Classical planet

http://dbpedia.org/resource/Classical_planet an entity of type: Thing

Pada zaman kuno, planet klasik adalah tujuh objek angkasa yang terlihat di langit. Ketujuh objek tersebut adalah Matahari dan Bulan dan lima planet Merkurius, Venus, Mars, Jupiter, dan Saturnus. Uranus sebetulnya juga dapat dilihat dengan nama telanjang saat malam yang cerah, tetapi tidak diidentifikasi sebagai sebuah planet sampai zaman modern. Nama planet berasal dari istilah Yunani πλανήτης, planētēs. Ketujuhnya disebut tujuh planet klasik atau 7 planet zaman kuno. rdf:langString
五星(ごせい)は、太陽系の惑星のうち水星・金星・火星・木星・土星の5つ。 肉眼で容易に観測できるため、古代より知られていた惑星である。太陽系の内側から6つめまでの惑星のうち、天動説では惑星と認識されていなかった地球以外の5つでもある。五星(と地球)以外の惑星が知られたのは、天王星が発見された1781年である。 現在は天文学でも占星術でも特別な位置づけにはないが、趣味の天体観望では対象として人気が高く、五惑星・五大惑星として言及されることもある。 中国では五行思想の元になり、漢字圏(中国語、日本語、朝鮮語、ベトナム語)では「木火土金水」の五行に「星」をつけた名で呼ばれる(ただしベトナム語では「星○」の語順)。五行と五星の対応は、惑星の性質(わかっていたのは運行・色・光度程度だが)から連想されるものになっており、単純な順序関係になっていない。 五星に日と月を加えたものが七曜で、曜日に対応付けられている。なお五星に対応する曜日は連続しているが、これはバビロニア文明に由来する「カルディアンオーダー (chaldean order)」による。七曜に計都と羅睺を加えたものが九曜である。 rdf:langString
古典行星,有時也被稱為目視行星、經典行星。古典行星為人類肉眼可見的,相對於固定恆星在天球上移動。在一些古文明中,古典行星為太陽、月球、木星、土星、水星、火星、金星。行星名單的去留,取決於行星定義觀念的改變。自1543年歐洲天文學家尼古拉·哥白尼所著《天體運行論》一書中的日心說開始,太陽與月球從行星之列被剃除,加入地球。在一些文獻中,天王星與海王星也是古典行星。 rdf:langString
En astronomia, els planetes a ull nu corresponen a els cinc planetes del sistema solar que poden ser vistos a ull nu sense gaire dificultat. Són les soles planetes conegudes d'ençà d'abans de la invenció del telescopi, per la qual cosa també són anomenades planetes clàssiques. Aquestes són: Venus, Mart, Mercuri, Júpiter i Saturn, les cinc planetes més pròximes de la Terra. rdf:langString
In classical antiquity, the seven classical planets or seven luminaries are the seven moving astronomical objects in the sky visible to the naked eye: the Moon, Mercury, Venus, the Sun, Mars, Jupiter, and Saturn. The word planet comes from two related Greek words, πλάνης planēs (whence πλάνητες ἀστέρες planētes asteres "wandering stars, planets") and πλανήτης planētēs, both with the original meaning of "wanderer", expressing the fact that these objects move across the celestial sphere relative to the fixed stars. Greek astronomers such as Geminus and Ptolemy often divided the seven planets into the Sun, the Moon, and the five planets. rdf:langString
En astronomía, los planetas a simple vista corresponden a los cinco planetas del sistema solar que pueden ser vistos a simple vista sin mucha dificultad: Venus, Marte, Mercurio, Júpiter y Saturno, los cinco planetas más cercanos a la Tierra. Son los únicos planetas conocidos desde antes de la invención del telescopio, por lo que también son denominados planetas clásicos. rdf:langString
고대 행성(古代 行星, classical planets)은 고대의 여러 문화권에서 알려진 하늘에서 관측 가능한 비고정적인 객체였다. 그러므로, 고대 행성은 우리 태양계에서 지구를 제외한 태양과 달 그리고 태양과 가장 가까운 (지구에서도 가장 가까운) 다섯 행성이다. 전자의 둘은 물론이고 후자들 중에서 네 개는 망원경 없이도 관측 가능하다. 그 다섯 행성은 수성과 금성, 화성, 목성, 그리고 토성이다. rdf:langString
rdf:langString Planeta a ull nu
rdf:langString Classical planet
rdf:langString Planeta a simple vista
rdf:langString Planet klasik
rdf:langString 고대의 행성
rdf:langString 五星
rdf:langString 古典行星
xsd:integer 587247
xsd:integer 1104398060
rdf:langString En astronomia, els planetes a ull nu corresponen a els cinc planetes del sistema solar que poden ser vistos a ull nu sense gaire dificultat. Són les soles planetes conegudes d'ençà d'abans de la invenció del telescopi, per la qual cosa també són anomenades planetes clàssiques. Aquestes són: Venus, Mart, Mercuri, Júpiter i Saturn, les cinc planetes més pròximes de la Terra. Mercuri i Venus són les soles planetes visibles al capvespre perquè les seves òrbites estan a l'interior de l'òrbita de la Terra entorn del Sol. Venus és la més prominent, el tercer objecte més brillant després del Sol i la Lluna. Mercuri és més difícil de veure a causa de la seva proximitat del Sol. Mart està en la seva lluentor màxima quan està oposat a la Terra, la qual cosa succeeix cada dos anys. Júpiter i Saturn són les més grans de les cinc planetes encara que com que són més lluny reben menys llum del sol. Tanmateix Júpiter és l'astre més brillant després de Venus. La lluminositat de Saturn és augmentada pels seus anells, la qual cosa fa que es reflecteixi llum cap a la Terra segons el grau d'inclinació de l'el·líptica. De totes maneres els anells no són prou brillants per veure'ls de la Terra estant. Urà és visible sols en nits molt clares però, a diferència de les planetes a ull nu, és menys lluminosa que centenars d'estels i solament es pot saber la seva existència amb telescopis.
