Chinese mathematics
http://dbpedia.org/resource/Chinese_mathematics an entity of type: WikicatChineseMathematicians
중국의 산학은 주나라 때에 기원한다. 이는 유럽 수학과 독자적으로 발달하였고, 피타고라스의 정리 · 파스칼 삼각형 · 원주율의 정확한 값 등을 (대부분의 경우 유럽보다 더 빨리) 발견하였다. 이후 명나라 때부터 서양 수학이 전래되었다.
rdf:langString
中国の数学（ちゅうごくのすうがく、英:Chinese mathematics）とは、紀元前11世紀までに現在の中国で独立して興り、独自に発展した数学のこと。具体的な独自発展には、非常に大きい数および負の数を含む数の設定、十進法、十進法体系の位取り記数法、二進法、代数、幾何学、三角法などがある。
rdf:langString
中國算學是指古代中国傳統的数学体系，簡稱中算，具有發展的独创性，且具备完整体系。其基本特征在于将（包括几何学问题）代数化，转化为线性方程组、高次多项式方程、或高次多项式方程组，主要利用机械化的和算法求解，或進行刻板的、有系統的逐次消元过程，為求将多元线性方程组、或多元高次方程组转化为单变数式或单变数多项式。由於中国传统数学以算为主，故稱為算學。算筹、算盘就是中国古代的“计算机”，又稱為算具。中的术文和珠算口诀就是计算程序，又稱為算法。中国数学史又称为中算史，並影響到漢字文化圈其他地區的傳統數學，如日本的和算，朝鮮半島的，以及越南、琉球的算學。
rdf:langString
ظهرت الرياضيات في الصين بشكل مستقل بحلول القرن الحادي عشر قبل الميلاد. طور الصينيون بشكل مستقل نظامًا حقيقيًا للأرقام يتضمن أعدادًا كبيرة وسلبية بشكل ملحوظ وأكثر من نظام رقمي واحد ( القاعدة 2 والقاعدة 10 ) والجبر والهندسة ونظرية الأعداد وعلم المثلثات.
rdf:langString
La matemàtica xinesa és la matemàtica desenvolupada al llarg de la història de la Xina. La matemàtica xinesa va ser independent de la matemàtica desenvolupada per grecs, asiàtics, egipcis i babilonis. Només a partir de la expansió de l'Islam els contactes entre Occident i la Xina es van fer prou intensos perquè s'establís una influència de la matemàtica desenvolupada a la Xina sobre la matemàtica coneguda a Occident. Per aquesta raó s'ha d'admetre que fins ben entrat el segle XVII, existia una cultura matemàtica pròpiament xinesa, el coneixement es basa en antics inscripcions, manuscrits i fins i tot llibres.
rdf:langString
Mathematics in China emerged independently by the 11th century BC. The Chinese independently developed a real number system that includes significantly large and negative numbers, more than one numeral system (base 2 and base 10), algebra, geometry, number theory and trigonometry.
rdf:langString
Die Mathematik im alten China entwickelte sich ausgehend von den frühen Hochkulturen bis etwa zum 16. Jahrhundert n. Chr. weitgehend unbeeinflusst durch andere Kulturkreise. Eine erste Blütezeit erreichte sie in der Han-Dynastie; in dieser Epoche entstand auch das bedeutendste Werk der chinesischen Mathematik überhaupt, die Neun Kapitel der Rechenkunst aus dem 1. Jahrhundert n. Chr., das den Stand der bis dahin erreichten Kenntnisse zusammenfasst. Weitere Fortschritte wurden unter anderem durch die Kommentare und Ergänzungen der Neun Kapitel durch Liu Hui im 3. Jahrhundert und durch die Sammlung der Zehn mathematischen Klassiker im 7. Jahrhundert erzielt. Ihren Höhepunkt erreicht die Mathematik des alten China im 13. und 14. Jahrhundert mit den Arbeiten der vier bedeutenden Mathematiker Ya
rdf:langString
La matemática china. Fue independiente de la matemática desarrollada por griegos, asiáticos, egipcios y babilonios. Sólo a partir de la expansión del Islam los contactos entre Occidente y China se hicieron suficientemente intensos para que se estableciera una influencia de la matemática desarrollada en China sobre la matemática conocida en Occidente. Por esa razón debe admitirse que hasta bien entrado el siglo XVII, existía una cultura matemática propiamente china, cuyo conocimiento se basa en antiguos inscripciones, manuscritos e incluso libros.
