Chinese astronomy

http://dbpedia.org/resource/Chinese_astronomy an entity of type: Thing

L’astronomie chinoise s'est développée sur plusieurs siècles et s'est longtemps montrée en avance sur celle du monde occidental. Un très grand nombre d'observations antérieures à la fin du Moyen Âge sont sans comparaison avec ce qui se faisait dans le monde occidental. Une des finalités du développement de l'astronomie était de nature divinatoire. L'article astrologie chinoise porte sur l'interprétation symbolique associée aux différents astres mentionnés ici. rdf:langString
Kinesisk astronomi har en mycket lång historia och brukar räknas till en av de stora aktörerna i astronomins utveckling. Redan på orakelben från Shangdynastin (1000-talet f.Kr.) noterades förmörkelser och supernovor. Detaljerade förteckningar över astronomiska observationer sparades från omkring 500-talet f.Kr. fram till introduktionen av den västerländska astronomin och teleskopet på 1500-talet. Astronomin i Kina ändrades i grunden av kontakten med den europeiska astronomin, både på gott och ont. Idag är Kina fortsatt en mycket aktiv aktör inom astronomin, med många observatorier och ett eget rymdprogram rdf:langString
中国天文学史是天文学史的一个分支,也是中国科学史的一个组成部分。中國的古天文学是非常發達的,有記載的天象記錄是當時世界上最豐富、最有系統。自秦漢以來,所頒佈的曆法有一百多種。 * 10月22日仲康日食,可能是歷史上最早的日食記錄。于《尚书·胤征》:“乃季秋月朔,辰弗集于房,……瞽(瞎)奏鼓,啬夫驰,遮人走……。”。 * 春秋時期魯隱公三年二月己巳(公元前720年2月22日),曾發生一次日食,為世界上有文字記載最早一次的日食歷史記錄,也是中國使用干支記日的比較確切的證據《左传·隐公三年》:“三年,春,王二月,己巳,日有食之。” * 《春秋》魯文公十四年(前613年),出現哈雷彗星的記載,是中國最早的記錄;到清代宣統二年(1910年),史書對哈雷彗星出現的記載多達31次。 * 公元前2000年左右,中国测定木星绕天一周的周期为12年。周天分为十二分,称为十二次,木星每的行经一次,就用木星所在星次来纪年。 rdf:langString
علم الفلك في الصين له تاريخ طويل، بدءًا من عهد أسرة شانغ (العصر البرونزي الصيني). تم العثور على أسماء النجوم الصينية التي تم تصنيفها لاحقًا في القصور الثمانية والعشرين على عظام أوراكل المكتشفة في أنيانغ، والتي يعود تاريخها إلى عهد أسرة شانغ الوسطى، ويبدو أن نواة نظام القصر (xiù:宿) قد تبلورت بحلول وقت الحاكم وو دينغ (1339-1281 قبل الميلاد). rdf:langString
L'astronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs. Dividien el firmament en quatre seccions segons els punts cardinals. Cada secció incloïa una constel·lació i cada constel·lació set estrelles. rdf:langString
Η αστρονομία στην Κίνα έχει μακρά ιστορία, που αρχίζει με την καταγραφή ηλιακών εκλείψεων πριν από 41 αιώνες. Κατά τη Δυναστεία Σανγκ οι Κινέζοι υποδιαίρεσαν την ουράνια σφαίρα κοντά στην εκλειπτική σε 28 σεληνιακούς οίκους. Σήμερα η Κίνα συνεχίζει να είναι δραστήρια στο πεδίο της αστρονομίας, με πολλά νέα αστεροσκοπεία και το . rdf:langString
Astronomy in China has a long history stretching from the Shang dynasty, being refined over a period of more than 3,000 years. The ancient Chinese people have identified stars from 1300 BCE, as Chinese star names later categorized in the twenty-eight mansions have been found on oracle bones unearthed at Anyang, dating back to the mid-Shang dynasty. The core of the "mansion" (宿 xiù) system also took shape around this period, by the time of King Wu Ding (1250–1192 BCE). rdf:langString
La astronomía china es considerada más antigua que la desarrollada en la antigua Europa y el Oriente Próximo, aunque es poco lo que se conoce sobre ella, y ha evolucionado de manera independiente. Los expertos consideran que los chinos eran los observadores de fenómenos celestes más perseverantes y precisos de todo el mundo, incluso antes de los estudios astronómicos de los árabes medievales.​ rdf:langString
