Contractualism
http://dbpedia.org/resource/Contractualism an entity of type: Thing
Le contractualisme (ou théorie du contrat) est un courant de philosophie politique datant du XVIIe siècle qui pense l'origine de la société et de l'État comme un contrat originaire entre les humains, par lequel ceux-ci acceptent une limitation de leur liberté en échange de lois garantissant la perpétuation du corps social.
rdf:langString
Контрактуализм — философское течение, описывающее роль и структуру социально-этических норм. Большинство ветвей контрактуализма основаны на идее, что из-за иррациональности человека общество должно выбирать правительство, которое будет поддерживать их благополучие и устанавливать нормы, обязательные для выполнения и поддерживаемые большинством посредством соглашений. Теоретики контрактуализма: Гуго Гроций (1625), Томас Гоббс (1651), Самуэль Пуфендорф (1673), Джон Локк (1689), Жан-Жак Руссо (1762) и Иммануил Кант (1797); совсем недавно Джон Ролз (1971), Дэвид Готье (1986) и Филип Петтит (1997).
rdf:langString
契约论（英語：contractarianism），又作契约主义，是一种对政治权力合法性的一种系统论证的政治哲学理论，其最基本的论点是国家的产生来自人与人之间或人民与统治者之间相互订立的契约。
rdf:langString
El contractualisme és un corrent de la filosofia política i del dret que té els seus orígens en el segle v aC. No és una doctrina política única o uniforme, sinó un conjunt d'idees amb un nexe comú, si bé extremadament adaptable a diferents contextos, el que explica la seua vitalitat i la seva capacitat per anar evolucionant i redefinint-se fins a l'actualitat. Com a teoria política és possiblement una de les més influents dels darrers tres-cents anys, configurant, en major o menor grau, l'estructura actual dels diferents estats i nacions. No s'ha de confondre amb la democràcia, ja que no totes les teories contractualistes defineixen models polítics democràtics. Tampoc s'ha de confondre amb el nacionalisme, perquè encara que tots dos moviments es poden considerar models polítics nuclears i
rdf:langString
Eine Vertragstheorie (englisch social contract theory, französisch théorie du contrat social, „Kontraktualismus“, „Lehre vom Gesellschaftsvertrag“) ist eine legitimierende Vorstellung, um staatliche Rechtsordnungen moralisch und institutionell zu begründen. Dabei kann entweder die tatsächliche Zustimmung der Beteiligten zu einer solchen Ordnung als Kriterium angesetzt oder ein hypothetischer Vertrag (die mögliche Übereinkunft aller Betroffenen) als Kriterium zur Beurteilung der Rechtmäßigkeit einer Ordnung angenommen werden. Die klassische Vertragstheorie entstand zur Zeit der Aufklärung im 17. Jahrhundert. Ihre einflussreichsten Vertreter waren Thomas Hobbes, John Locke und Jean-Jacques Rousseau. Die moderne Vertragstheorie entstand im 20. Jahrhundert, ihr bedeutendster Vertreter war John
rdf:langString
Contractualism is a term in philosophy which refers either to a family of political theories in the social contract tradition (when used in this sense, the term is an umbrella term for all social contract theories that include contractarianism), or to the ethical theory developed in recent years by T. M. Scanlon, especially in his book What We Owe to Each Other (published 1998).
rdf:langString
El contractualismo es una corriente moderna de filosofía política y del derecho, que explica el origen de la sociedad y del Estado como un contrato original entre humanos, por el cual se acepta una limitación de las libertades a cambio de leyes que garanticen la perpetuación y ciertas ventajas del cuerpo social. No es una doctrina política única o uniforme, sino un conjunto de ideas con un nexo común, si bien extremadamente adaptable a diferentes contextos, lo que explica su vitalidad y su capacidad para ir evolucionando y redefiniéndose hasta la actualidad. Como teoría política es posiblemente una de las más influyentes de los últimos trescientos años, configurando, en mayor o menor grado, la estructura actual de los distintos Estados y naciones.
rdf:langString
Kontraktualismoa filosofia politikoaren eta zuzenbidearen korronte bat da. Ez da doktrina politiko bakar edo uniforme bat, baizik eta lotura komun bat duen ideia-multzo bat, gizarte-hitzarmenari lotuta dagoena. Teoria politiko gisa, azken hirurehun urteetako nagusienetako bat izan daiteke, eta, neurri handiagoan edo txikiagoan, estatuen eta nazioen egungo egituraren oinarrian aurki dezakegu. Ez da demokraziarekin nahastu behar, teoria kontraktualista guztiek ez baitute eredu politiko demokratikorik definitzen. Nazionalismoarekin ere ez da nahastu behar; izan ere, bi mugimenduak eredu politiko nuklearrtzat har daitezkeen arren eta estatu modernoen oso aldi berekoak izan arren, baldintza desberdinak adierazten dituzte.
rdf:langString
Contratualismo é um termo na filosofia social que se refere a uma família de teorias políticas na tradição do contrato social (Quando usado nesse sentido, o termo é sinônimo de contractarismo), ou à teoria ética desenvolvida nos últimos anos por , especialmente em seu livro e que devemos uns aos outros.