rdf:langString
Matematika di Tiongkok muncul secara independen pada abad ke-11 SM. Bangsa Tiongkok mengembangkan kumpulan angka-angka secara independen termasuk angka yang sangat besar dan , desimal, sistem desimal nilai tempat, sistem biner, aljabar, geometri, dan trigonometri.
rdf:langString
Les mathématiques chinoises sont apparues vers le XIe siècle av. J.-C. Les Chinois développèrent de manière autonome des notations pour les grands nombres et les nombres négatifs, les décimaux et une notation positionnelle pour les représenter, le système binaire, l'algèbre, la géométrie et la trigonométrie ; leurs résultats précèdent souvent de plusieurs siècles les résultats analogues des mathématiciens occidentaux.
rdf:langString
A matemática na China surgiu de forma independente por volta do século XI a.C. Os chineses desenvolveram de forma independente números muito grandes e negativos, decimais, um sistema decimal de valor posicional, um sistema binário, álgebra, geometria e trigonometria. Os matemáticos chineses antigos fizeram avanços no desenvolvimento de algoritmos e na álgebra. Enquanto a matemática grega declinou no oeste durante os tempos medievais, a conquista da álgebra chinesa alcançou o auge no século XIII, quando Zhu Shijie inventou o método de quatro incógnitas.
rdf:langString
Первые дошедшие до нас китайские письменные памятники относятся к эпохе Шан (XVIII—XII вв. до н. э.). И уже на гадальных костях XIV века до н. э., найденных в Хэнани, сохранились обозначения цифр. Развитие науки продолжилось после того, как в XI веке до н. э. династию Шан сменила династия Чжоу. В эти годы возникают китайская математика и астрономия. Появились первые точные календари и учебники математики. «Истребление книг» императором Цинь Ши Хуаном (Ши Хуанди) не позволило ранним книгам дойти до нас, однако они, скорее всего, легли в основу последующих трудов.
rdf:langString
rdf:langString
Chinese mathematics
rdf:langString
الرياضيات في الصين
rdf:langString
Matemàtica xinesa
rdf:langString
Mathematik im alten China
rdf:langString
Matemática china
rdf:langString
Matematika Tiongkok
rdf:langString
Mathématiques chinoises
rdf:langString
중국의 산학
rdf:langString
中国の数学
rdf:langString
Matemática chinesa
rdf:langString
Математика в Древнем Китае
rdf:langString
中國算學
xsd:integer
1524543
xsd:integer
1110225659
rdf:langString
Cèyuán Hǎijìng
rdf:langString
測圓海鏡
rdf:langString
La matemàtica xinesa és la matemàtica desenvolupada al llarg de la història de la Xina. La matemàtica xinesa va ser independent de la matemàtica desenvolupada per grecs, asiàtics, egipcis i babilonis. Només a partir de la expansió de l'Islam els contactes entre Occident i la Xina es van fer prou intensos perquè s'establís una influència de la matemàtica desenvolupada a la Xina sobre la matemàtica coneguda a Occident. Per aquesta raó s'ha d'admetre que fins ben entrat el segle XVII, existia una cultura matemàtica pròpiament xinesa, el coneixement es basa en antics inscripcions, manuscrits i fins i tot llibres. Les primeres matemàtiques a la Xina daten de la Dinastia Shang ( [[Segle xvii aC|1600]] - 1046 a. C.) i consisteixen en nombres marcats en una closca de tortuga. Aquests nombres van ser representats mitjançant una notació decimal. Per exemple, el nombre 123 s'escrivia, de dalt a baix, com el símbol per a l'1 seguit de l'símbol per 100, després el símbol pel 2 seguit