D'fhás an réalteolaíocht sa tSín neamhspleách ar an iarthar, agus bhain sí an-chuid éachtaí amach: * an chéad taifead ar urú na Gealaí i 1361 RC, 4 cinn eile i 1279 RC; * tomhas ar an nGrian agus eolaire 12 mhí (roimh 1100 RC); * áirimh ailgéabracha ar na réaltaí (roimh an 5ú céad RC); * grinniú ar chóiméad Halley (b'fhéidir i 611 RC, ach go cinnte i 467 RC); * tiomsú chatalóga na réaltaí (faoin 5ú céad RC); * fad na bliana a ríomh mar 365¼ lá (444 RC); * tuairisc ar ghluaiseachtaí Iúpatair is Satairn (350 RC); * 1080 réalta cláraithe i 6 rang gile (1ú céad RC); * taifead ar ghrianspotaí (28 RC); * iarmhairt na Gealaí ar thaoidí aimsithe (80 AD); * tuiscint ar uruithe is rothlú na Gealaí (2ú céad); * loingseoireacht le cabhair na réaltaí (2ú céad); * breathnú ar eireaball cóim rdf:langString
Astronomi di Tiongkok memiliki sejarah yang sangat panjang. Menurut para sejarawan, bangsa Tiongkok adalah para pengamat fenomena ruang angkasa yang paling tekun dan cermat di dunia mendahului bangsa Arab. Para cendekiawan Tiongkok awalnya meyakini bintang, matahari, dan bulan sebagai dewa. Namun pada masa Dinasti Han, sekitar 130 M, ilmuwan seperti Zhang Heng mengetahui bahwa bulan adalah bola, diterangi oleh matahari di satu sisi dan gelap di sisi yang membelakangi matahari. Zhang Heng juga memahami penyebab gerhana bulan dan matahari. rdf:langString
L'astronomia in Cina ha una lunga tradizione: gli storici indicano che i Cinesi furono a livello globale i più assidui e accurati osservatori dei fenomeni celesti prima degli Arabi. I nomi delle stelle, in seguito categorizzati nelle ventotto case lunari, sono stati trovati sugli ossi oracolari portati alla luce ad Anyang, risalenti alla media dinastia Shang (età del bronzo cinese), e il nucleo del sistema delle case lunari (xiù: 宿) sembra aver preso forma verso il tempo del re Wu Ding (1339-1281 a.C.). rdf:langString
중국의 천문학(中國-天文學)은 역서(曆書)의 제작으로 시작된다. 은대(殷代)에 이미 조잡한 태음태양력을 만들었다. 주대(周代) 중엽에 윤달을 넣는 규칙이 정확하게 되고, 정연한 태음태양력이 만들어졌다. 또 기원전 4세기경부터 행성을 관측했으며, 일·월식의 주기성 등을 주목하였다. BC 104년 한나라 무제(武帝)의 태초 원년에, ‘태초력(太初曆)’이 제정되었다. 이 태초력은 한나라 말기에 유운(劉韻)이 수정한 것으로 ‘삼통력(三統曆)’으로 되었으며, 이것이 후세 역법의 표본이 되었다. 우주론은 선진 시대와 후한 시대에 활발하였다. 《주비산경》에는 개천설(蓋天說)이 자세히 기술되었다. 이 개천설에 대해서 후한의 장형(張衡)이 《혼천의》에서 혼천설을 논했다. 천문학적으로 보아 주목할 만한 역법은 후한대 유홍(劉洪)의 《(乾象曆)》이다. 이 역법에서 처음으로 달의 운동이 등속(等速)이 아니고, 현재 ‘중심차(中心差)’라고 불리는 불규칙성이 인정되었다. 이 발견으로 삭(朔)의 시각의 계산이 정확하게 되고, 드디어 일·월식의 예보 계산을 하게 되었다. rdf:langString
A astronomia chinesa possui uma longa história, com historiadores considerando que "os povos chineses foram os observadores mais persistentes e precisos de fenômenos celestes do mundo antes dos árabes". Nomes de estrelas categorizados nas foram encontrados em ossos de oráculos escavados em Anyang, datando da Dinastia Shang, e acredita-se que o sistema de mansões (xiù: 宿) tenha sido criado durante o reinado de Wu Ding. rdf:langString
Астроно́мія у Старода́вньому Кита́ї — астрономічні знання, спостереження й погляди стародавніх китайців. Астрономія в Китаї має дуже довгу історію та давні традиції. На думку британського вченого Джозефа Нідема (Joseph Needham), китайці до арабів були найбільш наполегливими та точними спостерігачами небесних явищ у світі. Різні китайські автори твердять, що історія астрономії в країні сягає періоду раніше другого тисячоліття до нашої ери. Нідерландський же астроном А. Паннекук пише, що такі твердження ґрунтуються здебільшого на легендах і пізніших домислах, оскільки багато відомостей з давніх часів або просто не дійшло до нас, або було втрачено, або було спотворено. Сам же А. Паннекук початок дійсної історії китайської астрономії відносить до першого тисячоліття до н. е. rdf:langString
rdf:langString Chinese astronomy
rdf:langString علم الفلك الصيني
rdf:langString Astronomia xinesa
