmes * Quintianus of Rodez * Sabinus of Albi * Boëtius of Cahors * Gratianus of Aix * Nicetius of Aux * Suavis of Comminges * Galactorius of Benarnum (Lescar) * Gratus of Oloron * Vigilius of Lectoure * Maternus of Lodève * Petrus de Palatio * Glycerius of Couserans * Chronopius of Périgueux * Probatius of Uzès * Agroecius of Antibes * Marcellus of Senez * Pentadius of Digne * [Caprario of Narbonne]‡ * [Victorinus of Fréjus]‡ * [Aprus of Tarbes]‡ * [Euphrasius of Auvergne]‡ * [Julianus of Avignon]‡ * [Sextilius of Bazas]‡ * [Marcellus of Apt]‡ * [Pappolo]‡ * [Leonicus of Châlons-sur-Saône]‡‡ * ‡‡ ‡ represented by a priest.‡‡ represented by a deacon. The Council of Agde promulgated 47 canons on ecclesiastical discipline. In general, its canons shed light on the moral conditions of the clergy and laity in the historical region of Septimania at the beginning of the transition from Roman social order within the Roman province of Gallia Narbonensis to that of the Visigoth migrants. They are also of some importance for the study of certain early ecclesiastical institutions. Its canon 7, forbidding ecclesiastics to sell or alienate the property of the church from which they drew their living, seems to be the earliest indication of the later system of benefices. In Canon IX, the Council ruled that if married deacons or priests wish to return to marital relations, they should be deprived of all of their ecclesiastical dignities and offices; those, however, who were unaware of the prohibition, could be allowed to retain their office if they abstain in the future. In Canon X, a cleric was forbidden to visit women to whom he was not related, and could have in his house only his mother, sister, daughter, or niece. A bishop was not to ordain anyone a deacon who was not yet twenty-five years old. In order to be ordained a priest or bishop, one had to be at least thirty years of age. If a young married man wished to be ordained, he required the consent of his wife (Canon XVI). Marriage between cousins was also forbidden.
rdf:langString Le concile d’Agde s’est tenu à l'église Saint-André de la ville d’Agde en 506, du temps du règne d'Alaric II qui, de religion arienne, autorisa la réunion de cette assemblée catholique. La ville fut choisie pour sa situation géographique centrale entre les diocèses de Provence et ceux du sud-ouest. Il réunissait 24 évêques catholiques du royaume wisigothique, plus dix délégués de prélats empêchés de se rendre à ce synode. Sous la présidence de l'archevêque d'Arles, saint Césaire, qui en a préparé les travaux et suggéré les décisions, son but était de régler dans le royaume wisigothique le statut disciplinaire et temporel de l'Église orthodoxe. Au moment de se séparer, les pères décidèrent de se réunir de nouveau l’an suivant à Toulouse. À l'issue du concile, 49 canons furent rédigés.
rdf:langString En la historia del catolicismo en Francia, el concilio de Agda se celebró el 10 de septiembre de 506 d. C. en Agatha o Agda en Languedoc, fue presidido por Cesáreo de Arlés y contó con la asistencia de treinta y cinco obispos. Sus cuarenta y siete cánones auténticos se ocupan de la disciplina eclesiástica. Uno de ellos (el séptimo), prohibía a los eclesiásticos vender o enajenar los bienes de la iglesia, a la cual consagraron su vida; esto parece ser el primer indicio del posterior sistema de beneficios. En general, sus cánones arrojan luz sobre las condiciones morales del clero y de los laicos en el sur de Francia al comienzo de la transición del orden social grecorromano al de los nuevos conquistadores. También son de cierta importancia para el estudio de ciertos principios de las instituciones eclesiásticas.
rdf:langString Il Concilio di Agde fu tenuto il 10 settembre 506, appena fuori le mura della città portuale di Agde in Linguadoca, nella locale chiesa di Saint-André d'Agde e fu convocato e presieduto dal vescovo gallo Cesario, arcivescovo di Arles. Il suo fu un incarico affidato dal re visigoto Alarico II (che però non suggellò l'adesione sua e dei visigoti al cristianesimo cattolico, rimanendo ariani), che lo pensò come un concilio "nazionale" del suo regno e come momento di incontro e fusione fra clero gallo-romano e governo ostrogoto. Il concilio si situava sulla scia di una tradizione consolidata: proprio in Gallia, due secoli prima, vi fu il concilio d'Arles, il primo ad essere convocato da un imperatore. Al Concilio parteciparono i rappresentanti delle otto province della Gallia sotto il controllo dei Visigoti, regnante Alarico II. Si trattò di un totale di 24 vescovi, più dieci prelati in rappresentanza di altrettanti vescovi impossibilitati a presenziare. Il concilio Agathense è il primo concilio ad avere luogo nei regni barbarici succeduti all'Impero romano d'Occidente, e per varie ragioni si connota come episodio di grande portata storica e politica. Per la sua collocazione cronologica e anche per le modalità in cui si realizza può essere considerato un decisivo snodo, non solo simbolico, tra l'epoca romana e il periodo merovingio, un concreto momento di transito tra chiesa gallo-romana e chiesa gallo-franca. Tuttavia, per motivi politici, non tutto il territorio visigoto fu rappresentato nel Concilio: il vescovo di Aix, ad esempio, si rifiutò di presenziare o di inviare un suo rappresentante in aperta protesta contro le istanze di Cesario, il quale secondo lui pretendeva di esercitare diritti di metropolita su di lui. Nonostante alcune importanti assenze, tuttavia, si può considerare rappresentativo del clero del periodo gallo-romano. Il Concilio redasse 49 canoni e, alla chiusura, i padri decisero di lì ad un anno di ritrovarsi significativamente nella capitale del regno, Tolosa. La morte del re nella battaglia di Vouillé contro i Franchi e con la fine al dominio visigoto in Gallia, il concilio non venne mai convocato. Agde, Orléans e Epaon hanno due fatti importanti in comune: il carattere nazionale dei concili e l'utilizzo politico dello strumento conciliare, scelto come momento di incontro e integrazione fra le nuove popolazioni dominante e quelle dominate, rappresentate quest'ultime dai vescovi, destinati a diventare interlocutori d'elezione dei re barbari.
rdf:langString Het Concilie van Agde vond in 506 plaats in Agde in de Languedoc, onder het voorzitterschap van Caesarius van Arles. Het werd bijgewoond door 35 bisschoppen uit Gallische gebied bezet door Visigoten, en de 47 gaan over de kerkelijke discipline. De 7de canon verbiedt geestelijken om kerkelijke bezittingen, waaruit ze hun inkomen betrekken, te verkopen of te vervreemden. In het algemeen werpen de canons licht op de morele situatie van geestelijken en leken in het zuiden van Frankrijk, bij het begin van de overgang van de Romeinse sociale orde naar die van de nieuwe barbaarse veroveraars.
xsd:nonNegativeInteger 5336

data from the linked data cloud