rdf:langString En astronomía, los planetas a simple vista corresponden a los cinco planetas del sistema solar que pueden ser vistos a simple vista sin mucha dificultad: Venus, Marte, Mercurio, Júpiter y Saturno, los cinco planetas más cercanos a la Tierra. Son los únicos planetas conocidos desde antes de la invención del telescopio, por lo que también son denominados planetas clásicos. En la antigüedad clásica se hablaba de los siete planetas clásicos o siete luminarias para referirse a siete objetos astronómicos en el cielo visibles a simple vista, incluyendo los arriba mencionados más la luna y el sol. La palabra planeta proviene de dos palabras griegas relacionadas, πλάνης planēs (de ahí πλάνητες ἀστέρες planētes asteres «planetas, estrellas errantes») y πλανήτης planētēs, las dos con el significado original de «errante», expresando el hecho de que estos objetos se mueven a través de la esfera celestial en relación con las estrellas fijas.​​ Astrónomos griegos tales como Gémino​ o Ptolomeo​ a menudo dividían los siete planetas en el sol, la luna y los cinco planetas. El término planeta en la terminología moderna se aplica solamente a satélites naturales que orbitan directamente alrededor del sol (u otras estrellas), de forma que solo cinco de los siete planetas clásicos son planetas en el sentido moderno. Los mismos siete planetas junto con los nodos lunares ascendente y descendente son mencionados en la astrología védica como los nueve Navagraha. Mercurio y Venus son los únicos planetas visibles al atardecer pues sus órbitas están al interior de la órbita de la Tierra entorno al Sol. Venus es el más prominente, el tercer objeto más brillante después del Sol y la Luna. Mercurio es más difícil para ver debido a su cercanía al Sol. Marte está en su máximo brillo cuando está opuesto a la Tierra, lo que sucede cada dos años. Júpiter y Saturno son los más grandes de los cinco planetas aunque como están más lejos reciben menos luz del sol. Sin embargo Júpiter es el más brillante después de Venus. La luminosidad de Saturno es aumentada por sus anillos, lo que hace que se refleje luz hacia la Tierra dependiendo del grado de inclinación de la elíptica. de todas formas los anillos no son lo suficientemente brillantes como para verse desde la tierra. Urano es visible solo en noches muy claras pero, a diferencia de los planetas a simple vista, es menos luminoso que cientos de estrellas y sólo se puede saber su existencia con telescopios.
rdf:langString In classical antiquity, the seven classical planets or seven luminaries are the seven moving astronomical objects in the sky visible to the naked eye: the Moon, Mercury, Venus, the Sun, Mars, Jupiter, and Saturn. The word planet comes from two related Greek words, πλάνης planēs (whence πλάνητες ἀστέρες planētes asteres "wandering stars, planets") and πλανήτης planētēs, both with the original meaning of "wanderer", expressing the fact that these objects move across the celestial sphere relative to the fixed stars. Greek astronomers such as Geminus and Ptolemy often divided the seven planets into the Sun, the Moon, and the five planets. The term planet in modern terminology is only applied to natural satellites directly orbiting the Sun (or other stars), so that only five of the seven classical planets are planets in the modern sense. The same seven planets, along with the ascending and descending lunar node, are mentioned in Vedic astrology as the nine Navagraha.
rdf:langString Pada zaman kuno, planet klasik adalah tujuh objek angkasa yang terlihat di langit. Ketujuh objek tersebut adalah Matahari dan Bulan dan lima planet Merkurius, Venus, Mars, Jupiter, dan Saturnus. Uranus sebetulnya juga dapat dilihat dengan nama telanjang saat malam yang cerah, tetapi tidak diidentifikasi sebagai sebuah planet sampai zaman modern. Nama planet berasal dari istilah Yunani πλανήτης, planētēs. Ketujuhnya disebut tujuh planet klasik atau 7 planet zaman kuno.