rdf:langString Κινεζική αστρονομία
rdf:langString Astronomía china
rdf:langString Réalteolaíocht na Síne
rdf:langString Astronomi Tiongkok
rdf:langString Astronomie chinoise
rdf:langString Astronomia cinese
rdf:langString 중국의 천문학
rdf:langString Astronomia chinesa
rdf:langString Kinesisk astronomi
rdf:langString Астрономія у Стародавньому Китаї
rdf:langString 中国天文学史
xsd:integer 1524517
xsd:integer 1123873806
xsd:date 2016-03-03
rdf:langString علم الفلك في الصين له تاريخ طويل، بدءًا من عهد أسرة شانغ (العصر البرونزي الصيني). تم العثور على أسماء النجوم الصينية التي تم تصنيفها لاحقًا في القصور الثمانية والعشرين على عظام أوراكل المكتشفة في أنيانغ، والتي يعود تاريخها إلى عهد أسرة شانغ الوسطى، ويبدو أن نواة نظام القصر (xiù:宿) قد تبلورت بحلول وقت الحاكم وو دينغ (1339-1281 قبل الميلاد). بدأت سجلات مفصلة للملاحظات الفلكية خلال فترة الدول المتحاربة (القرن الرابع قبل الميلاد) وازدهرت من عهد أسرة هان فصاعدًا. كان علم الفلك الصيني استوائيًا، حيث كان مركزًا على الملاحظة الدقيقة للنجوم المحيطة بالقطب، واستند إلى مبادئ مختلفة عن تلك السائدة في علم الفلك الغربي التقليدي، حيث شكل الشروق النجمي وإعدادات دائرة البروج مسار الشمس الأساسي. وصف نيدهام الصينيين القدماء بأنهم أكثر المراقبين ثباتًا ودقة في كشف الظواهر السماوية في أي مكان في العالم قبل علماء الفلك الإسلامي.
rdf:langString L'astronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs. L'astronomia oriental és més antiga que la desenvolupada a l'antiga Europa i Orient Pròxim, encara que és poc el que se'n coneix. Els xinesos consideraven que l'estructura de l'univers era com una fruita que penjava del que es coneix a Occident com l'estrella Polar i van descriure 284 constel·lacions distribuïdes en 28 "cases", temples o quadrícules que ocupaven tot el firmament. En el 2357 aC havien desenvolupat un dels primers calendaris solars dels quals es té notícies. Del 2137 aC data el primer registre d'un eclipsi solar. Des del 1766 aC utilitzaven un calendari lunar amb un cicle de 19 anys, coincident amb el de Metó d'Atenes del 432 aC. En el 1200 aC van constatar l'existència de taques solars. En el 350 aC Shi Shen va catalogar 800 estrelles. En el 100 aC van descobrir la brúixola, comparant-ne la direcció, encara incerta, amb les posicions solars i estel·lars. Inicialment concebien una Terra i un cel plans, separats 40.000 km. Creien que el Sol, al qual calculaven un diàmetre d'uns 625 km, girava en el cel excèntric respecte de la vertical de la Xina, de manera que, quan s'apropava es feia de dia i, quan s'allunyava, de nit. Això no explicava el trànsit solar per l'horitzó, de manera que van haver de corbar tal concepció en dues semiesferes concèntriques, calculant-ne el radi de la terrestre en 30.000 km. No es coneix la forma de deduir tals dimensions. La Terra va ser conseqüència del càlcul de la curvatura de cada grau de la seva circumferència. A partir del segle II s'arriba a una concepció totalment esfèrica, a partir de la qual inventen l'esfera armil·lar, formada per regles anulars de càlcul i mesurament, que representen el recorregut celestial aparent dels diferents astres, vists des de la Terra. Aquest instrument va ser assumit pels científics europeus dos segles després. Encara es va desenvolupar més la visió còsmica dels xinesos, que arribaven a explicar que l'univers era una espècie d'ou (és a dir, una forma quasi el·líptica de revolució, la qual cosa s'assembla a la concepció sumèria de l'univers, assumida pel judaisme, encara que els xinesos no creien que navegués "entre dues aigües", submergit en aquestes) la gemma del qual era la Terra, encara que la situaven al centre, sola i petita, i no en un focus de l'el·líptica o