Catalan counties

http://dbpedia.org/resource/Catalan_counties an entity of type: Thing

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia. Constituïen la meitat sud de la Gòtia, un territori part de l'antic Regne dels Visigots i que fou incorporat a l'Imperi Carolingi després de ser conquerit a l'Emirat de Còrdova. rdf:langString
Als Katalanische Grafschaften werden die Grafschaften in Katalonien bezeichnet, die nach der karolingischen Eroberung bestanden. Aus ihnen entstand die Spanische Mark und daraus später der Kern des heutigen Katalonien. rdf:langString
Kataluniako konderriak karolingiar konkistaren ondoren Iberiar Penintsularen ipar-ekialdean sortutako konderriak izan ziren, egungo Katalunia sortu zutenak. rdf:langString
Les comtés catalans sont les comtés apparus dans le territoire approximatif de l'actuelle Catalogne après la conquête carolingienne. À partir du IXe siècle, les comtés sont annexés ou vasaliasés par le comté de Barcelone. Après l'union dynastique de Barcelone et d'Aragon et la conquête des territoires musulmans de Lérida et Tortose, ils ont évolué vers la principauté de Catalogne. rdf:langString
A designação condados catalães é utilizada por determinada historiografia para denominar os condados que surgiram no nordeste da Península Ibérica procedentes da Marca Hispânica, após a conquista carolingia. Alguns destes evoluiriam com o tempo até dar lugar à actual Catalunha. rdf:langString
The Catalan counties (Catalan: Comtats Catalans, IPA: [kumˈtats kətəˈlans]) were the administrative Christian divisions of the eastern Carolingian Hispanic Marches and the southernmost part of the March of Gothia in the Pyrenees created after their rapid conquest by the Franks. The various counties roughly defined what later came to be known as the Principality of Catalonia. rdf:langString
Condados catalanes es la denominación historiográfica​ que designa a los condados que aparecen en el noreste de la península ibérica a partir de la Marca Hispánica del Imperio carolingio (siglo IX). Es un territorio aproximadamente coincidente con la denominada Cataluña vieja y lo que actualmente son el principado de Andorra y Rosellón. Los condados más orientales acabaron siendo incorporados al condado de Barcelona y formaron parte de la unión dinástica con el Reino de Aragón en la llamada Corona de Aragón (1162), mientras que el condado de Urgel mantuvo su dinastía propia hasta 1413 y el de Pallars Sobirá hasta 1491. Las taifas (reinos musulmanes) de Tortosa y Lérida habían sido conquistadas por el Príncipe de Aragón y conde de Barcelona Ramón Berenguer IV (en 1148 y 1149 respectivamente rdf:langString
Le contee catalane (catalano: Comtats catalans, IPA: [kumtats kətəɫans]) furono delle suddivisioni amministrative della parte orientale e meridionale della Marca Hispanica carolingia e della parte più meridionale della Settimania create dopo la conquista franca. Le varie contee corrispondono grossomodo a quello che diverrà il Principato di Catalogna. rdf:langString
rdf:langString Comtats catalans
rdf:langString Katalanische Grafschaften
rdf:langString Condados catalanes
rdf:langString Catalan counties
rdf:langString Kataluniako konderriak
rdf:langString Comtés catalans
rdf:langString Contee catalane
rdf:langString Condados catalães
xsd:integer 6950478
xsd:integer 1117293297
rdf:langString Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia. Constituïen la meitat sud de la Gòtia, un territori part de l'antic Regne dels Visigots i que fou incorporat a l'Imperi Carolingi després de ser conquerit a l'Emirat de Còrdova.
rdf:langString Als Katalanische Grafschaften werden die Grafschaften in Katalonien bezeichnet, die nach der karolingischen Eroberung bestanden. Aus ihnen entstand die Spanische Mark und daraus später der Kern des heutigen Katalonien.
rdf:langString The Catalan counties (Catalan: Comtats Catalans, IPA: [kumˈtats kətəˈlans]) were the administrative Christian divisions of the eastern Carolingian Hispanic Marches and the southernmost part of the March of Gothia in the Pyrenees created after their rapid conquest by the Franks. The various counties roughly defined what later came to be known as the Principality of Catalonia. In 778, Charlemagne led the first military Frankish expedition into Hispania to create the Hispanic Marches, a buffer zone between the Umayyad Moors and Arabs of Al-Andalus and the Frankish Kingdom of Aquitaine. The territory that he subdued was the kernel of Catalonia (not yet known like that since the first written mention of Catalonia and the Catalans as an ethnicity appears almost a century later in 1113 at the Liber maiolichinus) which was already a no man's land since the defeat of the Visigoths and the arrival of the Muslims in 714 who crossed the Pyrenees with an army to be defeated in 732 at the Battle of Tours. In 781, Charlemagne made his 3-year-old son Louis the Pious (778 – 840) king of Aquitaine, who was sent there with regents and a court in order to secure the southern border of his kingdom against the Arabs and the moors and to expand southwards into Muslim territory. These counties were originally feudal