rdf:langString 五星(ごせい)は、太陽系の惑星のうち水星・金星・火星・木星・土星の5つ。 肉眼で容易に観測できるため、古代より知られていた惑星である。太陽系の内側から6つめまでの惑星のうち、天動説では惑星と認識されていなかった地球以外の5つでもある。五星(と地球)以外の惑星が知られたのは、天王星が発見された1781年である。 現在は天文学でも占星術でも特別な位置づけにはないが、趣味の天体観望では対象として人気が高く、五惑星・五大惑星として言及されることもある。 中国では五行思想の元になり、漢字圏(中国語、日本語、朝鮮語、ベトナム語)では「木火土金水」の五行に「星」をつけた名で呼ばれる(ただしベトナム語では「星○」の語順)。五行と五星の対応は、惑星の性質(わかっていたのは運行・色・光度程度だが)から連想されるものになっており、単純な順序関係になっていない。 五星に日と月を加えたものが七曜で、曜日に対応付けられている。なお五星に対応する曜日は連続しているが、これはバビロニア文明に由来する「カルディアンオーダー (chaldean order)」による。七曜に計都と羅睺を加えたものが九曜である。
rdf:langString 고대 행성(古代 行星, classical planets)은 고대의 여러 문화권에서 알려진 하늘에서 관측 가능한 비고정적인 객체였다. 그러므로, 고대 행성은 우리 태양계에서 지구를 제외한 태양과 달 그리고 태양과 가장 가까운 (지구에서도 가장 가까운) 다섯 행성이다. 전자의 둘은 물론이고 후자들 중에서 네 개는 망원경 없이도 관측 가능하다. 그 다섯 행성은 수성과 금성, 화성, 목성, 그리고 토성이다. 고대의 천문학자들은 어떻게 특정 광원들이 하늘의 다른 별들 사이를 가로지르며 이동하는지에 대해 유념하였으므로, 영어: planet 플래닛[*]이라는 용어는 그리스어: πλανήτης 플란네테스[*]→"방랑자"에서 유래했다. 그들은 그러한 객체를 asteres planetai 아스테레스 플란네타이[*]→방랑하는 별라고 불렀다. 유사하게, 한자어인 행성(行星)은 의역하면 움직이는 별이라는 뜻을 지녔다. 그것들은 모두 일곱 개의 고대 행성을 구성했으며, 일곱 요일의 이름도 되었다. 즉, 태양(太陽 또는 日, Sun)의 날은 일요일(日曜日, Sunday), 달(月 또는 태음(太陰), Moon)의 날은 월요일(月曜日, Moon-day → Monday), 화성(火星, Mars)의 날은 화요일(火曜日, 라틴어: Martis, 영어: Tuesday), 수성(水星, Mercury)의 날은 수요일(水曜日, Mercurii, Wednesday), 목성(木星, Juiter)의 날은 목요일(木曜日, Iovis, Thursday), 금성(金星, Venus)의 날은 금요일(金曜日, 라틴어: Veneris, 영어: Friday) 그리고 토성(土星, Saturn)의 날은 토요일(土曜日, Saturn-day → Saturday)이다. 수성과 금성은 오직 새벽녘과 저물녘에만 볼 수 있으며, 지구 궤도에 비하면 내행성이다. 금성은 하늘에서 세 번째로 밝은 가장 두드러지는 행성이다. 수성은 태양과 가까움으로 인해 관찰이 덜 용이하다. 스칸디나비아나 알래스카와 같은 북극에 가까운 지역에서 수성을 보려면, 긴 박명과 최대 이각의 매우 낮은 각도로 인하여 광 필터가 필요할 것이다. 화성은 거의 25개월 마다 일어나는 충에 있을 때 그것의 위상 가운데서 가장 밝다. 목성과 토성은 다섯 행성 중에서 가장 크지만, 태양으로부터 더 멀리 떨어져 있기 때문에, 태양빛을 덜 받는다. 그렇지만, 목성은 하늘에서 금성 다음으로 밝은 객체이다. 토성의 광도는 그것의 고리에 의해 높아지는데, 황도에 대한 그것의 경사에 따라 지구로 반사하는 빛의 정도가 달라진다. 그러나, 그 고리 자체는 지구에서 육안으로 보이지 않는다. 이론상으로 천왕성과 때때로 소행성 베스타는 아주 맑은 밤하늘에서 맨눈으로 보이게 되어 있지만, 순수 육안 행성과는 다르게, 그것들은 항상 수천개의 항성 보다 덜 밝으며, 망원경의 도움 없이는 그것들의 존재를 알 수 없을 정도로 충분히 두드러지지는 않는다.
rdf:langString 古典行星,有時也被稱為目視行星、經典行星。古典行星為人類肉眼可見的,相對於固定恆星在天球上移動。在一些古文明中,古典行星為太陽、月球、木星、土星、水星、火星、金星。行星名單的去留,取決於行星定義觀念的改變。自1543年歐洲天文學家尼古拉·哥白尼所著《天體運行論》一書中的日心說開始,太陽與月球從行星之列被剃除,加入地球。在一些文獻中,天王星與海王星也是古典行星。
xsd:nonNegativeInteger 22380

data from the linked data cloud