ovoide. Aquests descobriments, que podem considerar confucians, es van trastocar a partir de la visió taoista, segons la qual, conseqüència de la contradicció entre el moviment i la immobilitat, el yin i el yang, i l'Absolut (o l'Infinit, amb un sentit còsmic generatriu; en xinès Tai-txi) l'univers estava format per foc, terra, metall, aigua i fusta, mútuament generadors i mútuament aniquiladors, i que, per tot això, era amorf, infinit i superficial, és a dir, buit en el seu interior. Cal destacar que ambdues concepcions concorden, parcialment, amb les actuals, encara que van ser incapaces d'aconseguir una imbricació integradora d'elles, unificant-les. En el 336 Ju Jsi va determinar la precessió dels equinoccis en 1 grau cada 50 anys. En el 635 van concloure que la cua dels cometes sempre apunta en direcció oposada a la situació relativa del Sol. En el 1006 van observar una supernova que podia veure's durant el dia, la qual cosa no ha tornat a ocórrer des de llavors. En el 1181 van registrar l'explosió d'una supernova, a partir de la qual es va formar la nebulosa del Cranc. El filòsof Zhu Xi (1131 - 1200) concebia l'univers originat a partir d'un caos primordial de matèria en moviment, la rotació del qual va fer separar els elements. Els més pesants, com la Terra, van ocupar-ne el centre, i els més lleugers les vores. Així establia una jerarquia, segons els seus pesos relatius, d'estrelles, Sol, planetes, Lluna, núvols, aus, arbres, mamífers, rèptils i insectes reptants (en xinès yuan-yuan, insult amb el qual denominaven als bàrbars, per la qual cosa no sabem si existien huns o Xiongnu grocs i blancs, o si confonien ètnies i cultures diferents, com els t'o-kiu o turcs, amb la mateixa denominació) etc. Cal destacar la interrelació amb la concepció budista, la religió oficial de la Xina des del segle v, amb tot això. Dividien el firmament en quatre seccions segons els punts cardinals. Cada secció incloïa una constel·lació i cada constel·lació set estrelles.
rdf:langString Η αστρονομία στην Κίνα έχει μακρά ιστορία, που αρχίζει με την καταγραφή ηλιακών εκλείψεων πριν από 41 αιώνες. Κατά τη Δυναστεία Σανγκ οι Κινέζοι υποδιαίρεσαν την ουράνια σφαίρα κοντά στην εκλειπτική σε 28 σεληνιακούς οίκους. Λεπτομερή αρχεία αστρονομικών παρατηρήσεων άρχισαν να δημιουργούνται από τον 4ο αιώνα π.Χ. και νέες καταγραφές συνεχίσθηκαν αδιαλείπτως. Η κινεζική αστρονομία βασιζόταν σε διαφορετικές αρχές από αυτές της παραδοσιακής Δυτικής αστρονομίας. Ο Νήνταμ έχει χαρακτηρίσει τους αρχαίους Κινέζους ως τους πλέον επίμονους και ακριβείς παρατηρητές των ουράνιων φαινομένων παγκοσμίως πριν την εποχή της ισλαμικής αστρονομίας. Κάποια στοιχεία της ινδικής αστρονομίας έφθασαν στην Κίνα με την επέκταση του Βουδισμού περί το 220 μ.Χ., Ωστόσο, η πλέον λεπτομερής ενσωμάτωση της ινδικής αστρονομίας συνέβη κατά τη Δυναστεία των Τανγκ (618-907), όταν Κινέζοι σοφοί όπως ο Γι Σινγκ ήταν εξίσου εξοικειωμένοι με την κινεζική και την ινδική επιστήμη. Σύστημα ινδικής αστρονομίας συγγράφηκε στην Κίνα ως Jiuzhi-li το 718 από τον Ινδό Γκαουτάμα Σίντα, που υπήρξε ο διευθυντής του Εθνικού Αστεροσκοπείου της δυναστείας των Τανγκ. Αστρονόμοι του ισλαμικού κόσμου συνεργάσθηκαν στενά με τους Κινέζους συναδέλφους τους κατά τη Δυναστεία Γιουάν. Μετά από μία περίοδο σχετικής παρακμής κατά τη Δυναστεία των Μινγκ, η αστρονομία αναζωογονήθηκε στην Κίνα εξαιτίας και των ερεθισμάτων από την επαφή με τη Δυτική κοσμολογία και τα πρώτα τηλεσκόπια, που ήρθαν στην Κίνα τον 17ο αιώνα από Ιησουίτες ιεραποστόλους. Σήμερα η Κίνα συνεχίζει να είναι δραστήρια στο πεδίο της αστρονομίας, με πολλά νέα αστεροσκοπεία και το .