del símbol per a 10 i, finalment, el símbol per al 3. Aquest era el sistema de numeració més avançat en el seu temps i permetia fer càlculs per utilitzar amb el suanpan o l'àbac xinès. La data d'invenció del suanpan no es coneix amb certesa, però la menció escrita més antiga data del 190 d. C., en Notes suplementàries sobre l'Art de les Xifres, de Xu Yue. Des del segle III a. C. els xinesos van donar una original demostració del teorema de Pitàgores, van calcular el nombre π per aproximació i van resoldre sobre el tauler de dames les equacions de primer grau. No obstant això, l'ús del zero no va aparèixer fins al segle VII de la nostra era. Durant els segles XII i XIII el àlgebra xinesa va aconseguir un brillant esplendor. Fins i tot després que les matemàtiques europees comencessin a florir durant el Renaixement, les matemàtiques xineses i europees van mantenir tradicions separades, amb un significatiu declivi de les xineses, fins que missioners jesuïtes com Matteo Ricci van intercanviar les idees matemàtiques entre les dues cultures entre els segles xvi i xviii.
rdf:langString
Die Mathematik im alten China entwickelte sich ausgehend von den frühen Hochkulturen bis etwa zum 16. Jahrhundert n. Chr. weitgehend unbeeinflusst durch andere Kulturkreise. Eine erste Blütezeit erreichte sie in der Han-Dynastie; in dieser Epoche entstand auch das bedeutendste Werk der chinesischen Mathematik überhaupt, die Neun Kapitel der Rechenkunst aus dem 1. Jahrhundert n. Chr., das den Stand der bis dahin erreichten Kenntnisse zusammenfasst. Weitere Fortschritte wurden unter anderem durch die Kommentare und Ergänzungen der Neun Kapitel durch Liu Hui im 3. Jahrhundert und durch die Sammlung der Zehn mathematischen Klassiker im 7. Jahrhundert erzielt. Ihren Höhepunkt erreicht die Mathematik des alten China im 13. und 14. Jahrhundert mit den Arbeiten der vier bedeutenden Mathematiker Yang Hui, Qin Jiushao, Li Ye und Zhu Shijie. Im Bereich der Arithmetik war eine Besonderheit der chinesischen Mathematik die Verwendung von Rechenstäbchen und einer damit zusammenhängenden Zahlschrift, die ein effizientes Rechnen im dezimalen Stellenwertsystem ermöglichten. Neben den vier Grundrechenarten kannte man auch praktische Verfahren zur Berechnung von Quadrat- und Kubikwurzeln. Die Geometrie im alten China beschäftigte sich unter anderem mit Vermessungsaufgaben, mit der Bestimmung von Flächen und Volumina und mit Näherungen für die Kreiszahl . Die bedeutendsten Fortschritte erzielten die chinesischen Mathematiker im Bereich der Algebra. So finden sich bereits in den Neun Kapiteln Verfahren zum Lösen linearer Gleichungssysteme und von Polynomgleichungen sowie die Behandlung simultaner Kongruenzen mit dem chinesischen Restsatz.
rdf:langString
ظهرت الرياضيات في الصين بشكل مستقل بحلول القرن الحادي عشر قبل الميلاد. طور الصينيون بشكل مستقل نظامًا حقيقيًا للأرقام يتضمن أعدادًا كبيرة وسلبية بشكل ملحوظ وأكثر من نظام رقمي واحد ( القاعدة 2 والقاعدة 10 ) والجبر والهندسة ونظرية الأعداد وعلم المثلثات. في سلالة هان، حقق الصينيون تقدمًا كبيرًا في العثور على الجذر التاسع للأعداد الإيجابية وحل معادلات التطابق الخطي. أعطت النصوص الرئيسية من الفترة ، التسعة فصول في الفن الرياضي والكتاب عن الأعداد والحسابات عمليات مفصلة لحل مختلف المشاكل الرياضية في الحياة اليومية. تم حساب جميع الإجراءات باستخدام لوحة العد في كلا النصين وتضمنت العناصر العكسية وكذلك التقسيمات الإقليدية.
