Christian art

rdf:langString Art cristià

rdf:langString L'art cristià és l'art religiós del cristianisme, les obres d'art inspirades per sentiments religiosos cristians, o creades per il·lustrar, suplementar i representar en una forma tangible el missatge cristià. En ser el cristianisme la religió dominant en la civilització occidental des del segle iv, l'art cristià s'identifica amb la major part de les produccions artístiques de l'edat mitjana a Europa i va seguir sent molt important durant tota l'edat moderna, a més d'estendre's geogràficament. La secularització de la societat ha restringit a l'art cristià dins dels principals corrents artístics de l'edat contemporània. Com art sacre, el fi essencial que té l'art cristià pels creients és el culte. Edificis, imatges (icones, del grec εἰκών eikon) i objectes litúrgics es consagren, amb el qual deixen de ser simples obres d'art. Des del cristianisme primitiu, i sobretot a l'edat mitjana, els temples i monestirs s'identificaven amb les relíquies dels sants i màrtirs que contenien i que els denominaven. No només les relíquies o les denominades Vera icona ("veritables imatges" de Crist), sinó moltes altres imatges, van adquirir fama de miraculoses i van suscitar peregrinacions, arribant a extrems de religiositat popular que van suscitar discrepàncies entre el mateix clero, car mentre uns defensaven la virtut d'aquestes devocions, uns altres les condemnaven per supersticioses o fins i tot idolàtriques. Gairebé tots els grups cristians usen o han usat d'alguna manera l'art; encara que la importància que es dona a l'art i als diferents arts, així com als mitjans, estils i representacions usades, difereixen notablement entre catòlics i protestants. Fins i tot la música religiosa i l'arquitectura religiosa, malgrat ser vehicles més abstractes, expressen de forma evident les diferències o qualsevol missatge que es pretengués incloure (a través del cant litúrgic o de les formes arquitectòniques alegòriques, com ara la forma d'el·lipse oberta de la Plaça de Sant Pere). Les arts figuratives (pintura religiosa i escultura religiosa), que són rebutjades de forma radical pels moviments iconoclastes, s'empren de forma també diferent; malgrat que els temes són en gran part comuns: la representació del cicle de la vida de Crist i alguns cicles de l'Antic Testament. Les representacions dels sants són més abundants en el catolicisme, l'anglicanisme i l'Església ortodoxa; encara que no estan absents dels altars luterans. Als temples catòlics tradicionals s'aprecia l'abundància i densitat de tota mena de representacions pictòriques i escultòriques (horror vacui), no només a l'altar major, sinó fins i tot en les múltiples capelles laterals, en elements com el púlpit o la pica baptismal o fins i tot a l'enteixinat o els vitralls. De forma diferenciada segons el període històric, les parets es cobreixen amb frescos (o s'oculten amb llenços o retaules) i tot tipus d'elements arquitectònics serveixen de suport per a l'escultura (capitells historiats, timpans, gàrgoles), fins i tot a zones no visibles pels fidels (s'entén que el destinatari de l'obra és Déu, que tot ho veu), i fins al sòl es cobreix de làpides. La decoració de les esglésies ortodoxes és fins i tot més aclaparant (Iconòstasi, mosaics, indumentària i orfebreria religiosa). En canvi, la simplicitat que fan gala els altars evangèlics va ser imitada a les noves construccions d'esglésies catòliques a partir del Concili del Vaticà II. * . La il·lustració compara una escena de la crucifixió (l'esponja amb vinagre que van oferir a Crist) i la iconoclàstia del . * El Kargsniche de la catedral d'Ulm, les restes d'un altar de les figures del qual varen ser destruïdes durant la (les revoltes iconoclastes durant la Reforma). * Crist del Corcovado, sobre Río de Janeiro. * Capella de Nostra Senyora de Guadalupe a l'església de la Purísima Concepció de Zumpango (Mèxic). * Altar d'una església evangèlica luterana a Kannonkoski (Finlàndia). Cada peça d'art cristià, sense importar el mitjà, o el personatge, esdeveniment, passatge bíblic (lespericopas, les paràboles) o concepte específic que representi, sol contenir símbols identificatius de la branca del cristianisme que ho va produir. A pesar que existeixen alguns referents comuns, conceptuals (amor -àgape- i salvació com a vida veritable o vida eterna i triomf sobre la mort), textuals (la Bíblia) o icònics (la Creu, les imatges de Jesús); cap d'ells té en realitat una total identitat, ni una lectura o interpretació comuna, la qual cosa s'expressa també en formes diferenciades, de vegades subtilment, però de manera suficient perquè cada grup identifiqui les seves i consideri alienes i heterodoxas les dels altres: ni la Bíblia és la mateixa, ni en les parts coincidents la seva lectura coincideix, ni l'amor cristià significa el mateix, ni la salvació s'aconsegueix de la mateixa forma, ni la creu es construeix de la mateixa manera. Això no obstant, la iconografia se centra en els mecanismes identificatius interns: cada tret facial (si l'apòstol té barba o és calb), cada color (si la túnica de Crist és vermella o el mantell de la Verge blau -l'habitual, encara que no és inusual utilitzar uns altres, per criteris conceptuals, estètics, i fins i tot econòmics-, si s'empra el daurat per al fons o els nimbos -a més del seu ús com colors litúrgics-), cada subtil gest de les mans (que oren, beneeixen, acaricien, ofereixen, rebutgen, assenyalen, etc.), cada objecte o part de l'entorn, estan convencionalment fixats (de vegades fins i tot negociats conscienciosament als documents contractuals que se signen entre comitent i artista) i repetits al llarg de la mil·lenària història de l'art en el cristianisme. * La Mare de Déu del canonge Van der Paele, de Jan van Eyck. El mantell és vermell i la túnica blava. * . El mantell és blau i la túnica vermella (amb tons molt menys vius). * Immaculada de Murillo. El mantell és blau i la túnica blanca. El blanc (un "no color") simbolitza la puresa i s'identifica amb la llum. * Mans en oració, dibuix preparatorio d'Albrecht Dürer. * La mà de Déu, beneint, detall del fresc de l'absis de Sant Climent de Taüll Les imatges que apareixen a la dreta són de pintura i escultura i s'ordenen temàticament, seguint els cicles de l'Antic Testament i de la vida de Crist. Les imatges de les galeries de les seccions inclouen també arquitectura, i s'ordenen cronològica i estilísticamente.