rdf:langString Astronomy in China has a long history stretching from the Shang dynasty, being refined over a period of more than 3,000 years. The ancient Chinese people have identified stars from 1300 BCE, as Chinese star names later categorized in the twenty-eight mansions have been found on oracle bones unearthed at Anyang, dating back to the mid-Shang dynasty. The core of the "mansion" (宿 xiù) system also took shape around this period, by the time of King Wu Ding (1250–1192 BCE). Detailed records of astronomical observations began during the Warring States period (fourth century BCE) and flourished from the Han period onward. Chinese astronomy was equatorial, centered on close observation of circumpolar stars, and was based on different principles from those in traditional Western astronomy, where heliacal risings and settings of zodiac constellations formed the basic ecliptic framework. Joseph Needham has described the ancient Chinese as the most persistent and accurate observers of celestial phenomena anywhere in the world before the Islamic astronomers. Some elements of Indian astronomy reached China with the expansion of Buddhism after the Eastern Han dynasty (25–220 CE), but most incorporation of Indian astronomical thought occurred during the Tang dynasty (618–907 CE), when numerous Indian astronomers took up residence in the Chinese capital Chang'an, and Chinese scholars, such as the Tantric Buddhist monk and mathematician Yi Xing, mastered the Indian system. Islamic astronomers collaborated closely with their Chinese colleagues during the Yuan dynasty, and, after a period of relative decline during the Ming dynasty, astronomy was revitalized under the stimulus of Western cosmology and technology after the Jesuits established their missions. The telescope was introduced from Europe in the seventeenth century. In 1669, the Peking observatory was completely redesigned and refitted under the direction of Ferdinand Verbiest. Today, China continues to be active in the field of astronomy, with many observatories and its own space program.
rdf:langString La astronomía china es considerada más antigua que la desarrollada en la antigua Europa y el Oriente Próximo, aunque es poco lo que se conoce sobre ella, y ha evolucionado de manera independiente. Los expertos consideran que los chinos eran los observadores de fenómenos celestes más perseverantes y precisos de todo el mundo, incluso antes de los estudios astronómicos de los árabes medievales.​ Los chinos consideraban que la estructura del universo era como una fruta que colgaba de lo que se conoce en occidente como la estrella polar y describieron 284 constelaciones distribuidas en 28 «casas», templos o cuadrículas que ocupaban todo el firmamento. En el 2357 a. C. habían desarrollado uno de los primeros calendarios solares de los que se tiene noticia. Del 2137 a. C. data el primer registro de un eclipse solar. Desde el 1766 a. C. utilizaban un calendario lunar con un ciclo de 19 años, coincidente con el de Metón de Atenas del 432 a. C. En el IV a. C. constataron la existencia de manchas solares, su descubridor Shi Shen catalogó en el 350 a. C. 800 estrellas en el primer catálogo de estrellas, titulado el Gan Shi Xing Jing. En el 100 a. C. descubrieron la brújula, comparando su direccionamiento, aún incierto, con las posiciones solares y estelares. Inicialmente concebían una tierra y un cielo planos, separados por 40.000 km. Creían que el Sol, al que calculaban un diámetro de unos 625 km, giraba en el cielo excéntrico respecto de la vertical de China, de modo que, cuando se acercaba se hacía de día y, cuando se alejaba, de noche. Esto no explicaba el tránsito solar por el horizonte, de forma que tuvieron que curvar tal concepción en dos semiesferas concéntricas, calculando el radio de la terrestre en 30.000 km. No se conoce la forma de deducir tales dimensiones. Tal vez la de la Tierra fuese consecuencia del cálculo de la curvatura de cada grado de su circunferencia. Aunque los chinos fueron de los primeros astrónomos en documentar la actividad estelar, algunos de los observatorios astronómicos terrestres más antiguos que han existido, o existen aún en día, se encuentran en