rdf:langString
Kontraktualism, kontraktsteori eller "kontraktarianism", är en morallära och ett politiskt begrepp enligt vilken det moderna samhället huvudsakligen bygger på samhällskontrakt, dvs överenskommelser som individer ingår i för att lättare kunna tillvarata ömsesidiga värden och intressen. Samhället ses hos upplysningsfilosoferna, som Hobbes, Locke och Montesquieu, som ett resultat av individers mervärde i att samarbeta. Kontraktualismen, med dess betoning av den förnuftiga människan, spelade senare, under 1800-talet och för tänkare som Herbert Spencer, en viktig frigörande roll för kapitalismen i dess frigörelse från feodalismen och skråväsendet till minsta möjliga statliga inblandning. Kritiker invände dock ganska snart att ett samhällskontrakt måste vara något mer än att skydda frukten av in
rdf:langString
rdf:langString
Contractualisme
rdf:langString
Vertragstheorie
rdf:langString
Kontraktismo
rdf:langString
Contractualismo
rdf:langString
Kontraktualismo
rdf:langString
Contractualism
rdf:langString
Contractualisme
rdf:langString
Контрактуализм
rdf:langString
Contractualismo
rdf:langString
Kontraktualism
rdf:langString
Контрактуалізм
rdf:langString
契约论
xsd:integer
3083894
xsd:integer
1088303777
rdf:langString
El contractualisme és un corrent de la filosofia política i del dret que té els seus orígens en el segle v aC. No és una doctrina política única o uniforme, sinó un conjunt d'idees amb un nexe comú, si bé extremadament adaptable a diferents contextos, el que explica la seua vitalitat i la seva capacitat per anar evolucionant i redefinint-se fins a l'actualitat. Com a teoria política és possiblement una de les més influents dels darrers tres-cents anys, configurant, en major o menor grau, l'estructura actual dels diferents estats i nacions. No s'ha de confondre amb la democràcia, ja que no totes les teories contractualistes defineixen models polítics democràtics. Tampoc s'ha de confondre amb el nacionalisme, perquè encara que tots dos moviments es poden considerar models polítics nuclears i ben bé simultanis dels estats moderns, expressen condicions diferents. Fa referència a una família de teories polítiques en la tradició del contracte social. Entre els seus teòrics més representatius es troben Hugo Grotius (1625), Thomas Hobbes (1651), Samuel Pufendorf (1673), John Locke (1689), Jean-Jacques Rousseau (1762) i Immanuel Kant (1797); Més recentment, John Rawls (1971), David Gauthier (1986) i Philip Pettit (1997).
rdf:langString
Eine Vertragstheorie (englisch social contract theory, französisch théorie du contrat social, „Kontraktualismus“, „Lehre vom Gesellschaftsvertrag“) ist eine legitimierende Vorstellung, um staatliche Rechtsordnungen moralisch und institutionell zu begründen. Dabei kann entweder die tatsächliche Zustimmung der Beteiligten zu einer solchen Ordnung als Kriterium angesetzt oder ein hypothetischer Vertrag (die mögliche Übereinkunft aller Betroffenen) als Kriterium zur Beurteilung der Rechtmäßigkeit einer Ordnung angenommen werden. Die klassische Vertragstheorie entstand zur Zeit der Aufklärung im 17. Jahrhundert. Ihre einflussreichsten Vertreter waren Thomas Hobbes, John Locke und Jean-Jacques Rousseau. Die moderne Vertragstheorie entstand im 20. Jahrhundert, ihr bedeutendster Vertreter war John Rawls.
rdf:langString
Contractualism is a term in philosophy which refers either to a family of political theories in the social contract tradition (when used in this sense, the term is an umbrella term for all social contract theories that include contractarianism), or to the ethical theory developed in recent years by T. M. Scanlon, especially in his book What We Owe to Each Other (published 1998). Social contract theorists from the history of political thought include Hugo Grotius (1625), Thomas Hobbes (1651), Samuel Pufendorf (1673), John Locke (1689), Jean-Jacques Rousseau (1762), and Immanuel Kant (1797); more recently, John Rawls (1971), David Gauthier (1986) and Philip Pettit (1997).
rdf:langString
Kontraktualismoa filosofia politikoaren eta zuzenbidearen korronte bat da. Ez da doktrina politiko bakar edo uniforme bat, baizik eta lotura komun bat duen ideia-multzo bat, gizarte-hitzarmenari lotuta dagoena. Teoria politiko gisa, azken hirurehun urteetako nagusienetako bat izan daiteke, eta, neurri handiagoan edo txikiagoan, estatuen eta nazioen egungo egituraren oinarrian aurki dezakegu. Ez da demokraziarekin nahastu behar, teoria kontraktualista guztiek ez baitute eredu politiko demokratikorik definitzen. Nazionalismoarekin ere ez da nahastu behar; izan ere, bi mugimenduak eredu politiko nuklearrtzat har daitezkeen arren eta estatu modernoen oso aldi berekoak izan arren, baldintza desberdinak adierazten dituzte. Kontraktualismoak teoria politikoen familia bati egiten dio erreferentzia, zeinak gizarte-kontratuari loturik baitaude. Teorialari ezagunenen artean ondokoak aurki ditzakegu: Hugo Grotius (1625), Thomas Hobbes (1651), (1673), John Locke (1689), Jean-Jacques Rousseau (1762) eta Immanuel Kant (1797).