rdf:langString
Mathematics in China emerged independently by the 11th century BC. The Chinese independently developed a real number system that includes significantly large and negative numbers, more than one numeral system (base 2 and base 10), algebra, geometry, number theory and trigonometry. Since the Han Dynasty, as diophantine approximation being a prominent numerical method, the Chinese made substantial progress on polynomial evaluation. Algorithms like regula falsi and expressions like continued fractions are widely used and have been well-documented ever-since. They deliberately find the principal nth root of positive numbers and the roots of equations. The major texts from the period, The Nine Chapters on the Mathematical Art and the Book on Numbers and Computation gave detailed processes for solving various mathematical problems in daily life. All procedures were computed using a counting board in both texts, and they included inverse elements as well as Euclidean divisions. The texts provide procedures similar to that of Gaussian elimination and Horner's method for linear algebra. The achievement of Chinese algebra reached a zenith in the 13th century during the Yuan dynasty with the development of tiān yuán shù. As a result of obvious linguistic and geographic barriers, as well as content, Chinese mathematics and the mathematics of the ancient Mediterranean world are presumed to have developed more or less independently up to the time when The Nine Chapters on the Mathematical Art reached its final form, while the Book on Numbers and Computation and Huainanzi are roughly contemporary with classical Greek mathematics. Some exchange of ideas across Asia through known cultural exchanges from at least Roman times is likely. Frequently, elements of the mathematics of early societies correspond to rudimentary results found later in branches of modern mathematics such as geometry or number theory. The Pythagorean theorem for example, has been attested to the time of the Duke of Zhou. Knowledge of Pascal's triangle has also been shown to have existed in China centuries before Pascal, such as the Song dynasty Chinese polymath Shen Kuo.
rdf:langString
La matemática china. Fue independiente de la matemática desarrollada por griegos, asiáticos, egipcios y babilonios. Sólo a partir de la expansión del Islam los contactos entre Occidente y China se hicieron suficientemente intensos para que se estableciera una influencia de la matemática desarrollada en China sobre la matemática conocida en Occidente. Por esa razón debe admitirse que hasta bien entrado el siglo XVII, existía una cultura matemática propiamente china, cuyo conocimiento se basa en antiguos inscripciones, manuscritos e incluso libros. Las primeras matemáticas en China datan de la Dinastía Shang (1600 − 1046 a. C.) y consisten en números marcados en un caparazón de tortuga. Estos números fueron representados mediante una notación decimal. Por ejemplo, el número 123 se escribía, de arriba abajo, como el símbolo para el 1 seguido del símbolo para 100, luego el símbolo para el 2 seguido del símbolo para 10 y, por último, el símbolo para el 3. Este era el sistema de numeración más avanzado en su tiempo y permitía hacer cálculos para usarlos con el suanpan o el ábaco chino. La fecha de invención del suanpan no se conoce con certeza, pero la mención escrita más antigua data del 190 d. C., en Notas suplementarias sobre el Arte de las Cifras, de Xu Yue's. Desde el siglo III a. C. los chinos dieron una original demostración del teorema de Pitágoras, calcularon el número π por aproximación y resolvieron sobre el tablero de damas las ecuaciones de primer grado. Sin embargo, el empleo del cero no apareció hasta el siglo VII de nuestra era. Durante los siglos XII y XIII el álgebra china alcanzó un brillante esplendor. Incluso después de que las matemáticas europeas comenzasen a florecer durante el Renacimiento, las matemáticas chinas y europeas mantuvieron tradiciones separadas, con un significativo declive de las chinas, hasta que misioneros jesuitas como Matteo Ricci intercambiaron las ideas matemáticas entre las dos culturas entre los siglos XVI y XVIII.