Corea, Egipto, Camboya, Inglaterra o Alemania. Sin embargo, China tiene un número importante de observatorios pretelescópicos, como el antiguo observatorio de Pekín, construido en el siglo XIII y equipado con una gran colección de instrumentos revolucionarios, tales como una esfera armilar, un cuadrante, un sextante y un teodolito. A partir del siglo II se llega a una concepción totalmente esférica, a partir de la cual inventan la esfera armilar, formada por reglas anulares de cálculo y medición, que representan el recorrido celestial aparente de los distintos astros, vistos desde la Tierra. Este instrumento fue también asumido por los científicos europeos dos siglos después de manera independiente. Aún se desarrolló más la visión cósmica de los chinos, que llegaban a explicar que el universo era una especie de huevo descomunal (es decir, una forma cóncava, lo que la asemeja a la concepción sumeria del universo, heredada por los asirio-babilonios y asumida por el judaísmo, aunque los chinos no creían que flotase «entre dos aguas», sumergido en ellas) cuya yema era la Tierra, aunque ellos la situaban en el centro, sola y pequeña, y no en un foco de la elíptica u ovoide. Estos descubrimientos, que podemos considerar confucianos, se trastocaron a partir de la visión taoísta, según la cual, consecuencia de la contradicción entre el movimiento y la inmovilidad, el yin y el yang, y «Lo Absoluto» (o «Lo Infinito», con un sentido cósmico generatriz; en chino Tai-chi) el universo estaba formado por fuego, tierra, metal, agua y madera, mutuamente generadores y mutuamente aniquiladores, y que, por todo ello, era amorfo, infinito y superficial, es decir, vacío en su interior. Obsérvese que ambas concepciones concuerdan, parcialmente, con las actuales, aunque fueron incapaces de conseguir una imbricación integradora de ellas, unificándolas. En el 336, determinó la precesión de los equinoccios en 1 grado cada 50 años. En el 635 concluyeron que la cola de los cometas siempre apunta en dirección opuesta a la situación relativa del Sol. En el 1006 observaron una supernova que se podía ver durante el día, lo que no ha vuelto a ocurrir desde entonces. En el 1181 registraron la explosión de otra supernova, a partir de la cual se formó la Nebulosa del Cangrejo. El filósofo Zhu Xi (1131-1200) concebía el universo originado a partir de un caos primordial de materia en movimiento, cuya rotación hizo separar los elementos. Los más pesados, como la Tierra, ocuparon el centro, y los más livianos los bordes. Así establecía una jerarquía, según sus pesos relativos, de estrellas, Sol, planetas, Luna, nubes, aves, árboles, mamíferos, reptiles e insectos reptantes (en chino yuan-yuan, insulto con el que denominaban a los bárbaros, por lo que no sabemos si existían hunos o Xiongnu amarillos y blancos, o si confundían razas y culturas distintas, como los t'u-kiu o turcos, bajo la misma denominación) etc. Obsérvese la interrelación con la nueva concepción budista, la religión oficial de China desde el siglo V, con todo ello.
rdf:langString D'fhás an réalteolaíocht sa tSín neamhspleách ar an iarthar, agus bhain sí an-chuid éachtaí amach: * an chéad taifead ar urú na Gealaí i 1361 RC, 4 cinn eile i 1279 RC; * tomhas ar an nGrian agus eolaire 12 mhí (roimh 1100 RC); * áirimh ailgéabracha ar na réaltaí (roimh an 5ú céad RC); * grinniú ar chóiméad Halley (b'fhéidir i 611 RC, ach go cinnte i 467 RC); * tiomsú chatalóga na réaltaí (faoin 5ú céad RC); * fad na bliana a ríomh mar 365¼ lá (444 RC); * tuairisc ar ghluaiseachtaí Iúpatair is Satairn (350 RC); * 1080 réalta cláraithe i 6 rang gile (1ú céad RC); * taifead ar ghrianspotaí (28 RC); * iarmhairt na Gealaí ar thaoidí aimsithe (80 AD); * tuiscint ar uruithe is rothlú na Gealaí (2ú céad); * loingseoireacht le cabhair na réaltaí (2ú céad); * breathnú ar eireaball cóiméid dírithe amach ón Ghrian (635); * breathnú ar ollnóva (1054, nár taifeadadh san Eoraip); clog réalteolaíochta, sféar bráisléadach, cruinneog neamhaí, fuinnmhithe le huisce (1080); * réadlann mhór (1280, 300 bliain roimh an gcéad cheann san Eoraip); taifead ar 90 ollnóva is 581 cóiméad faoi 1700. Is ón mbunús Síneach an córas comhordanáidí réaltaí a úsáidtear ar fud an domhain anois.