rdf:langString
El contractualismo es una corriente moderna de filosofía política y del derecho, que explica el origen de la sociedad y del Estado como un contrato original entre humanos, por el cual se acepta una limitación de las libertades a cambio de leyes que garanticen la perpetuación y ciertas ventajas del cuerpo social. No es una doctrina política única o uniforme, sino un conjunto de ideas con un nexo común, si bien extremadamente adaptable a diferentes contextos, lo que explica su vitalidad y su capacidad para ir evolucionando y redefiniéndose hasta la actualidad. Como teoría política es posiblemente una de las más influyentes de los últimos trescientos años, configurando, en mayor o menor grado, la estructura actual de los distintos Estados y naciones. No debe confundirse el contractualismo con la democracia, pues no todas las teorías contractualistas defienden modelos políticos democráticos. Tampoco debe confundirse contractualismo con nacionalismo, pues, siendo ambos movimientos políticos nucleares y casi simultáneos de los estados modernos, expresan concepciones distintas. El contractualismo continúa siendo la caracterización más utilizada para expresar el origen, la naturaleza y las propiedades del estado en Occidente e influyó, sobre todo, en la guerra de independencia norteamericana y en la revolución francesa.
rdf:langString
Le contractualisme (ou théorie du contrat) est un courant de philosophie politique datant du XVIIe siècle qui pense l'origine de la société et de l'État comme un contrat originaire entre les humains, par lequel ceux-ci acceptent une limitation de leur liberté en échange de lois garantissant la perpétuation du corps social.
rdf:langString
Contratualismo é um termo na filosofia social que se refere a uma família de teorias políticas na tradição do contrato social (Quando usado nesse sentido, o termo é sinônimo de contractarismo), ou à teoria ética desenvolvida nos últimos anos por , especialmente em seu livro e que devemos uns aos outros. De um modo geral, o contrato social ou contratualismo consiste na ideia de um acordo firmado entre os diferentes membros de uma sociedade, que se unem com o intuito de obterem as vantagens garantidas a partir da .Assim, os indivíduos abdicam de certos direitos ou para que possam organizar um governo, liderado por um poder maior ou um conjunto de . De acordo com a maioria das correntes teóricas do contratualismo, o medo, a e a instabilidade da natureza humana garantiu com que os indivíduos pudessem conceder poderes a determinadas pessoas em específico para que pudesse ser organizada uma ordem em suas vidas, Neste sentido, surge o compromisso coletivo de obedecer e acatar as normas estabelecidas pelos governantes, assim como estes também devem estar cientes das suas obrigações para garantir o bem-estar do povo. Os teóricos do contrato social da história do pensamento político incluem Hugo Grotius (1625), Thomas Hobbes (1651), Samuel Pufendorf (1673), John Locke (1689), Jean-Jacques Rousseau (1762), e Immanuel Kant (1797); mais recentemente, John Rawls (1971), David Gauthier (1986) e Philip Pettit (1997).
rdf:langString
Kontraktualism, kontraktsteori eller "kontraktarianism", är en morallära och ett politiskt begrepp enligt vilken det moderna samhället huvudsakligen bygger på samhällskontrakt, dvs överenskommelser som individer ingår i för att lättare kunna tillvarata ömsesidiga värden och intressen. Samhället ses hos upplysningsfilosoferna, som Hobbes, Locke och Montesquieu, som ett resultat av individers mervärde i att samarbeta. Kontraktualismen, med dess betoning av den förnuftiga människan, spelade senare, under 1800-talet och för tänkare som Herbert Spencer, en viktig frigörande roll för kapitalismen i dess frigörelse från feodalismen och skråväsendet till minsta möjliga statliga inblandning. Kritiker invände dock ganska snart att ett samhällskontrakt måste vara något mer än att skydda frukten av industriägarnas arbetsinsatser.
rdf:langString
Контрактуализм — философское течение, описывающее роль и структуру социально-этических норм. Большинство ветвей контрактуализма основаны на идее, что из-за иррациональности человека общество должно выбирать правительство, которое будет поддерживать их благополучие и устанавливать нормы, обязательные для выполнения и поддерживаемые большинством посредством соглашений. Теоретики контрактуализма: Гуго Гроций (1625), Томас Гоббс (1651), Самуэль Пуфендорф (1673), Джон Локк (1689), Жан-Жак Руссо (1762) и Иммануил Кант (1797); совсем недавно Джон Ролз (1971), Дэвид Готье (1986) и Филип Петтит (1997).
rdf:langString
契约论（英語：contractarianism），又作契约主义，是一种对政治权力合法性的一种系统论证的政治哲学理论，其最基本的论点是国家的产生来自人与人之间或人民与统治者之间相互订立的契约。
xsd:nonNegativeInteger
1967