rdf:langString
Les mathématiques chinoises sont apparues vers le XIe siècle av. J.-C. Les Chinois développèrent de manière autonome des notations pour les grands nombres et les nombres négatifs, les décimaux et une notation positionnelle pour les représenter, le système binaire, l'algèbre, la géométrie et la trigonométrie ; leurs résultats précèdent souvent de plusieurs siècles les résultats analogues des mathématiciens occidentaux. Les mathématiciens chinois n'utilisèrent pas une approche axiomatique, mais plutôt une méthode algorithmique et des techniques algébriques, culminant au XIIIe siècle avec la création par Zhu Shijie de la .
rdf:langString
Matematika di Tiongkok muncul secara independen pada abad ke-11 SM. Bangsa Tiongkok mengembangkan kumpulan angka-angka secara independen termasuk angka yang sangat besar dan , desimal, sistem desimal nilai tempat, sistem biner, aljabar, geometri, dan trigonometri. Pada masa Dinasti Han, Tiongkok membuat kemajuan besar dalam dan aljabar linier. Kitab-kitab utama dari zaman tersebut, dan menyajikan proses terperinci untuk memecahkan masalah matematika dalam kehidupan sehari-hari. Semua prosedur dihitung menggunakan sebuah papan penghitung di kedua kitab tersebut, dan mereka menyertakan angka negatif serta fraksi. Kitab-kitab ini menyajikan prosedur yang mirip dengan eliminasi Gauss untuk aljabar linier dan metode Horner untuk menyelesaikan persamaan kuadrat. Sementara matematika Yunani menurun di barat selama abad pertengahan, pencapaian aljabar Tiongkok mencapai puncaknya pada abad ke-13, ketika menemukan . Sebagai akibat dari hambatan linguistik dan geografis yang jelas, serta konten, matematika Tiongkok dan matematika dari dunia Mediterania kuno dianggap telah berkembang kurang lebih secara mandiri hingga masa ketika mencapai bentuk akhirnya, sedangkan dan Huainanzi kira-kira sezaman dengan matematika Yunani klasik. Beberapa pertukaran ide di seluruh Asia melalui pertukaran budaya yang diketahui dari setidaknya masa Romawi mungkin terjadi. Seringkali, unsur-unsur matematika masyarakat awal bersesuaian dengan hasil yang belum sempurna yang ditemukan kemudian dalam cabang-cabang matematika modern seperti geometri atau teori bilangan. Teorema Pythagoras misalnya, telah dibuktikan pada zaman Adipati Zhou. Pengetahuan tentang segitiga Pascal juga telah terbukti ada di Tiongkok berabad-abad sebelum Pascal, seperti polimatik Tiongkok Dinasti Song, Shen Kuo.
rdf:langString
중국의 산학은 주나라 때에 기원한다. 이는 유럽 수학과 독자적으로 발달하였고, 피타고라스의 정리 · 파스칼 삼각형 · 원주율의 정확한 값 등을 (대부분의 경우 유럽보다 더 빨리) 발견하였다. 이후 명나라 때부터 서양 수학이 전래되었다.