rdf:langString Astronomi di Tiongkok memiliki sejarah yang sangat panjang. Menurut para sejarawan, bangsa Tiongkok adalah para pengamat fenomena ruang angkasa yang paling tekun dan cermat di dunia mendahului bangsa Arab. Para cendekiawan Tiongkok awalnya meyakini bintang, matahari, dan bulan sebagai dewa. Namun pada masa Dinasti Han, sekitar 130 M, ilmuwan seperti Zhang Heng mengetahui bahwa bulan adalah bola, diterangi oleh matahari di satu sisi dan gelap di sisi yang membelakangi matahari. Zhang Heng juga memahami penyebab gerhana bulan dan matahari. Para astronom Tiongkok, sepeti halnya astronom Romawi dan Sassania pada periode yang sama di Eropa dan Asia Barat, amat tertatik pada bintang-bintang untuk alasan keilmuan serta karena mereka meyakini bahwa langit dapat membantu meramalkan masa depan. Salah satu astronom Tiongkok berhasil membuat sebuah diagram bintang tertua di dunia, yang disebut peta bintang Dunhuang. Diagram tersebut bahkan menyertakan bintang-bintang yang cahayanya lemah dan sulit dilihat dengan mata telanjang, padahal ketika itu teleskop dan teropong belum ditemukan. Selain berdasarkan bintang, orang Tiongkok juga memiliki panduan ramalan berdasarkan bentuk awan.
rdf:langString L’astronomie chinoise s'est développée sur plusieurs siècles et s'est longtemps montrée en avance sur celle du monde occidental. Un très grand nombre d'observations antérieures à la fin du Moyen Âge sont sans comparaison avec ce qui se faisait dans le monde occidental. Une des finalités du développement de l'astronomie était de nature divinatoire. L'article astrologie chinoise porte sur l'interprétation symbolique associée aux différents astres mentionnés ici.
rdf:langString 중국의 천문학(中國-天文學)은 역서(曆書)의 제작으로 시작된다. 은대(殷代)에 이미 조잡한 태음태양력을 만들었다. 주대(周代) 중엽에 윤달을 넣는 규칙이 정확하게 되고, 정연한 태음태양력이 만들어졌다. 또 기원전 4세기경부터 행성을 관측했으며, 일·월식의 주기성 등을 주목하였다. BC 104년 한나라 무제(武帝)의 태초 원년에, ‘태초력(太初曆)’이 제정되었다. 이 태초력은 한나라 말기에 유운(劉韻)이 수정한 것으로 ‘삼통력(三統曆)’으로 되었으며, 이것이 후세 역법의 표본이 되었다. 우주론은 선진 시대와 후한 시대에 활발하였다. 《주비산경》에는 개천설(蓋天說)이 자세히 기술되었다. 이 개천설에 대해서 후한의 장형(張衡)이 《혼천의》에서 혼천설을 논했다. 천문학적으로 보아 주목할 만한 역법은 후한대 유홍(劉洪)의 《(乾象曆)》이다. 이 역법에서 처음으로 달의 운동이 등속(等速)이 아니고, 현재 ‘중심차(中心差)’라고 불리는 불규칙성이 인정되었다. 이 발견으로 삭(朔)의 시각의 계산이 정확하게 되고, 드디어 일·월식의 예보 계산을 하게 되었다. 진나라 시대에는 천문학자 우희(虞喜)가 세차(歲差)를 발견했다. 수나라 시대의 역법 《(皇極曆)》은 유탁의 것인데, 이것은 달뿐이 아니라 태양 운동의 불규칙성도 고려하여 실제의 합(合)에 의거해서 삭의 시각을 계산하는 정삭법(定朔法)이 채용되고 있다. 또 세차가 채택되어 윤달을 두는 법도 개량되었다. 이 역법은 실제로는 사용되지 않았으나, 당나라 시대에 이르러 이양풍(李凉風)의 《의봉력(儀鳳曆)》으로 유탁의 이상이 실현되었다. 그 후의 역법으로는 원나라 시대의 (郭守敬)에 의한 《수시력(授時曆)》이 있다. 이것은 명나라 시대에 《(大統曆)》이라고 개칭하여 사용되었다.