entities ruled by a small military elite. Counts were appointed directly by and owed allegiance to the Carolingian (Frankish) emperor. The appointment to heirs could not be taken for granted. However, with the rise of the importance of the Bellonids and strong figures among them such as, Sunifred (fl. 844–848) and Wilfred the Hairy (c.870-897), and the weakening of Carolingian royal power, the appointment of heirs eventually become a formality. This trend resulted in the counts becoming de facto independent of the Carolingian crown under Borrell II in 987, starting since, to call themselves and to be known as dei gratia comes (counts by the grace of god) and dux catalanensis (Catalan dukes) or even Hispaniae subjogator (attorney of Hispania) and Propugnator et murus christiani populi (wall and defender of the Christian folk). The many counties (aside from the counties of County of Pallars, County of Urgell and County of Empuries) were to be soon absorbed into the County of Barcelona and one of his counts, prince Ramon Berenguer IV, count of Barcelona married princess Petronilla of Aragon of the Kingdom of Aragon in 1150, uniting as equals the County of Barcelona and the Kingdom of Aragon. Thus, their son became the first king of the Crown of Aragon, ruling over both the Catalans and the Aragonese.
rdf:langString Kataluniako konderriak karolingiar konkistaren ondoren Iberiar Penintsularen ipar-ekialdean sortutako konderriak izan ziren, egungo Katalunia sortu zutenak.
rdf:langString Les comtés catalans sont les comtés apparus dans le territoire approximatif de l'actuelle Catalogne après la conquête carolingienne. À partir du IXe siècle, les comtés sont annexés ou vasaliasés par le comté de Barcelone. Après l'union dynastique de Barcelone et d'Aragon et la conquête des territoires musulmans de Lérida et Tortose, ils ont évolué vers la principauté de Catalogne.
rdf:langString Condados catalanes es la denominación historiográfica​ que designa a los condados que aparecen en el noreste de la península ibérica a partir de la Marca Hispánica del Imperio carolingio (siglo IX). Es un territorio aproximadamente coincidente con la denominada Cataluña vieja y lo que actualmente son el principado de Andorra y Rosellón. Los condados más orientales acabaron siendo incorporados al condado de Barcelona y formaron parte de la unión dinástica con el Reino de Aragón en la llamada Corona de Aragón (1162), mientras que el condado de Urgel mantuvo su dinastía propia hasta 1413 y el de Pallars Sobirá hasta 1491. Las taifas (reinos musulmanes) de Tortosa y Lérida habían sido conquistadas por el Príncipe de Aragón y conde de Barcelona Ramón Berenguer IV (en 1148 y 1149 respectivamente), y no se constituyeron como nuevos condados sino que Ramón Berenguer adoptó el título de marqués de estos territorios. Aunque los términos Catalania y catalanenses se encuentran por primera vez en forma escrita hacia 1117​ en el poema pisano Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus​ y ya se encuentran referencias al conde de Barcelona como Princeps en las actas de consagración de la catedral románica de Barcelona (1058)​ y en los Usatges de Barcelona, la denominación Principado de Cataluña (Principatus Cathaloniae) no aparece documentalmente hasta 1350.
rdf:langString Le contee catalane (catalano: Comtats catalans, IPA: [kumtats kətəɫans]) furono delle suddivisioni amministrative della parte orientale e meridionale della Marca Hispanica carolingia e della parte più meridionale della Settimania create dopo la conquista franca. Le varie contee corrispondono grossomodo a quello che diverrà il Principato di Catalogna. Nel 778, Carlo Magno condusse la prima spedizione dei franchi in Hispania per creare una zona cuscinetto tra i Mori omayyadi di Al-Andalus e il Regno di Aquitania franco. Il territorio che egli sottomise fu il nucleo primordiale della futura Catalogna. Nel 781, nominò suo figlio di 3 anni, Luigi il Pio (778-840), re di Aquitania, che fu ivi inviato con dei reggenti al fine di controllare il confine meridionale del suo regno e di espanderlo verso sud in territorio moresco. Queste contee furono inizialmente delle entità feudali governate da una piccola élite militare. In origine, i conti erano nominati direttamente e dovevano giurare fedeltà ai Franchi e all'imperatore carolingio. La successione ai loro gli eredi non era automatica. Tuttavia, con l'aumento di potere dei Bellonidi e con figure forti, come, Sunifredo I di Barcellona (c. 844-848) e Goffredo il Villoso (c. 870-897), e soprattutto grazie all'indebolimento del potere reale carolingio, la nomina degli eredi divenne una formalità. Questa tendenza portò i conti a diventare de facto indipendenti dalla corona carolingia sotto Borrell II di Barcellona nel 987.
rdf:langString A designação condados catalães é utilizada por determinada historiografia para denominar os condados que surgiram no nordeste da Península Ibérica procedentes da Marca Hispânica, após a conquista carolingia. Alguns destes evoluiriam com o tempo até dar lugar à actual Catalunha.
xsd:nonNegativeInteger 107312

data from the linked data cloud