rdf:langString
中国の数学（ちゅうごくのすうがく、英:Chinese mathematics）とは、紀元前11世紀までに現在の中国で独立して興り、独自に発展した数学のこと。具体的な独自発展には、非常に大きい数および負の数を含む数の設定、十進法、十進法体系の位取り記数法、二進法、代数、幾何学、三角法などがある。
rdf:langString
A matemática na China surgiu de forma independente por volta do século XI a.C. Os chineses desenvolveram de forma independente números muito grandes e negativos, decimais, um sistema decimal de valor posicional, um sistema binário, álgebra, geometria e trigonometria. Os matemáticos chineses antigos fizeram avanços no desenvolvimento de algoritmos e na álgebra. Enquanto a matemática grega declinou no oeste durante os tempos medievais, a conquista da álgebra chinesa alcançou o auge no século XIII, quando Zhu Shijie inventou o método de quatro incógnitas. Como resultado de óbvias barreiras linguísticas e geográficas, bem como de conteúdo, a matemática chinesa e a matemática do antigo mundo mediterrânico são assumidas como se tendo desenvolvido mais ou menos independentemente até ao momento em que Os nove capítulos da arte matemática atingiram a sua forma final, enquanto o Livro sobre Números e Cálculo e o Huainanzi são mais ou menos contemporâneos com a matemática grega clássica. É provável que tenha havido troca de ideias em toda a Ásia através de intercâmbios culturais conhecidos desde pelo menos os tempos romanos. Frequentemente, os elementos da matemática das sociedades primitivas correspondem a resultados rudimentares encontrados mais tarde em ramos da matemática moderna, como a geometria ou a teoria dos números. O teorema de Pitágoras, por exemplo, foi atestado no tempo do duque de Zhou. O conhecimento do triângulo de Pascal também mostrou ter existido na China, séculos antes de Pascal, como na dinastia Song, pelo polímata chinês Shen Kuo.
rdf:langString
Первые дошедшие до нас китайские письменные памятники относятся к эпохе Шан (XVIII—XII вв. до н. э.). И уже на гадальных костях XIV века до н. э., найденных в Хэнани, сохранились обозначения цифр. Развитие науки продолжилось после того, как в XI веке до н. э. династию Шан сменила династия Чжоу. В эти годы возникают китайская математика и астрономия. Появились первые точные календари и учебники математики. «Истребление книг» императором Цинь Ши Хуаном (Ши Хуанди) не позволило ранним книгам дойти до нас, однако они, скорее всего, легли в основу последующих трудов. С воцарением династии Хань (208 г. до н. э. — 220 г. н. э.) древние знания стали восстанавливать и развивать. Во II веке до н. э. опубликованы наиболее древние из дошедших до нас сочинений — математико-астрономический «Трактат об измерительном шесте» и фундаментальный труд «Математика в девяти книгах» (Цзю чжан суань шу 《九章算术》). Толкование этого трактата было облегчено благодаря открытию текста «» 筭數書 в 1983-84 годах (Чжанцзяшань, провинция Хубэй), относящегося примерно к этому же периоду. «Математика в девяти книгах» — наиболее содержательное математическое сочинение древнего Китая. Это слабо согласованная компиляция более старых трудов разных авторов. Книга была окончательно отредактирована финансовым чиновником Чжан Цаном (умер в 150 году до н. э.) и предназначена для землемеров, инженеров, чиновников и торговцев. В ней собраны 246 задач, изложенных в традиционном восточном духе, то есть рецептурно: формулируется задача, сообщается готовый ответ и (очень кратко и не всегда) указывается способ решения.
rdf:langString
中國算學是指古代中国傳統的数学体系，簡稱中算，具有發展的独创性，且具备完整体系。其基本特征在于将（包括几何学问题）代数化，转化为线性方程组、高次多项式方程、或高次多项式方程组，主要利用机械化的和算法求解，或進行刻板的、有系統的逐次消元过程，為求将多元线性方程组、或多元高次方程组转化为单变数式或单变数多项式。由於中国传统数学以算为主，故稱為算學。算筹、算盘就是中国古代的“计算机”，又稱為算具。中的术文和珠算口诀就是计算程序，又稱為算法。中国数学史又称为中算史，並影響到漢字文化圈其他地區的傳統數學，如日本的和算，朝鮮半島的，以及越南、琉球的算學。
xsd:nonNegativeInteger
62541