rdf:langString L'astronomia in Cina ha una lunga tradizione: gli storici indicano che i Cinesi furono a livello globale i più assidui e accurati osservatori dei fenomeni celesti prima degli Arabi. I nomi delle stelle, in seguito categorizzati nelle ventotto case lunari, sono stati trovati sugli ossi oracolari portati alla luce ad Anyang, risalenti alla media dinastia Shang (età del bronzo cinese), e il nucleo del sistema delle case lunari (xiù: 宿) sembra aver preso forma verso il tempo del re Wu Ding (1339-1281 a.C.). Le registrazioni dettagliate delle osservazioni astronomiche cominciarono durante il periodo dei regni combattenti (IV secolo a.C.) e fiorirono dal periodo Han in avanti. L'astronomia cinese era equatoriale, incentrata com'era sull'osservazione ravvicinata delle stelle circumpolari, ed era basata su principi diversi da quelli prevalenti nell'astronomia tradizionale occidentale, dove le levate e i tramonti eliaci delle costellazioni zodiacali formavano la struttura base dell'eclittica. Alcuni elementi dell'astronomia indiana raggiunsero la Cina con l'espansione del buddhismo dopo la dinastia Han orientale (25-220 d.C.), ma l'incorporazione più dettagliata del pensiero astronomico indiano avvenne durante la dinastia Tang (618-907), quando numerosi astronomi indiani si trasferirono nella capitale cinese, e studiosi cinesi come il grande monaco buddhista tantrico e matematico Yi Xing padroneggiarono il suo sistema. Gli astronomi islamici medievali collaborarono strettamente con i loro colleghi cinesi durante la dinastia Yuan e, dopo un periodo di relativo declino durante la dinastia Ming, l'astronomia fu rivitalizzata sotto lo stimolo della cosmologia e della tecnologia occidentale dopo che i Gesuiti fondarono le loro missioni. Il telescopio fu introdotto nel XVII secolo. Nel 1669, l'antico Osservatorio imperiale di Pechino fu completamente riprogettato e dotato di nuove apparecchiature sotto la direzione di Ferdinand Verbiest. Oggi, la Cina continua a essere attiva nell'astronomia, con molti osservatori e un proprio programma spaziale.
rdf:langString Kinesisk astronomi har en mycket lång historia och brukar räknas till en av de stora aktörerna i astronomins utveckling. Redan på orakelben från Shangdynastin (1000-talet f.Kr.) noterades förmörkelser och supernovor. Detaljerade förteckningar över astronomiska observationer sparades från omkring 500-talet f.Kr. fram till introduktionen av den västerländska astronomin och teleskopet på 1500-talet. Astronomin i Kina ändrades i grunden av kontakten med den europeiska astronomin, både på gott och ont. Idag är Kina fortsatt en mycket aktiv aktör inom astronomin, med många observatorier och ett eget rymdprogram
rdf:langString A astronomia chinesa possui uma longa história, com historiadores considerando que "os povos chineses foram os observadores mais persistentes e precisos de fenômenos celestes do mundo antes dos árabes". Nomes de estrelas categorizados nas foram encontrados em ossos de oráculos escavados em Anyang, datando da Dinastia Shang, e acredita-se que o sistema de mansões (xiù: 宿) tenha sido criado durante o reinado de Wu Ding. De acordo com John Jackson, os chineses já haviam medido a duração do ano em dias e um pouco menos de seis horas há mais de 2 000 anos, e calculavam a duração em 365 dias, 5 horas e 50 minutos.
rdf:langString Астроно́мія у Старода́вньому Кита́ї — астрономічні знання, спостереження й погляди стародавніх китайців. Астрономія в Китаї має дуже довгу історію та давні традиції. На думку британського вченого Джозефа Нідема (Joseph Needham), китайці до арабів були найбільш наполегливими та точними спостерігачами небесних явищ у світі. Різні китайські автори твердять, що історія астрономії в країні сягає періоду раніше другого тисячоліття до нашої ери. Нідерландський же астроном А. Паннекук пише, що такі твердження ґрунтуються здебільшого на легендах і пізніших домислах, оскільки багато відомостей з давніх часів або просто не дійшло до нас, або було втрачено, або було спотворено. Сам же А. Паннекук початок дійсної історії китайської астрономії відносить до першого тисячоліття до н. е. Спочатку основним хронометром для китайців слугував місячний календар. З 350 року до н. е. китайцям було відомо, що тривалість року становить понад 365 днів.
rdf:langString 中国天文学史是天文学史的一个分支,也是中国科学史的一个组成部分。中國的古天文学是非常發達的,有記載的天象記錄是當時世界上最豐富、最有系統。自秦漢以來,所頒佈的曆法有一百多種。 * 10月22日仲康日食,可能是歷史上最早的日食記錄。于《尚书·胤征》:“乃季秋月朔,辰弗集于房,……瞽(瞎)奏鼓,啬夫驰,遮人走……。”。 * 春秋時期魯隱公三年二月己巳(公元前720年2月22日),曾發生一次日食,為世界上有文字記載最早一次的日食歷史記錄,也是中國使用干支記日的比較確切的證據《左传·隐公三年》:“三年,春,王二月,己巳,日有食之。” * 《春秋》魯文公十四年(前613年),出現哈雷彗星的記載,是中國最早的記錄;到清代宣統二年(1910年),史書對哈雷彗星出現的記載多達31次。 * 公元前2000年左右,中国测定木星绕天一周的周期为12年。周天分为十二分,称为十二次,木星每的行经一次,就用木星所在星次来纪年。
xsd:nonNegativeInteger 54584

data from the linked data cloud